En aquesta casa hi han viscut fins a 4 generacions dels Valls Feliu i
Campmajó Crous des del 1929, quan hi van anar a viure en Josep Valls Pica, la
Paula Feliu Vila, els seus 5 fills (Josep, Montserrat, Quimeta, Teresa, Dolors
i Manuela), i també la Francisca Vila Auladell i la Narcisa Feliu Vila. Quan es
va comprar, la casa era el número 5, després el 3bis, mentre que durant bona
part de la vida va ser el número 21.
Amb les morts d'en Josep i la Paula, el casament de l'oncle Josep, la
Quimeta i la tia Montserrat, i la mort de la rebesàvia Francisca, el 1940
aquesta casa va quedar gairebé buida, amb només la tia Siseta, la tia Teresa,
la tia Dolors i l'àvia Manuela.
Durant la guerra civil, fins i tot van arribar a "amagar"
monges i també diverses imatges de sants i mare de déus enterrades sota el
pati. De fet, jo me'n recordo quan molt més endavant, cada setmana els
diferents veïns del carrer s'anaven passant una imatge i la guardaven, això si,
sense enterrar-la.
El 1940 la família Campmajó Crous va baixar de Sant Hilari a Calella i
van anar a viure a una altra casa del carrer Valeri Saleta. I el 1950 es
casaven l'avi Lluís i l'àvia Manuela. I coses que es feien abans, l'avi
Francisco i l'àvia Carme van comprar la casa. Per tant, la família Valls Feliu
va passar de ser propietària de la casa a viure-hi com a "llogaters".
Per tant, a partir del 1950 trobem que en aquesta casa hi viuen dues
famílies, la de l'avi Lluís i de l'àvia Manuela.
Sort que aquesta casa era gran. Tenia forma d'U al revés. L'entrada es
feia a través d'un portal amb dos esglaons. Hi havia un pati ample i a mig
pati, en els laterals hi havia les dues cases, unides al fons per un altre
lateral. Les habitacions eren grans (en canvi els dos menjadors eren petits); a
més, la casa era molt alta, amb el sostre molt amunt. Això feia que a l'hivern
el fred fos ben viu. No hi havia lavabos en el seu origen.
Aprofitant els dos laterals, hi vivien en Lluís Campmajó i la Manuela
Valls (amb les dues filles, la Maria Lourdes i la Carmen), l'avi Francisco i
l'àvia Carme i la tieta Elvira. En una altra banda, hi vivien la tia Teresa i
la tia Siseta.
La tieta Elvira va marxar a Arenys quan es va casar el 1954 amb l'oncle
Josep. I a principis dels 70's la tia Teresa i la tia Siseta van marxar també a
viure a ca la Quimeta (carrer sant Antoni).
La casa es va anar buidant, amb la mort de l'avi Francisco el 1968 i
els casaments de la Maria Lourdes i la Carmen, quedant al final només l'avi
Lluís, l'àvia Manuela i l'àvia Carme.
La casa que jo recordo, ja hi havien els lavabos perquè es van allargar
els dos laterals fins al carrer (amb el treballador, lavabo i garatge al
lateral esquerra; i el lavabo, safareig i treballador i terrat al lateral
dret). Unes escales internes permetien pujar al terrat, amb un parell de
dipòsits d'aigua.
El 1997 quan va morir l'avi Lluís, l'àvia Manuela va marxar a viure al
pis del carrer Costa Fornaguera i l'àvia Carme se'n va anar a Arenys, on va
morir l'any següent. La casa es va acabar enderrocant i en el lateral dret la
Carmen i en Pere s'hi van fer una casa de tres plantes (garatge, planta baixa i
planta pis).
Us poso unes quantes fotografies de la casa.
L'àvia Manuela i l'avi Lluís al portal, amb el número 21:
I en aquesta altra, el pati ben nevat després de la nevada del 1963. Hi
veiem a l'àvia Manuela i la tia Teresa i la Carmen i la Maria Lourdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada