La Marca hispànica es defineix geogràficament
com aquell territori inclòs dins les fronteres catalanes pertanyents a l'imperi
carolingi i que servien com a reraguarda de l'imperi per evitar les incursions
musulmanes. Cronològicament, aquest concepte avarca des del 759 fins el 901
quan els comtes catalans deixen de dependre del rei francès, amb la preponderància
del comte Guifré el Pelós. Recordem que els musulmans van ocupar tota Catalunya
a partir del 711, però des del 759 els francs comencen a avançar cap al sud,
reconquerint terreny àrab ja a Catalunya. Concretament, el 785 s'ocupa Girona i
el 801 Barcelona.
Per tant, al llarg del segle IX, trobem una
Catalunya reconquerida (anomenada Catalunya Vella), estructurada
territorialment en 13 comtats: Rosselló, Conflent, Vallespir, Empúries, Besalú,
Girona, Barcelona, Osona, Berga, Cerdanya, Urgell, Pallars i Ribagorça.
En aquesta imatge tenim els comtats del segle IX:
A l'any 1000, per exemple, el comtat de la Ribagorça ja està annexionat al regne d'Aragó, mentre es pot veure com el comtat de Barcelona ja s'ha annexionat el de Girona i Vic, Berga inclòs dins la Cerdanya, etc. També s'ha anat ocupant terres musulmanes situades al sud de Barcelona.
I així arribem el 1162, quan el comte de Barcelona Alfons el Cast esdevé rei d'Aragó. En aquesta data, la situació territorial de Catalunya era aquesta:
Com podem veure, el comtat de Barcelona ja s'ha annexionat tots els comtats catalans menys el Pallars Sobirà (que no s'incorporà fins el segle XV). Destacar també com la Val d'Aran i la Ribagorça estaven dins del regne d'Aragó. I també com ja s'havia ocupat tota la Catalunya Nova pocs anys abans (Lleida el 1149, Tortosa el 1148).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada