Avui uns quants geògrafs i família hem anat a fer una volta per l'Alta Garrotxa. Des d'Oix, hem sortit seguint en tot moment el camí que porta a Hortmoier.
Seguint en tot moment la riera d'Oix, hem deixat la casa rural de can Pei, on hem vist ponis, cavalls, cabres i fins i tot un porc senglar!!
A mesura que anem fent camí, cada vegada tenim més a prop el Ferran, una serra ben tallada pels dos costats, que ens separa de Talaixà al nord.
La riera d'Oix es fa cada vegada més profunda, i enmig de gorgues, apareix el pont Trencat:
La vall d'Hortmoier és força petita, i que a excepció de dues o tres zones de prats i més obertes, és bastant tancada. La riera d'Oix continua dominant el terreny, ara amb aigua.
I després de creuar la riera d'Oix, ens trobem de sobte amb els roures del Rei.
Històricament, havien estat 3 roures, però un va caure el 1996 degut a infecció de fongs i una forta ventada. Per tant, ara en trobem dos. Són de l'espècie de roure pènol (Quercus robur) i són catalogats com a monumentals i protegits Tenen un perímetre de 5 metres i una alçada de 27 i 31 metres respectivament.
I una mica més amunt d'aquest prat hi trobem l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. És una ermita del segle XI, d'estil romànic rural amb absis rodó i campanar d'espadanya. Ara trobem estrany aquesta ubicació de l'ermita, però si mirem al voltant, veurem unes quantes masies actualment derruïdes (a excepció d'una), i moltes d'altres que deuen haver desaparegut. Per tant, antigament hi havia hagut un poblament important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada