Comencen les enquestes preelectorals

La Vanguardia ha fet un sondeig on pronostica que CiU gairebé obté la majoria absoluta del Parlament, pujant 4/5 escons fins als 66/67 escons. El PSC (que com continuï així no el coneixerà ni el tato) baixa fins a 21 escons i el PP també baixa fins a 15-16. ERC i ICV-EiA pugen lleugerament (13 i 12 diputats), mentre que SI i C's es mantenen.

 

Pel que fa al Periódico de Catalunya, han fet una enquesta sobre el dret de l'autodeterminació i queda clar el que volem els catalans:

Actualitzo l'entrada, perquè el Periódico ha tret una altra enquesta que sortirà demà dilluns:

Marxa de Madremanya

Quan encara era fosc, m'he trobat amb en Narcís i la Sílvia a la rotonda de l'eix i l'autopista per anar cap a Madremanya. Després de fer una volta per Medinyà, hem reculat i hem agafat bé la sortida cap a Celrà, Bordils, i d'aquí cap a Sant Martí Vell i Madremanya. Hem arribat a la mateixa hora que en Jesús, i després han anat arribant els altres Trankils: en David, en Jordi Martorell i en David Ros. També ha vingut l'Albert Figueras i d'altres coneguts.

Després d'apuntar-nos, hem anat a fer un petit escalfament pels voltants, on ens hem trobat a una dona que ens ha preguntat si ja reculàvem. Hem girat cua i els tres germans hem buidat tot el que no és necessari, però ens anàvem trobant amb la dona que ens seguia... així que hem hagut de fer alguna interrupció.

Hem anat cap a la sortida i hem començat a sentir tambors (realment tocaven uns bidons d'olives). Cada vegada eren més forts i de cop han parat. Hem suposat que això era el tro de sortida, i hem començat a córrer. Hi havia dues opcions de recorregut, un de curt (11,5 km aprox.) i un de llarg (19,5 km aprox). Tots han fet la ruta llarga menys en Narcís, la Sílvia i jo. De bon principi, en David ha volgut anar amb en Narcís i jo, per deixar-nos quan hi hagués el trencant de la llarga. La teoria era anar a ritme de tractorada, però la baixada dels primers quilòmetres ha fet que anéssim a ritmes propers a 5' el quilòmetre. Malgrat la pluja intensa d'ahir, els camins estaven prou bé i poc enfangats. El primer avituallament ens l'hem trobat literalment, a plena baixada i en un revolt. La baixada i el planer s'han acabat al quilòmetre 7, on travessàvem el Rissec (ara ho he vist al wikiloc, realment era un petit rec), i on hi havia porcs lliures, menjant a un camp. Poc després hem vist com hi havia una granja ecològica de porcs. A partir d'aquí començava la pujada (anar fent, sense rampes dures). Aquí he anat deixant en David i en Narcís, però en arribar dalt la pujada i veient que tampoc faria res més, m'he anat deixant esperant que m'atrapessin. Però no ho han fet, i finalment en l'últim avituallament de la curta, al km 10 i on hi havia el trencant de la llarga i la curta, els he esperat. En David ha girat cap a la llarga i nosaltres dos cap a la curta. Hem baixat una mica però ràpidament hem vist ja el poble de Madremanya, una mica de pujada i ja hi érem.

Al final, 11.360 km, en 1h04'54'', a un ritme de 5'43'' i un desnivell positiu total de 234 metres. M'he trobat molt bé malgrat que durant la setmana no havia fet res. I la setmana que ve, Palol de Revardit.

Després d'esmorzar, hem esperat a que arribessin els que han fet la llarga: Jesús (que ha baixat temps de l'any passat tot i ser 1 quilòmetre més llarga), Jordi Martorell, David Ros i David (l'hem trobat quan ja marxàvem, abans de fer l'última pujada infernal).

Aquí teniu l'enllaç del recorregut.

Us adjunto unes quantes fotografies:

 

50 anys de les inundacions al Vallès

El 25 de setembre de 1962, després d'uns mesos molt secs, i a causa de les lleres brutes de còdols, graves, pedres, troncs, etc., unes precipitacions superiors als 200 litres en molt poques hores (tarda-vespre) van ocasionar el desbordament de nombrosos rius del prelitoral. Bàsicament el riu Besòs i el riu Llobregat, amb nombrosos afluents.

El riu Ripoll, la riera de Rubí, la riera de les Arenes, totes elles al Vallès Occidental, es van desbordar ocasionant una riuada molt important. A més, també s'ha de tenir en compte el desenvolupament urbanístic que es dugué a terme durant els anys 40' i 50': barris marginals situats molt a prop de rius i rieres, amb unes condicions d'habitabilitat sota mínims i sense cap tipus de control per part de l'administració. Moltes cases i carrers van quedar literalment esborrats, com el barri de Torre-romeu o Can Puiggener a Sabadell. Altres pobles molt afectats van ser Terrassa, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ripollet o Mollet. A la conca del Llobregat, destaca Cornellà.

A part de les més de 700 víctimes mortals oficials (altres fonts les eleven a més de 1.000), moltes fàbriques es van veure afectades, amb la consegüent pèrdua econòmica. A posteriori, es van portar a terme actuacions per ampliar el llit dels diversos rius.

Us poso dues fotografies que he trobat per internet:

Des de Ràdio Barcelona es va voler ajudar a les víctimes, aconseguint molts diners i ajudes materials, que no va agradar gens a Franco.

Marxa de Monells

Quan encara fosquejava, he arribat a Monells a fer la marxa popular. He aparcat a peu de carretera i he enfilat cap a les inscripcions, però encara no hi havia res muntat i he esperat una estona. Llavors ja ha arribat en Jesús i ens hem inscrit. Com que vèiem que era una marxa molt popular i que encara faltaven uns 20 minuts per a les 8h, hem decidit anar a canviar-nos i començar abans, així acabaríem abans. I així ha estat. Encara que el cel estava bastant tapadot, feia molta xafogor i hem acabat amb la samarreta ben suada.

Cap a 3/4 de 8, hem començat a córrer. Sempre cap al sud, en direcció Sant Sadurní de l'Heura, hem anat per camins forestals que en Jesús es coneix una mica perquè hi va a córrer sovint, algun tram enmig de camps i amb nombroses masies abandonades. Hem atravessat unes quantes vegades la carretera que porta a Santa Pellaia, amb un recorregut poc planer, amb pujades i baixades no molt fortes que podies anar fent. Xerrant xerrant, han anat passant els quilòmetres i els avituallaments, sent els primers. Hem passat pel molí d'en Frigola, un pou de calç, i hem reculat fins arribar a Sant Sadurní de l'Heura. L'hem travessat pel mig, amb estelades penjades als balcons, i després ja ha arribat un tram de baixada que ens ha portat a Monells una altra vegada. Com que no ens havia avançat ningu corrents, ens hem parat al meu cotxe, hem fet uns quants estiraments i quan hem vist que ja passaven gent corrent, hem anat fins a l'arribada, on hem recollit un buf, un entrepà de botifarra i aigua. Hem tornat a anar als cotxes i cap a casa.

El recorregut ha estat de 12,54 km, amb un temps de 1h11'18'' a un ritme de 5'41'' i un desnivell positiu de 195 metres. Aquí teniu l'enllaç de la marxa.

Marxa dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis

En un dia força emboirat i humit, ben d'hora ja érem a Sant Julià de Ramis per fer la XXXII marxa dels Sants Metges, una ermita que hi ha al costat del castell de Sant Julià, un lloc que veus moltes vegades passant per l'autopista o la variant de Girona, però que normalment no hi vas. Doncs avui hi hem pujat.

Una cursa amb poca gent, uns 200 més o menys, i la majoria caminadors. Dels Trankils n'érem bastants i segur que hem quedat primers pel que fa a equips: Narcís, Sílvia, Emilio, Rosario, Àngel, David Ros, Jesús, David, Jordi Martorell, Jordi Serra i el seu germà.

Una mica d'escalfament en pujada, un borratxo que corria per allà i cap a la sortida. Després del coet, tots a córrer!!! I la gran sorpresa ha estat en Narcís, que s'ha posat ràpidament al capdavant, i ràpidament l'hem avançat tots, no fos cas que s'ho creiés. Tot s'ha anat posant en ordre, amb el trio davanter (Emilio, Jordi Serra i Jesús, per ordre d'edat), i tota la resta darrera. Com que els primers quilòmetres eren planers tirant a baixada, almenys jo he anat veient a tots els membres uns quants quilòmetres. De fet, fins al km 4 era de bon fer. A partir del 5, començava la pujada, suau, que podies anar fent. Però cada vegada el camí es feia més costerut, zigzaguejant, i aquí ja he caminat a trossos. Finalment, agafàvem la carretera i arribàvem a l'ermita dels Sants Metges, on hi havia un avituallament. A partir d'aquí, sempre en asfalt, ja era baixada (amb alguna pujadeta en un primer tram), passàvem pel costat del castell de Sant Julià, i a partir d'aquí, 1,5 km de baixada ràpida que ens portava fins a l'arribada.

Ha estat una cursa intensa, perquè al principi he apretat bastant, la pujada era intensa, i la baixada també apretaves. De fet, he fet el rècord del quilòmetre en 3'58'' (de baixada, òbviament), i m'he quedat a 40 metres de fer el rècord dels 12 minuts (test de cooper), amb 2,66 km fets.

En arribar, coca i xocolata desfeta, xerrem sobre la cursa, comentem amb en Jordi Martorell que la pujada suau no sé on l'ha vista (ell havia fet el recorregut aquesta setmana, i abans de la sortida ens ha comentat que la pujada era suau i constant...). També hem estat parlant sobre la setmana que ve, en què hi ha una cursa gratuïta a Cassà de la Selva i la marxa de Monells. Sembla que ens dividirem, uns quants anirem a Monells i d'altres a Cassà. Així la representació dels Trankils serà més extensa.

Fet i fet, he fet 44'55'' en 8,24 km a un ritme de 5'27'' i un desnivell positiu de 170 metres.

Us deixo l'enllaç

Vídeo de TV3 amb les millors imatges de la manifestació d'ahir

Vídeo de TV3

Les portades de l'endemà

Una de les primeres coses que he fet avui ha estat anar a comprar diaris, aquí en teniu les portades:

Imatges de la manifestació de la diada de 2012

1,5 milions, 2 milions o els que siguin. Ahir a Barcelona, milers, milers, milers i més milers de persones vam cridar INDEPENDÈNCIA. Ni pacte fiscal, ni federalisme, ni eufemismes. Del municipi de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai van sortir 2 autocars amb 133 independentistes: mainada amb cotxets, nens petits, jovent, adults, jubilats, pares i mares, avis i àvies i famílies senceres.

Vam poder aparcar els dos autobusos al carrer València cantonada Castillejos, davant del número 519. Enfilàvem el carrer València cap al passeig de Gràcia, per sobre la Gran Via de les Corts Catalanes (teòricament punt d'inici de la manifestació). Durant un parell d'hores ens vam estar aquí, acompanyats d'una petita orquestra, i al costat d'un pobre cotxe que no sé pas com deu estar avui. Després vam anar baixant pel lateral del passeig de Gràcia fins al carrer Aragó, i com ja eren les 20h, vam desistir de continuar baixant i vam anar per Aragó, caminant contradirecció (això també és història!!!) fins a un bar on vam fer una parada, per enfilar ja el tram final del carrer València fins a l'autocar.

Aquí teniu unes quantes imatges d'ahir:

I aquí algunes de les pancartes que vaig poder veure:

Marxa de la Diada a Girona

L'11 de setembre toca la marxa de la Diada, amb sortida i arribada al camp de futbol del Girona. Hem arribat poc després de les 8h amb en David Ros i no hi havia ningú. A veure si hauran anat a fer el cafè primer??? No. Han anat arribant la resta de Trankils: en Jordi Martorell, en Jordi Serra, en Llucià i l'Òscar. Avui hi havia uns quants que no portàvem la samarreta oficial, encara no estava neta de Sils...

Abans de començar, el presi volia colar-se per evitar la cua de les inscripcions, ha fet gestions perquè el fitxessin l'equip dels Esports Parra, però res... es quedarà als Trankils perquè té una clàusula de rescissió molt elevada. Hem fet diverses fotos, una d'elles amb l'Ermengol, que ha vingut a saludar-nos abans d'anar a treballar, i una en què un membre del grup s'ha abaixat els pantalons (però no diré qui és, però és el que ens ha guanyat a tots). Fet i fet, gairebé eren les 9h i ningú escalfant, som així...

Amb el tret de sortida tot s'ha posat a lloc, els bons a davant, els normals al mig, i el presi a darrera de tot. Jo he fet tot el primer tram de cursa amb en Llucià, a un ritme força elevat, per sota de 5' el quilòmetre. El primer quilòmetre era de baixada, fins arribar al carrer Emili Grahit on agafàvem el carrilet fins a Quart. Encara que sembli que és planer, a mesura que ens acostem a Quart va tirant amunt. Els 6 primers km els hem fet per sota de 30 minuts. En arribar a Quart començava una primera pujada i he deixat a en Llucià. M'he agafat a un corredor que m'ha servit per mantenir el ritme per sota de 5' en el tram de carrilet de baixada fins arribar a la pujada del convent de les monges. Pujada dura, però com que sabia com era he pogut regular bastant. Ja només faltava una baixada ràpida i curta per arribar al camp de futbol.

1h01'08'' en 11'9 km a un ritme de 5'08 i un desnivell positiu de 114 metres. M'he trobat bé, malgrat començar bastant fort.

Poc després ja han entrat en Llucià i en Narcís i ja hi érem tots.

Samarreta, esmorzar i beguda, i una bona estona xerrant.

I la setmana que ve? En Narcís insistia amb Taialà. La majoria, Sant Julià de Ramis. Quan el presi ha sabut que la cursa de Sant Julià era gratis, ha canviat ràpidament d'opinió. D'això se'n diu ser un "xaquetero".

Aquí teniu  l'enllaç

I d'aquí poca estona, cap a Barcelona a la manifestació per la independència!!!!!!

Ja funcionen els semàfors de Sant Dalmai!!

Avui, 10 de setembre de 2012, a les 10h del matí, han començat a funcionar els semàfors de Sant Dalmai, situats a la cruïlla amb la carretera de Brunyola.

Aquí en teniu la mostra que funcionen:

Makisada Sils

Avui tocava Sils, amb la Makisada, una cursa organitzada pels Makis de Sils, amb un recorregut de 26 km pels més valents, i un de 12'6 pels altres, o sigui, per la majoria.

La sortida ha estat al pavelló, amb lavabos, dutxes, bar, en definitiva, un molt bon lloc. Avui la representació de Trankils estava formada per l'Ermengol, en David, en Jordi Martorell, en David Ros i jo mateix. Faltava el presi, aixi que a la propera cursa li tocarem el crostó!!!! 

Aquí teniu la foto oficial davant del bar:

Després d'escalfar una mica, hem anat a la sortida, ens han explicat una mica el recorregut i cap a córrer!!

El recorregut ha estat prou bé, amb pocs trams planers i contínues puges i baixes. Això feia que si sorties massa depressa ho paguessis al final. Així que jo m'ho he agafat bastant tranquil, a més, dimarts hi ha la cursa de la Diada a Girona que són 12 km més. Amb l'Ermengol hem anat fent camí, primer anant cap a Vallcanera, amb alguna pujadeta forta i després tornat i desfent bona part del camí. Al final de tot, enmig de pollancres, enganxàvem amb els que feien la cursa llarga i que havien començat una hora abans (a les 8h). A part d'algun tram en corriol, la major part ha estat per camí ample. I malgrat que estava mig ennuvolat, feia molta xafogor i hem arribat ben suats i amb la samarreta ben xopa. Per tant, hem tingut l'esmorzar ben merescut.

El recorregut ha estat de 12'7 km i amb un temps d'1h12'33 a un ritme de 5'43'' i 100 metres de desnivell positiu.

Aquí teniu el recorregut

I la propera ja és el dimarts, amb la cursa de la Diada a Girona. I diumenge que ve, Sant Hilari... No parem!!!

40 anys de la massacre de Munic

El 5 de setembre de 1972, avui fa 40 anys, i dins dels Jocs Olímpics de Munic, 11 membres de l'equip de lluita lliure d'Israel van ser presos com a ostatges per part de 8 militants palestins que pertanyien a l'organització Setembre Negre. Els segrestadors demanaven l'alliberament de tota una sèrie de palestins confinats en presons israelianes. El govern d'Israel s'hi va negar i al cap de poques hores es va arribar a un acord perquè portessin els segrestadors a un aeroport de Munic perquè els portessin a el Caire. En arribar a l'aeroport, es va il.luminar tot el recinte i es va obrir foc per part de la polícia alemanya.

El resultat? Tots els ostatges morts (algun ja havia mort a la vila olímpica), un policia alemany i 5 militants palestins; els altres tres, van ser capturats.

Com sol passar moltes vegades, el COI i el comitè organitzador, en lloc d'enfrontar-se a la realitat, la van intentar minimitzar. Es van suspendre només les proves de l'endemà, mentre que tot va continuar com si no hagués passat res. L'equip israelià va abandonar els Jocs.

33a Marxa de Flaçà

Com haureu vist en el títol de l'entrada, la marxa de Flaçà és una de les històriques i amb més tradició. A les 8h hem anat arribant tots els Trankils (per ordre d'arribada): David Ros i jo, Jesús i David, Narcís, Sílvia, Emilio, Rosario, Jordi Serra i Jordi Martorell. Després d'apuntar-nos i fer un cafetó al bar de la piscina, hem anat a escalfar una mica, la foto oficial (faltava gent), una mica de dopatge i cap a la sortida!!! Una traca amb tro final i comença la cursa.

El recorregut no ha arribat a 10 km i tenia de tot: pujada, baixada, asfalt, camí de terra i planer al primer tram. Després de travessar la línia de ferrocarril, hem agafat la carretera que porta a Sant Llorenç de les Arenes i, en arribar al poble, hem girat a mà dreta on començava el camí de terra i la pujada. La pujada ha durat gairebé uns 3 quilòmetres, del 2 al 5, amb alguna zona planera. Però era de bon fer i sense rampes molt dures. Així que amb en David hem anat fent fins arribar al control. Després ja hem agafat la carretera asfaltada que hem seguit un moment per girar a mà dreta (la tramuntana bufava una mica i et venia de cara). Però de seguida ens hem tornat a posar dins del bosc i la baixada ens ha acompanyat fins a l'arribada.

Destacar el trio davanter dels Trankils (Jesús, Emilio i Jordi Serra) que entre ells s'han anat avançant durant tota la cursa i acabar en 43 minuts.

Al final, 9,86 km en 52'02'' a un ritme de 5'16'' i 138 metres de desnivell positiu.

En arribar, un bon esmorzar, samarreta i bossa, i la piscina. En David ha estat l'únic que s'hi ha banyat.

Us deixo l'enllaç de la cursa i unes quantes fotos:

Anunci manifestació de l'11 de setembre

 Aquí teniu el vídeo (de Lluís Danés) de l'anunci de la manifestació per a la independència de Catalunya del dia 11 de setembre a les 18h de la tarda.

Agost récord a Sant Dalmai

Aquest mes d'agost de 2012 a Sant Dalmai ha estat molt calorós i també molt sec. Anem per parts, com Jack el Destripador.

Pel que fa a les temperatures, el mes d'agost ha estat de mitjana el tercer mes més càlid des del 2006, amb una mitjana de 24.4º, només superat pels juliols del 2006 (25.5º) i 2010 (24.5º), i igualant l'agost del 2009 (24.4º). 

La mitjana de les temperatures màximes ha estat de 31.2º, amb una màxima absoluta de 36.7º (màxima anual i récord des de 2009 (37.4º). Hi ha hagut 22 dies on s'han superat els 30 graus, destacant del 14 al 25 d'agost inclosos amb temperatures superiors als 30. Aquests dies hi va haver una onada de calor, amb registres superiors als 40 graus en pobles veïns com Anglès, Osor o Fornells de la Selva.

Pel que fa a les temperatures mínimes, hi ha hagut 4 nits tropicals (mínima per sobre dels 20), destacant la dels dies 28, 22 i 20. El 28 d'agost es va enregistrar una mínima de 21.9º, la més alta des del 13 de juliol de 2006. La mitjana de les temperatures mínimes ha estat de 18.0º.

Per tant, hem estat davant d'un mes d'agost molt càlid, sobretot pel que fa a les mínimes, i amb unes màximes no molt extraordinàries, però si a la banda alta durant molts dies.

Si ens referim a les precipitacions, continuem amb una sequera molt important. Han caigut 19,5 mm, concentrats en dos ruixats en els últims dies. En els últims tres mesos (juny, juliol i agost), que es consideren l'estiu pluviomètric, només han caigut 43 litres. En el que portem d'any, han caigut 262.5 litres. És l'any més sec des del 2000, quan van caure 235 litres en els primers 8 mesos.

Finalment, pel que fa als vents, domini del component sud, amb una mitjana de 4.7 km/h i una ratxa màxima de 56.3 km/h el dia 15.