Recurs al Tribunal Constitucional atlètic

En vistes als fets ocorreguts avui a la cursa del carrilet d'Anglès, on la majoria de Trankils han retallat més d'1 km (voluntària o involuntàriament, això no toca com diria un defraudador), aixeco acta com a secretari autoproclamat davant les instàncies superiors perquè investiguin, jutgin i penalitzin als corredors que no han efectuat tot el recorregut de 10 km.

I ara seriosament, no sé on us heu perdut!!!!! Com que aneu tant a saco, no us fixeu amb les fletxes blanques (i vermelles) que hi ha al recorregut.

El recorregut era el mateix que l'any passat, però eliminant una primera volta pels carrers del voltant, fent que el recorregut fos de 10 km exactes. I sembla ser que molta gent (inclosa molta gent del davant, excepte el que ha guanyat, que si que ha fet tot el recorregut) s'ha equivocat just abans de girar a mà esquerra i començar la única pujada, que han tirat recte i s'han estalviat uns 1.200 metres. 

Així doncs, l'Emilio, en Martorell, en Sergi, la Sílvia i jo som els únics que hem fet tot el recorregut; la resta, s'han "perdut", o sigui, en David Ros, en Narcís, en David i en Miguel Ángel. 

Així són les coses i així les hem contades.

El 6 d'octubre de 1934

Després de la proclamació de la República i l'Estatut d'Autonomia del 1932, com sempre passa en aquests casos (i en l'actualitat també), les relacions entre la Generalitat i el poder central a Madrid no sempre eren bones. Diferents lleis aprovades durant el 1934, així com l'eterna picabaralla entre la Lliga i ERC, va ser el caldo de cultiu perquè el dia 6 d'octubre de 1934 es convoqués una vaga general.

Al vespre, es van concentrar a la plaça de Sant Jaume un seguit de gent d'Aliança Obrera que volien parlar amb el president Companys. Van accedir i cap a un quart de nou del vespre va sortir al balcó de la Generalitat Lluís Companys i va proclamar:

"En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'estat Català de la República Federal Espanyola i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica"

De seguida, el president Companys es va comunicar amb el cap de l'exèrcit a Catalunya (el general Batet), però aquest va dir-li que no es posava a les seves ordres. El general Batet va trucar a Madrid i es va proclamar l'estat de guerra. L'exèrcit espanyol va anar prenent diferents places de la ciutat i finalment es va decidir el desallotjament del palau de la Generalitat. A la matinada del dia 7 d'octubre, es va detenir a tot el govern de la Generalitat i es va dictar la supressió de l'Estatut de Catalunya. Es van prohibir revistes, es van retirar de la Generalitat les competències d'educació, justícia i ordre públic. El coronel Jiménez Arenas va ser designat governador civil de Catalunya, substituït el gener del 1935 per Manuel Porta Valladares.

Tota aquesta situació de suspensió d'autonomia va durar fins a les eleccions del febrer del 1936, que van significar l'alliberament del president i la restauració de la Generalitat, però que va durar poc temps, perquè 5 mesos després es va originar el cop d'estat i l'inici de la Guerra Civil.

L'orgull del riu Güell

El riu Güell és un dels 4 rius de la ciutat de Girona (Onyar, Ter i Galligants). I potser ha estat el més maltractat, perquè ja no passa per on havia passat sempre.

Si us fixeu, hi ha un carrer a Girona que es diu Riu Güell, i per un bon tram va paral.lel al riu natural. Però passat Santa Eugènia, el riu tira recte, mentre que el carrer va en diagonal i mor a la rotonda del rellotge (gairebé a tocar de Correus). De fet, tot l'aparcament entre la Devesa i el carrer Güell era la llera del riu, perquè el carrer ja existia abans.

Com pot ser això? Doncs molt fàcil. El recorregut natural era pel carrer, però cap als anys 70' del segle passat el van desviar i el van fer anar directe al riu Ter on ara hi ha l'Auditori, aproximadament. Abans, el riu Güell desembocava al riu Onyar. Les inundacions que provocava va ser el principal motiu d'aquest canvi.

I a que ve tot això??

Doncs resulta que la matinada del dilluns 29 de setembre, el riu Güell va inundar l'estació del TAV a Girona. Les fortes pluges van provocar que el riu trenqués una paret de maons (si si, de maons) d'una part d'un dels pous que hi ha a la Devesa i va inundar l'estació.

Sembla que el riu Güell s'ha volgut prendre una mica la seva venjança pel tracte que se li ha donat al llarg de les últimes dècades.

Aquí  teniu un vídeo on es pot veure l'estació inundada.

Resum meteorològic Setembre 2014 a Sant Dalmai

Aquest mes ha estat de récord. Els 144 litres caiguts en menys de 24 hores (del mati del diumenge 28 a la matinada del dilluns 29), i 137 en menys de 8 hores és la major precipitació diària des del 1997, any on començo a prendre les dades. També ha estat récord de l'estació pluviòmetrica de Vilobí d'Onyar (des del 1996). Segons l'estació de l'Aeroport (més de 40 anys), des del 3 d'octubre de 1987 (177 litres) no plovia tant en un sol dia.

En el total mensual, han caigut 243 litres, que és la segona dada més elevada des del 1997, només superada pel novembre del 2011 (298.5 litres).

Del que portem d'any, han caigut un total de 679 litres, una quantitat que supera la pluja anual d'11 dels 17 anys comptabilitzats. Per tant, estem per sobre la mitjana anual (670 litres aprox.), i malgrat un hivern sec (menys de 100 litres en els primers 3 mesos), la primavera i estiu han estat plujosos.

Pel que fa a temperatures, el mes ha estat relativament calorós, amb 1 grau per sobre la mitjana. La primera quinzena de mes va ser bastant calorosa, però les dues últimes setmanes les temperatures (sobretot les mínimes) han estat força baixes.

La temperatura mitjana mensual ha estat de 20.8, amb una temperatura màxima absoluta de 31.1º el dia 1 i la mínima més baixa, 10.1º el dia 27.

Ja en tinc els cullons ben plens

Avui 12 jutges que formen el Tribunal "Constitucional" han fet una reunió extraordinària poques hores després que els hi demanés el govern de Madrid. Caram!!! Sempre tardaven dies i setmanes, però avui han anat molt ràpid. I han admès a tramit la proposta del govern de anul.lar el decret i la llei de consultes.

Resulta que ara opinar és il.legal; doncs molt bé, una gran majoria de catalans farem una il.legalitat, perquè una gran majoria vol votar.

Fins fa pocs dies creia que posar urnes sense tenir un mínim de garanties no serviria de res. Però ara ja no ho crec. N'estic fins al capdamunt de la "democràcia" d'alguns. Per al govern de Madrid (i altres partits "progressistes") la democràcia només existeix quan és per ells o pel que defensen.

Així que el dia 9 de novembre, jo estaré davant de can Roscada, lloc de la consulta al meu municipi, estiguin les portes obertes o tancades, amb el vot a la mà. I qui vulgui que vingui i m'ho prohibeixi. Segurament no seré l'únic.

Espero que des d'Europa i la resta del món civilitzat (Espanya, pel que veig, no ho és gaire, almenys en l'àmbit polític i institucional) hagin pres nota d'aquest fet, perquè si no fan res quan un estat prohibeix el vot d'una part d'ell, potser que ens anem a Mart o a l'espai sideral, com deia algun polític espanyol fa mesos.

I per cert, que borregos que són els que han fet la petició al Tribunal Constitucional, que s'han equivocat amb el decret (han posat 129/2004 quan realment és el 129/2014). Si un de nosaltres ens equivoquéssim en alguna coseta per demanar qualsevol cosa, segur que ens dirien: "vuelva usted mañana".

 

Rècord pluviometria a Sant Dalmai

Des de les 10h del matí del diumenge 28 de setembre fins a les 3 de la matinada del dilluns 29 (o sigui, 17 hores), han caigut 144 litres; però d'aquests, 137 litres han caigut només en 7 hores (de les 20h a les 03h).

És el rècord absolut en tant poc temps. Però a més, aquests 144 litres en un dia superen la pluviometria tots els mesos des del 1997 (que és quan començo a prendre dades), a excepció de: juny del 1997 (146 litres), febrer del 2003 (144.5 litres), octubre del 2003 (164 litres), gener del 2006 (169 litres), març del 2011 (180.5 litres), novembre del 2011 (298.5 litres) i març del 2013 (150 litres).

Per tant, només en 7 mesos des del 1997 ha plogut més que ahir. Realment històric.

A més, la intensitat ha estat molt elevada durant molta estona seguida, amb precipitacions de més de 20 litres en 30 minuts durant 3-4 hores, i una punta màxima de 110 litres per hora.

Per sort, aquesta precipitació no ha suposat molts problemes. El fet que hagi sigut de nit, ha minimitzat els problemes. A part d'algun tram de carretera tallada (com l'Eix Transversal o l'Autopista), camps anegats i rius i rieres ben plens, no hi han hagut grans inundacions ni desbordaments.

I sembla que les pluges no s'acaben. Això si que podria ocasionar més problemes, perquè ara tot el terreny està ben saturat d'aigua.

Us poso dues fotografies del riu Onyar a Vilobí, aquest migdia, quan el nivell ja havia baixat molt:

Corrent davant la guàrdia civil

Tranquils, estic bé. Avui hi havia la marxa del Pilar, organitzada per la guàrdia civil de Girona. Malgrat fa molts anys que l'organitzen, no hi havia anat mai i, per tant, era la primera vegada que entrava dins la caserna; de fet, només hem entrat al pati, res més.

La majoria de Trankils han anat a Madremanya, però en Sergi, l'Ermengol i jo hem anat a aquesta. Després de fer les inscripcions i "meravellar-nos" de l'estètica d'aquesta construcció, hem escalfat una mica i hem anat cap al carril bici, on hi havia la sortida.

Érem pocs corredors, no arribàvem al centenar, encara que hi havia gent que ja havia començat a caminar feia estona. Ha vingut un home (no sabem si era guàrdia civil o no) amb una pistola de fogueig i ha volgut apretar el gallet, però devia tenir "alguna cosa de seguretat posat" (perdoneu, però no he fet la mili i no he fet servir mai una pistola, no sé com funciona això) i a la primera no se n'ha sortit. Deu haver tret alguna cosa i després si que ha disparat.

El recorregut era pel carril bici fins a la Creueta, pujada de les monges cap al GEIEG, hem baixat per la urbanització de Torres Palau i després d'una forta pujada, hem arribat al Montessori i hem baixat cap al Decathlon, per girar a mà dreta abans d'arribar-hi. Baixant pels carrers de Palau, hem travessat un petit bosc per arribar ja a l'avinguda Montilivi, Emili Grahit i arribada.

52'25'' en un recorregut de 9'15 km i un ritme de 5'43 i 84 metres de desnivell.

En arribar, samarreta, beguda i un entrepà molt bo de botifarra blanca, i hem anat a fer la foto de rigor.