Hi va haver una època que es deia que a can Valls sempre van de dol. I
era ben veritat. Era l'època que per cada mort estaves 1 o 2 anys de dol, i
després uns quants anys més de mig dol. Doncs la meva àvia i els seus germans
van anar gairebé mitja vida de dol.
Perquè en 7 anys (des del 1927 al 1934) es van morir fins a 5 familiars
directes de la família: en quinze dies es van morir els dos avis, en Miquel
Feliu Esteve (23.1.1927) i en Josep Valls Plademunt (13.2.1927); a finals del
1930 la mare, la Paula Feliu Vila; i la Teresa Vila Auladell (tia de la Paula
però també esposa d'en Josep Valls Plademunt); i el 1934, en Josep Valls Pica.
I a continuació penjo dos poemes de l'oncle Josep, escrit el mateix dia
de la mort de la seva mare, Paula Feliu Vila:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada