Altres cosetes de Bujaruelo, Ordesa, Gavarnie...

A part de caminar i anar en cotxe, et trobes amb d'altres coses o situacions una mica esperpèntiques, gracioses o que et fan emprenyar una mica...

Per exemple, trobar-te dos cotxes descapotables baixant de Cauterets, anant a 50 km/h i que siguin de la Gran Bretanya: volant a la dreta, suposo que no estan acostumats a anar per la dreta. I el primer que vaig pensar: go home!! BREXIT!!!

A França, no hi ha indicadors de quants quilòmetres falten per una població. Vaig fer més de 300 km en cotxe per carreteres franceses i només vaig trobar 2 cartells indicant els quilòmetres.

A Gavarnie (però també en altres pobles de França) no sé com s'ho fan per regar les plantes dels carrers:

Per anar a Gavarnie, vaig haver de pujar el col d'Ausbisque i el Soulor, això si, en cotxe. Dalt de l'Aubisque, tres grans bicicletes en homenatge al Tour de France:

Pel Pirineu hi ha moltes marmotes, en vaig trobar a la vall d'Otal i pujant al puerto de Bujaruelo. N'hi havia que jugaven, d'altres que menjaven i moltes que corrien quan em veien... També he trobat altra fauna:

També he trobat la bruguerola (Calluna vulgaris) i la flor de neu, a Ordesa:

Ruta per la vall d'Otal i Ordiso

La última ruta per aquesta zona va ser seguint el curs alt del riu Ara, fins al refugi d'Ordiso, i baixant vaig aprofitar per visitar la vall d'Otal, una vall petita però molt suïssa situada a l'oest del riu Ara.

Des de San Nicolás de Bujaruelo tornem a sortir, aquest cop seguint una pista forestal en molt ben estat que no la deixarem mai. Anem planejant al costat del riu Ara fins arribar al puente Oncins, després d'haver deixat a mà esquerra la pista que puja al vall d'Otal.

Un cop travessat el puente Oncins, la pista ja comença a pujar, primer en un fort pendent que es va suavitzant fins arribar al refugi d'Ordiso. Durant tota la pujada, es passa per una fageda i també per diversos passos estrets amb parets de pedra a costat i costat.

Un cop arribat al refugi d'Ordiso, a mà esquerra s'obra la vall d'Ordiso, i seguint recte amunt aniríem fins al collado de les Mulos i sota el massís del Vignemale. Però jo tiro enrera i desfaig camí fins arribar al puente Oncins i a la pista que porta a la vall d'Otal.

En poc més de mitja hora, s'arriba al coll d'Otal i se t'obra la perspectiva d'aquesta vall, petita, però molt autèntica. La pista arriba fins al final de la vall, on hi trobem una altra barraca.

Aquesta vall també és molt rica en marmotes, en vaig veure moltes:

Un cop arribat a la barraca d'Otal, marxa enrera fins arribar a San Nicolás de Bujaruelo.

Aquesta ruta la vaig fer el dijous 30 de juny. 1h05 fins al refugi d'Ordiso, 1h15 fins al coll d'Otal, 35 minuts fins a la barraca d'Otal, i 1h05 de baixada fins a San Nicolás.

En total, 4h de caminada i un desnivell positiu de 514 metres.

Resum meteorològic Juny 2016 a Sant Dalmai

Aquest mes de juny ha trencat la tendència pluviomètrica d'abril i maig, essent bastant sec. Han caigut 29.5 litres, quan la mitjana dels últims 20 anys és de 54 litres. El dia 18 van caure 24 litres, únic dia amb una precipitació destacada. Del que portem d'any, han caigut 345 litres, 10 litres més de la mitjana.

Pel que fa a temperatures, la temperatura mitjana ha estat de 20.8º, amb una màxima absoluta de 32.8 el dia 23 i una mínima absoluta de 9.0 el dia 19. En 9 dies la màxima ha superat els 30 graus.

Pujada al puerto de Bujaruelo

El puerto de Bujaruelo (o de Gavarnie si puges per la vessant francesa) uneix dues valls que històricament han tingut una relació econòmica i social molt important, encara que pertanyin a dos estats diferents: la vall de Bujaruelo i la vall de Gavarnie.

Aquest camí va ser fins a la guerra civil molt utilitzat per contrabandistes, bandolers, i també rutes de fugida en temps de guerres, ja que unia Espanya i França per un camí no gaire vigilat.

La ruta comença a San Nicolás de Bujaruelo, travessant el pont romànic i de seguida ja t'enfiles per un bosc de faigs i boixos, barrejat en aquest cas per pi roig. La pujada és forta i, a més, si és al principi. 

Un cop vas guanyant alçada, el bosc es va fent més esclarissat i apareix el pi negre. A més, passes per sota una línia elèctrica abandonada, i el contrast entre la natura i l'home es fa molt evident, en sentit negatiu en aquest cas.

Des d'aquí dalt, les vistes cap a la vall d'Otal són molt guapes:

Quan surts del bosc, el camí passa per una tartera fàcil de fer, però en una pujada que cada vegada es va fent més forta fins que s'arriba a l'entorn d'una antiga barraca que es feia servir quan la línia elèctrica funcionava:

Després de passar la barraca, creuem el torrent de Lapazoza i ens trobem en una zona on l'aigua baixa molt més tranquil.la i és un lloc idoni per trobar marmotes:

Des d'aquí ja es veu el puerto de Bujaurelo, amb nombroses clapes de neu. En mitja hora es puja.

Un cop arribats al puerto de Bujaruelo (o de Gavarnie), les vistes compensen l'esforç, tant pel costat aragonès com francès. Cap a l'Aragó veiem tota la pujada, la vall d'Otal i cims nevats de gairebé 3000 metres. Cap a França, veiem la vall que aniria fins al poble de Gavarnie, i també es pot intuir tot el circ de Gavarnie, i també la pista que arriba fins ben bé al coll.

Ara només toca baixar, amb unes vistes cap a Otal i la vall de l'Ara.

La ruta del puerto de Bujaruelo la vaig fer el dimecres 29 de juny. Vaig sortir de San Nicolás a les 6h50 i en 2h25' ja era a dalt i en 1h30 vaig fer la baixada. En total, 3h55 de caminar i un desnivell positiu de 934 metres entre els 1.338 metres de San Nicolás de Bujaruelo i els 2.272 metres del puerto de Bujaruelo.

Butlletí de Convergència a Vilobí

Acabo de treure el butlletí de la bústia de casa.

I 2 de les 4 pàgines tracten dels sous dels regidors i de l'alcaldessa. En campanya electoral, des del GMI es va repetir que no s'havia de viure de la política i que no farien servir l'Ajuntament com a trampolí per anar al Consell Comarcal.

Bé, tenim un regidor del GMI conseller comarcal i dels sous, l'alcaldessa Mundet ha cobrat entre gener i maig 9.760 euros (una mitjana de 1.952 euros al mes), la Pilar Plata més de 6.000 euros, en Quim Vivas gairebé 7.000 euros, en Pitu Borrell una mica més de 6.000 euros, la Rosa Güell 3.600 euros i en Josep Borrell Bueno 3.300 euros.

Sempre he dit i defensat que el polític ha de cobrar i ha de cobrar bé. El que critico (i suposo que des de Convergència igual) és que en campanya electoral es van abanderar en que ells no viurien de la política. A més, els regidors no tenen dedicació exclusiva.

També des del butlletí critiquen una entrada al facebook de l'alcaldessa on es deixava anar que ella tenia un treball de veterinària que li donava un bagatge professional que l'antiga alcaldessa no tenia. Crec que és una sentència equivocada. Només faltaria que els que no tinguin una carrera no puguin ser alcaldes.

A part d'aquest tema principal, també tracten dos temes de la revista Tosquija. El primer, que el GMI va defensar que la revista tindria un equip de redacció, quan encara no el té; el segon, en l'últim número hi havia 3 escrits sobre 3 persones que han mort últimament. Mai s'havia escrit res sobre cap defunció. Per què aquestes tres persones sí, i d'altres no? Jo crec (i espero que sigui així), que els escrits hagin vingut expressament des de les famílies respectives i que no hagi estat l'orientació política el que hagi fet aparèixer aquests escrits. A Sant Dalmai s'han mort desgraciadament moltes persones en aquests últims mesos i no han aparegut a la Tosquija. Espero, com he dit abans, que els escrits hagin vingut de les famílies i de ningú més.

Puente de España i el llac del Gaube

El dia que vaig anar a Gavarnie, en tornar, vaig aprofitar per anar fins a Cauterets i d'aquí tirar amunt fins arribar a Puente España, on et trobes amb un gran aparcament privat i que has de pagar.

Només de sortir del pàrquing, ja et trobes amb el Pont d'Espagne (o Puente de España).

Al voltant del pont hi ha nombroses cascades:

El pont d'Espanya era utilitzat per anar de la vall de Cauterets cap a Espanya en temps medievals.

Del pont d'Espanya, vaig anar fins al llac del Gaube, que té unes vistes cap al Vignemale.

De Puente España al llac del Gaube hi ha uns 50 minuts de pujada, amb un desnivell positiu de 241 metres, dels 1.490 metres de Puente España fins als 1731 metres de l'hostaleria del llac del Gaube.