dilluns, 30 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XLVI: estadístiques familiars



En el meu arbre genealògic hi ha fins a 322 avantpassats directes; a part d'aquests, tinc nombrosos membres colaterals, però que no els comptabilitzo aquí.

La generació més antiga que sé es la número 17 (Benet Ferrer i Caterina Villaret). I la persona documentada amb una data més antiga (naixement, mort o casament) és la Marianna Villaret Rovira (11a generació) que va néixer a Sant Hilari Sacalm el 17 de desembre de 1662.

 Com ja sabeu, tothom té 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis, etc.


En el meu arbre tinc documentat la totalitat de les següents generacions: 2 pares, 4 avis, 8 besavis i els 16 rebesavis. A partir dels 32 quadriavis (5a generació), tinc les dues primeres absències, que són els pares d'en Julià Martí Expósito, normal, ja que el van abandonar en néixer i, per tant, no hi ha manera de conéixer-los.

I dels 64 avantpassats de la 6a generació, només em falten els 4 avis d'en Julià Martí Expósito, els pares d'en Joan Gay, els pares de la Narcisa Horta, els pares de la Victòria Agustí, els pares de la Rosa Gener Ribas i els pares de la Paula Auladell Roca. Per tant, tinc documentats a 50 dels 64.

Els avantpassats directes més longeus han estat:

  1. Carme Terris Fauria (1902-1998), 95 anys. Besàvia.
  2. Carme Ripoll Busquets (1883-1972), 89 anys. Besàvia.
  3. Francisca Vila Auladell (1852-1940), 88 anys. Rebesàvia.

Com heu vist, en el podi només hi ha dones.

Els homes que han viscut més han estat:

  1. Josep Terris Garriga (1852-1937), 85 anys. Rebesavi.
  2. Martí Campmajó Saldench (1746-1821), 85 anys. 7a generació endarrera.
  3. Salvador Terris Jover (1718-1800), 81 anys. 8a generació endarrera.

Aquests són els avantpassats directes. Però hi ha dues persones que han viscut encara més anys: la Montserrat Valls Feliu (germana de l'àvia Manuela) que va viure 98 anys i 2 mesos (1910-2008) i la Narcisa Feliu Vila (germana de la besàvia Paula) que va viure 97 anys i  mesos.

Les persones que van viure menys van ser:

  1. Rosa Serrahima Tusell (1763-1796), morta als 32 anys. 7 generacions endarrera.
  2. Manuela Pica Serra (1855-1891), morta als 36 anys. Rebesàvia.
  3. Maria Martorell (1703-1742), morta als 39 anys. 9a generació.
  4. Joan Jover (1718-1758), mort als 40 anys. 8a generació.

Els noms d'home més comuns són Joan i Josep (22 vegades cadascun), seguits de Salvador (16) i Pere (13). Pel que fa a les dones, Maria (27), Teresa (23) i Rosa (21).

diumenge, 29 de juny del 2014

Cursa Maristes Girona

Avui se celebrava la primera cursa dels Maristes, organitzada per l'escola com a part d'una assignatura. I la veritat és que la nota ha estat molt i molt alta. No cal fer gaires coses complicades perquè una cursa estigui ben organitzada i aquesta ho ha estat.

La sortida era al costat dels Maristes, en aquells carrers on ara no hi ha res però que d'aquí poc hi haurà un Lidl, un Aldi i alguna altre cosa. Havíem quedat a les 8h30 per inscriure'ns i allà ens hem trobat la majoria de Trankils. Després de pagar, hem anat a fer el cafè i la primera opció ha estat el bar de l'hotel NH, però allà hem vist que potser ens clavarien i hem decidit anar a un bar del costat. Després dels tallats i els crosants acabats de fer, ens hem anat a canviar i a escalfar una mica.

El cel estava ennuvolat i no hem passat tanta xafogor com el diumenge passat a Fontajau. Quan hem arribat una altra vegada a la sortida estaven acabant la mainada de les curses infantils.

Ens hem posat tots a la línia de sortida, amb el presi al capdavant per intentar retallar uns metres.

El recorregut era molt planer, 6 km justos, i passàvem per les Deveses de Salt fins arribar a l'autopista, on tornàvem a girar i anàvem una altra vegada a l'arribada. Bona part era per ombra, per camins de terra, així que el recorregut no era gens complicat.

En arribar, bossa obsequi amb dues pomes i aigua i coca de sucre. Per tant, no es pot demanar més.

Us poso la foto de grup:

I la setmana que ve, entrenament Trankils el dimarts, entrenament Hipercor el dijous, sopar d'equip el divendres i Calonge el diumenge. Qui en vol més????!!!!

dissabte, 28 de juny del 2014

100 anys d'un assassinat que va originar la 1a Guerra Mundial

El 28 de juny de 1914, l'hereu de l'imperi austro-hongarès, Francesc Ferran i la seva dona, la comtessa Sofia Chotek van ser assassinats a Sarajevo per un militant nacionalista de l'organització Jove Bòsnia, que reclamava la unió amb Sèrbia, Gavrilo Princip

L'emperador austríac, Francesc Josep (marit de la famosa Sissí), va culpar al regne de Sèrbia de la mort del seu nebot i hereu i li va declarar la guerra. Com un joc de domino, els aliats respectius es van unir. Alemanya (amb el kàiser Guillem II) va donar suport a Àustria, mentre que la Gran Bretanya (amb Jordi V), França i Rússia (amb Nicolau II) van donar el seu recolzament a Sèrbia.

Per què es va voler assassinar a l'hereu d'Àustria? El tractat de Berlin del 1878 reconeixia la plena independència dels principats de Sèrbia, Montenegro i Rumania, i l'autonomia de Bulgària. Però Bòsnia va ser incorporada dins de l'imperi d'Àustria i Hongria.

L'ànim expansionista serbi va començar a aflorar a inicis del segle XX i això va comportar al final que un membre d'una organització prosèrbia assassinés a l'hereu austríac.

El 28 de juny, després de diversos intents fallits de tirar una bomba sobre el cotxe on anava la parella, Gavrilo va disparar dos trets que van matar a l'acte a Francesc Ferran i a Sofia.



El meu arbre genealògic XLV: noms amb història




Això ara ja s'acaba. Al llarg d'uns mesos us he anat posant molts noms, llocs, històries, dates, etc.

I com us haureu fixat, van apareixent una sèrie de noms que es van repetint al llarg de la història.

Si us dic el nom de Salvador Gubau, Josep Valls o Antoni Fauria sense el segon cognom, no l'encertareu pas mai, perquè no n'hi ha hagut ni un, ni dos, ni fins i tot tres o quatre.

Comencem pel nom de Salvador. En la branca Martí, tenim fins a 7 avantpassats directe (Salvador Martí Gay, el seu avi Salvador Martí Gubau, el seu besavi Salvador Gubau Barrera i a partir d'aquí quatre generacions consecutives més). A més, hi ha dos cosins germans de meu avi Pere Martí Ripoll (Salvador Martí Viñolas i Salvador Martí Sabé) i també hi ha un oncle d'en Salvador Martí Gubau, en Salvador Martí Rigau. Per tant, hi ha 9 generacions (de les 10 que tinc documentades) de la banda Martí Gubau amb aquest nom. És obvi que és un nom amb tradició a Castanyet.

De Josep Valls també n'hi ha uns quants. De les 6 generacions de Valls que tinc, en 5 hi ha algun nom Josep. El primer és en Josep Valls Graupera (que va néixer el 1785 i va ser el pare d'en Fecundo). Després tenim en Josep Valls Plademunt (l'avi Valls, rebesavi meu), el seu fill Josep Valls Pica (besavi), el seu fill Josep Valls Feliu ("el noi", germà de la meva àvia) i el seu fill Josep Valls Grau (cosí germà de la meva mare).

Finalment, també tenim l'Antoni Fauria. El primer és l'Antoni Fauria Ferrer (1716-1761), el seu fill Antoni Fauria Coll (1756-1801) i el seu nét Antoni Fauria Busquets (1826-1884). Un nét d'aquest va ser en Ton Terris Fauria (germà de la meva besàvia), i també hi ha un altre Ton, fill de la Mercè Terris Fauria, encara que els seus cognoms són Rossell Terris.

I també hi ha noms que en aquests temps els trobem estranys, però que a la seva època eren molt més comuns: Fecundo (avi d'en Josep Vals Pica), Hilari (comú a Sant Hilari fa unes dècades), Petronila, Mariano (el primer Terris conegut), Ferriol o fins i tot Oleguer.

dijous, 26 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XLIV: els bessons al llarg de la història



Com ja sabeu jo sóc bessó. Diuen que els bessons tenen relació amb la genètica, o sigui, que normalment ja hi ha avantpassats que ho han estat. Diuen que normalment no són d'una generació a una altra, sinó que passen 2 o 3 generacions.

Abans de començar a fer l'arbre genealògic, sabia que hi havia hagut una bessonada en la banda del meu besavi Josep Valls Pica. I també sabia, òbviament, que una cosina germana de la meva mare havia tingut bessons.

Però no són els únics...

Tinc identificats fins a 4 parelles de bessons, 3 en la família Valls i 1 en la Martí.

La primera parella de bessons són femenines. Ja n'he parlat una mica; la Florentina i la Josefa Valls Pica, germanes del meu besavi Josep Valls Pica, nascudes el 26 de maig de 1891. La Josefa va morir pocs mesos després i la Florentina va viure fins el 1956. Recordem que la seva mare (Manuela Pica Serra) va morir en el part.


La següent parella són uns néts de la Manuela Pica, fills d'en Joaquim Valls Pica: en Salvador i en Joaquim Valls Rossell, que van néixer el 1916. El primer va morir el 1994 i el segon el 1999. Són cosins germans de l'àvia Manuela. 
 
La tercera parella de bessons són en Joan i en Josep Colomer Valls, fills de la Maria Valls Grau (filla d'en Josep Valls Feliu i cosina germana de la meva mare) i d'en Josep Colomer, de Sant Feliu de Pallerols, nascuts el 1965.

Una altra parella de bessons que he trobat està en la branca Martí Gubau, i també són germanes del meu besavi Salvador Martí Gubau: són la Coloma i l'Enriqueta, nascudes el 29 de maig del 1891. La Coloma (padrina d'en Pere Martí Ripoll) va morir el 1950 a Brunyola, mentre que l'Enriqueta va morir al cap de pocs mesos.

dimarts, 24 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XLIII: l'oncle Ton



En Ton Terris Fauria era el fill gran d'en Josep Terris i la Francisca Fauria i el germà gran de la meva besàvia Carme i de les seves germanes Maria i Mercè.

Va néixer el 1897, es va casar el 1935, va tenir una filla (la Carme Terris Alcorlo) i va morir el 22 d'agost del 1936.

I ara us preguntareu a que ve tota aquesta informació. Doncs resulta que a l'oncle Ton el van matar a la guerra civil.

Un dia que estava a Sant Hilari amb el mossèn, un grup anarquista o d'alguna ideologia radical d'esquerres el van agafar. Els motius? Alguna rancúnia personal, estar amb el mossèn en aquell moment o qualsevol altre cosa, perquè l'oncle Ton no estava pas ficat en política.

El van matar el 22 d'agost del 1936. I en el llibre d'òbits de la parròquia de Sant Hilari hi havia la següent inscripció:

"Falleció asesinado por las hordas marchistas el día 22 de agosto de 1936 en el término de Caldas de Malavella, a poca distancia del kilometre 706 de la carretera real que va de Madrid a Francia".

Aquí tenim una fotografia d'en Ton Terris Fauria (1897-1936):



I aprofitant que parlo de l'oncle Ton i dels germans Terris Fauria, la casa on van néixer totes les germanes i on segurament van anar a viure els seus pares en casar-se (en Josep Terris i la Francisca Fauria), era can Terris, situat al carrer d'en Costa.

Aquesta casa encara està dreta, tot i que molt reformada. Originàriament, la casa tenia planta baixa i un pis, i tenia un pati al voltant. A mitjans segle XX es va afegir una planta més.

És realment una casa petita, estreta i poc profunda. Dels records d'un nebot de l'oncle Ton i cosí germà de l'avi Lluis, en Ton Rossell Terris, quan s'entrava a la casa ens trobàvem amb la cuina, la llar de foc i una taula i un escon per asseure's. Les habitacions estaven a dalt. Malgrat que la parella Terris Fauria van tenir molts fills, en aquella època quan s'era una mica gran (11-12 anys) ja es posaven a treballar, i per exemple, la tia Maria va anar a servir a una casa a prop de Vic, i per tant, tampoc van estar-s'hi tots els germans junts durant molts anys.

En aquesta casa hi van néixer tots els germans Terris Fauria i també hi devia néixer l'Antoni Terris Romaguera, un fill del primer matrimoni d'en Josep. I hi van morir diversos fills petits i també en Josep Terris, el 1937. La Francisca Fauria ja no va morir aquí, perquè en quedar-se vídua va anar a viure a casa la seva filla Mercè.

Us poso unes quantes fotografies de can Terris, fetes fa pocs dies:






diumenge, 22 de juny del 2014

Marxa de Fontajau

En un dia força tapadot, ens hem trobat uns quants trankils a la marxa de Fontajau, que celebren la festa del barri.

Ja hem quedat directament a un bar allà al costat i en un primer moment érem en David, en Jordi Paradeda i jo. Sort que hem tret el cap a l'entrada del bar i ens hem trobat que tota la resta estaven en una altra taula, sense fotre'ns ni cas. Una mica més i hi ha una carnisseria.

Després dels cafès i alguna pasteta, ens anem a canviar i ens fem la foto oficial a la font de Fontajau. Trotem una mica pel pavelló i fem uns quants estiraments a la sortida. En Narcís marxa una altra vegada a trotar i ho aprofitem per fer-nos una altra fotografia amb un altre president, en Xavier Avellana, que és més guapo i corre més que en Narcís. Però quan torna, ens fem una altra fotografia tots junts, no fos cas que s'enfadés...

El recorregut de la cursa és planer, surts cap al Trueta i abans d'arribar agafes el camí de les ribes de riu Ter, i recules cap al pavelló, passes un parell de masies guapes i arribes a la Nestlé, i tornes a girar per encarar el pavelló i l'arribada.

Com que a Montilivi vaig tornar a sentir molèsties, amb l'Ermengol hem sortit a trotar, acabant amb 36'45'' en un recorregut de 6.45 km.

 


El meu arbre genealògic XLII: la casa del Valeri Saleta



En aquesta casa hi han viscut fins a 4 generacions dels Valls Feliu i Campmajó Crous des del 1929, quan hi van anar a viure en Josep Valls Pica, la Paula Feliu Vila, els seus 5 fills (Josep, Montserrat, Quimeta, Teresa, Dolors i Manuela), i també la Francisca Vila Auladell i la Narcisa Feliu Vila. Quan es va comprar, la casa era el número 5, després el 3bis, mentre que durant bona part de la vida va ser el número 21.

Amb les morts d'en Josep i la Paula, el casament de l'oncle Josep, la Quimeta i la tia Montserrat, i la mort de la rebesàvia Francisca, el 1940 aquesta casa va quedar gairebé buida, amb només la tia Siseta, la tia Teresa, la tia Dolors i l'àvia Manuela.

Durant la guerra civil, fins i tot van arribar a "amagar" monges i també diverses imatges de sants i mare de déus enterrades sota el pati. De fet, jo me'n recordo quan molt més endavant, cada setmana els diferents veïns del carrer s'anaven passant una imatge i la guardaven, això si, sense enterrar-la.

El 1940 la família Campmajó Crous va baixar de Sant Hilari a Calella i van anar a viure a una altra casa del carrer Valeri Saleta. I el 1950 es casaven l'avi Lluís i l'àvia Manuela. I coses que es feien abans, l'avi Francisco i l'àvia Carme van comprar la casa. Per tant, la família Valls Feliu va passar de ser propietària de la casa a viure-hi com a "llogaters".

Per tant, a partir del 1950 trobem que en aquesta casa hi viuen dues famílies, la de l'avi Lluís i de l'àvia Manuela.

Sort que aquesta casa era gran. Tenia forma d'U al revés. L'entrada es feia a través d'un portal amb dos esglaons. Hi havia un pati ample i a mig pati, en els laterals hi havia les dues cases, unides al fons per un altre lateral. Les habitacions eren grans (en canvi els dos menjadors eren petits); a més, la casa era molt alta, amb el sostre molt amunt. Això feia que a l'hivern el fred fos ben viu. No hi havia lavabos en el seu origen.

Aprofitant els dos laterals, hi vivien en Lluís Campmajó i la Manuela Valls (amb les dues filles, la Maria Lourdes i la Carmen), l'avi Francisco i l'àvia Carme i la tieta Elvira. En una altra banda, hi vivien la tia Teresa i la tia Siseta.

La tieta Elvira va marxar a Arenys quan es va casar el 1954 amb l'oncle Josep. I a principis dels 70's la tia Teresa i la tia Siseta van marxar també a viure a ca la Quimeta (carrer sant Antoni).

La casa es va anar buidant, amb la mort de l'avi Francisco el 1968 i els casaments de la Maria Lourdes i la Carmen, quedant al final només l'avi Lluís, l'àvia Manuela i l'àvia Carme.

La casa que jo recordo, ja hi havien els lavabos perquè es van allargar els dos laterals fins al carrer (amb el treballador, lavabo i garatge al lateral esquerra; i el lavabo, safareig i treballador i terrat al lateral dret). Unes escales internes permetien pujar al terrat, amb un parell de dipòsits d'aigua.

El 1997 quan va morir l'avi Lluís, l'àvia Manuela va marxar a viure al pis del carrer Costa Fornaguera i l'àvia Carme se'n va anar a Arenys, on va morir l'any següent. La casa es va acabar enderrocant i en el lateral dret la Carmen i en Pere s'hi van fer una casa de tres plantes (garatge, planta baixa i planta pis).

Us poso unes quantes fotografies de la casa.

L'àvia Manuela i l'avi Lluís al portal, amb el número 21:


I en aquesta altra, el pati ben nevat després de la nevada del 1963. Hi veiem a l'àvia Manuela i la tia Teresa i la Carmen i la Maria Lourdes.



divendres, 20 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XLI: 4 fotografies amb història



Les fotografies antigues han servit des de sempre de molt en la recerca genealògica; en un primer moment potser no saps qui són tots; però normalment acabes identificant-los a tots.

Això és el que m'ha passat en unes quantes fotografies familiars. Us en posaré 4 i aniré posant noms i cognoms, seguint ordre cronològic.

La primera fotografia és segurament de principis del 1924 i és a Sant Hilari Sacalm, amb la família Terris Fauria.
 


La nena petita és la Carme Rossell Terris nascuda el 1922 i és una cosina germana de l'avi Lluís. Ell va néixer el desembre del 1924 i com que no apareix i tampoc veig l'àvia Carme embarassada (almenys amb panxa) fa que pugui datar la foto a primers del 1924.

En aquesta fotografia veiem d'esquerra a dreta: Ton Terris Fauria (germà de la meva besàvia), que en aquesta època era solter; després tenim l'Asunción Rossell Fàbrega (germana de l'oncle Florencio i l'oncle Faustino, casats amb dues germanes de la Carme Terris); després hi ha els meus besavis, en Francisco Campmajó Crous i la Carme Terris Fauria. Segurament estan recent casats (es van casar el gener del 1924); després, amb un vano hi trobem a la Mercè Terris Fauria (la tia Mercè, que aquí tenia uns 17 anys i encara era soltera); després tenim una altra parella, en Florencio Rossell Fàbrega i la Maria Terris Fauria (pares de la Carme, la petita a peu de foto); i finalment tenim els meus rebesavis, la Francisca Fauria Pujol i en Josep Terris Garriga. La última persona a mà dreta no sé qui és, pot ser una amiga o veïna.

La següent fotografia és dels germans Valls Feliu a la casa del Valeri Saleta. Com veurem, segurament és dels primers anys de la dècada dels 1930. I ho dic per dos motius: el primer, per l'edat de la meva àvia (nascuda el 1925) que en aquesta foto no ha de tenir més de 6 o 7 anys; i la segona, sembla que tots van de negre, o sigui de dol. La Paula Feliu Vila (mare de tots els germans) va morir a finals del 1930, per tant, ha de fer poc temps.


Aquesta foto està feta al fons de la casa. Aquesta casa tenia forma d'U al revés, i els personatges es troben a la façana del fons. Aquí hi trobem la Francisca Vila Auladell al mig, sentada en una cadira envoltada de 5 néts i dues veïnes del carrer. A l'esquerra hi trobem l'avia Manuela i la tia Quimeta. Al seu costat una veïna del carrer (que deu ser germana de l'altra veïna, a l'extrem dret de la fotografia perquè són bastant iguales). Darrera l'àvia Francisca hi trobem l'oncle Josep, "el noi", únic germà. A la dreta de l'àvia, hi tenim la tia Dolors (amb una mà sobre l'espatlla de la rebesàvia) i a continuació la tia Teresa. En aquesta fotografia hi falta una altra germana, la tia Montserrat.


Aquesta altra fotografia és del 2 d'octubre del 1950, el dia del casament dels meus avis, en Lluís Campmajó Terris i la Manuela Valls Feliu.

 

La fotografia està feta a la casa del Valeri Saleta. D'aquesta casa ja en parlaré una mica més tard, però en realitat eren com dues cases. Al lateral esquerra n'hi havia una i al lateral de la dreta una altra. Al fons, hi havia la connexió. Per tant, era una casa en forma d'U.

Començarem per la mainada de baix. D'esquerra a dreta hi tenim: en Quim Fogueras Valls, l'Antonio Fogueras Valls, en Josep Valls Grau, en Joaquim Valls Grau, en Xavier Rossell Terris, la Pilar Fogueras Valls i els germans Rosa i Salvador Vilaró. En la fila del mig tenim d'esquerra a dreta: la Teresa Valls Feliu, en Francisco Campmajó Crous, la Carme Terris Fauria, la Narcisa Feliu Vila, la Quimeta Valls Feliu, l'Elvira Campmajó Crous, la Catalina Nualart, en Josep Vilaró Crous, la Montserrat Grau i un germà Nualart (germà de la Catalina Nualart). Finalment, a la fila de dalt tenim d'esquerra a dreta: la Montserrat Valls Feliu, en Ton Rossell Terris, la Maria Valls Grau, l'Antoni Fogueras Rimbau, en Quimet Vila, en Josep Rossell Terris i dues dones que tampoc sé qui són.

Per tant, podem veure com aquí tenim una gran varietat familiar de la branca materna. Tenim totes les germanes de l'àvia Manuela (falta l'oncle Josep, que està en altres fotografies d'aquest dia), la tia Siseta, també tenim la família Fogueras-Valls i Valls-Grau, i també tenim l'avi Francisco i l'àvia Carme, un germà de l'avi, en Josep Vilaró i la seva família, i també quatre cosins Rossell Terris.


I finalment, en aquesta última fotografia trobem la família Valls Feliu i la família Campmajó Crous.

La foto és del 1954 quan la tia Dolors va fer els vots eclesiàstics. I hi trobem 3 generacions: avis, pares i néts.
 


En la fila de baix hi trobem la tercera generació. Entre ells són cosins germans (i germans) i tots són néts d'en Josep Valls i la Paula Feliu. D'esquerra a dreta: la Pilar Fogueras, l'Antonio Fogueras, la Maria Lourdes Campmajó, en Quim Valls, en Josep Valls i en Quim Fogueras.

A la fila del mig, d'esquerra a dreta: la Montserrat Valls Feliu, el seu marit Antonio Fogueras Rimbau, el tio Quimet (Joaquim Vila), l'Elvira Campmajó, la Cristina Fontclara (vídua de Jaume Valls Pica, germà del besavi Josep Valls Pica), la tia Quimeta (Joaquima Valls), la Dolors Valls, la Teresa Valls, la Narcisa Feliu Vila, la Maria Valls i la Florentina Valls Pica (germana de Josep Valls Pica). A la fila de darrera hi trobem una veïna del carrer, la Manuela Valls Feliu, en Lluís Campmajó, en Josep Valls Feliu, la seva dona Montserrat Grau i la Carme Terris Fauria.

En aquesta foto hi trobem dues persones no gaire conegudes: la Cristina Fontclara, padrina de l'àvia Manuela i la tia Florentina. Com podem veure, l'herència de les cames Valls és ben cert, perquè la tia Florentina té les mateixes cames inflades que gairebé totes les germanes Valls Feliu.

dimecres, 18 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XL: la tia Siseta.



Com haureu notat, fa molts dies que us vaig parlant de la tia Siseta. Això és degut bàsicament a dos fets: el primer, que va viure 97 anys, i el segon que va fer de mare i àvia de 6 nebots i uns quants renebots.

La Narcisa Feliu Vila era filla d'en Miquel Feliu i la Francisca Vila, i germana de la Paula Feliu Vila (la meva besàvia). Com que la Paula i el seu marit (Josep Valls Pica) van morir relativament joves, es van trobar que tots els seus fills menys l'oncle Josep van quedar orfes vivint a la casa del Valeri Saleta. Per tant, el paper de mare va passar a la tia Siseta i també a l'àvia Francisca (que va morir però el 1940).

A mesura que els germans Valls Feliu es van anar casant o marxant de casa, la tia Siseta va acabar vivint amb les seves nebodes Teresa i Manuela, juntament amb la família d'en Lluís Campmajó (que s'havia casat amb la Manuela).

La tia Siseta va ser soltera tota la seva vida, encara que he sentit a dir que havia tingut un xicot a alguna relació amb un home que després se'n va anar a Amèrica i va ser president d'un país centreamericà (això si és veritat, deuria ser a primers del segle XX).

Gràcies a ella, moltes de les històries familiars han quedat en el record, així com moltes de les fotografies dels seus pares, tiets i d'altres que he anat posant.

La tia Siseta va morir el 1981 (quan jo tenia 1 any) a casa de la tia Quimeta al carrer Sant Antoni (vivia juntament amb la tia Teresa). Era el familiar no directe que va viure més anys (97 anys i 6 mesos) durant un quant temps, però va ser superarada per la Montserrat Valls Feliu (neboda seva i germana de la meva àvia Manuela) que va viure 98 anys i 2 mesos.

Us poso unes quantes fotografies de la tia, de jove i de més gran, normalment en casaments de fills i filles dels seus nebots:




dilluns, 16 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XXXIX: les nombroses fotografies dels Valls Feliu a la casa del Valeri Saleta



Com ja sabeu, en Josep Valls Feliu, germana de la meva àvia i conegut com "el noi" perquèr era l'únic germà, era aficionat a la fotografia (i també a la pintura). No només feia fotos, sinó que també feia "posar" a les seves germanes i família d'una manera artística.

Aquestes tres fotografies fetes a la casa del carrer Valeri Saleta (anterior a l'any 1940) mostren com les fotografiades estan posades allà per algun motiu.

En aquesta primera fotografia, les protagonistes se situen a dins de la casa. Com veureu, les màquines de cosir han estat molt presents en aquesta casa. Encara me'n recordo de les saques de fils, bragues i el soroll de les màquines quan era petit.

Aquí veiem a 3 generacions dels Valls Feliu. A l'esquerra, hi tenim la Francisca Vila Auladell (rebesàvia meva). Sentada cosint hi tenim la tia Siseta (filla de la Francisca i germana de la meva besàvia Paula Feliu Vila). Les altres 5 noies són les nétes de la Francisca, filles d'en Josep Valls i la Paula Feliu: la Montserrat dreta, la Quimeta d'esquena cosint, la Teresa a l'extrem dret, la Dolors a terra recolzada a la cadira, i al mig i a terra la Manuela, la meva àvia. Aquesta foto ha de ser feta aproximadament abans de la guerra, quan totes elles ja eren orfes del pare i de la mare.

 En aquesta fotografia (feta el 14 d'octubre del 1932) veiem la meva àvia Manuela (esquerra) i la Dolors (sentada), al pati de la casa.
I en aquesta última, veiem el pati de la casa, ben ple de plantes i arbres, i les 4 germanes grans (hi falta la meva àvia)  la tia Siseta al fons.
Afegeixo aquesta altra foto, on podem veure el pati de la casa amb en Josep Valls Pica al centre llegint el diari, les 5 germanes Valls Feliu, i al fons a l'esquerra la tia Siseta.

dijous, 12 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XXXVIII: vestides de dol



Hi va haver una època que es deia que a can Valls sempre van de dol. I era ben veritat. Era l'època que per cada mort estaves 1 o 2 anys de dol, i després uns quants anys més de mig dol. Doncs la meva àvia i els seus germans van anar gairebé mitja vida de dol.

Perquè en 7 anys (des del 1927 al 1934) es van morir fins a 5 familiars directes de la família: en quinze dies es van morir els dos avis, en Miquel Feliu Esteve (23.1.1927) i en Josep Valls Plademunt (13.2.1927); a finals del 1930 la mare, la Paula Feliu Vila; i la Teresa Vila Auladell (tia de la Paula però també esposa d'en Josep Valls Plademunt); i el 1934, en Josep Valls Pica.

I a continuació penjo dos poemes de l'oncle Josep, escrit el mateix dia de la mort de la seva mare, Paula Feliu Vila:

 

dimarts, 10 de juny del 2014

El meu arbre genealògic XXXVII: la família Valls Feliu en fotos



De la família Valls Feliu tenim nombroses fotografies bàsicament perquè un germà de la meva àvia, l'oncle Josep tenia una certa afició a la fotografia. Us en poso unes quantes.

En Josep Valls Pica. En la segona foto, ja es veu com en Josep porta bufanda a causa del càncer de laringe que ja tenia.





La Paula Feliu Vila:





I la família completa:




diumenge, 8 de juny del 2014

Catalans want to vote


Marxa de Montilivi

Avui hem estat una bona colla a la marxa de Montilivi pi pi pi. Com passa sempre, volem anar a fer un cafè a algun bar a prop i sempre acabem justos de temps. Tornem a la plaça i anem a fer les inscripcions. Coincidim en què surten els caminants i un home de l'organització pi pi pi ens va xiulant amb el xiulet dient si som caminadors. Coi, no, nosaltres correm i continua amb el pito. El deixem estar, ens anem a canviar i ens fem la foto oficial:

En aquesta marxa no hi havia gaire gent i, òbviament, érem el club amb més representació. S'acosta l'hora i anem cap a l'arc de sortida. Torna a aparèixer en pi pi pi i ens explica més o menys el recorregut. I quan ja és l'hora, piiiiiiii i cap a córrer.

Abans d'agafar el carril bici, una de les situacions més surrealistes: ens avança un noi que deu portar les claus de tota la ciutat i que fan molt soroll i en Cardona li diu alguna cosa així: no perdràs pas les claus!!! L'Ermengol una mica més i s'afoga rient, i encara deu estar rient!!!

Els primers quilòmetres són planers i en David, l'Ermengol i jo hem anat junts, amb en Narcís a darrera trepitjant els talons. En arribar la pujada del Bon Pastor, ens ha atrapat i s'ha acabat la bona vida (per la pujada, no pas perquè ens agafés el presi ;)). Aquí en David i en Narcís s'han avançat una mica i he vist que per darrera venien l'Ermengol i l'Emilio. Després del fals pla de Torres de Palau, hem baixat cap al tennis i el Decathlon, per encarar una pujada forta a mà dreta. Aquí ja he tornat a notar carregat el soli i he afluixat. M'ha avançat l'Emilio i m'han atrapat l'Ermengol (que també anava tocat) i la Rosario, que ens ha avançat. La resta de quilòmetres han estat a ritme molt tranquil, per no acabar de trencar.

En arribar, esmorzar, una beguda (la segona ja l'havies de pagar) i una samarreta. I de cop i volta, hem vist en pi pi pi amb americana perquè havia de donar els premis juntament amb una regidora.

Això ja ha fet vessar el vas, i hem marxat per no fer el ridícul rient-nos davant d'ell.


El meu arbre genealògic XXXVI: la família Valls Feliu.



Ens anem acostant al final...

En Josep Valls Pica i la Paula Feliu Vila es van casar el 1905 quan encara no tenien 25 anys. Com ja he dit anteriorment, van anar a viure al carrer Batlle, 11 on vivien els pares de la Paula.

En aquesta casa van néixer els fills grans i també hi va morir una filla. Com ja veurem, la història d'aquesta família no es pot dir que fos fàcil ni gaire feliç.

Però comencem pel principi. La primera filla del matrimoni va ser la Manuela (li van posar el nom per la sèva àvia paterna, morta de part), que va néixer el 1907, però que va morir al cap de pocs mesos.

Posteriorment, van néixer en Josep, la Montserrat i la Quimeta en aquesta mateixa casa. Com que en aquesta casa ja hi havia massa gent (els avis Miquel i Francisca, la germana d'en Miquel, la tia Siseta i la parella Josep i Paula amb tres fills), la parella i els 3 fills van anar a viure al carrer Església, on van néixer les tres últimes filles, la Teresa, la Dolors i la Manuela (la meva àvia, que li van posar aquest nom per la germana morta i també per l'àvia paterna).

Però el 1929 van marxar d'aquesta casa i van comprar una casa al carrer Valeri Saleta. Durant gairebé 70 anys van passar molta gent en aquesta casa, i com bé diu la meva mare, només ella hi va néixer, però s'hi van morir molta i molta gent...

Així tenim a la parella i els seus 6 fills vivinten aquesta casa. També hi van anar a viure la tia Siseta i l'àvia Francisca (que ja era vídua de l'avi Miquel).

Aquesta casa àmplia i amb jardí podria ser un lloc idoni per a la família Valls Feliu, però la història es va complicar ràpidament.

La Paula Feliu va morir el 15 d'octubre del 1930 (amb només 49 anys) deixant vidu i 6 fills (la meva àvia només tenia 5 anys). Els 9 embarassos que va tenir (a més de la primera Manuela també es van morir en Salvador i la Francisca) van ser massa per ella.

Però per acabar-ho d'adobar, en Josep Valls va tenir un càncer de laringe  i es va morir el 1934.

Per tant, tenim que aquella casa es queda amb 6 fills (d'entre 9 i 26 anys), una tia soltera (la Siseta) i una àvia de 82 anys (la Francisca).

Poc després esclata la guerra civil i per no tenir encara prou problemes durant temps van amagant a monges aprofitant les nombroses habitacions de la casa. Potser el fet tràgic de la família els va salvar de qualsevol incident. Qui aniria a buscar en una casa on no hi ha cap home i el cap de família és la tia Siseta soltera i la seva mare de gairebé 90 anys...

Us poso l'acte de matrimoni d'en Josep i la Paula i la defunció dels dos:



 
I en aquesta fotografia, la Paula amb la seva filla Manuela (morta el 1907) a la casa del carrer Batlle: