LLEI DEL REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ
Exposició de motius:
Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i
Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de
desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 -
publicats en el BOE, 30 d’Abril de 1977- reconeixen el dret dels pobles a
l’autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució
espanyola de 1978 determina al seu article 96 que els tractats
internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament
intern i, en l’article 10.2, estableix que les normes relatives als drets
fonamentals i les llibertats públiques s’interpretaran d’acord amb els
tractats internacionals aplicables en aquesta matèria.
El Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca
el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Així es va manifestar en la
Resolució 98/III, sobre el dret a l’autodeterminació de la nació catalana,
adoptada el 12 de desembre del 1989, i ratificada en la Resolució 679/V,
adoptada l’1 d’octubre del 1998, en la Resolució 631/VIII del Parlament de
Catalunya, sobre el dret a l’autodeterminació i sobre el reconeixement de
les consultes populars sobre la independència, adoptada el 10 de març de
2010. Més recentment, la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la
qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de
Catalunya i la Resolució 306/XI, adoptada el 6 d’octubre de 2016, sobre
l’orientació política general del Govern, han afirmat el dret imprescriptible
i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació i han constatat l’existència
d’una majoria parlamentària favorable a la independència.
Paral·lelament, la Resolució 1999/57 sobre “Promoció del dret a la
Democràcia” de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides va
proclamar els llaços indissolubles entre els principis consagrats a la
Declaració Universal del Drets Humans i els fonaments de tota societat
democràtica. En aquest context, la gestió pública democràtica ha sigut
acceptada internacionalment com un dels pilars de la societat
contemporània i està indissociablement vinculada, entre d’altres, al dret a
Pàgina 1 de 20
la participació política directa i indirecta dels ciutadans i al dret a la llibertat
i a la dignitat humana, incloent-hi la llibertat d’expressió i d’opinió, la
llibertat de pensament i la llibertat d’associació. Tots ells reconeguts als
principals tractats internacionals universals i europeus de protecció dels
Drets Humans. Així doncs, afirmen que la gestió democràtica de qualsevol
discrepància política s’ha de produir amb el ple respecte a aquests drets
humans i llibertats fonamentals.
En dictàmens recents, el Tribunal internacional de justícia afirma que
durant la segona meitat del segle XX, s'han donat casos de nous estats que
han exercit el dret a l'autodeterminació sense que l'exercici d'aquest dret a
decidir vingués motivat per la fi de l'imperialisme. El Tribunal constata que
el dret a decidir dels pobles ha evolucionat i que en contra d'aquesta
evolució no ha sorgit cap norma ni costum en ordre internacional que
prohibeixi aquestes noves pràctiques. L'única limitació a la legitimitat de
l'exercici del dret a decidir que el Tribunal considera vigent és el recurs il·lícit
de la força o a d'altres violacions greus de normes de dret internacional.
L’aprovació d’aquesta Llei és la màxima expressió, doncs, del mandat
democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015, on en la
decisió que pren el Parlament de Catalunya de culminar el procés amb la
convocatòria del referèndum d’autodeterminació hi conflueixen la
legitimitat històrica i la tradició jurídica i institucional del poble català -
només interrompuda a llarg dels segles per la força de les armes-, amb el
dret d’autodeterminació dels pobles consagrat per la legislació i
jurisprudència internacionals i els principis de sobirania popular i respecte
pels drets humans, com a base de tot l’ordenament jurídic.
L’acte de sobirania que comporta l’aprovació d’aquesta Llei és l’opció
necessària per a poder exercir el dret dels catalans a decidir el futur polític
de Catalunya, especialment després de la ruptura del pacte constitucional
espanyol de 1978 que representa l’anul·lació parcial i la completa
desnaturalització de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 -
aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble de Catalunya-
mitjançant la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional. Aquesta Llei
representa la resposta democràtica a la frustració generada pel darrer
intent promogut per una majoria molt àmplia d’aquest Parlament per tal de
Pàgina 2 de 20
garantir al poble de Catalunya el ple reconeixement, la seva representació i
participació en la vida política, social, econòmica i cultural de l’Estat
espanyol sense cap tipus de discriminació.
En el procés previ, s’han fet tots els esforços per tal de trobar una via
acordada perquè el poble de Catalunya pogués decidir lliurement el seu
futur. El Parlament, atenent al mandat majoritari del poble de Catalunya,
assumeix la plena representació sobirana dels ciutadans una vegada que
s’han esgotat totes les vies de diàleg i negociació amb l’Estat.
En prendre la transcendental decisió d’aprovar aquesta Llei, el Parlament
de Catalunya expressa la voluntat majoritària del poble, del qual emanen
els seus poders, fent ús de la seva representativitat legal i democràtica amb
l’objectiu de posar en mans dels catalans i les catalanes la decisió sobre el
futur polític del país amb l’eina més radicalment democràtica de la qual
disposem: el vot.
-----
TÍTOL I. Objecte de la llei
Article 1
Aquesta Llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació
vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en
funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de
Catalunya.
TÍTOL II. De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament
Pàgina 3 de 20
Article 2
El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el
dret a decidir lliure i democràticament, la seva condició política.
Article 3
1. El Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del
poble de Catalunya.
2. Aquesta Llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a
garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval
jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en
conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del
poble de Catalunya.
3. Totes aquelles autoritats, persones físiques i jurídiques que participin ja
sigui directament, ja sigui indirectament en la preparació, celebració i/o
implementació del resultat del referèndum, queden emparades per
aquesta Llei que desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que
forma part de l’ordenament jurídic vigent.
TÍTOL III. Del referèndum d’autodeterminació.
Article 4
1. Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur polític de
Catalunya mitjançant la celebració del referèndum en els termes que es
detallen.
2. La pregunta que es formularà en el referèndum serà:
“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”
3. El resultat del referèndum tindrà caràcter vinculant.
Pàgina 4 de 20
4. Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi
ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de
Catalunya. A tal efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents
a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà
una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència
de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent.
5. Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi
ha més de negatius que d’afirmatius, implicarà la convocatòria immediata
d’unes eleccions autonòmiques.
Article 5
1. El vot és directe, personal, lliure, secret, igual i universal.
2. L’àmbit del referèndum és el de tot el territori de Catalunya.
Article 6
1. Són cridats a votar en el referèndum les persones que tenen dret de vot
en les eleccions al Parlament de Catalunya. També tenen dret de vot els
catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge
administratiu Catalunya, que donin compliment als requisits legalment
exigibles i que hagin sol·licitat formalment de prendre part en la votació.
2. No poden exercir el dret de vot els declarats incapaços o condemnats per
sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de pena de privació
del dret de sufragi durant el temps del seu compliment.
Article 7
1. La papereta contindrà la pregunta establerta en l’article 4.2. La pregunta
es redactarà en català i castellà, així com també en occità en el territori de
l’Aran.
2. Hi haurà un model de papereta de votació: una papereta amb la pregunta
i les inscripcions “Sí” i “No” en sengles requadres.
Pàgina 5 de 20
3. Hi haurà paperetes preparades per a persones amb discapacitat visual.
En absència d’aquestes paperetes, el President de la mesa electoral o una
persona de confiança designada per l’elector amb discapacitat visual
l’ajudarà a realitzar les operacions necessàries per a votar.
Article 8
1. El vot pot ser afirmatiu (Sí), negatiu (No), segons l’opció que marqui
l’elector, o en blanc si no selecciona cap de les dues opcions.
2. És nul el vot que no s’ajusti al model oficial o que contingui esmenes,
matisos o qualsevol altra contingència que ofereixi dubtes sobre el sentit
del vot.
3. Si un sobre conté més d’una papereta, es considera un sol vot sempre
que les paperetes siguin en el mateix sentit. Si són en sentits oposats, es
considera un vot nul.
4. Si un sobre no conté cap papereta o conté una papereta sense cap opció
seleccionada, es considerarà un vot en blanc.
TÍTOL IV. De la data i convocatòria del referèndum.
Article 9
1. El referèndum se celebrarà el diumenge dia 1 d’octubre de 2017, d’acord
amb el Decret de Convocatòria que se signarà amb posterioritat a l’entrada
en vigor d’aquesta Llei.
2. El Govern també dictarà el Decret de Normes Complementàries que
regularà, com a mínim, el model oficial de paperetes de votació; el model
oficial de sobre de votació; de les actes i la resta de material oficial a utilitzar
en la celebració del referèndum d’autodeterminació; les modalitats i
procediments de votació; el dia d’inici i la durada de la campanya electoral;
l’administració electoral responsable; la dotació de recursos humans i
materials necessaris; el procediment d’acreditació de la condició
d’organització interessada, i les condicions i garanties, si és el cas, del vot
per correu, així com la resta de normes que siguin necessàries.
Pàgina 6 de 20
Article 10
Les administracions públiques catalanes s’han de mantenir neutrals en la
campanya electoral i abstenir-se d’utilitzar els seus recursos pressupostaris
per afavorir qualsevol de les opcions en la campanya del referèndum.
Article 11
1. Les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya
tenen dret a l’ús del 70% dels espais públics destinats a la campanya, el qual
es reparteix entre aquestes de manera proporcional al nombre d’escons
obtinguts en les darreres eleccions al Parlament. El 30% restant es repartirà
entre les organitzacions interessades acreditades d’acord amb el nombre
de signatures presentades.
2. Les formacions polítiques amb representació parlamentària tenen dret a
utilitzar el 70% dels espais informatius públics gratuïts en els mitjans de
comunicació de titularitat pública. L’administració electoral distribueix l’ús
dels espais entre les formacions polítiques amb representació al Parlament
de Catalunya d’acord amb els resultats obtinguts a les darreres eleccions al
Parlament. El 30 % restant es repartirà entre les organitzacions interessades
acreditades d’acord amb el nombre de signatures presentades.
Article 12
1. Durant la campanya els mitjans de titularitat pública o de finançament
majoritàriament públic han de garantir els principis de pluralisme polític i
social, de neutralitat informativa i d’igualtat d’oportunitats. Aquests
mitjans de comunicació no poden expressar ni mostrar suport per a cap de
les opcions sotmeses a l’electorat.
2. Durant el període electoral els mitjans de titularitat privada han de
respectar els principis de pluralisme polític i social, d’igualtat d’oportunitats
i de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes
electorals. Aquests mitjans de comunicació poden expressar o mostrar
Pàgina 7 de 20
suport a una opció sempre que respectin els principis al·ludits i que es tracti
l’opció oposada de manera equitativa i raonable.
3. La Sindicatura Electoral de Catalunya vetlla pel compliment d’aquests
principis. Dicta les instruccions que consideri necessàries i resol les
reclamacions d’acord amb el procediment que ella mateixa estableixi. En
cas d’incompliment, pot adoptar mesures compensatòries per a restablir
l’equilibri entre les opcions sotmeses a referèndum.
TÍTOL V. De les garanties del referèndum
Article 13
1. L’administració electoral regulada en el Títol VI d’aquesta Llei vetlla per
tal que el referèndum es desenvolupi d’acord amb aquesta Llei, la
normativa de desplegament i les disposicions i documents internacionals al
respecte.
2. Als efectes del referèndum, les sindicatures electorals i les meses
electorals són òrgans independents i no segueixen instruccions, ordres ni
resolucions de cap altra institució, llevat de les adreçades per
l’administració electoral i les sindicatures electorals a les meses electorals,
i les de la Sindicatura Electoral de Catalunya adreçades a les Sindicatures
Electorals de demarcació.
Article 14
1. Els partits polítics, les federacions i les coalicions amb representació
parlamentària o municipal poden designar, en les demarcacions electorals
on hagin obtingut representació, apoderats i interventors.
2. Les organitzacions socials interessades a prendre part del procés del
referèndum poden presentar la seva sol·licitud davant la Sindicatura
Electoral de Catalunya entre el segon i el cinquè dia a partir de l’aprovació
d’aquesta llei.
Pàgina 8 de 20
3. Les Sindicatures Electorals de demarcació acreditaran els apoderats i els
interventors que no podran excedir, per cada mesa electoral, el nombre de
dos interventors del mateix partit polític, federació, coalició o organització
interessada.
4. Els apoderats i interventors només podran emetre el vot a la mesa que
els correspongui d’acord amb el cens electoral.
Article 15
1. El Govern i la seva administració electoral fomentaran la presència
d’observadors electorals internacionals. A tal efecte convidaran
organitzacions internacionals i observadors qualificats en aquesta mena de
tasques.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya acreditarà els observadors
internacionals i vetllarà pel lliure desenvolupament de llurs activitats.
3. Els observadors electorals internacionals acreditats poden assistir
lliurement a tots els processos vinculats a la celebració del referèndum,
entre els quals els processos de sorteig dels membres de les meses
electorals; la preparació per la obertura dels col·legis electorals i la
formació de les meses electorals; el procés de votació; el procés d’escrutini
provisional en els col·legis electorals i de l’escrutini oficial a la seu de la
Sindicatura Electoral de Catalunya; a la proclamació dels resultats, i a les
compareixences públiques de les autoritats electorals.
4. Els observadors electorals internacionals acreditats podran adreçar
consultes, observacions i recomanacions a la Sindicatura Electoral de
Catalunya.
TÍTOL VI. De l’administració electoral
Article 16
L’administració electoral està formada per la Sindicatura Electoral de
Catalunya, les Sindicatures Electorals de demarcació, i les seccions i meses
electorals i el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Pàgina 9 de 20
Secció I: La Sindicatura Electoral de Catalunya
Article 17
1. La Sindicatura Electoral de Catalunya es configura com un òrgan
independent, imparcial i permanent que s’adscriu al Parlament de
Catalunya.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya és l’òrgan responsable de garantir,
amb competència a tot el territori de Catalunya, la transparència i
l’objectivitat del procés electoral, i l’exercici efectiu dels drets electorals.
3. La Sindicatura Electoral de Catalunya té la seva seu institucional al
Parlament de Catalunya, sense perjudici que pugui reunir-se en d’altres
ubicacions.
Article 18
Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relació al
referèndum, les competències següents:
i. Nomenar els membres de les Sindicatures Electorals de demarcació i
designar-ne el President i el Secretari.
ii. Validar el cens electoral, l’elaboració del qual és responsabilitat de
l’administració electoral del Govern de la Generalitat de Catalunya.
iii. Validar el procés d’actualització de la cartografia electoral de
Catalunya, l’elaboració del qual és responsabilitat de l’administració
electoral del Govern de la Generalitat de Catalunya.
iv. Validar els models oficials de butlletes de votació, sobres electorals,
actes electorals, manuals de funcionament de les meses electorals,
urnes electorals, i la resta de la documentació electoral oficial.
v. Validar el procediment de votació anticipada pels electors residents a
l’exterior.
vi. Coordinar les Sindicatures Electorals de demarcació i orientar-ne els
criteris interpretatius de les seves decisions.
vii. Resoldre les consultes, queixes, reclamacions i recursos respecte dels
quals té competència.
Pàgina 10 de 20
viii. Exercir la jurisdicció disciplinària sobre totes les persones que
intervinguin amb caràcter oficial en el referèndum, corregir-ne les
actuacions que contravinguin la normativa i sancionar-ne, si s’escau,
les infraccions administratives no constitutives de delicte.
ix. Supervisar la campanya institucional sobre el referèndum
d’autodeterminació i la seva difusió en els mitjans de comunicació.
x. Vetllar per les condicions d’imparcialitat i pluralisme dels mitjans de
comunicació públics i privats durant la campanya electoral.
xi. Acreditar els observadors electorals internacionals.
xii. Realitzar l’escrutini general.
xiii. Certificar els resultats electorals oficials i ordenar la seva publicació en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Article 19
1. La Sindicatura Electoral de Catalunya és un òrgan permanent integrat per
cinc vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals
nomenats pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta a proposta dels
partits, les federacions, les coalicions o les agrupacions d’electors amb
representació en el Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, la majoria de
membres han de ser juristes.
2. La condició de membre de la Sindicatura Electoral de Catalunya serà
compatible amb qualsevulla altra activitat en el sector públic o privat, llevat
de les incompatibilitats previstes legalment.
Article 20
1. Els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya són inamovibles.
2. Els vocals de la Sindicatura Electoral de Catalunya escolliran d’entre ells
el qui assumirà les funcions de president i secretari de l’òrgan.
3. El president de la Sindicatura Electoral de Catalunya tindrà la
denominació de Síndic Electoral.
Pàgina 11 de 20
4. El secretari de la Sindicatura Electoral de Catalunya tindrà cura de la
documentació i serà el responsable de transferir-la a la xarxa d’arxius de
Catalunya, d’acord amb el que disposa la Llei 10/2001, de 13 de juliol,
d’arxius i documents.
Article 21
Totes les autoritats públiques, en l'àmbit de les seves respectives
competències, tenen el deure col·laborar amb la Sindicatura Electoral de
Catalunya per al correcte compliment de les seves funcions. Pot reclamar
l’assessorament de representants de les administracions i òrgans implicats
en el procés electoral i, en general, de tècnics i experts i pot requerir que
participin a les seves reunions, amb veu i sense vot.
Article 22
1. Les Sindicatures Electorals de demarcació són òrgans temporals integrats
per tres vocals juristes o politòlegs de prestigi experts en processos
electorals nomenats per la Sindicatura Electoral de Catalunya . En qualsevol
cas, la majoria de membres experts han de ser juristes.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya nomenarà d’entre els vocals aquell
que realitzarà les funcions de president de cada Sindicatura Electoral de
demarcació, amb la denominació de Síndic Electoral de la demarcació
corresponent, així com el vocal que realitzarà les funcions de secretari de la
Sindicatura Electoral de demarcació.
3. La seu de cada Sindicatura Electoral de demarcació serà a la seu de la
delegació del Govern de la Generalitat a la demarcació corresponent.
4. El mandat dels vocals de les Sindicatures Electorals de demarcació finirà
un cop proclamats els resultats definitius. Els càrrecs de vocals de les
Sindicatures Electorals de demarcació són compatibles amb qualsevol altra
activitat en el sector públic o privat, llevat de les incompatibilitats previstes
legalment.
Article 23
Pàgina 12 de 20
Corresponen a les Sindicatures Electorals de demarcació en relació al
referèndum, en el seu àmbit territorial d’actuació, les competències
següents:
i. Supervisar el trasllat per part de l’administració electoral dels paquets
electorals dels centres de logística electoral a les meses electorals.
ii. Rebre la informació sobre la disponibilitat d’espais públics per a la
col·locació de publicitat electoral i per a la realització d’actes de
campanya en els municipis del seu àmbit territorial d’actuació, i
realitzar-ne l’assignació entre els actors habilitats d’acord amb la
pràctica habitual.
iii. Resoldre les consultes, queixes, reclamacions i recursos que se li
adrecin.
iv. Exercir la jurisdicció disciplinària sobre totes les persones que
intervinguin amb caràcter oficial en el procés electoral, corregir-ne les
actuacions que contravinguin la normativa i sancionar-ne, si s’escau,
les infraccions administratives no constitutives de delicte.
Article 24
1. Les Sindicatures Electorals de demarcació es nomenaran durant el segon
dia següent al nomenament de la Sindicatura Electoral de Catalunya i es
constitueixen el segon dia següent al nomenament dels seus membres.
2. Un cop nomenats la Sindicatura Electoral de Catalunya farà inserir la
relació de tots els membres en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
de l'endemà.
3. La convocatòria de les sessions constitutives de les Sindicatures Electorals
de demarcació es fa pels seus secretaris, seguint les indicacions de la
Sindicatura Electoral de Catalunya.
Article 25
El Govern posarà a disposició de la Sindicatura Electoral de Catalunya i de
les Sindicatures Electorals de demarcació els mitjans materials i personals
Pàgina 13 de 20
necessaris per a l’exercici de les seves funcions. La percepció de retribucions
de caràcter temporal serà en tot cas compatible amb els seus havers i el seu
control es realitzarà d’acord amb la normativa vigent.
Article 26
1. Els electors hauran de formular les consultes a la Sindicatura Electoral de
demarcació que correspongui al seu lloc de votació.
2. Els partits polítics, federacions, coalicions i organitzacions interessades,
podran elevar consultes a la Sindicatura Electoral de Catalunya quan es
tracti de qüestions de caràcter general que puguin afectar a més d'una
Sindicatura Electoral de demarcació. En els altres casos, les consultes cal
presentar-les davant de la Sindicatura Electoral de demarcació
corresponent, sempre que a la seva respectiva jurisdicció correspongui
l'àmbit de competència del consultant.
3. Les consultes es formularan per escrit i es resoldran per la Sindicatura
competent, tret que aquesta, per la importància de les mateixes, segons el
seu criteri, o per estimar convenient que es resolgui amb un criteri de
caràcter general, decideixi elevar-les a la Sindicatura Electoral de Catalunya.
4. Quan la urgència de la consulta no permeti procedir a la convocatòria de
la Sindicatura Electoral de demarcació corresponent i en tots els casos que
existeixin resolucions anteriors i concordants de la pròpia Sindicatura
Electoral de demarcació corresponent o de la Sindicatura Electoral de
Catalunya, els Síndics podran donar una resposta provisional, sense
perjudici de la seva ratificació o modificació en la primera sessió que realitzi
la Sindicatura Electoral de demarcació corresponent.
5. La Sindicatura Electoral de Catalunya comunicarà a les Sindicatures
Electorals de demarcació totes les consultes que resolgui amb l’objectiu
d’unificar criteris.
6. Les Sindicatures Electorals de demarcació hauran de procedir a publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les seves resolucions o el
contingut de les consultes elevades, per ordre del seu president, quan el
caràcter general de les mateixes ho faci convenient. En tot cas es publicaran
Pàgina 14 de 20
les emanades de la Sindicatura Electoral de Catalunya i que siguin
comunicades a les Sindicatures Electorals de demarcació.
Article 27
Els titulars de drets subjectius i interessos legítims poden presentar queixes,
consultes o incidències davant les Sindicatures Electorals de demarcació
que pertoqui per raó del seu àmbit territorial d’actuació en el termini de
dos dies des que es produeixin, es coneguin o es poguessin conèixer els fets
en els quals es basen.
Article 28
1. Els titulars de drets subjectius i interessos legítims poden presentar
recurs davant de la Sindicatura Electoral de Catalunya contra totes les
resolucions de les Sindicatures Electorals de demarcació.
2. El recurs s’ha de presentar en el termini de dos dies des que es produeixi,
es conegui o es pogués conèixer la resolució que el desencadena. La
resolució s’ha de produir en el termini el més breu possible, no podent
excedir de cinc dies. Aquesta resolució esgota la via d’impugnació en tots
els àmbits.
Secció III: De les seccions i meses electorals
Article 29
1. La circumscripció electoral en el referèndum és el territori de Catalunya
que està dividit en quatre demarcacions.
2. La demarcació electoral està dividida en seccions electorals.
3. Cada secció inclou un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents.
Cada terme municipal compta almenys amb una secció.
4. Cap secció comprèn àrees pertanyents a diferents termes municipals.
Pàgina 15 de 20
5. Els electors d'una mateixa secció es troben ordenats per ordre alfabètic
en les llistes electorals.
6. En cada secció hi ha una mesa electoral.
7. No obstant, quan el nombre d'electors d'una secció o la disseminació de
la població ho faci aconsellable, l'administració electoral del Govern de la
Generalitat pot disposar la formació d'altres meses i distribuir entre elles
l'electorat de la secció. Per al primer supòsit, l'electorat de la secció es
distribueix per ordre alfabètic entre les meses, que deuen situar-se
preferentment en espais separats dintre del mateix col·legi.
8. A l’hora de seleccionar les seus del col·legis electorals i la ubicació de les
meses, s’haurà de tenir en compte les disposicions vigents en matèria de
barreres arquitectòniques.
Article 30
1. L’administració electoral del Govern de la Generalitat determinarà el
nombre, els límits de les seccions electorals, els seus locals i les meses
corresponents a cadascuna de les demarcacions.
2. Els Ajuntaments posaran a disposició de l’administració electoral del
Govern de la Generalitat els locals de la seva titularitat que s’utilitzen
habitualment com a centres de votació. En cas que no sigui així,
l’administració del Govern de la Generalitat podrà habilitar locals
alternatius per a garantir l’emissió del vot dels electors de la/les secció/ns
electorals que corresponguin.
Article 31
1. La mesa electoral està formada per un president i dos vocals.
2. La formació de la meses correspon a l’administració electoral del Govern,
sota la supervisió de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
3. El president i els vocals de cada mesa són designats per sorteig públic
entre la totalitat de les persones censades en la secció corresponent, que
siguin menors de setanta anys.
Pàgina 16 de 20
4. Es procedeix de la mateixa forma al nomenament de dos suplents per a
cadascun dels membres de la mesa.
Article 32
1. Els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris.
2. La designació com a president i vocal de les meses electorals ha de ser
notificada als interessats en el termini de dos dies. Amb la notificació es
lliurarà als membres de les meses un manual d'instruccions sobre les seves
funcions supervisat per la Sindicatura Electoral de Catalunya.
3. Els designats president i vocal de les meses electorals disposen d'un
termini de tres dies per al·legar davant la Sindicatura Electoral de
demarcació corresponent causa justificada i documentada que els
impedeixi l'acceptació del càrrec. La Sindicatura resol sense ulterior recurs
en el termini de dos dies i comunica, si escau, la substitució produïda al
primer suplent.
4. Si posteriorment qualsevol dels designats estigués en la impossibilitat
d'acudir per a l’exercici del seu càrrec, ha de comunicar-lo a la Sindicatura
Electoral de demarcació corresponent, almenys setanta-dues hores abans
de l'acte al que hagués de concórrer, aportant les justificacions pertinents.
Si l'impediment sobrevé després d'aquest termini, l'avís a la Sindicatura
Electoral de demarcació corresponent haurà de realitzar-se de manera
immediata i, en tot cas, abans de l'hora de constitució de la mesa. En
aquests supòsits, la Sindicatura Electoral de demarcació corresponent
comunica la substitució al corresponent suplent, si hi ha temps per fer-lo, i
procedeix a nomenar a un altre, si calgués.
5. Si el president/a no es presenta, ha de ser substituït seguint l'ordre
següent:
a) Pel seu primer suplent.
b) Si el primer suplent no hi és, pel segon suplent.
c) Si no hi ha cap suplent, actua com a president/a el primer vocal, i
d) Si el primer vocal no hi és, el segon vocal.
Pàgina 17 de 20
Si els vocals no s'han presentat al col·legi electoral o bé prenen possessió
com a president/a seran substituïts pels suplents respectius. Si malgrat això
no es pot constituir la mesa, els membres presents o, si no hi són, el
representant de l’administració ha de comunicar a la Sindicatura Electoral
de demarcació corresponent què ha passat, per telèfon o per qualsevol
altre mitjà que permeti la notificació immediata i, ha d’enviar-li per correu
certificat una declaració per escrit dels fets esdevinguts. En el supòsit que
no es puguin fer les substitucions esmentades, la Sindicatura Electoral de
demarcació corresponent designarà immediatament les persones que han
de constituir la mesa, podent ordenar que en formin part el nombre
d’electors presents al local que siguin necessaris en l’ordre en què
estiguessin disposats per a emetre el seu vot.
Secció III: L’administració electoral del Govern
Article 33
Corresponen a l’administració electoral del Govern, en relació al
referèndum, les competències següents:
i. Facilitar el cens electoral i les llistes provisionals i definitives del
mateix d’acord amb l’article 34 d’aquesta Llei.
ii. Col·laborar amb el Departament competent per tal de garantir el
dret de vot dels catalans residents a l’exterior.
iii. Elaborar, actualitzar i realitzar els canvis que siguin pertinents a la
cartografia electoral de Catalunya, definint les seccions i la ubicació
de les meses electorals.
iv. Realitzar el sorteig dels membres de les meses electorals, i notificar-
los personalment el resultat.
v. Seleccionar, acreditar i formar a les persones que realitzaran les
funcions de representants de l’administració i d’agents electorals.
vi. Dissenyar els models oficials de documents electorals.
vii. Realitzar totes les actuacions necessàries per a garantir la
disponibilitat de tots els elements necessaris per a l’emissió del vot
i l’escrutini dels vots emesos.
Article 34
Pàgina 18 de 20
1. El cens electoral conté la inscripció d’aquelles persones que reuneixen els
requisits per a ésser elector i no es troben privades, definitiva o
temporalment, del dret de sufragi.
2. El cens electoral està compost pels electors residents a Catalunya i pels
electors residents a l’exterior que compleixen amb els requisits legalment
exigibles per a exercir el dret de vot. Cap elector podrà figurar inscrit
simultàniament en ambdós censos.
3. La inscripció en el cens no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà.
4. El cens electoral s’ordena per seccions censals, i cada elector està inscrit
en una secció censal. Ningú pot estar inscrit en vàries seccions ni vàries
vegades a la mateixa secció.
Disposició addicional
En tot allò que no s’oposi a aquesta Llei i al Decret de Normes
Complementàries s’aplica supletòriament la Llei Orgànica 2/1980, de 18 de
gener, sobre la regulació de les diferents modalitats de referèndum i la Llei
Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general interpretades
de manera conforme a aquesta Llei.
Disposició final
Primera.- Les normes de dret local, autonòmic i estatal vigents a Catalunya
en el moment de l’aprovació d’aquesta Llei es continuen aplicant en tot allò
que no la contravinguin. També es continuen aplicant, d’acord amb
aquesta Llei, les normes de dret de la Unió Europea, el dret internacional
general i els tractats internacionals.
Segona.- D’acord amb allò que disposa l’article 3.2, les disposicions
d’aquesta Llei deixaran de ser vigents una vegada proclamats els resultats
del referèndum llevat el que determina l’article 4 quant a la implementació
del resultat.
Pàgina 19 de 20
Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació oficial.
Pàgina 20 de 20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada