dijous, 18 d’octubre del 2012

Humor de coses tristes que corre pel ciberespai

"Bienquerido Ministro,

Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso, le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu... ¡Bueno, de un corral de pollos!

Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro. Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra. Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan.

Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos: preferimos escampar la niebla.

Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.

Atentamente,

Un catalán en proceso de españolización."

diumenge, 14 d’octubre del 2012

10 km Roda de Ter

Avui havia de fer la tercera mitja marató, però un constipat que porto els últims 4-5 dies ha fet que em replantegés d'anar-hi. Com que ja tenia la inscripció pagada i també feien una cursa de 10 km, he decidit anar-hi a fer la distància curta.

De Sant Dalmai, hem sortit en David, jo i en David Ros que portava el cotxe. Arribats a Roda de Ter ens hem trobat ja amb en Jesús i la Mireia. Ens hem inscrit i hem anat a fer un cafè (alguns entrepà i tot) molt a prop de la sortida. També ho hem aprofitat per anar al lavabo i cap als cotxes a canviar-nos. Abans de sortir he anat a canviar el dorsal i el xip (pq el tenia de la mitja) per un de 10 km i encara he hagut de pagar 1 euros més per la gestió!!!!!

Ens escalfem una mica, fem les fotos de rigor i comencem!!!

Semblem els germans Dalton. No està feta expressament la foto.
 Escalfant, o almenys fent-ho veure


Els primers 4 km són per dins el poble de Roda de Ter i són conjunts amb la mitja. Quan tornem a passar molt a prop de la sortida, els de la mitja segueixen la carretera cap a Vic i nosaltres girem a mà dreta i anem directes cap a Manlleu (uns 2 km) per tornar a recular i fer els últims km que també seran els últims de la mitja. Jo de seguida he vist que el refredat encara el tenia viu i he decidit acabar dignament, així que en David ha continuat tirant i jo he anat a ritmes per sota de 5' dins al km 7. A partir d'aquí hi havia un parell de pujadetes fins arribar a Manlleu, i la última del km 8 al 9. L'últim quilòmetre de baixada fins arribar a Roda, girar a mà esquerra i veure ja l'arc d'arribada amb el temps. 

51'25 en 10'05 km, a un ritme de 5'07''.





He anat a canviar-me i amb la Mireia hem esperat que arribessin la resta de Trankils amb la mitja per fer-los fotos. Primer en Jesús, seguit de ben a prop d'en David Ros, i al final en David, que després de molts anys, ha tornat a fer una mitja pensant ja amb la marató de Barcelona.

Com a obsequi, una samarreta de cotó màniga llarga, un bric de caldo aneto i altres cosetes. Ah, i en Jesús li ha tocat en un sorteig i lot de productes l'Aliança, amb una samarreta, unes xancletes i un buf.

Us poso unes quantes fotos meves (on òbviament no surto jo). Quan m'enviïn les que surto jo ja us les penjaré:

 El guanyador de la mitja:
 En Jesús

 En David Ros
 En David



dissabte, 13 d’octubre del 2012

Viven!

Avui fa 40 anys de l'accident d'avió 571 de la Força Aeria de l'Uruguai, als Andes. El 13 d'octubre de 1972, aquest avió militar amb 40 passatgers i 5 pilots es va estrallar a la glacera de las Lagrimas, al centre-oest de l'Argentina però a molts pocs metres de la frontera amb Xile. 

De les 45 persones que viatjaven, 18 van morir a l'accident o poques hores després. 8 dies després, es van abandonar les tasques de recerca, i el pitjor de tot va ser que ells ho van escoltar per ràdio. Després de diverses setmanes, el 12 de desembre es decideix que tres persones anessin a buscar ajuda (un d'ells va tornar a l'avió). Com que es pensaven que estaven al costat xilè dels Andes, van anar cap a ponent (si haguessin sabut que estaven al costat argentí, a només 21 quilòmetres hi havia un hotel de muntanya), i després de 55 quilòmetres i 10 dies, troben a l'altre costat d'un riu a un pastor. Escriuen en un paper:  

Vengo de un avión que cayó en las montañas. Soy uruguayo. Hace 10 días que estamos caminando. Tengo un amigo herido arriba. En el avión quedan 14 personas heridas. Tenemos que salir rápido de aquí y no sabemos cómo. No tenemos comida. Estamos débiles. ¿Cuándo nos van a buscar arriba? Por favor, no podemos ni caminar. ¿Dónde estamos?”

Aquest pastor va en busca d'ajuda i rescaten als dos supervivents. L'endemà, 22 de desembre, rescaten a una part del grup i al següent dia, la resta. 

El 1974, Piers Paul Read escriu el llibre ¡Viven!, La tragedia de los Andes. El 1994, es va portar al cinema.





dimecres, 10 d’octubre del 2012

Fàbrica d'independistes


Wert: “El interés del Gobierno es españolizar a los alumnos catalanes”

Aquest home (ministre d'educació) és una fàbrica d'independentistes, juntament amb molta altra gent.

Gràcies!!! Ens esteu fent la campanya gratuïtament!!!!

No sempre els grisos són els guanyadors: blanc o negre

I si no que els hi diguin als socialistes catalans. Federalisme asimètric i un referèndum legal, o sigui, anar marejant la perdiu com sempre. Els resultats? Aquí teniu l'enquesta del CEO (que com a enquesta s'ha d'agafar en pinces):

CIU 26,3%
ERC 5,9%
ICV 3,4%
PSC 3,1%
PP 2,8%
C's 1,4%
SI 1,3%

I pel que fa a la independència, el 74% dels catalans estan a favor de fer un referèndum.

I mentrestant, a Escòcia, els dos governs han pactat fer el referèndum. Que n'aprenguin!!!!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Marxa de Palol de Revardit

Aquesta marxa és una de les més ben organitzades. Tot i la multitud que hi va, segurament rondant els 1.000 participants, l'organització ho fa molt bé: no hi ha cues a les inscripcions, et donen els obsequis abans de sortir, els aparcaments estan controlats pq els cotxes aparquin en fileres... I un bon esmorzar. A més, els obsequis són variats: una tovallola de dutxa, un buf, una llanterna petita, i altres obsequis d'Haribo (com una bossa de llaminadures). Tot això, per només 6 euros.

Poc més de les 8h he arribat al pavelló de Palol, al costat de l'autovia de Banyoles. Després ha arribat en David, hem escalfat una mica, ens hem fet la foto de rigor i cap a córrer. De seguida hem atravessat l'autovia i ens hem enfilat cap al poble de Palol, per pistes de terra. Puges i baixes constants, fent que no puguis agafar ritme. Un cop arribats al poble, una altra pujada fins arribar al punt més elevat. A partir d'aquí han vingut uns quants quilòmetres de baixada (tornant a travessar l'autovia) fins al segon avituallament. D'aquí fins gairebé al final, tornaven les pujades, hem passat pel poble de Rabós de Terri fins agafar un camí asfaltat que ens ha portat al final.

El recorregut ha estat d'11,970 km i els he fet en 1h04'23'', a un ritme de 5'22 el quilòmetre i un desnivell positiu de 188 metres.

I la setmana que ve, la mitja marató de Roda de Ter. Però abans, el clàssic Barça-Madrid d'aquest vespre.

Us deixo l'enllaç de la cursa.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Resum meteorològic Setembre 2012 Sant Dalmai

Finalment han arribat les pluges, al penúltim dia del mes, cosa que ha servit per mitigar la sequera i deixar empapats els conreus i els boscos. Ara només faltaria alguna llevantada més per poder carregar els embassaments.

Com a resum general, el mes de setembre ha estat termomètricament normal i pluviomètricament plujós (uns 30 litres per sobre la mitjana).

Han caigut un total de 88,5 mm repartits en 4 dies de pluja, encara que només en dos es van superar els 10 litres. El dia 29 van caure 60 litres, una xifra que no era superada des del 15 de novembre de l'any passat. Malgrat tot, encara estem molt per sota de la mitjana anual; de gener a setembre han caigut 339 litres, mentre que la mitjana correspondria a 477 litres. Destacar, però, que el mes de setembre ha estat de moment el mes més plujós del que portem d'any.

En l'àmbit termomètric, el mes de setembre ha estat normal, hem clavat la mitjana, 19.8º. Les primeres setmanes van ser més càlides que el normal, mentre que els últims dies han estat molt frescos. La mitjana de les temperatures màximes ha estat de 25.8º, mentre que la mitjana de les mínimes, 14.3º.La temperatura màxima absoluta ha estat de 30.4º el dia 6 i la mínima més baixa, 8.6º el 27.

Pel que fa a vents, ha dominat el component sud, amb una mitjana de 3.6 km/h i una ratxa màxima de 49.9 km/h el dia 26.

Us poso dues fotografies d'aquest mes, un arc de sant martí del 3 de setembre i una posta de sol amb núvols alts del dia 14: