Gavarnie, patrimoni natural dels Pirineus

Tot muntanyista o amant dels Pirineus ha d'anar a veure com a mínim una vegada el circ de Gavarnie. A mesura que et vas acostant amb el cotxe cap a Gedre i finalment al poble de Gavarnie, intueixes alguna part del circ, però no és fins que entres al poble de Gavarnie que ja  te'l trobes allà davant, majestuós. I si és un dia sense boira encara millor, perquè podràs gaudir d'un espectacle natural meravellós.

Des del poble de Gavarnie, tens una perspectiva poc detallista de la cascada, però pots observar totes les muntanyes de més de 3.000 metres d'alçada que formen el circ.

En aquesta fotografia treta d'internet, es pot veure quines són les muntanyes que tanquen tot el circ de Gavarnie. D'esquerra a dreta hi trobem el Petit Astazou (fora de la imatge), el Marboré, el Pico Marboré, el Casco de Marboré i el Tallón (també fora de la imatge).

En aquesta fotografia del 1900, es pot comprovar com el bosc era molt poc present, i el poble de Gavarnie eren quatre cases i prou. La cascada, però, ja rajava...

 

Un cop travessem el Gave de Pau (el riu que baixa del circ) per un dels dos ponts del poble (el més interessant és el pont de Nadau), anem perdent la perspectiva més general però anem guanyant el detall. Molt interessant és la zona de prat que trobem abans de la pujada a l'Hostelerie de Gavarnie, on estan potenciant la recuperació de les espècies autòctones:

Un cop fem la pujada, arribem a l'Hostalerie i aquí ens trobem ja davant del circ de Gavarnie. A part de la cascada principal, de 422 metres de caiguda lliure, pots veure moltes altres cascades i clapes de neu.

El poble de Gavarnie va ser durant molts segles unes quantes cases que aprofitaven el pas del camí de Sant Jaume, amb la construcció d'un hospital. No va ser fins a finals del segle XVIII i el segle XIX que Gavarnie va agafar interès en l'àmbit naturalístic i això va provocar l'inici d'un cert turisme, que es va acabar de potenciar al segle XX.

El 1997 va ser catalogat per l'UNESCO patrimoni mundial de la humanitat.

Aquesta ruta la vaig fer el dimarts 28 de juny. En poc menys d'1 hora ja ets a l'Hostalerie, i en mitja hora més et pots situar sota la gran cascada. Hi ha 350 metres de desnivell entre els 1380 metres del poble de Gavarnie als 1730 metres sota la cascada.

Els rius Ara i Arazas

Tota la zona d'Ordesa està dominada per aquests dos rius, que en forma aproximada d'Y, s'uneixen al puente de los Navarros, on el riu Ara es conforma com el principal riu.

El riu Arazas neix ben bé sota el Mont Perdut, a més de 3.000 metres d'alçada. El primer tram alpí del riu es caracteritza pel fort desnivell que pateix, creant nombrosos salts d'aigua, com el de la cola de Caballo al circ de Soaso.

Després d'un altre tram planer, on el riu fa ziga-zagues, arribem a les grades de Soaso i altres cascades, com la d'Arripas, la Cueva o la del Estrecho.

L'Arazas arriba a la pradera d'Ordesa on es calma una mica fins tornar a recuperar energia ja per acabar morint al puente de los Navarros.

Té una longitud de 15 km i tot el seu recorregut està dins del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido.

El riu Ara neix a les vessants meridionals del Vignemale, a més de 3.000 metres i s'encaixa en la vall alta del Ara, on va rebent nombrosos torrents (sovint en forma de cascada) com el d'Ordiso, o el barranc del Salt del Pish, amb una cascada força interessant:

En arribar al puente Oncins, el riu Ara rep el torrent que baixa de la vall d'Otal i arriba a San Nicolás de Bujaruelo passant per sota el pont medieval.

Puente Oncins

El riu Ara just abans d'arribar a San Nicolás de Bujaruelo

 El pont medieval de Bujaruelo

Després de deixar San Nicolás, el riu Ara torna a embalantonar-se, encaixat a la vall de Bujaruelo:

Un cop rep les aigües del Arazas al puente de los Navarros, el riu entra ja a una vall més àmplia i el seu curs es mansa. 

Us poso unes quantes fotografies del riu a Broto, amb la cascada del Sorrosal.

El riu Ara, amb els seus 70km, desguassa a Aínsa.

Cosetes noves, vells problemes

Avui he fet 3 fotografies al poble, dues a Vilobí i una a Sant Dalmai.

En aquesta primera fotografia, a l'alçada de la benzinera, han fet unes escales que connecta amb el camí peatonal de la riera Grevolosa. Han anul.lat el que hi havia uns metres més endavant, i que queia davant de la carretera de Santa Coloma.

Aquestes escales (igual que les que hi havia abans) són perilloses per la situació general d'aquesta cruïlla. Crec que la solució seria fer vorera a l'altre costat costat de carretera, des de can Salvi fins a la benzinera.

En aquesta altra foto, la cabina telefònica de Vilobí amb els vidres trencats el dia de la revetlla de sant Joan. Avui encara està així. Els de Telefonica els hi deu fer mandra arreglar una cosa que saben que ja és obsoleta.

I finalment, al carrer de casa a can Bells. De tant en tant, es va enfonsant una part del carrer, suposo que a causa de filtracions d'aigua que fan que el terra s'enfonsi. Sempre es van posant pedaços, però el problema no se soluciona. Ja fa mesos que hi ha la senyal de perill i una planxa metàl.lica.

La vall de Bujaruelo

La vall de Bujaruelo té una longitud aproximada de 20 km i s'estén des del puente de los Navarros com a punt més baix fins al collado de los Mulos, molt a prop del massís del Vignemale.

Podríem dir que aquesta vall està molt encaixonada per grans parets calcàries, a excepció d'una petita plana on hi ha San Nicolás de Bujaruelo (antic hospital i ara refugi de muntanya), construït al voltant del 1150 i el pont romànic que travessa el riu Ara i que servia per comunicar la vall de Bujaruelo amb el puerto de Bujaruelo o Gavarnie fronterer amb França.

Actualment la vall està despoblada, i només hi ha activitat a Sant Nicolás i al càmping Valle de Bujaruelo.

Per San Nicolás hi passava un trajecte molt comú al llarg de la història que servia per comunicar aquesta vall amb la vall de Gavarnie, situat a l'altre costat de la frontera. També era un lloc comú per bandolers, traficants i altres males arts.

Durant el segle XIX es va voler fer un camí molt més ample fins al coll de Bujaruelo, per connectar-lo amb el camí ample que venia de Gavarnie. Al final es va desestimar, però no el camí francès, que arriba a pocs minuts en cotxe fins a dalt del coll de Bujaruelo.

En l'actualitat, l'activitat ramadera és molt important. I també és molt interessant la ruta de transhumància entre Bujaruelo i els prats de Gavarnie a l'estiu.

Ruta de la pradera d'Ordesa al circ de Soaso i la Cola de Caballo

Aquesta ruta potser és la més típica de la vall d'Ordesa, tant per la seva bellesa com per la seva accessibilitat.

Des de l'aparcament d'Ordesa, comença el camí enmig d'una fageda amb boix impressionant. Hi ha una varietat de mides de faigs, amb boixos enormes, trepitjant una estora vermellosa de les fulles de faigs triturades per la gran quantitat de persones que fan aquesta ruta.

De tant en tant, el camí s'acosta al riu Arazas i ens dóna cascades com la cascada de Arripas

O també la cascada de la Cueva:

A mesura que anem caminant, la vall s'obre una mica, i la major insolació fa que apareguin més pins, alguns prats i arribem a les Gradas de Soaso, com uns esglaons que el riu crea.

Un cop passem les Gradas de soaso, la vall s'acaba d'obrir, desapareix el bosc i ens apareix de cop el Circo de Soaso davant, amb el Monte Perdido majestuós.

Però si girem el cap cap a enrera, comencem a veure la vall d'Ordesa en forma U, típica de les valls glacials:

A la part final del canó d'Ordesa, el riu Arazas circula tranquil.lament, amb ramats de vaques aprofitant la seva aigua i també l'herba.

El circ de Soaso ens apareix ja davant nostre:

I amb la famosa Cola de Caballo, la cascada que no li importa el fort desnivell del circ de Soaso:

La ruta s'acaba aquí, però per poder fotografies que avarquessin tota l'amplitud de la vall, vaig pujar uns quants metres amunt, per poder gaudir d'aquestes vistes (obriu-les clicant a la imatge i gaudireu de molts detalls):

A prop del circo de Soaso, vaig trobar la flor de neu, també coneguda com Edelweiss, una espècie on a Espanya només es troba aquí a Ordesa i al Monte Perdido:

La baixada es fa pel mateix camí. Una variant seria al circo de Soaso agafar la Faja de Pelay, una senda que es manté enlairada per la vall fins arribar a la senda de los Cazadores, on es baixa directament a la Pradera d'Ordesa.

Aquesta ruta la vaig fer el dilluns 27 de juny del 2016. Vaig sortir a les 7h15 de l'aparcament de la pradera d'Ordesa i vaig arribar a la cola de Caballo a les 10h, amb uns 10 minuts per esmorzar (unes 2h30 de caminar), amb un desnivell positiu de 430 metres (no compto els metres que vaig fer de més de pujada per poder fer les fotos). La baixada la vaig fer en 1h55, i vaig arribar al cotxe a les 13h.

Aquí teniu un mapa amb el recorregut: