El meu arbre genealògic XVI: família Campmajó Crous

Com hem dit anteriorment, l'Hilari Campmajó i la Maria Crous es van casar el 2 de juny de 1895, amb més de 40 anys tots dos. Recordem, però, que la Maria portava uns quants fills (7 fills) i l'Hilari un de viu (que va morir pocs mesos després). Segurament algun dels fills de la Maria ja no vivien amb ells, però la majoria si.

En casar-se, la Maria va anar a viure a cal Gras on havia nascut l'Hilari. I al cap de 2 anys va néixer l'únic fill en comú, el meu besavi, en Francisco Campmajó Crous.

En la fotografia següent veiem els dos rebesavis, l'Hilari i la Maria segurament davant de can Gras, però sense poder-ho confirmar. Veient l'aspecte dels dos, segurament la fotografia es d'inicis del segle XX:

Quan en Francisco Campmajó Crous es va casar amb la meva besàvia Carme, van deixar la masia i van anar a viure al centre de Sant Hilari, al carrer d'en Rocosa, on van morir tots dos. L'Hilari va morir el 1925 i la Maria el 1927.

Com podem veure, el matrimoni només va tenir un fill, i per això, la descendència és escassa. És per això que el cognom Campmajó s'acabarà perdent amb la meva generació, ja que tots els besnéts d'en Francisco Campmajó portem el Campmajó com a segon cognom. Els Campmajó més propers serien de part de germans de l'Hilari Campmajó, uns quants dels quals es troben a Arbúcies.

El meu arbre genealògic XV: l'Hilari i la Maria abans de casar-se

L'Hilari Campmajó i la Maria Crous es van casar el 1895, quan ja tenien més de 40 anys. Tots dos, però, s'havien casat anteriorment i havien tingut fills. Us n'explico unes quantes coses.

L'Hilari ja s'havia casat dues vegades, i la veritat, és que no va tenir gaire sort. La seva primera muller va ser la Rosa Riquer, el 1882. Però només van estar casats 4 anys, perquè el 1886 ella va morir. Havien tingut un nen, que va morir al cap de poques hores i no li van posar ni nom. El segon casament va ser el 1886 amb la Maria Anna Masgrau Juanhuix, però el 1895 es va morir. Van tenir 4 fills, però tots van morir de petits, el més gran tenia 3 anys.

Per tant, podem dir que quan l'Hilari es va casar amb la Maria, ja era vidu de dues dones i se li havien mort tots 5 fills, déu n'hi do!!!

En canvi, la Maria Crous es va casar amb en Salvador Vilaró a inicis dels 1870's. Fins que en Salvador es va morir (el 1893) van tenir nombrosos fills. Entre ells, en destacaré tres: en Josep, l'Elvira i en Teodoro. Malgrat la llunyania, en realitat són germans per part de mare del meu besavi patern-matern i els seus fills són cosins germans del meu avi matern.

En Josep Vilaró Crous va néixer el 1885 a Osor, però va baixar a viure primer a Vallgorguina, Arenys de Munt i finalment a Arenys de Mar, on va morir el 1979. I en aquesta fotografia, apareix juntament amb la seva dona i dos dels fills en el casament dels meus avis, el 1950:

 L'Elvira va néixer el 1887 i es va casar a Santa Coloma de Farners, on va morir el 1974. Va ser la padrina de la germana del meu avi, per això també es diu Elvira.

Finalment, en Teodoro l'esmento perquè se'n va anar a viure a Touluges (a prop de Perpinyà) on es va casar.

Malgrat casar-se la Maria i en Salvador a Osor, van anar a viure a Sant Hilari, on ell va morir el 1893.

I el 1895 es van casar l'Hilari Campmajó Jové i la Maria Crous Ribas.

El meu arbre genealògic XIV: resseguint la riera d'Osor

Deixem de banda un moment els Campmajó i ens centrem amb els avantpassats de la Maria Crous Ribas, que es va acabar casant amb l'Hilari Campmajó.

Aquesta branca familiar té els orígens a Osor, on va néixer tant la Maria com els seus pares, en Lluís Crous i la Rosa Ribas, com els seus avis. Si tirem més enrera, veiem com el cognom Crous ve de Sant Amanç, una petita ermita amb quatre cases dins del municipi de Sant Martí Sapresa.

La banda Ribas té origen en el mas Cruset, una masia situada muntanya amunt, cap al Coll, a peu del camí de Sant Gregori (ermita). I també una part d'ella prové de Susqueda.

Centrant-nos amb en Lluis Crous Centener i la Rosa Ribas Esqueu, es van casar a Osor i van tenir diferents fills, entre ells en Lluís i la Maria. La Rosa Ribas va morir el 1892 i en Lluís Crous el 1894 a Osor, domiciliats al carrer del Verger, un carrer estret entre l'església i la riera Noguerola.

Quan es van morir els seus pares, la Maria Crous ja estava casada, però no amb l'Hilari, sinó amb un altre home.

Però això serà més endavant.

El meu arbre genealògic XIII: les Auledes i can Gras, les cases dels Campmajó

Amb en Segimon Campmajó Portas coneixem també el primer domicili dels Campmajó a Sant Hilari. Com passa molt sovint en la genealogia, no trobes aquell paper que diu que en Segimon vivia en un determinat lloc, però si que he trobat que en el naixement d'una de les seves filles diu que el seu pare (en Segimon) era el masover de les Auledes. I també sabem que la dona d'en Segimon Campmajó, la Rosa Juanhuix Güell, era nascuda a les Closes, una masia de la parròquia de Montsolís.

La masia de les Auledes es troba al pla de les Arenes, concretament en una vessant meridional encarada ja cap a Arbúcies i molt a prop de l'eix Transversal. Sabem doncs que el 1834 vivien a les Auledes. Podem suposar que tots els fills de la parella Campmajó Juanhuix hi van néixer, però no es pot assegurar. El fill que ens toca a nosaltres és en Ramon Campmajó Juanhuix, nascut el 1826.

En un període indeterminat, sabem que la família Campmajó va anar a viure a Can Gras, al barri del Serrat, a prop del cementiri de Sant Hilari. Per l'acta de defunció d'en Ramon Campmajó Juanhuix (mort el 1888), sabem que tant en Ramon, com l'Hilari Campmajó Jové (el meu rebesavi) ja vivien a can Gras. En Segimon Campmajó Portas va morir el 1872, però no hi ha informació sobre on va morir.

En Ramon Campmajó Juanhuix es va casar el 1850 amb la Rosa Jové Pijoan i van tenir diferents fills, entre ells l'Hilari Campmajó Jové (el fill gran), nascut el 1853.

La masia de can Gras actualment no existeix. Segurament va ser reformada completament o es va enderrocar. En les diferents actes de naixement o matrimoni dels Campmajó, situa la masia en el "cuartel rural tercero número 47".

A can Gras tampoc sabem quan van marxar, però el que és segur és que el 1924 ja no hi vivien.

El meu arbre genealògic XII: els orígens del Campmajó

Aquí comença la branca materna i concretament amb el meu besavi Francisco Campmajó Crous. Com que tinc nombrosa informació d'aquesta branca (de fet, segurament la banda materna és on hi ha menys buits), avui només faig referència als orígens del cognom Campmajó, fins arribar a Sant Hilari Sacalm.

El primer document que tinc del cognom és la defunció de la Margarida Portas. I em direu, i quina relació té amb en Campmajó?? Doncs és la dona d'en Martí Campmajó Saldench. I qui és en Martí Campmajó (que coincideix amb els dos cognoms meus, encara que aquí Martí és nom)? Només és el rebesavi del meu besavi, o sigui 7 generacions endarrera.

En Martí Campmajó va néixer aproximadament el 1746 a Josa de Cadí, un poblet molt a prop del Pedraforca i a la vessant del sud de la serra del Cadí. També tinc referències dels seus pares, en Joan Campmajó i la Maria Saldench (8a generació), però no sé on van néixer ni on van morir. Tornem amb en Martí Campmajó. En algun moment, van baixar a Sant Andreu de Bancells on segurament es va casar amb la Margarida Portas i on va néixer el seu fill Segimon Campmajó Portas (el 1793). Aquesta parròquia es troba a mig camí de Sant Hilari i de Vilanova de Sau, i són masies aïllades amb l'ermita de Sant Andreu com a nucli principal.

A principis del segle XIX, tenim ja a la família Campmajó Portas a Sant Hilari. I aquí retorno al principi, amb la defunció de Margarida Portas el 15 de gener de 1803, amb només 45 anys. Aqui en teniu la imatge del llibre d'òbits:

 

Després de quedar vidu, en Martí Campmajó es va tornar a casar (el 1811) amb Madrona Vila (l'1 de gener de 1812), i va morir el 1831.

Quan una llei autonòmica se salta la Constitució i ningú diu res.

Estem en una època on la Constitució és intocable, no es pot canviar res de res a no ser que sigui seguint tots els tràmits i, per tant, amb el suport sí o sí del PP i PSOE (a excepció de la reforma noctura de l'agost del 2011).

Però hi ha una excepció en aquesta norma, i va ser fa més de 30 anys, i no, no us penseu que va ser Catalunya sinó que va ser Andalusia qui es va saltar la norma.

La Constitució parlava de les autonomies i de com s'havien d'organitzar. I es va decidir que hi haguessin 2 vies: la que seguirien les "comunitats històriques" (Euskadi, Galicia i Catalunnya) i les altres regions. Mai us heu preguntat per què Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia fan les seves eleccions en una data diferent a les municipals? Per això...

Però Andalusia (inclosa dins les regions) no hi va estar d'acord i van fer un referèndum per entrar dins les comunitats autònomes històriques. I es va acordar que si el referèndum era votat afirmativament pel 51% de la població total (i no de la població que anés a votar), s'aprovaria.

Què va passar? A la província d'Almería el sí va aconseguir el 42.07% del total. Per tant, segons la llei, Andalusia s'havia de quedar equiparada a les regions.

Què van fer? Doncs canviar la legislació andalusa sense tenir en compte la Constitució, i amb el 51% dels vots afirmatius respecte els que van anar a votar n'hi havia prou.

Així doncs, ja ho veieu, quan convé la Constitució és intocable, però en aquest cas els andalusos van "passar" de la constitució i ningú els hi va prohibir.

Mona de pasqua

Per primera vegada he fet una mona de pasqua i també ha estat la primera mona de la meva fillola, la Gal·la.

Com que no sabia com fer-la, vaig anar a buscar receptes per internet i en vaig trobar una bastant fàcil. Aquí us la poso.

En primer lloc, la base és la coca de iogurt. En aquest cas l'he fet amb un motlle rodó. Quan ja estava freda, l'he tallat per la meitat.

En segon lloc, he fet crema catalana. Un cop feta, he farcit la coca i he posat a sobre quatre cosetes per decorar.

El resultat?

I ara us poso els ingredients:

Per la coca de iogurt: 4 ous, un iogurt, sal, 4 mides de farina, 2 de sucre, 1 d'oli i un sobre de llevat royal. He batut les clares a punt de neu.

Per la crema: 1 litre de llet, 8 rovells d'ou, 200 gr de sucre, 40 grams de midó, pela de llimona i canella.

Per la decoració: ou de xocolata, lacasitos, cagallons de xocolata i una mica d'ametlla trinxada, i 4 plomes.