Marxa de Flaçà

El primer diumenge de setembre és tradició la marxa de Flaçà. Ja fa més de 30 anys i serveix com a reestrena de la temporada de curses i marxes. I també ha estat un retrobament dels Trankils, després d'un parell de mesos ben bons que érem pocs els que ens trobàvem.

A les 8h ja ens estàvem apuntant i hem anat al bar d'allà mateix. Hem ajuntat un parell de taules i ens hem reunit en Narcis, Sílvia, Emilio, Rosario, David, Jesús, Ermengol, Jordi Serra, jo mateix i en Jordi Martorell que ha arribat més tard. Hem xerrat de moltes coses i de res en concret, amb un periquito al darrera que al final ja l'hagués fotut a la piscina.

Què deuria pensar en Narcís? Si em foto el crosant el guanyaré???

 
Aquí l'Emilio mirava de reüll en Jesús... mentre el guardaespaldas es posava seriós...

Ens hem dopat de cafeïna (en Narcís s'ha fotut alguna més al cotxe) i hem cap als cotxes a canviar-nos. Els que s'agafen la cursa més seriosament (Jesús, Jordi Serra, Jordi Martorell) volien anar ja a escalfar, però encara ens havíem de fer la foto oficial. Aprofitant que avui han acompanyat l'Ermengol la seva família, la seva dona ens ha fet la foto oficial, amb un convidat d'excepció, en Sadurní, que malgrat ja té una edat i no hi veu gaire, s'ha posat al costat de la Sílvia...

Quina foto i quin equipàs!! 

S'acostava l'hora i hem començat a escalfar, i no sé com ens ho hem fet, però en Jesús, l'Emilio, en Jordi Serra, en Jordi Martorell i en David s'han situat davant de tot, i en Narcís, l'Ermengol, la Rosario i la Sílvia al darrera. Jo he anat d'un costat a l'altra per poder escriure aquesta crònica. Al final, m'he quedat amb el grup endarrerit.

Han tirat el tret de sortida i ens hem posat a córrer. Al principi he anat amb en Narcís i l'Ermengol, hem deixat Flaçà, hem atravessat dues vegades la via del tren i hem agafat la carretera de Sant Llorenç de les Arenes. Abans del km 2 han començat ja les primeres rampes i he agafat uns metres d'avantatge. Tota la pujada (fins el km 4.5 aprox) l'he fet sol, però anava veient a en Narcís i l'Ermengol. De fet, ho he fet expressament perquè tinguessin un punt de vista fix i així no defallissin... Ha arribat l'avituallament, una mica d'aigua, uns metres planers i alguna altra pujada, fins que agafem una pista i la baixada es fa més alegre. Ha sigut llavors quan m'he trobat amb en Jordi Serra que ha notat molèsties al bessó. Com que havia vist que en Narcís i l'Ermengol els tenia més o menys a 1 minut, he decidit caminar amb en Jordi fins que m'atrapessin. Quan ho han fet, hem tornat a anar junts fins al final, a uns ritmes inferiors a 5' i fins i tot de 4'30''. I perquè tant ràpid? Doncs perquè hi havia un del Girona al davant i en Narcís el volia guanyar (com si fos un nen petit). Una forta baixada ens ha portat finalment a la zona esportiva i al final.

9.92 km en 57'07'' a un ritme de 5'40 i un desnivell positiu de 147 metres.

Aquí teniu l'enllaç del recorregut.

En arribar, un buf, entrepà i beguda. Aprofitant que hi havia la piscina, alguns s'han banyat, altres ens hem dutxat, i després al bar a acabar de fer petar la xerrada.