Us poso unes quantes fotos d'ara mateix:
divendres, 6 de juliol del 2012
Ja mengem tomates de l'hort
Han tardat a madurar, però finalment ja han arribat les tomaques!!!
Us poso unes quantes fotos d'ara mateix:
Us poso unes quantes fotos d'ara mateix:
dimecres, 4 de juliol del 2012
Anunci de França al Tour
Mirant el Tour, a part dels ciclistes, el protagonista en etapes sense gaire interès és el paisatge. I avui, el paisatge de la zona de la Normandia i, concretament, de Fécamp és impressionant.
Fent el cafè a la Crosa amb en Jordi, ens hem quedat bocabadats davant dels penya-segats de l'oceà Atlàntic i de nombrosos pobles que semblaven una postal, sense cap bloc de pisos. Tot sembla ben ordenat (tant de neteja com urbanísticament).
En arribar a casa, el primer que he fet ha estat entrar a la web del Tour per veure per on passava l'etapa d'avui. I veure que tots aquests penya-segats, platges que només hi pots arribar gairebé que pel mar, eren de la zona de Fécamp, ciutat dins del departament del Sena marítim i de la regió de l'Alta Normandia.
Aquesta zona és coneguda com "La costa de l'Alabastre", que s'estén durant 130 quilòmetres (des de Le Tréport fins al cap d'Hève). Aquests penya-segats són de gres, d'un color blanc intens i que tenen 120 metres d'alçada màxima.
Us poso unes quantes fotografies tretes d'internet, de no gaire qualitat, però que serveixin d'exemple d'aquest paisatge de França:
Fent el cafè a la Crosa amb en Jordi, ens hem quedat bocabadats davant dels penya-segats de l'oceà Atlàntic i de nombrosos pobles que semblaven una postal, sense cap bloc de pisos. Tot sembla ben ordenat (tant de neteja com urbanísticament).
En arribar a casa, el primer que he fet ha estat entrar a la web del Tour per veure per on passava l'etapa d'avui. I veure que tots aquests penya-segats, platges que només hi pots arribar gairebé que pel mar, eren de la zona de Fécamp, ciutat dins del departament del Sena marítim i de la regió de l'Alta Normandia.
Aquesta zona és coneguda com "La costa de l'Alabastre", que s'estén durant 130 quilòmetres (des de Le Tréport fins al cap d'Hève). Aquests penya-segats són de gres, d'un color blanc intens i que tenen 120 metres d'alçada màxima.
Us poso unes quantes fotografies tretes d'internet, de no gaire qualitat, però que serveixin d'exemple d'aquest paisatge de França:
Pastís de poma
Aquesta és la primera vegada que faig un pastís de poma. Fins ara, feia una coca de iogurt normal i hi posava poma tallada a làmines al mig i al damunt. Però avui he fet un pastís de poma poma. Aquesta recepta me la va enviar l'Anna Ferrer via Arguiñano (del seu blog) i realment sembla (perquè encara no l'he tastada) molt bona!!!.
INGREDIENTS:
Per a la massa de sota, 250gr de farina, 150gr de mantega i una mica de sal.
Per al "relleno", 5 pomes (jo n'he fet servir 4 pq eren molt grosses i me n'ha sobrat una mica, i ja per tant me l'he fotuda i ja tinc una ració de fruita feta...), 200 gr de sucre, 4 ous, un got de nata i una mica de mermelada de préssec.
ELABORACIÓ:
Per fer la massa que anirà abaix al motlle, heu de barrejar la farina, la sal i la mantega fosa en un bol i barrejar-ho tot fins que tingui una massa homogènia. Ja el podeu posar al motlle.
Per fer la "chicha" del pastís, barregeu els 4 ous i el sucre. Després peleu 2 pomes i les ratlleu i ho aboqueu al bol. Aneu remenant, afegiu-hi la nata (si no teniu nata, no passa res) i quan estigui ben barrejada ho aboqueu al motlle.
Un cop teniu tota la massa al motlle, peleu les altres 2 pomes i les talleu a làmines i les poseu a sobre la massa, amb una mica de sucre llustre perquè agafi més color.
Ara només falta posar-ho al forn, a uns 200 graus i aproximadament 30 minuts. Com sempre dic, feu la prova del "palillo". És com el cotó, mai enganya, si el traeieu net ja està cuit.
Un cop traieu el pastís, si voleu, hi podeu posar una mica de mermelada de préssec o d'albercoc, per donar-hi més gust.
18 anys dels grans incendis a la Catalunya Central
El 3 de juliol de 1994 es van originar en molt poc temps i distància a les comarques del Bages i Berguedà, concretament a Montmajor i Sant Mateu del Bages. Aquells dies les temperatures màximes arribaven als 40 graus, amb unes humitats baixíssimes (15%) i un fort vent que arribava als 60 km/h.
El 6 de juliol, aquests dos incendis es van unir i van entrar cap a la comarca del Solsonès. Es van extingir el 8 de juliol.
Van morir 5 persones i es van cremar 39.000 ha.
I no van ser els únics incendis, perquè a primers d'agost uns altres incendis van afectar el Vallès Oriental i la Selva, arribant fins ben bé Sant Coloma de Farners, on les pinyes saltaven la riera de Santa Coloma al parc de Sant Salvador. Però això serà un altre dia.
El 6 de juliol, aquests dos incendis es van unir i van entrar cap a la comarca del Solsonès. Es van extingir el 8 de juliol.
Van morir 5 persones i es van cremar 39.000 ha.
I no van ser els únics incendis, perquè a primers d'agost uns altres incendis van afectar el Vallès Oriental i la Selva, arribant fins ben bé Sant Coloma de Farners, on les pinyes saltaven la riera de Santa Coloma al parc de Sant Salvador. Però això serà un altre dia.
dilluns, 2 de juliol del 2012
Dol a la meteorologia
Ha mort Toni Nadal, meteoròleg de TV3. Pels qui ens agrada la meteorologia i hem seguit sempre el Temps de TV3 (des d'en Castejón fins en Picó, passant per en Nadal, en Molina i molts d'altres), avui és un dia trist. Ha mort fent una altra de les seves passions, el muntanyisme.
diumenge, 1 de juliol del 2012
Resum meteorològic Sant Dalmai Juny 2012
Càlid i sec. Amb aquests dos adjectius es pot definir com ha estat el mes de juny meterològicament parlant.
La temperatura mitjana del juny ha estat de 21.6º, +1.7ºC superior a la mitjana. Per tant, ha estat calorós. La temperatura màxima absoluta la vam tenir el dijous 21 amb 36.6º, un dia que el vent va girar a ponent i va enfilar ràpidament el mercuri. Mentre que la temperatura mínima absoluta, el dia 12 amb 10.4º.
Destaca per sobre de tot la mitjana de les màximes que ha estat molt elevada per ser un mes de juny, 28.1º, mentre que la mitjana de les mínimes ha estat de 15.4º. Hem tingut una nit tropical (mínima per sobre de 20 graus, el dia 28 amb 20.2º) i 11 dies amb una màxima superior als 30 graus.
Aquests últims dies hem tingut una onada de calor, però que no s'ha notat gaire, potser en les temperatures mínimes però sense cap valor extraordinari.
Del que portem d'any, estem a la mitjana termomètrica, encara que els dos últims mesos (maig i juny) hem tingut una anomalia positiva molt destacada (+1.4 i +1.7).
Pel que fa a la pluviometria, molt poca pluja: 12 litres en dos dies. I anual, 231,5 mm.
Aquest mes els vents ja han girat a component marítim (la marinada), amb un domini del component SSE, amb una velocitat mitjana de 4.5 km/h i una ratxa màxima de 53.1 km/h el dia 10.
En resum, un mes de juny càlid, sec i sense gaires aspectes destacats.
La temperatura mitjana del juny ha estat de 21.6º, +1.7ºC superior a la mitjana. Per tant, ha estat calorós. La temperatura màxima absoluta la vam tenir el dijous 21 amb 36.6º, un dia que el vent va girar a ponent i va enfilar ràpidament el mercuri. Mentre que la temperatura mínima absoluta, el dia 12 amb 10.4º.
Destaca per sobre de tot la mitjana de les màximes que ha estat molt elevada per ser un mes de juny, 28.1º, mentre que la mitjana de les mínimes ha estat de 15.4º. Hem tingut una nit tropical (mínima per sobre de 20 graus, el dia 28 amb 20.2º) i 11 dies amb una màxima superior als 30 graus.
Aquests últims dies hem tingut una onada de calor, però que no s'ha notat gaire, potser en les temperatures mínimes però sense cap valor extraordinari.
Del que portem d'any, estem a la mitjana termomètrica, encara que els dos últims mesos (maig i juny) hem tingut una anomalia positiva molt destacada (+1.4 i +1.7).
Pel que fa a la pluviometria, molt poca pluja: 12 litres en dos dies. I anual, 231,5 mm.
Aquest mes els vents ja han girat a component marítim (la marinada), amb un domini del component SSE, amb una velocitat mitjana de 4.5 km/h i una ratxa màxima de 53.1 km/h el dia 10.
En resum, un mes de juny càlid, sec i sense gaires aspectes destacats.
XXXa Clar de Lluna Santa Maria de Palautordera
Juntament amb la cursa de Sant Bonosi de Blanes, la única cursa nocturna i de les històriques (aquest any se celebrava la trentena edició). I maltrat ser dissabte, hem sigut una bona colla de Trankils: Sílvia, Rosario i Judit que han sortit abans caminant; i Narcís, Emilio, el seu fill Jesús, en David, l'Ivan, un seu nebot i jo mateix.
Abans de començar a córrer, diverses coses a comentar: en primer lloc, només quedaven samarretes d'una sola talla. He pensat, bé, deuran ser una L o una més petita. No, només quedaven talles per mainada. En segon lloc, hem estat una bona estona xerrant en un banc, davant d'una plaça d'aparcament on hi havia una moto. No hem comptat els cotxes que veien un lloc buit i ja començaven a girar per entrar a la plaça quan veien la moto...
Així hem anat fent temps fins que ens hem anat a canviar i a escalfar una mica. També ens hem fet la foto, però el presi me la passarà demà, perquè ja és gran i a aquestes hores (són les 00h30 de la nit) ja deu dormir.
Hem sortit bastant puntuals (esperant la flama del Canigó). Tot el primer tram més o menys planer i les primeres pujades les hem fet avançant a molta gent. Ji ji ja ja, brometes, molta calor, i anar pujant bastant agrupats. Hem perdut l'Ivan i el seu nebot i hem quedat en Narcís, l'Emilio, el seu fill, en David i jo. Després d'un parell de pujades més fortes, hem anat pujant més suaument i ha sigut llavors quan en Narcís s'ha posat davant apretant una mica més. Gir a l'esquerra i ja hem arribat a l'ermita i el final de la pujada. Un bon tall de síndria i comença la baixada. En Narcís s'ha avançat uns metres i hem quedat en David, l'Emilio i jo. Quan anàvem apretant per agafar en Narcís, l'Emilio ha patit una petitat reblincada al turmell i hem afluixat una mica el ritme, perquè tampoc calia fotre'ns una castanya per agafar el presi (ja te la tornarem, Narcís!!!!!). Així que hem anat baixant, amb un parell de pujades fortes, sobretot la última al pavelló, i que donava pas a una llarga recta que no s'acaba mai, malgrat ser planera i amb tendència a baixar.
Al final hem fet 58'16'' amb 9'95 km, a un ritme de 5'53'' el km.
Ha estat una bona cursa, amb molt ambient (2.500 persones) i molta xafogor. Sort del ventet que feia.
I la propera, a Quart, la setmana que ve.
Aquí teniu l'enllaç del recorregut
Bona nit!!!!
Abans de començar a córrer, diverses coses a comentar: en primer lloc, només quedaven samarretes d'una sola talla. He pensat, bé, deuran ser una L o una més petita. No, només quedaven talles per mainada. En segon lloc, hem estat una bona estona xerrant en un banc, davant d'una plaça d'aparcament on hi havia una moto. No hem comptat els cotxes que veien un lloc buit i ja començaven a girar per entrar a la plaça quan veien la moto...
Així hem anat fent temps fins que ens hem anat a canviar i a escalfar una mica. També ens hem fet la foto, però el presi me la passarà demà, perquè ja és gran i a aquestes hores (són les 00h30 de la nit) ja deu dormir.
Hem sortit bastant puntuals (esperant la flama del Canigó). Tot el primer tram més o menys planer i les primeres pujades les hem fet avançant a molta gent. Ji ji ja ja, brometes, molta calor, i anar pujant bastant agrupats. Hem perdut l'Ivan i el seu nebot i hem quedat en Narcís, l'Emilio, el seu fill, en David i jo. Després d'un parell de pujades més fortes, hem anat pujant més suaument i ha sigut llavors quan en Narcís s'ha posat davant apretant una mica més. Gir a l'esquerra i ja hem arribat a l'ermita i el final de la pujada. Un bon tall de síndria i comença la baixada. En Narcís s'ha avançat uns metres i hem quedat en David, l'Emilio i jo. Quan anàvem apretant per agafar en Narcís, l'Emilio ha patit una petitat reblincada al turmell i hem afluixat una mica el ritme, perquè tampoc calia fotre'ns una castanya per agafar el presi (ja te la tornarem, Narcís!!!!!). Així que hem anat baixant, amb un parell de pujades fortes, sobretot la última al pavelló, i que donava pas a una llarga recta que no s'acaba mai, malgrat ser planera i amb tendència a baixar.
Al final hem fet 58'16'' amb 9'95 km, a un ritme de 5'53'' el km.
Ha estat una bona cursa, amb molt ambient (2.500 persones) i molta xafogor. Sort del ventet que feia.
I la propera, a Quart, la setmana que ve.
Aquí teniu l'enllaç del recorregut
Bona nit!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)