dimecres, 31 d’agost del 2016

Vídeo del playback de Salitja 2016 Los Manolos

Us deixo l'enllaç de la nostra actuació:

Aparcaments per l'11-S a Salt

Es va acostant la manifestació de l'11 de Setembre a Salt. Us poso un mapa que ha sortit avui al Punt Avui amb els aparcaments previstos, tant d'autobusos, vehicles privats com bicicletes:


Tercer estiu més sec dels últims 20 anys

Climàticament, l'estiu està format pels mesos de juny, juliol i agost. Des del 1997 que prenc dades a can Bells (Sant Dalmai), aquest estiu han caigut 59 litres (29.5 el juny, 12 el juliol i 17.5 l'agost). El dia que ha plogut més va ser el 18 de juny, amb 24 litres.

El 2003 van caure 49.5 litres i el 2012, 43 litres.

dimarts, 30 d’agost del 2016

Jornada històrica a la Diada de Sant Fèlix

Un 4 de 10 amb folre i manilles carregat pels Castellers de Vilafranca:


Un 3 de 10 amb folre i manilles descarregat  pels Minyons de Terrassa:

Un altre de 3 de 10 amb folre i manilles descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls:

I un 4 de 9 sense folre descarregat de la Colla Jove dels Xiquets de Valls:


dijous, 25 d’agost del 2016

Sorteig Champions: Barça contra Guardiola i Bravo

Manchester City, Borussia Mönchengladbach i Celtic de Glasgow seran els rivals del Barça.

Per tant, jugarem contra Pep Guardiola i Claudio Bravo i també contra l'ex-equip de Ter Stegen.

I el Madrid? Borussia Dortmund, Sporting de Lisboa i el Legia. Sense comentaris una altra vegada.


Acabarem l'agost amb sol i calor

Quan falta menys d'una setmana per acabar l'agost, no sembla que el temps vulgui canviar. Fins dissabte les temperatures encara pujaran una mica més, i després baixarien, quedant-se amb les temperatures que tenim aquests dies. Les nits continuaran sent fresques (mínimes de 12-14º són realment fabuloses) i les màximes rondaran els 32-34º per Sant Dalmai.

I pel que fa a precipitacions, poca cosa. Potser el vespre-nit de dilluns podria caure algun ruixat, però sobretot seria al Pirineu.

I avanço que aquest estiu (juny-juliol-agost) a Sant Dalmai (bé, a can Bells) és el tercer estiu més sec dels últims 20 anys. Però ja ho explicaré a finals de mes.

De moment, us poso uns quants mapes de la temperatura a 850 hPa i de les precipitacions:





Exposició "Les hemos destrozado el sistema sanitario"


dimecres, 24 d’agost del 2016

Per què hi ha més terratrèmols a Itàlia que en d'altres llocs?

Els terratrèmols es produeixen quan dues plaques terrestres es mouen entre si. A Europa, la principal placa és l'euroasiàtica, que travessa el Mediterrani. Però a la península itàlica hi ha una placa més petita, que va originar fa molts anys els Balcans i els Alps.

Us deixo una notícia de la web de TV3 ENLLAÇ

A Itàlia es troben els volcans més actius i es donen els terratrèmols més intensos d'Europa. La raó la trobem en l'origen de la formació de la península itàlica, dels Alps i dels Balcans.

L'escorça terrestre està forma per diferents plaques, com peces d'un puzle encaixades que suren sobre el magma. No són estàtiques sinó que tenen un moviment molt lent. La distribució actual dels continents i els oceans ha trigat milions d'anys. La zona de contacte entre aquestes plaques són les àrees on se situen els volcans i, per fricció, els terratrèmols més actius. Si a escala planetària trobem el "cinturo de foc", que envolta tot el Pacífic, com la zona més activa de volcans i terratrèmols del planeta, a Europa la zona més activa se situa a la península itàlica.

La microplaca Adriàtica o Apuliana ha donat origen als Apenins, als Alps i al mar Adriàtic i està en lent i constant moviment. Els volcans formats per l'Etna i Vesuvi són les petites escletxes per on s'escapa la lava del contacte entre les dues plaques. L'acumulació d'energia i tensió per la fricció que exerceix la micro placa Adriàtica contra la placa euroasiàtica, que empeny cap al nord, s'allibera en sacsejades que donen lloc als terratrèmols.

La tercera sequera més important a Barcelona dels últims segles

A Barcelona, la sequera actual s'arrossega des de fa catorze mesos, set dels quals considerats de sequera extrema. L'únic més plujós d'aquest 2016 va ser l'abril, però tot i així, la manca de precipitació s'acumula dins una sequera que es considera la tercera més severa dels darrers 230 anys a Barcelona, segons informa Joan Ramon Coll, membre del Centre per al Canvi Climàtic (C3). 

A la gràfica  s'observa el gran nombre d'anys secs en els darrers vint anys.

Les tres sequeres més extremes a Barcelona són:
  • Sequera 1822 - 1825: amb quaranta mesos consecutius de sequera, dels quals dotze van ser de sequera extrema
  • Sequera 2006 - 2008: vint mesos de sequera, dels quals set de sequera extrema.
  • Sequera 2015 - 2016: fins al moment, catorze mesos de sequera, dels quals set de sequera extrema.
Malgrat aquesta situació de sequera meteorològica no tenim sequera hidrològica. Les reserves d'aigua es troben aquesta setmana al 63%, clarament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys, del 75%, però encara per sobre del 60%.

L'estudi de les sequeres a Barcelona entre el 1787 i el 2014 revela que les sequeres extremes han augmentat un 13% des de la segona meitat del segle XX. L'estudi s'ha publicat aquest any a "Cuadernos de Investigación Geográfica" de la Universitat de La Rioja. L'augment de les sequeres es deu a l'increment de l'evaporació associat a l'augment de les temperatures de les darreres dècades. En el cas de Barcelona, la temperatura està pujant a un ritme de 0,47 ºC per dècada.

 CCMA

Gin Farm Party a Sant Dalmai


dimarts, 23 d’agost del 2016

Un ésser viu de més de 1.000 anys d'edat

Sabeu quin és l'ésser viu amb més edat? Té 1.075 anys i és un pi, el pi d'Adonis.

És un pi que es troba al nord de Grècia, a les muntanyes de Pindo, amb el nom científic Pinus heldreichii. L'han datat amb 1.075 anys d'antiguitat i forma part d'un bosc on hi ha altres pins mil.lenaris.



Les Pedreres, barri poc conegut de Girona, però amb les millors vistes de la ciutat

Avui he deixat el cotxe dalt de la Facultat de Lletres, a tocar de Torre Gironella i he anat a fer una caminada pel barri de les Pedreres.

He començat pel camí de les Creus i en pocs minuts he arribat a l'ermita del Calvari. El camí de les Creus s'anomena així perquè trobem al llarg del camí fins a quinze petites capelles amb una creu al capdamunt. Al final del camí, a mà esquerra hi trobem l'ermita del Calvari.




Al costat de l'ermita del Calvari, hi ha un petit turó, la muntanya de la O, on hi han les restes del fortí del Calvari. Com a conseqüència de l'incendi de l'any passat, es pot veure aquestes ruïnes. El fortí es va construir el 1675 aprofitant una antiga capella. Va ser destruït durant el setge francès del 1809. Des d'aquí dalt, es té una perspectiva molt bona de les Pedreres, Catedral, i les muntanyes del voltant.




Un cop vist el fort del Calvari, he tornat a baixar a l'ermita del Calvari i he anat direcció el Pirulí, que ja es veu ben clarament.

Abans, però, he passat per dues construccions abandonades, que són les restes del magatzem de pòlvora, conegut com el Polvorí.



 El Pirulí, o Torre de Telecomunicacions de Girona segons el seu nom oficial, es va inaugurar el 25 de gener del 1992 i les obres havien durat un any i mig. La torre disposa de nou plataformes obertes, per instal·lar-hi paràboles, i una plataforma tancada per a aquelles paràboles que tenen l'equip de ràdio incorporat. La base de cimentació té 17 metres de diàmetre i està col·locada sobre tres metres de formigó damunt la roca. La torre té una altura sobre el nivell del sòl de 112 metres (més o menys un edifici de 30 plantes). L'altura del fust de formigó és de 82 metres i l'altura del màstil metàl·lic de 30 metres. De nit, des del Montseny als Àngels, són ben visibles les balises d'alta intensitat situades a 55 i 112 metres..En l'actualitat, el Pirulí està desfasat (de fet, va funcionar pocs anys a ple rendiment).



El Pirulí es va construir al costat del fort dels Caputxins, que data del 1708 i va ser destruït el 1814.

-
Des d'aquí dalt, les vistes cap a Vila-roja, el Parc Científic o l'Eixample de Girona són molt bones:


Finalment, he seguit la ruta cap a la Torre Alfons XII, construït el segle XIX sobre el reducte de la Ciutat, que data del 1675, i que formava part de la defensa de la ciutat en el sector sud-est i est, juntament amb altres forts, com el de Caputxins que ja hem vist abans.

Des d'aquí, les vistes també són impressionants:

Abans d'arribar al cotxe, he passat per una antiga pedrera, on s'extreia la pedra de Girona.

El barri de les Pedreres pren el nom de les antigues explotacions de pedra calcària, d'un color blavosa i que bona part dels edificis més antics són d'aquesta pedra.


dilluns, 22 d’agost del 2016

Comarques i Trams en la Manifestació Diada "A punt 2016"

 
Tram 1-Tram 10: Lleida. Segrià (tram 1), Noguera (tram 2), Pla d'Urgell (tram 3), Urgell (tram 4), Segarra (tram 5), Garrigues (tram 6), Pallars Jussà (tram 7), Val d'Aran (tram 8), Pallars Sobirà (tram 9), Alta Ribagorça (tram 10).
 
Tram 11- Tram 20: Berga. Berguedà (tram 11), Bages (tram 12), Osona (tram 13), Anoia (tram 14), Ripollès (tram 15), Alt Urgell (tram 16), Cerdanya (tram 17), Solsonès (tram 18), Moianès (tram 19), Lluçanès (tram 20).
 
Tram 21- Tram 26: Salt. Gironès (tram 21), la Selva (tram 22), Alt Empordà (tram 23), Baix Empordà (tram 24), Garrotxa (tram 25), Pla de l'Estany (tram 26).
 
Tram 27- Tram 36: Tarragona. Tarragonès (tram 27), Baix Camp (tram 28), Baix Penedès (tram 29), Baix Ebre (tram 30), Montsià (tram 31), Alt Camp (tram 32), Ribera d'Ebre (tram 33), Conca de Barberà (tram 34), Terra Alta (tram 35), Priorat (tram 36).
 
Tram 37- Tram 44: Barcelona. Barcelonès (tram 37), Vallès Occidental (tram 38), Baix Llobregat (tram 39), Maresme (tram 40), Vallès Oriental (tram 41), Garraf (tram 42), Alt Penedès (tram 43), País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord (tram 44). L'ANC de la Catalunya Nord ha comunicat que ells faran autobusos per anar al tram 26 Pla de l'Estany a Salt.
 
 
 

Adéu Rio 2016, hola Tokio 2020

Ahir van acabar els Jocs Olímpics de Rio 2016, amb la cerimònia de clausura. A partir d'avui, comença una altra olimpíada, que acabarà el 2020 a Tokio.