Dels meus besavis, he sentit moltes històries, però us n'explicaré dues
perquè són bastant humorístiques (evidentment vist des dels ulls actuals).
La casa d'en carrer d'en Rocosa on van anar a viure quan es van casar
era de dues plantes i tenien algun cap de bestiar, en concret uns quants
porcs, que els servien per menjar o per bescanviar per d'altres productes. La
casa estava en un carrer on feia pendent i, per tant, quan plovia molt, el
carrer semblava un riu. I en una d'aquestes plogudes, la casa es va inundar. I
segons sembla, un dels principals objectius era salvar els porcs de morir
ofegats, i els van salvar, però per les finestres de dalt.
La segona història ens porta a la guerra civil. En Francisco Campmajó
no va anar a la guerra (ja tenia gairebé 40 anys quan va començar), però per
coses que passen en pobles, va estar un temps amagat a una casa pel voltants
del nen Jesús de Praga (concretament a Villaret Vell), una petita ermita
situada prop del poble anant cap a Santa Coloma. L'àvia Carme li deia sempre
que no es fotés en merders i que vigilés. Però resulta que un dia veu baixar al
seu home Francisco per aquella zona i a darrera uns quants guàrdies civils. La meva
àvia ja es devia pensar que l'havien detingut. Ja me la imagino dient-li: burru
fotut!!!! Ja t'han agafat!!! Però no, resulta que només els hi indicava el camí
a un dels guàrdies civils, la dona del qual estava a Villaret Vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada