Forma d'estat
En el primer
títol de la norma, la llei defineix l'estat català com a "república de
dret, democràtica i social". Estableix els límits del territori, també
en l'espai aeri i marítim. En aquest sentit preveu que el Govern
garanteixi el control duaner i de totes les fronteres.
Els ponents de la llei han explicat que s'ha prioritzat la
"continuïtat" de règim jurídic actual i s'estableix expressament que es
manté el dret vigent de la Unió Europea i els tractats
internacionals. Seguint aquest principi, es reconeix explícitament un
règim específic de l'Aran.
Nacionalitat
La llei de transitorietat estableix dues maneres de tenir la nacionalitat catalana: per origen o per adquisició.
En el primer cas, tots els ciutadans que ara tinguin nacionalitat
espanyola a Catalunya i estiguin empadronats en un municipi dins el
territori des del 31 de desembre del 2016 l'adquiriran automàticament. A
partir de la independència, els nascuts a Catalunya també tindran
nacionalitat catalana. Preveu també la compatibilitat amb la resta de
les nacionalitats, també l'espanyola. Aquest punt, però, dependrà dels
acords que s'estableixin amb l'estat espanyol i la resta dels països.
En el segon cas, per adquisició, s'estableix un únic període de cinc
anys per assolir la nacionalitat catalana per a aquells que no la
tinguin i que hagin residit a Catalunya de manera legal durant aquest
temps. Respecte a la legislació espanyola, s'elimina la distinció entre
estrangers comunitaris i no comunitaris. En l'actual llei de l'Estat,
que Salellas ha qualificat de "racista", es distingeix entre els
ciutadans de la Unió Europea, els extracomunitaris i aquells
extracomunitaris procedents d'antigues colònies espanyoles.
Cap d'Estat
El president de la Generalitat esdevindrà el cap d'estat i dirigirà
l'acció del Govern. El rei i el govern espanyol deixarien de tenir
competències en el territori català. Puigdemont i la resta de membres
del Govern tindrien immunitat i només el nou Tribunal Suprem català
podria decidir que fossin jutjats.
Per al procés constituent es deixaria la decisió si Catalunya ha de tenir un president de la República i un altre del Govern o si ambdós han de ser la mateixa persona. En el període transitori, i sempre que guanyés el sí el proper 1 d'octubre, Puigdemont ocuparia les dues presidències de forma temporal.
Per al procés constituent es deixaria la decisió si Catalunya ha de tenir un president de la República i un altre del Govern o si ambdós han de ser la mateixa persona. En el període transitori, i sempre que guanyés el sí el proper 1 d'octubre, Puigdemont ocuparia les dues presidències de forma temporal.
Drets lingüístics i drets fonamentals
La llei de transitorietat estableix la cooficialitat del català i el
castellà, amb els drets lingüístics que hi ha fins ara. Això sí, els
ponents creuen que s'haurà d'acabar de definir el rol de les dues
llengües durant el procés constituent.
La norma
assumeix els drets fonamentals de la Constitució i els reconeguts en el
conveni de drets humans de la Unió Europea. En aquest sentit, Benet
Salellas ha destacat que s'amplien aquests drets i que els que ara no
són reclamables davant el tribunal sí que ho seran en cas que entri en
vigor la llei de transitorietat jurídica. Seria el cas, ha dit, del dret
a l'habitatge.
En l'àmbit de les prestacions
públiques, la llei preveu que aquells ciutadans que les estiguin rebent
ara també les continuïn percebent en cas de proclamació d'independència.
S'inclourien en aquest camp les pensions o l'atur.
Successió d'ordenaments i contractes
La llei de transitorietat jurídica preveu la successió d'ordenaments i
la subrogació de contractes. És a dir, estableix quines institucions
desenvoluparan les funcions que ara duen a terme administracions
espanyoles en el marc del territori de Catalunya.
El
mateix passarà en el cas dels contractes, en què es preveu la
continuïtat. És a dir, tots els contractes que ara té el govern espanyol
amb proveïdors i que afecten Catalunya seran assumits per la
Generalitat amb les mateixes condicions.
Funcionaris
La llei preveu que tots aquells funcionaris de la Generalitat abans de
la proclamació d'independència, continuïn sent treballadors de
l'administració de la Generalitat després.
Pel que fa
als funcionaris estatals que treballen a Catalunya, la norma estableix
que poden optar a integrar-se en l'administració catalana amb les
mateixes condicions i retribucions.
Aquells empleats
públics que treballen per la Generalitat fora de Catalunya conitnuaran
sent personal de l'administració catalana sempre i quan no hi renunciïn.
Tribunals
La llei del de transitorietat jurídica preveu que les funcions que ara
porta a terme el Tribunal Suprem siguin desenvolupades per l'actual
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal es situaria a
la cúspide del nou sistema jurídic, que mantindria les actuals sales:
civil, social, administratiu i penal. S'elimina la sala militar i s'hi
afegeix la sala de garanties constitucionals.
Junts
pel Sí i la CUP preveuen que les funcions que ara du a terme el Tribunal
Constitucional les assumeixi aquesta sala de garanties del Tribunal
Suprem català.
L'actual estructura del sistema
jurídic es mantindria, també es mantindrien els actuals lletrats i
jutges amb les seves respectives retribucions. Aquest nou sistema
judicial, estaria governat per una sala del Tribunal Suprem, que
desenvoluparia les funcions que ara porta a terme el Consell General del
Poder Judicial (CGPJ), i una comissió mixta amb els membres de la
conselleria de Justícia.
D'acord amb el que ha
explicat Salellas, i a diferència de la composició actual del CGPJ,
només estaria format per jutges: tots els presidents de sala del
Tribunal Suprem més cinc jutges escollits pel Parlament per majoria
absoluta.
Consell de Garanties Democràtiques
A banda de la sala de garanties del Trbunal Suprem per abordar els
recursos d'empara per a vulneració de drets fonamentals, la llei també
manté les actuals atribucions del Consell de Garanties Estatutàries però
va vinculants els seus dictàmens.
El Consell es
passa a dir Consell de Garanties Democràtiques i tindrà l'encàrrec de
revisar l'adequació dels projectes i proposicions de llei al nou
ordenament, la norma superior del qual és la llei de transitorietat
jurídica. Estaria compost i s'escolliria de la mateixa manera que ara,
tal com marca l'Estatut.
Ministeri Fiscal
Els ponents de la llei de transitorietat jurídica han previst canvis en
el ministeri fiscal. Si bé actualment el Fiscal General de l'Estat és
escollit pel consell de ministres i depèn orgànicament del ministeri de
Justícia, en la llei de transitorietat es preveu que el fiscal sigui
nomenat pel Parlament a proposta de l'executiu.
Tanmateix, no la llei de transitorietat juríidca no estableix la majoria que es necessita per escollir el fiscal.
Amnistia
Tenint en compte el previsible xoc amb l'estat espanyol per poder dur a
terme el referèndum i, en cas de sí majoritari, aplicar la llei de
transitorietat jurídica, Junts pel Sí i la CUP preveun l'amnistia de
tots aquells condemnats i encausats en aquest Procés.
"Els jutges i tribunals sobreseuen o anul·len els processos penals
contra investigats o condemnats per conductes que cerquessin un
pronunciament sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou
estat de manera democràtica i no violenta", estableix la llei de
transitorietat.
En aquest punt, el diputat de la CUP
Benet Salellas ha deixat clar que en cap cas s'anul·laran els processos
relacionats amb la corrupció.
Una única autoritat tributària
"La Generalitat és l’autoritat que exigeix al territori de Catalunya
tots els tributs i totes les quotes i obligacions de tot tipus del
sistema de seguretat social i de classes passives, així com qualsevol
altre ingrés de dret públic, sense perjudici de les facultats atribuïdes
per la Llei als ens locals". És el que determina l'article 80 de la
llei de transitorietat jurídica. El Govern, doncs, es compromet a evitar
que l'administració tributària de l'Estat continuï tenint un paper a
Catalunya. Tots els treballadors de l'agència tributària espanyola
tindrien l'oportunitat de passar a l'administració catalana.
Totes les persones amb dret a cobrar qualsevol prestació social, inclòs atur i pensions, estaran garantides per la Generalitat.
Sindicatura Electoral
Amb la llei del referèndum ja va quedar clar que la Junta Electoral
espanyola deixaria de tenir funcions en la supervisió i control dels
comicis catalans. La llei de transitorietat va més enllà i defineix
l'escenari post 1-O en el qual la SIndicatura Electoral -que ja
funcionarà provisionalment pel referèndum- guanya pes i s'erigeix com el
principal òrgan de control electoral. Enlloc dels 5 membres que es
preveuen per a l'1-O la Sindicatura tindrà de forma permament 7 membres,
la majoria dels quals seran juristes, tot i que també hi podrà haver
politòlegs i experts. Almenys hauran de formar-ne part dos jutges i serà
el Parlament qui els nomeni per un període improrrogable de 7 anys.
Per a l'1-O hi haurà sindicatures per cadascuna de les quatre demarcacions catalanes. Després, s'ampliaran fins a configurar-ne una per cada comarca. La Vall d'Aran tindrà funcions especials.
La Sindicatura Electoral serà el màxim òrgan de control electoral, però
si s'esgota a via administrativa, els ciutadans podran presentar els
recursos davant del Tribunal Suprem català.
Procés constituent
Després de la proclamació de resultats, al cap de dos dies, la llei de
referèndum preveu la declaració d'independència. En aquest punt, Junts
pel Sí i la CUP preveuen que entri en vigor la llei de transitorietat
jurídica i s'activi el procés constituent. La norma preveu un període de
sis mesos en què la ciutadania s'ha de pronunciar sobre com vol
organitzar el nou estat. En la culminació d'aquest procés s'establiran
unes conclusions que seran vinculants pels poders públics.
Es faran eleccions constituents, amb la llei vigent règim electoral,
s'escolliran els membres de l'assemblea constituent, que tindrà els
mateixos membres que el Parlament. Aquesta assemblea seria l'encarregada
d'elaborar el nou text constitucional en base el resultat de la fase
participativa.
Aquesta nova Constitució s'hauria
d'aprovar per tres cinquenes parts del Parlament, i, en cas que no
s'obtingués aquesta majoria, per majoria absoluta. Un cop enllestida,
s'haurà de sotmetre en referèndum.
En total, Junts
pel Sí i la CUP preveuen un període d'un any des de la proclamació de
resultats de referèndum fins a finalitzar el procés constituent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada