Aquí teniu unes quantes fotografies de l'últim ruixat:
La cortina d'aigua al fons
Fent el ruixat
Després del ruixat, el cel ja se serena
diumenge, 20 de maig del 2012
Tempestes de tarda
Aquesta tarda ja ha plogut 2 vegades (4 si comptem la que ha fet a la matinada): ruixats intensos però curts. Fins i tot amb calamarsa (a Farners, on estàvem fent una arrossada).
Aquí teniu unes quantes fotografies de l'últim ruixat:
Aquí teniu unes quantes fotografies de l'últim ruixat:
Suspesa la marxa de la Crosa, doncs a córrer per Girona!!
Quan de matinada he sentit ploure fort, amb trons i llamps, he pensat que la marxa de la Crosa seria impracticable pels corriols. Quan m'he aixecat, he entrat al facebook i ja he vist que s'havia suspès la marxa. Primer llàstima per la suspensió, però també cal felicitar als organitzadors, perquè ho han penjat a les 7h del matí, i aixi la majoria ho hem pogut veure.
I ara que fer??? Algun missatge al mòbil, algun comentari al facebook, i abans de les 8h ja hi havia organitzada una sortida particular amb l'Ermengol, en Jordi Cardona i jo. En David també era a l'hora indicada, però ell ja portava 1 hora i mitja corrent i ha decidit anar cap a casa. Sort, perquè al final hem acabant fent 15 km.
Hem sortit de la rotonda dels Països Catalans i hem agafat el carril bici paral.lel a l'Emili Grahit, hem passat pel Parc Científic, per la Creueta, i cap a Quart. La ruta del carrilet és molt transitada i ens hem anat creuant amb molta gent que corria o caminava. En arribar a Quart, hem deixat el carrilet, hem passat pel costat del pavelló i la piscina i per corriols hem arribat fins al riu Onyar. Aquí hi ha hagut un petit tram amb molt de fang, relliscós, i entre patinades, basses i alguna caiguda, hem estat una bona estona caminant a poc a poc. Després d'aquest tram, hem tornat a agafar el carrilet a l'alçada de Quart. Ara només faltava desfer camí, però com que ens trobàvem bé i volíem una mica de pujada, ens hem desviat cap a l'esquerra fins arribar al GEIEG, dalt de Montilivi. Després tot ja era baixada, per l'Avinguda Montilivi fins una altra vegada a la rotonda dels Països Catalans.
Al final, 15 km amb un temps d'1h38.
PD: no ens ha plogut en cap moment.
Aquí teniu el recorregut
I ara que fer??? Algun missatge al mòbil, algun comentari al facebook, i abans de les 8h ja hi havia organitzada una sortida particular amb l'Ermengol, en Jordi Cardona i jo. En David també era a l'hora indicada, però ell ja portava 1 hora i mitja corrent i ha decidit anar cap a casa. Sort, perquè al final hem acabant fent 15 km.
Hem sortit de la rotonda dels Països Catalans i hem agafat el carril bici paral.lel a l'Emili Grahit, hem passat pel Parc Científic, per la Creueta, i cap a Quart. La ruta del carrilet és molt transitada i ens hem anat creuant amb molta gent que corria o caminava. En arribar a Quart, hem deixat el carrilet, hem passat pel costat del pavelló i la piscina i per corriols hem arribat fins al riu Onyar. Aquí hi ha hagut un petit tram amb molt de fang, relliscós, i entre patinades, basses i alguna caiguda, hem estat una bona estona caminant a poc a poc. Després d'aquest tram, hem tornat a agafar el carrilet a l'alçada de Quart. Ara només faltava desfer camí, però com que ens trobàvem bé i volíem una mica de pujada, ens hem desviat cap a l'esquerra fins arribar al GEIEG, dalt de Montilivi. Després tot ja era baixada, per l'Avinguda Montilivi fins una altra vegada a la rotonda dels Països Catalans.
Al final, 15 km amb un temps d'1h38.
PD: no ens ha plogut en cap moment.
Aquí teniu el recorregut
20 de maig de 1992
Només dient aquesta data, la gran majoria de persones sabeu què va passar. I a més a més, sabeu on éreu i amb qui estàveu, malgrat que avui ja fa 20 anys.
Òbviament, el dimecres 20 de maig de 1992 el Barça va guanyar la seva primera copa d'europa de futbol (encara no sabíem què era la Champions!!). I durant molts anys va ser la única copa d'europa, Wembley era un santuari pel barcelonisme (ara resulta que n'hem guanyada una altra al mateix estadi, renovat això si).
No sé si també us passa a vosaltres, però és la única data que recordo d'haver guanyat una champions. Hauria de pensar una mica per saber quin dia era a París, a Roma i a Londres (encara que no fa ni un any).
Ahir es va jugar la final de la champions a Munich. I no sé qui és el campió!!!! Com pot ser?? Molt fàcil...
Encara que avui és diumenge, aquesta entrada l'estic fent ahir dissabte al matí. Com que demà diumenge (o sigui avui) aniré (o ja l'he feta) a la marxa de la Crosa, no tindré gaire temps a escriure i per això he deixat feta aquesta entrada i que surti publicat el diumenge (coses de l'internet).
Us deixo tres imatges històriques, que les hem vist milers de vegades:
Òbviament, el dimecres 20 de maig de 1992 el Barça va guanyar la seva primera copa d'europa de futbol (encara no sabíem què era la Champions!!). I durant molts anys va ser la única copa d'europa, Wembley era un santuari pel barcelonisme (ara resulta que n'hem guanyada una altra al mateix estadi, renovat això si).
No sé si també us passa a vosaltres, però és la única data que recordo d'haver guanyat una champions. Hauria de pensar una mica per saber quin dia era a París, a Roma i a Londres (encara que no fa ni un any).
Ahir es va jugar la final de la champions a Munich. I no sé qui és el campió!!!! Com pot ser?? Molt fàcil...
Encara que avui és diumenge, aquesta entrada l'estic fent ahir dissabte al matí. Com que demà diumenge (o sigui avui) aniré (o ja l'he feta) a la marxa de la Crosa, no tindré gaire temps a escriure i per això he deixat feta aquesta entrada i que surti publicat el diumenge (coses de l'internet).
Us deixo tres imatges històriques, que les hem vist milers de vegades:
PD: no cal dir que la final la vam jugar contra la Sampdoria de Gènova i que vam guanyar 1 a 0 a la pròrroga amb un gol de Koeman. De fet, he posat al google "gol koeman" i m'han sortit centenars de fotografies i videos d'aquest gol. Com si en Koeman no hagués marcat cap més gol.
PD 2: els que m'esteu preguntant per l'hort, tranquils, aquesta setmana que ve us faré un àlbum de fotografies perquè veieu com creix. Avui (és a dir, ahir dissabte) acabo de posar la xarxa a les tomateres per possibles pedregades.
diumenge, 13 de maig del 2012
Marxa de Sant Gregori
Avui tocava Sant Gregori i cap allà he anat. La sortida i arribada era al costat del camp de futbol, he aparcat i he anat a inscriure'm. En tornar cap al cotxe, ja m'he trobat amb en Narcís, la Sílvia, l'Emilio i la Rosario, i poc després l'Ermengol i en David. Així que ja hi érem tots i, per tant, tocava foto. Però no, encara ha arribat un altre Trankil, en Jordi Serra. Ara si, una altra foto i cap a escalfar una mica.
Fent voltes a l'aparcament, quatre estiraments i cap a la sortida. Ràpidament s'han fet uns quants grups de Trankils: en Jordi Serra al davant (ja no l'hem vist més), l'Emilio i jo, després el trio la-la-la (Narcís, David, Armengol), i finalment les noies Sílvia i Rosario. Els primers quilòmetres eren plans, paral.lel al riu Ter, amb bastants trossos de corriols. Cap al quilòmetre 4 hem agafat ja un camí asfaltat, i allà hem vist com en Narcis, en David i l'Ermengol no estaven gaire lluny (ells es pensaven que estaven més aprop, però la distància enganyava). Aquí començava el recorregut a pujar una mica, amb alguna baixadeta, però es feia bé. En arribar al barri de l'Església, però, ha vingut una forta pujada (curta però intensa) que ningú esperava, bàsicament perquè el perfil marcava una pujada suau i constant... i ha estat curta i intensa. Un cop feta aquesta pujada, hem baixat una mica i ja ens hem anat acostant a l'arribada.
Al final, gairebé 10 km en 50 minuts, a un ritme de 5 minuts el quilòmetre. Una samarreta, un bon esmorzar i cap als cotxes.
Aquí teniu el recorregut
Fent voltes a l'aparcament, quatre estiraments i cap a la sortida. Ràpidament s'han fet uns quants grups de Trankils: en Jordi Serra al davant (ja no l'hem vist més), l'Emilio i jo, després el trio la-la-la (Narcís, David, Armengol), i finalment les noies Sílvia i Rosario. Els primers quilòmetres eren plans, paral.lel al riu Ter, amb bastants trossos de corriols. Cap al quilòmetre 4 hem agafat ja un camí asfaltat, i allà hem vist com en Narcis, en David i l'Ermengol no estaven gaire lluny (ells es pensaven que estaven més aprop, però la distància enganyava). Aquí començava el recorregut a pujar una mica, amb alguna baixadeta, però es feia bé. En arribar al barri de l'Església, però, ha vingut una forta pujada (curta però intensa) que ningú esperava, bàsicament perquè el perfil marcava una pujada suau i constant... i ha estat curta i intensa. Un cop feta aquesta pujada, hem baixat una mica i ja ens hem anat acostant a l'arribada.
Al final, gairebé 10 km en 50 minuts, a un ritme de 5 minuts el quilòmetre. Una samarreta, un bon esmorzar i cap als cotxes.
Aquí teniu el recorregut
dissabte, 12 de maig del 2012
Surt el sol després de quatre gotes
Encara que la tempesta ens ha passat pel sud, han caigut quatre gotes. M'he mullat més jo (que estava regant l'hort) que no pas el terra.
Però després ràpidament ha sortit el sol, mentre que la negror cap al sud encara hi era.
El resultat???
Però després ràpidament ha sortit el sol, mentre que la negror cap al sud encara hi era.
El resultat???
dimarts, 8 de maig del 2012
Records de la Final Four de bàsquet
Fa uns anys hi havia un club en què el futbol no guanyava gairebé res i, en canvi, el bàsquet guanyava força més. Parlo del Barça i de finals dels 80's.
Era una època en què el Barça de bàsquet guanyava lligues seguides, amb un equip inoblidable amb Epi, Solozábal, Sibilio, Norris, Jiménez, etc. I gairebé cada any també arribava a la Final Four de la Copa d'Europa. I sempre la perdíem. Recordo tres anys seguits (1989-90-91) que vam perdre contra la Jugoplastica d'Split (una semifinal i dues finals). La Jugoplastica segurament ha estat el millor equip europeu de la història, amb jugadors NBA com Toni Kukoc, Dino Radja, Zan Tabak, Perasovic, Zavic, Ivanovic,etc. En aquesta època equips clàssics de la Copa d'Europa eren l'Scavolini de Pesaro, l'Aris de Salònica (amb Nicos Gallis), el Llemotges, el Macabi, etc.
L'Eurolliga ha estat molt esquiva pel Barça, ja que ha perdut 4 finals (1991 i 1992 contra la Jugoplastica, 1996 contra el Panathinaikos, amb el tap il.legal a Montero, i el 1997 contra l'Olympiakos). També es va perdre una altra final, aquesta a partit únic, el 1984 contra el Banco di Roma, encara que es guanyava clarament a la mitja part.
En canvi, el 2003 el Barça va guanyar la primera Eurolliga contra el Benetton de Treviso (a Barcelona) i el 2010 contra el Panathinaikos (a Berlin).
Aquest cap de setmana hi ha la Final Four a Istambul (Turquia). El Barça és l'equip que ha jugat més finals fours (aquest format es juga des de 1988), 12: el 1989 (4t), el 1990 (2n), el 1991 (2n), el 1994 (4t), el 1996 (2n), el 1997 (2n), el 2000 (4t), el 2003 (1r), el 2006 (4t), el 2009 (3r), el 2010 (1r) i el 2012 (?). El Macabi té 11 participacions (aquest any no).
El divendres a les 20h, en la segona semifinal, el Barça jugarà contra l'Olimpiakos. L'altra semifinal, Panathinaikos-CSKA Moscou. La final, el diumenge, esperem amb el Barça.
Era una època en què el Barça de bàsquet guanyava lligues seguides, amb un equip inoblidable amb Epi, Solozábal, Sibilio, Norris, Jiménez, etc. I gairebé cada any també arribava a la Final Four de la Copa d'Europa. I sempre la perdíem. Recordo tres anys seguits (1989-90-91) que vam perdre contra la Jugoplastica d'Split (una semifinal i dues finals). La Jugoplastica segurament ha estat el millor equip europeu de la història, amb jugadors NBA com Toni Kukoc, Dino Radja, Zan Tabak, Perasovic, Zavic, Ivanovic,etc. En aquesta època equips clàssics de la Copa d'Europa eren l'Scavolini de Pesaro, l'Aris de Salònica (amb Nicos Gallis), el Llemotges, el Macabi, etc.
L'Eurolliga ha estat molt esquiva pel Barça, ja que ha perdut 4 finals (1991 i 1992 contra la Jugoplastica, 1996 contra el Panathinaikos, amb el tap il.legal a Montero, i el 1997 contra l'Olympiakos). També es va perdre una altra final, aquesta a partit únic, el 1984 contra el Banco di Roma, encara que es guanyava clarament a la mitja part.
En canvi, el 2003 el Barça va guanyar la primera Eurolliga contra el Benetton de Treviso (a Barcelona) i el 2010 contra el Panathinaikos (a Berlin).
Aquest cap de setmana hi ha la Final Four a Istambul (Turquia). El Barça és l'equip que ha jugat més finals fours (aquest format es juga des de 1988), 12: el 1989 (4t), el 1990 (2n), el 1991 (2n), el 1994 (4t), el 1996 (2n), el 1997 (2n), el 2000 (4t), el 2003 (1r), el 2006 (4t), el 2009 (3r), el 2010 (1r) i el 2012 (?). El Macabi té 11 participacions (aquest any no).
El divendres a les 20h, en la segona semifinal, el Barça jugarà contra l'Olimpiakos. L'altra semifinal, Panathinaikos-CSKA Moscou. La final, el diumenge, esperem amb el Barça.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)