Tot el primer tram de pujada és per pista, fins arribar al mas Verd, on hi ha una petita zona per aparcar cotxes i on comença el corriol de pujada. Pel camí, hem trobat una serp morta.
En arribar al mas Verd, ja trobem la indicació del corriol per pujar a Rocacorba. Enmig d'alzines, arboç, pedres i arrels, de tant en tant veiem les antenes de televisió.
Una mica més endavant, ens trobem amb el corriol que porta a la pista de Rocacorba, que és el que agafem per baixar.
I a partir d'aquí, hi ha el compte enrera. Com si fos l'Alpe d'Huez, hi ha escrit a la pedra el número de revolts que falten per arribar a dalt de tot. Són 15 revolts:
Després de l'últim revolt, ja tenim a mà esquerra un mur de pedra que ens porta directament a la pista, amb el vaixell i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, a 929 metres d'alçada.
El santuari de la Mare de Déu de Rocacorba ja es troba documentada el 1161, encara que pot ser que sigui anterior. La capella actual és del segle XVIII. La imatge de la mare de Déu de Rocacorba es troba al Museu d'Art de Girona.
Després d'esmorzar, hem desfet el corriol fins arribar al trencant que porta en pocs minuts a la pista que puja a Rocacorba, pel serrat de la Cadalt.
És una pista bastant ombrívola, on no fa molta calor. Però de seguida arribem a la pista principal que va d'Adri a Biert (per cert, tinc uns avantpassats de Biert: Pere Burch Casadevall, nascut el 1711 a Biert és l'avi de Catalina Burch, dona d'Oleguer Esteve) i aquí la pista es torna molt més assolellada.
Passem per la font d'en Parragueres:
Tenim unes vistes esplèndides de tota la muntanya de Rocacorba:
I arribem una altra vegada al cotxe.
En total hem caminat 3h15', 1h40 de pujada i 1h35 de baixada, 12'7 km (6 de pujada i 6.7 de baixada), i un desnivell positiu de 647 metres (la sortida era a 310 metres).
Us poso un enllaç del recorregut que hem fet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada