MónNatura Pirineus 8-9 de març de 2014

Món Natura Pirineus es troba a les Planes de Son, una antiga zona lacustre situada a un parell de quilòmetres de Son, dins del municipi de les Valls d'Àneu, i a una alçada de 1.545 metres.

Geogràficament, Món Natura es troba a l'extrem nord-oriental del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici i al sud-est del port de la Bonaigua, punt d'entrada a la Val d'Aran.

Dins de la comarca del Pallars Sobirà, es troba a l'extrem nord-est, a la vall d'Àneu i a pocs quilòmetres del port de la bonaigua.

Aquesta situació és privilegiada perquè rep la influència atlàntica (sobretot totes les entrades de nord, i més concretament del nord-oest), però també rep en menor mesura la influència mediterrània perquè, de fet, aquesta zona està orientada cap a l'est.

Des de Món Natura Pirineus, si fem una visió de 360º ens trobem al nord, el Tossal de la Cabana dels Caçadors (1.942 metres d'altitud). I potser més destacable, és que a la vessant nord d'aquesta muntanya trobem l'avetosa més gran de la península, la Mata de València. Cap a l'est, trobem la petita vall que forma la riera de Son, amb el poble de Son, i que abruptament davalla fins a la vall d'Àneu (amb València d'Àneu i Esterri d'Àneu). Cap al sud, la serra del Pago (amb alçades aproximades de 2.200 metres) ens separa de la vall d'Espot i de l'estació d'esquí. I cap a l'oest, tenim les alçades més destacables i que separen d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb la Pui de la Bonaigua (2.777 metres), lo Tésol (2.700 metres), el coll de Son i lo Pinetó (2.646 metres).

 

 Si ens centrem en Món Natura Pirineus, la primera activitat que vam fer va ser veure tots els aparells meteorològics: garita amb els termòmetres, anemòmetres, pluviòmetre, termòmetre nival (per prendre la temperatura de la neu), heliògraf (el tradicional i un més modern), i per novedós, un aparell que capta el pòl.len de les espècies vegetals presents. Per exemple, s'han detectat pòl.len de faig quan no es té constància de cap fageda propera.

Parlant de vegetació, l'arbre dominant és el pi roig, mentre que a l'entorn de l'edifici, destaquen els avellaners i les moixeres de guilla (alguna d'elles encara amb els fruits de la tardor passada). També hem pogut observar algun peu de pi negre.

A mitja tarda, vam poder mirar les taques solars amb el telescopi situat dins de l'observatori astrònomic.

 I al vespre, amb menys fred del previst (uns 2 graus positius), vam anar a veure el cel, amb les estrelles, planetes, etc. Vam poder gaudir de la lluna creixent amb els prismàtics, i amb els dos altres telescopis vam poder veure Júpiter i les seves quatre llunes, les Plèiades, Mart, i moltes altres estrelles i constel.lacions.

 

I el diumenge, vam estar tot el matí recorrent el centre de fauna, un espai on hi ha una bona representació de les espècies animals del voltant, amb exemplars que han arribat aquí a causa d'accidents, mort dels pares, etc. I així hem pogut veure uns quants cabirols, un isard, el gat fer, el teixó, el linx, la guineu, la geneta, la marta, la fagina o el trencalòs.