divendres, 12 de setembre del 2014
dijous, 11 de setembre del 2014
El meu arbre genealògic LII: el 1714
No us emocioneu, cap avantpassat meu va estar al setge de Barcelona ni res semblant... almenys que jo sàpiga. Encara que ja són 300 anys, tinc bastanta informació d'aquests anys sobre uns quants avantpassats escampats per les comarques gironines, el Maresme i fins i tot el Cadí.
Si ens centrem en la banda paterna a Castanyet ja hi tenim una bona quantitat d'avantpassat del meu besavi patern patern, en Salvador Martí Gugau. En Salvador Gubau Biert i la Teresa Agustí ja vivien a la masia de can Bora; en Salvador Taberner Negra i la Margarida Solà Barrot a la masia de can Palomeres; en Pere Taberner Negra i la Maria Viaderdemunt, juntament amb el seu fill Josep, vivien al mas Taberner; en Salvador Bruset Gubau i Maria Martorell, que també vivien a Castanyet, però no sé a quina masia. A l'Esparra també hi vivia la Rosa Creuet. Tots aquests avantpassats pertanyen aproximadament a 7 o 8 generacions enrera.
A Sant Gregori, hi trobem en Pere Xifra i la Maria Bataller, mentre que a Vilobí d'Onyar en Salvi Bosch i la Margarida Tarrés. Aquests avantpassats són de la banda de la Carme Ripoll Busquets, la meva besàvia paterna paterna.
De la banda dels meus besavis Isidre Gay Nualart i Glòria Bayell Burcet, la informació dels avantpassats no arriben tant lluny. De fet, és la part de l'arbre genealògic on tinc menys informació.
Si anem a la banda materna, hem d'anar força lluny, concretament a Josa de Cadí. Per aquesta època, ja hi trobem en Joan Campmajó i la Maria Saldench, que deurien ser uns nens pel 1714, ja que el 1746 va néixer el seu fill Martí Campmajó Saldench.
A Sant Hilari Sacalm també hi ha una bona quantitat d'avantpassats documentats. En Magí Juanhuix Camplà, la Teresa Saleta i Clopés Villaret i la seva filla Teresa; en Joan Jover i la Gertrudis Villaret; en Joan Pijoan i la Teresa Sala; en Pere Planas i la Maria Bellvehí; en Pere Joan Planiol (nascut a Arbúcies) i la Margarida Peredevall; en Marià Terris i la Teresa Jover; en Joan Brossosa i la Maria Sala; en Josep Auledas i la Isabel Talleda; en Francesc Comas i la Petronila Carbonell; l'Antoni Garriga i la Paula Vila; en Salvi Jover i la Maria Mestres o l'Antoni Fauria Ferrer.
A Osor també hi trobem en Benet Ribas Pidemunt, la Magdalena Clos i el seu fill Josep, al mas Cruset. Mentre que a Susqueda hi viuen en Joan Colubran, la Maria Anna Codina i la seva filla Victòria.
De Tordera, tenim en Pau Ferrer i la Teresa Pascual Talleda.
I finalment, a la zona de Girona, trobem en Francesc Esteve i la Margarida Massa de Palau-Sacosta (pares d'en Miquel Esteve Massa i avis de l'Oleguer Esteve que va baixar a Calella); en Rafael Burch, l'Anna Casadevall i el seu fill Pere a Biert (terme de Canet d'Adri).
Com podeu veure, molts avantpassats. La majoria de tots aquests són els últims en tenir informació, com a màxim arribo a mitjans segle XVII
La història de la commemoració de l'11 de setembre
L'11 de setembre de 1714 va finalitzar el setge borbònic de la ciutat de Barcelona, després d'un any, un mes i disset dies. A les 4h30 de la matinada va començar l'assalt i a les 14h de l'11 de setembre de 1714, la ciutat de Barcelona va capitular. Rafael de Casanova, Antoni Villaroel, el duc de Berwick, el duc de Populi, el penó de Santa Eulàlia... són diversos personatges i ensenyes d'aquesta època.
Contemporàniament, cada 11 de setembre es commemora aquesta data, amb una ofrena a l'estàtua de Rafael de Casanova, i últimament amb manifestacions per demanar el dret a decidir o la independència.
Però, quin va ser el primer any que es va començar a commemorar aquest dia?
El 1888 es va construir una estàtua en honor a Rafael de Casanova i l'11 de setembre del 1886 es va celebrar una missa a la parròquia de Santa Maria del Mar en honor als màrtirs morts. A partir del 1888, aquesta estàtua es convertí en el punt de referència d'aquesta commemoració.
Des del 1888 fins al 1923 les celebracions van ser similars, destacant la del 1923 amb més d'un miler d'ofrenes florals i nombrosos municipis de Catalunya fent actes similars.
Del 1924 fins al 1930, la dictadura de Primo de Rivera va prohibir la celebració de la Diada.
Del 1931 al 1938, els actes de la Diada van tornar a ser oficials, amb la República, i durant els anys de la Guerra Civil es van orientar més cap a l'antifeixisme.
Tot això va acabar el 1939, amb la victòria de Franco. Es va prohibir qualsevol tipus de commemoració, es va retirar el monument a Rafael de Casanova i la Diada va passar a ser privada i clandestina. El 1964, per recordar els 250 anys dels fets, es van aplegar 3.000 persones a Barcelona i es van llençar octavetes reivindicatives. Fins el 1975, la Diada es va continuar fent de manera simbòlica, intentant fer-se notar dins la dictadura franquista.
Després de la mort de Franco, la diada del 1976 va ser la primera permesa des del 1938, però es va prohibir fer-se a Barcelona i es va anar a Sant Boi de Llobregat. El 1977, 1 milió de persones es van manifestar a Barcelona, sent la més gran manifestació de la història de Catalunya, sota el lema: Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.
A partir del 1980, l'11 de setembre passa a ser oficialment la diada nacional de Catalunya. I fins el 2012, al matí es feien ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova i els actes oficials, i a la tarda hi havia les manifestacions més reivindicatives.
L'11 de setembre del 2012, amb la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" va arribar a aplegar 1,5 milions de persones a Barcelona, i la Diada del 2013 es va fer una Via Catalana, una cadena humana de més de 300 km, amb 1,5 milions de persones més.
I avui, 11 de setembre de 2014, a Barcelona s'organitza la V, un mosaic en forma de V, per la Diagonal i Gran Via, amb vèrtex a les Glòries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)