Una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per la Val d'Aran és a través de la vall de Valarties. Sortint d'Arties i per una pista asfaltada, arribes al parking de pont del Ressèc.
Des d'aquí, surt una ruta clàssica que et porta al refugi de la Restanca, a peu de l'estany de la Restanca, i a l'estany de Mar (1.600 metres de longitud i 500 d'amplada, amb una illa al centre de l'estany, l'Era Unhòla). 3h15', 12 km, 900 metres de desnivell positiu (1h45 fins l'estany de Mar i 1h30 de baixada.
Des de la Restanca, tens el Montardo ben a prop.
I des de l'estany de Mar, el Bessiberri nord (3.015 m)
dilluns, 8 de juliol del 2019
diumenge, 7 de juliol del 2019
El Balliberna (3.067 m) i el Punta Culebras (3.062 m) des de Llauset
Ruta ràpida que permet pujar a dos 3.000 des de l'embassament de Llauset, el Balliberna i el Culebras, passant pel pas del cavall, una aresta de 20 m de longitud estreta i amb un precipici molt pronunciat.
Després d'un inici planejant pel costat de l'embassament, girem a mà dreta i comencem a pujar, deixant a mà dreta la cabanya de Botornàs i a mà esquerra el llac de Botornàs.
Just abans d'arribar al refugi de Llauset, girem a mà esquerra i passem per diversos llacs, com el Gelat.
Les vistes del massís de la Maladeta són extraordinàries, i també va apareixent el Tuc de Molleres.
Travessem alguna clapa de neu i fem la última rampa que ens porta a l'avantcima del Balliberna, i després de carenejar, arribo al Balliberna (3.067 m).
D'aquí ja veiem el pas del cavall i el Culebras, i també la vall de Balliberna.
El pas del cavall no és difícil, però s'ha d'extremar la seguretat. Els primers metres els he fet agafat de les mans i els peus buscant alguna escletxa (a la bavaresa, en diuen). Els últims metres, a cavall (per això el nom), aixencarrellat, amb una cama a cada banda.
Un cop travessat el pas, s'arriba al Culebras (3.062 m).
El principi de la baixada és una mica complicat, però de seguida es troba un sender que et porta al coll de Llauset (2.865 m).
La baixada cap a l'embassament és guapa i ràpida, es desfà una part del camí d'anada i s'arriba a la presa.
12 km, 3h de pujada i 2h de baixada, 900 metres desnivell positiu. He sortit a les 6h15 i he arribat a les 12h15.
Després d'un inici planejant pel costat de l'embassament, girem a mà dreta i comencem a pujar, deixant a mà dreta la cabanya de Botornàs i a mà esquerra el llac de Botornàs.
Just abans d'arribar al refugi de Llauset, girem a mà esquerra i passem per diversos llacs, com el Gelat.
Les vistes del massís de la Maladeta són extraordinàries, i també va apareixent el Tuc de Molleres.
Travessem alguna clapa de neu i fem la última rampa que ens porta a l'avantcima del Balliberna, i després de carenejar, arribo al Balliberna (3.067 m).
D'aquí ja veiem el pas del cavall i el Culebras, i també la vall de Balliberna.
El pas del cavall no és difícil, però s'ha d'extremar la seguretat. Els primers metres els he fet agafat de les mans i els peus buscant alguna escletxa (a la bavaresa, en diuen). Els últims metres, a cavall (per això el nom), aixencarrellat, amb una cama a cada banda.
Un cop travessat el pas, s'arriba al Culebras (3.062 m).
El principi de la baixada és una mica complicat, però de seguida es troba un sender que et porta al coll de Llauset (2.865 m).
La baixada cap a l'embassament és guapa i ràpida, es desfà una part del camí d'anada i s'arriba a la presa.
12 km, 3h de pujada i 2h de baixada, 900 metres desnivell positiu. He sortit a les 6h15 i he arribat a les 12h15.
dissabte, 6 de juliol del 2019
Els Uelhs deth Joèu i l'Artiga de Lin
Els Uelhs deth Joèu (Ulls dels Jueus) és una surgència d'aigua que surt del "no res". En realitat, aquesta aigua prové del Forau d'Aigualluts, sota l'Aneto i el massís de la Maladeta. És un cas molt singular, perquè l'aigua procedent de la vessant mediterrània (si circulés en superfície aniria a parar a l'Ésera, Cinca i Ebre) s'infiltra i reapareix a la vessant atlàntica (riu Joèu, afluent de la Garona).
El paratge de l'Artiga de Lin és considerat l'entorn natural més bonic de l'Aran. És una zona on hi ha frondosos boscos de faigs, avets, pi negre, juntament amb cascades, rius, prats de dall, etc. A més, és un lloc on es creuen nombrosos rutes que l'uneix amb la vall de Benasque: el port de la Picada, el Còth deth Horo i el coll dels Aranesos. Una de les cascades més maques és la cascada de Pomèro.
El paratge de l'Artiga de Lin és considerat l'entorn natural més bonic de l'Aran. És una zona on hi ha frondosos boscos de faigs, avets, pi negre, juntament amb cascades, rius, prats de dall, etc. A més, és un lloc on es creuen nombrosos rutes que l'uneix amb la vall de Benasque: el port de la Picada, el Còth deth Horo i el coll dels Aranesos. Una de les cascades més maques és la cascada de Pomèro.
Estany de Montcortès
L'estany de Montcortès és un dels pocs estanys d'origen kàrstic (com el de Banyoles) de Catalunya, i l'únic situat als Pirineus.
Es troba al municipi de Baix Pallars, format per Gerri de la Sal, Peramea o Montcortès.
Es troba al municipi de Baix Pallars, format per Gerri de la Sal, Peramea o Montcortès.
dilluns, 1 de juliol del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















































