“Si a algú li falta un paper, en tenim una pila
que acaben de sortir del forn, encara estan ben calentets!” El paper és
el cartell i el forn, la impressora, però que ningú es pensi que
l’última moda del moviment independentista és comunicar-se amb codis
secrets per passar desapercebuts. Tot el contrari: els milers de veïns
que els últims dies (i, sobretot, nits) surten als carrers per empaperar
els seus pobles i ciutats no s’amaguen de res. Van a cara descoberta
proveïts d’artefactes cent per cent domèstics: un cartell que duen
imprès de casa, cinta adhesiva, un cubell de fregar i un bon pal de
fregar ben alçat. De por en tenen tan poca que graven i fotografien les
seves accions amb un immens somriure. La revolta dels papers també
s’està fent amb un somriure.
Tot es va precipitar divendres,
immediatament després dels primers requisaments fets per la Guàrdia
Civil de material de propaganda oficial del referèndum. Un grup de
ciutadans van posar en marxa una campanya, Empaperem, que al cap de res
ja es va traduir en trobades massives en municipis d’arreu del país.
Empaperem és un web (www.empaperem.cat) que s’ha tornat viral gràcies a
les xarxes socials. Les seves crides han fet el salt de les pantalles
dels dispositius digitals a les places dels pobles. Són el fenomen del
moment per defensar el dret a vot dels catalans.
El
truc? Un cartell de la mida d’un foli (A4) que tothom es pot imprimir a
casa. El disseny és un gran fons blanc per no gastar tinta
innecessàriament i un lema en negre ben simple:“ Votem per ser lliures”
(del qual també hi ha models en altres llengües: castellà, aranès,
anglès, àrab, urdú, hindi...). “Si la policia prohibeix que s’enganxin
cartells, empaperem els carrers. La resistència col·lectiva és
imparable. Fàcil: el descarregues, l’imprimeixes, l’enganxes, t’hi fas
una foto i la fas córrer. Cap amenaça és més forta que la llibertat”,
prediquen els artífexs d’aquesta iniciativa, que han aconseguit
convertir el seu modest cartell en el símbol de la repressió de l’Estat
espanyol contra l’1-O.
Dissabte es va mobilitzar el primer grup a
Olesa de Montserrat i entre dilluns i ahir, dimarts, es van fer sortides
per tot el territori, tot coincidint amb la voràgine d’escorcolls i
confiscacions en impremtes i oficines de missatgeria. L’agenda per als
pròxims dies serà calenta: avui es faran accions a Badalona, Cadaqués,
Granollers, Igualada, Terrassa...; demà, als barris de Gràcia, Poblenou,
Vallcarca i el Coll de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Lleida... i
el cap de setmana es preveu especialment actiu.
La de Sabadell,
amb més de mig miler de persones, ha estat fins ara una de les
encartellades populars més multitudinàries. “Això que estem fent avui no
és il·legal, tingueu-ho clar. I a més heu de saber que hi ha una
associació, Drets, amb cent advocats a la vostra disposició”, va
advertir un espontani als concentrats, als quals, tot sigui dit, no se’n
veia gens, de preocupats per les conseqüències de la seva actuació.
Entre tots van consensuar no entregar voluntàriament els cartells si els
ho requeria la Guàrdia Urbana, i que en cas que se’ls emportessin a la
força els hi demanarien el número d’identificació per cursar denúncia
posteriorment. I és que la vida d’aquests papers rebels és efímera.
Abans, durant o després, la policia municipal fa neteja. Però això acaba
sent l’estímul per organitzar més rondes espontànies de veïns. Allà on
s’arrenca un cartell en reapareixen de nous al cap de poca estona.
Milers d’impressores continuaran traient fum fins a l’1-O.
Cada
matí, i ja en són uns quants, Catalunya es desperta empaperada de
cartells als llocs més previsibles, però també als més imprevisibles.
D’entre les parets més buscades pels ciutadans hi ha les de les oficines
de Correus, els treballadors de les quals tenen l’ordre de no enviar
material de l’1-O. Els veïns que participen en les encartellades no són
ni volen ser anònims. Twitter s’ha convertit en un oceà d’imatges
d’aquestes accions de protesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada