Vall glacial, orientada de nord a sud i que serveix de camí per accedir a les valls de Bielsa i Chistau pel port d'Ordiceto.
L'Hospice de Rioumajou serveix d'exemple d'aquesta comunicació històrica entre les valls veïnes.
Vall glacial, orientada de nord a sud i que serveix de camí per accedir a les valls de Bielsa i Chistau pel port d'Ordiceto.
L'Hospice de Rioumajou serveix d'exemple d'aquesta comunicació històrica entre les valls veïnes.
Tota aquesta zona està plena de llacs (la majoria presats), envoltats de boscos de pi negre i zones de pastura.
Des del llac d'Orédon, on es deixa el cotxe, pots fer una ruta fàcil d'unes 3 hores per 4 d'ells: Orédons, les Laquettes (que realment són dos de junts), Aubert i Aumar. I el de cap de Long, més amunt, hi vaig anar ahir baixant del cim d'Estaragne.
Orédon
Resseguint la vall d'Estaragne, verda, en comparació a les valls colindants dins la reserva natural i nacional del Neouvielle, s'arriba al cim d'Estaragne.
La pujada és esglaonada, amb zones més planeres (el principi de la vall o sota el circ glacial) i fortes pujades, la darrera molt pedregosa.
Les vistes des del cim són espectaculars: Campbiel, Pic Long, Turó de Neouvielle, el Midi de Bigorre més lluny, el llac d'Oredon, el Mont Perdut i la Munia...