La divisió territorial de Catalunya al llarg de la història: una mica d'humor

La divisió territorial de Catalunya al llarg de la història: l'informe Roca

Abans de la reforma de l'Estatut del 2006 que va proposar la divisió en vegueries però mantenint l'estructura comarcal igual, el Parlament va proposar el 2000 a una sèrie de ponents l'elaboració d'un informe sobre la revisió del model territorial català, conegut com a Informe Roca, i que es va presentar formalment el gener del 2001.La novetat d'aquest estudi és que es feia una revisió a nivell local, comarcal i de vegueria.

A nivell municipal, l'informe preveia la supressió dels municipis amb una població inferior als 250 habitants, que es fusionarien amb d'altres, per arribar a una població mínima funcional de 1.000 habitants.

A nivell comarcal, deixant de banda propostes de caire polític, proposa la creació de 6 comarques més respecte les del 1987, amb un total de 46 comarques:

-l'Alta Segarra, amb capital a Calaf

-el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell

-el Moianès, amb capital a Moià

-el Segre Mitjà, amb capital a Ponts

-la Selva Marítima, amb capital a Blanes

-la Vall de Camprodon, amb capital a Camprodon

També proposava l'estudi per la creació d'una comarca al Baix Montseny, amb capital a Sant Celoni i també remarcava la singularitat del Lluçanès dins la comarca d'Osona.

A més, modificava la ubicació d'alguns municipis en les comarques. Per exemple, alguns municipis de la Selva quedaven inclosos dins del Gironès, com per exemple Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, Caldes de Malavella o Riudellots de la Selva.

L'informe també canviava de comarca algun municipi. Dels que ens queda més a prop, podríem destacar Besalú de la Garrotxa al Pla de l'Estany, Sant Aniol de Finestres de la Garrotxa al Gironès, Albons del Baix a l'Alt Empordà, i Breda i Riells i Viabrea de la Selva al Vallès Oriental.

En la imatge següent es pot observar la nova distribució comarcal:

I en aquesta, es pot veure en més detall (entrant a la imatge) els municipis i les comarques:

Finalment, a nivell regional, es crearien les vegueries, concretament 6: Barcelona, Girona, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Ponent, Terres de l'Ebre. Per exemple, la Cerdanya quedaria inclosa dins la Catalunya Central.

En l'informe es fa referència a que a la vegueria de Ponent es podria crear una sotsvegueria, la de l'Alt Pirineu i Aran. 

Hi va haver molta polèmica, sobretot per la supressió de municipis i també per la reubicació d'alguns municipis en altres comarques.

Aquí teniu l'enllaç a la viquipèdia, amb més informació.

La divisió territorial de Catalunya al llarg de la història: l'Estatut del 2006

En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 2006 es fa una proposta de reforma territorial substituint les 4 províncies per 7 vegueries (Barcelona, Girona, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Lleida, Central i Alt Pirineu) i un estatus especial per la Val d'Aran (encara que en un primer moment s'ubicaria en la vegueria de l'Alt Pirineu).

Malgrat estar aprovat, encara no s'ha posat en pràctica, bàsicament perquè primer s'han de posar d'acord amb el govern d'Espanya, ja que les províncies és un organisme estatal.

A més, també hi ha hagut pressions populars per crear una nova vegueria (el Penedès) i petits canvis de vegueria de determinats municipis.També falta per definir diverses capitals de vegueries.

Aquí teniu la imatge de les vegueries aprovades per l'Estatut el 2006:

Encara que administrativament no estan en funcionament, hi ha molts aspectes de la vida actual (sanitat, transport, etc.) que ja estan organitzats d'aquesta manera.

La divisió territorial de Catalunya al llarg de la història: les comarques actuals.

La divisió comarcal de Catalunya que tenim avui vigent és fruit de la llei de 4 d'abril del 1988, que prenia com a base la delimitació comarcal del 1932-1936.

La novetat de la divisió del 1988 són bàsicament la creació de 3 noves comarques:

- el Pla de l'Estany, segregat del Gironès

- l'Alta Ribagorça, segregada del Pallars Jussà

- el Pla d'Urgel, segregat del Segrià, la Noguera, l'Urgell i les Garrigues.

Per tant, Catalunya es divideix en 41 comarques.

Aquest és el mapa resultant, vigent en l'actualitat:

Les províncies de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida agrupen a tota una sèrie de comarques, però amb alguns municipis a cavall. Per exemple, Viladrau, Vidrà i Espinelves pertanyen a la comarca d'Osona però a la província de Girona; Fogars de la Selva pertany a la Selva però a la província de Barcelona; i la comarca de la Cerdanya està dividida, 11 municipis a Girona i 6 a Lleida.

La divisió territorial de Catalunya al llarg del temps: la divisió territorial catalana de la República

L'octubre de 1931 es va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya. Entre els ponents hi havia per exemple Pau Vila, Josep Iglésies, Antoni Rovira i Virgili, Miquel Santaló, etc, molts d'ells geògrafs.

La base de la divisió territorial era la comarca i la regió (o vegueria). El concepte de comarca ja s'havia estès durant l'edat mitjana, però adscrita més en una delimitació natural (la Ribagorça, la Cerdanya, l'Empordà) i no pas administrativa.És en la proposta de 1931 que es dóna sentit administratiu a la comarca.

I com es delimitaven les comarques? Doncs a través d'una consulta...

El novembre de 1931 es van enviar a tots els ajuntaments catalans un document amb 3 preguntes que havien de contestar:

1- A quina comarca penseu que pertany el vostre poble?

2- A quin indret aneu a mercat?

3- Aneu a algun altre mercat?

L'objectiu d'aquestes preguntes era poder dibuixar les primers línies mestres de la divisió territorial. El resultat va ser bastant confús, perquè hi havia molta diversitat de noms. El setembre del 1932 es va fer un primer esbós de la divisió territorial, amb 28 comarques; i finalment el 12 d'octubre del 1932 la Generalitat va aprovar aquest projecte, donant lloc a la creació de 38 comarques i 9 vegueries.

En aquesta primera imatge, es poden veure les 28 comarques de la primera proposta:

I aquesta la proposta definitiva del 1932:

Per causes polítiques (els fets d'octubre del 1934), aquesta divisió no es va posar en marxa, i no va ser fins el 1936 quan es va posar en pràctica. Però hi va haver uns quants canvis: la Garrotxa passava a la regió de Girona, la doble capitalitat de Tremp i la Seu d'Urgell es va eliminar, quedant només Tremp, i les vegueries passaven a ser regions numerades.

 Com es pot observar, els noms de les comarques són els mateixos que en l'actualitat.

Aquesta divisió territorial, però, no va durar gaire. El 1939 Franco va eliminar qualsevol estructura territorial catalana i va tornar a imposar les 4 províncies del 1833.

Resum meteorològic Agost 2014 Sant Dalmai

Acabem un mes d'agost que ha sigut poc agost, amb pluges més abundants del normal i unes temperatures molt a ratlla sense cap onada de calor.

La temperatura mitjana ha estat de 22.1º, una dècima per sota de la mitjana, i hem de tenir en compte també que el mes de juliol també va ser "fresc" (6 dècimes per sota). La temperatura màxima absoluta ha estat "només" de 32.1º el dia 11. La temperatura més alta de l'any és del mes de juny, amb 35.7. Per tant, amb això queda tot dit.A més, les temperatures mínimes han estat de luxe molts dies. La mínima més alta va ser de 21.0 el dia 11, i la mínima més baixa 14.9 el dia 18.

Pel que fa a precipitacions, ha estat un mes molt tempestuós, però moltes tempestes no ens han afectat directament. Per exemple, el dia 22 van caure 41 litres, però és que a Girona ciutat van ratllar els 100. En total, han caigut 75.5 litres (30 litres més que la mitjana). Del que portem d'any, han caigut 436 litres, molt similar a la mitjana dels últims 20 anys. Sort dels mesos d'estiu (juny, juliol i agost) que han caigut al voltant de 75 litres cada mes, perquè l'inici d'any va ser prou sec.

Cursa del Verntallat-el Mallol

Fa 3 anys vam descobrir aquesta cursa i, la veritat, està molt bé, tant pel recorregut (durillo, amb dues pujades curtes però intenses) com pel camí (asfalt, terra, corriols, camps de conreu).

La sortida es fa en un parc, sobre herba i en un entorn molt tranquil. Es pot aparcar a 10 metres de la sortida!!!

A les 8h havíem quedat i a les 8h ja hi érem tots. Hem anat a buscar els dorsals i he vist com jo tenia el número 1 perquè havia estat el primer en inscriure'm per internet. Després de pagar, hem anat a fer un tallat al bar de cada any, a peu de carretera.

Ens hem anat a canviar i a fer les fotos de rigor:

Hem escalfat una mica i cap a la sortida.

Ràpidament s'han fet grupets: l'Emilio i els dos David al davant, en Narcís i jo al mig, i les noies al darrera. Els dos primers quilòmetres són planers, però el tercer ja tira cap amunt, amb un corriol estret però molt costerut que et porta a l'ermita de Sant Antoni de Puigpardines. Després d'una baixada ràpida però amb la pista força irregular (i també un pas de vaques, amb el perill inclòs de fotre el peu i trencar-te la cama), hem tornat a agafar un camí asfaltat, que ens ha portat a peus del Malloll, un altre poble dalt d'un turonet. A través d'un corriol, l'hem pujat per darrera, amb una última rampa asfaltada que déu n'hi do. A dalt hi havia l'avituallament i el final de la pujada. Una altra baixada ràpida per corriol, on en Narcís i d'altres s'han equivocat de camí, travessem una petita urbanització i ens fotem pel mig de camps de blat de moro, basses, fang i ortigues, fins arribar una altra vegada a la sortida.

A mi m'han sortit 8.9 km en 55'28'' amb un desnivell positiu de 133 metres. He fet la cursa amb en Narcís fins gairebé al Malloll, l'he tornat a agafar quan s'ha perdut, i al final m'ha tret 1 minut. Pel que fa a la resta, l'Emilio ha volat, en David Ros gairebé, mentre que en David ha arribat uns 3 minuts davant meu. La Rosario i la Sílvia no han tardat gaire més que jo en acabar la cursa.

En arribar, una bossa obsequi amb un fuet, gorra, aigua i propaganda, i també hi havia aigua, pa, fuet i xíndria en taules.