La vall de Monestero

 La vall de Monestero és una vall situada al sud de l'estany de Sant Maurici, en ple Parc Nacional.

No és molt concorreguda (la majoria es queden a Sant Maurici, o fan la ruta de la cascada de Ratera), però és molt interessant: el riu, l'estany de Monestero, cascades, zones d'aigües tortes, prats, i amb els Encantats sobre teu.

Sortint del prat Pierró, pugem fins al refugi Ernest Mallafré, i seguint els rètols, entrem a la vall. 1h40 de pujada fins l'estany.

En la baixada, arribo fins l'estany de Sant Maurici, i baixo per la carretera fins l'aparcament.

3h18 de caminar, 14'88 km i uns 500 metres de desnivell positiu.

L'estany del Port de Tavascan

 Ruta de l'exili republicà de molts habitants de la vall de Cardós.

Aparcat a les bordes de Quanca, agafo pista i fent esses anem guanyant alçada, i el Mont-Roig comença a veure's. Enmig de bedolls, s'entreveuen moltes cascades que van plenes del desgel de la neu.

Arribats a un aparcament, s'acaba la pista. S'entreveu tota la pujada que falta. Passem primer per la Font de la Costa, i després d'unes quantes esses, arribem a una cabana i a l'estany Xic. Pocs metres després, ja veiem l'estany del Port, amb el Port de Tavascan darrera seu.

La vall d'Àneu

 Aprofitant el mal temps, he passat el matí a la vall d'Àneu: Esterri d'Àneu, el pantà de la Torrassa i la Mollera d'Escalarre (amb els búnquers de la Guingueta d'Àneu), l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, i Escaló, amb la Torre i l'església de Santa Maria.