Per tant, el judici d'avui a Mas, Ortega i Rigau també és el meu judici i, per tant, abans que m'ho preguntin jo també m'autoinculpo.
Aquesta és la carta publicada per aquests tres avui a molts diaris:
Un total de 2.344.828 ciutadans es van
plantar davant d’una urna i van votar. Era el diumenge 9 de novembre del
2014. El procés participatiu del 9N va comptar amb 41.000 voluntaris i
es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la
Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació
democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible,
fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han
activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva
interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la
seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en comptes de la
negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.
Amb
aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar
taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència
condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada
dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una
democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el
pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que
han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut
i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització
com a país. La resposta catalana ha estat cinc enormes i consecutives
mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes
per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012
amb una majoria de més dos terços a favor del dret a decidir, el procés
participatiu del 9N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on
s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.
Són molts els exemples de gran transcendència
històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les
aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere,
nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen
les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen
en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.
El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà –concretament
dues vegades, al 1980 i al 1995–. Si Espanya es mira al mirall, veurà
unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a
Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que
la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i
benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat
democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial.
Els tres signants volem recordar que els nou fiscals del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on
negaven que en l’organització i celebració del 9N hi hagués cap indici
de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va
imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra
nostre.
Sense por
L’Estat i el
govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de
diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic
de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb
el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està
protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9N, volen intimidar el president Puigdemont i
el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a
judici cada una de les persones que hi havia darrera dels 2.344.828
vots. Avui dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem
anar a votar el 9N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è
president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt,
en el seu primer discurs inaugural digué: «The only thing we have to
fear... is the fear itself» (a l’única cosa que hem de témer... és a la
por en si mateixa). El 9N va ser el primer gran acte fet des de
Catalunya demostrant que no tenim por.
Al servei del país
Aspirem a una sentència absolutòria perquè
estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix,
sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya
pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena
de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre 'Cant de la
Senyera', «llum als ulls i força al braç». Llum als
ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que
ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per
aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que
afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i
mobilització ciutadana sempre que calgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada