L'àvia Carme (de fet, besàvia) ha estat la única besàvia que he
conegut. També és la persona més longeva de tot l'arbre genealògic, va morir
als 95 anys, quan jo en tenia gairebé 18. Per tant, per escriure aquest capítol
no he hagut d'investigar molt, perquè la majoria són coses que he escoltat a
casa de sempre.
En aquest capítol, parlaré més objectivament, mentre que deixo per un
altre dia anècdotes (tampoc us penseu que descobriré l'olla de pedres) o
petites historietes amb més humor.
Com ja hem dit, en Francisco Campmajó es va casar amb la Carme Terris.
L'avi Francisco era del barri del Serrat, quatre cases situades a prop del cementiri,
més enlairat que Sant Hilari i que tenien fama de ser unes bestioles. Era fill
únic del matrimoni de l'Hilari Campmajó i la Maria Crous i va viure a can Gras
fins que es va casar. La Carme Terris va néixer al poble, a can Terris, dins
d'un conglomerat de germans, germans de pare i germans de mare.
Es van casar el 28 de gener de 1924 i van anar a viure al carrer d'en
Rocosa, un carrer estret, curt i costerut que mor a la plaça Gravalosa. Es
tracta d'un dels carrers més antics de Sant Hilari segons indica la web
municipal. Era una casa de dues plantes i poca en sé més. Actualment, la casa
ja no existeix, i hi ha blocs de pisos. També hi ha una font, la font d'en
Rocosa, que no sé si a aquella època ja existia o és nova.
En la imatge següent hi ha l'acta de matrimoni:
En aquesta casa hi van anar a viure juntament amb els pares d'en
Francisco, l'Hilari i la Maria, però per poc temps. L'Hilari va morir el 1925 i
la Maria el 1927. Ràpidament van tenir dos fills, entre ells, el meu avi Lluís.
No van viure molts anys en aquesta casa, ja que es van traslladar a una
casa a peu de carretera d'Arbúcies a les afores aquella època de Sant Hilari,
però que ara ja està dins de la trama urbana.
Però passada la guerra, segurament a finals del 1939 tota la família va
baixar a Calella. Quin va ser el motiu? L'avi Francisco tenia el mal de pot.
??? Què és això? Era alguna cosa relacionada amb l'esquena i, de fet, el van
operar traient-li un os de la cama i posant-li a l'esquena. Com solia passar en
aquella època els metges van dir que necessitaven un canvi d'aires, i que a la
costa es trobaria millor.
A través d'una família que estiuejava a Sant Hilari però que eren de
Calella, els hi van recomanar que anessin a viure a Calella i, fins i tot, crec
que els hi van recomanar un hospital de Barcelona on curar-se.
Així ja ho veieu, una parella amb dues criatures de Sant Hilari baixen
a Calella on no coneixen a ningú. En Francisco farà de sereno a una fàbrica
tèxtil i aniran a viure a una casa del carrer Valeri Saleta gairebé veïns de la
família Valls (per avançar al temps, la família de la meva àvia materna).
En Francisco Campmajó morirà el 1968 als 71 anys d'un atac de cor
fulminant mentre jugava a cartes a un bar; el van portar assegut a la mateixa
cadira a casa. La Carme Terris morirà el 1998 a Arenys de Mar, a casa la seva
filla, amb 95 anys i havent vist com es moria el seu fill Lluís un any abans.
Per acabar, us poso unes quantes fotografies:
Aquest és l'avi Francisco. És la fotografia que sempre havíem vist al menjador de casa l'àvia.
I aquí els tenim de joves:
I aquí ja de grans, al voltant dels 65 anys:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada