Debut de l'Uni a Europa a Fontajau, demà contra el Landes

I a l'Esportiu, entrevista a la bescanonina Queralt Casas, que juga al Landes:

Toni Romero - GIRONA

Amb la nova entrenadora juguem més ràpid, no tan estructurat com l’any passat. I ens coneixem molt més

La lliga francesa és de les més dures que he jugat. És molt física. L’endemà d’un partit estic com si tornés de la guerra 

 

És més habitual trobar l’opinió de Queralt Casas en aquestes planes que no veure-la en acció a Fontajau, on no juga des del 29 de març del 2014, en l’última jornada de la fase regular d’una lliga que acabaria guanyant amb el Rivas. La bescanonina, que just d’aquí a un mes farà 25 anys, ha passat pel Galatasaray, el Nantes i el Landes, on aquesta temporada treballa per refer-se d’un mal any tant en l’aspecte col·lectiu –eliminades en la primera fase de l’Eurocopa i fora de les semifinals de la lliga– com individual, ja que una lesió de clavícula li va estroncar el curs.

Després del mal resultat en l’Eurocopa 2016/17, quina és la meta per a aquest 2017/18?

 

Fa un any teníem l’objectiu de superar la primera fase, però vam tenir tres lesions greus, de tres jugadores del cinc inicial, i es va notar bastant, ja no només en el joc, sinó en l’ànim de l’equip. Ara l’objectiu també és superar aquesta fase, però el grup torna a ser molt dur. En teoria, l’equip que ens ho havia de posar molt difícil és l’Uni, però no se sap mai, perquè en el debut ja vam guanyar només d’un, i en l’últim segon, l’equip que en teoria havia de ser el més assequible. Per tant, no serà fàcil acomplir l’objectiu.

 

Pensant en el primer lloc, i amb l’equilibri previsible en el grup, el +27 de l’Uni a Gernika les obliga a guanyar a Fontajau.

 

És el que anem a fer. Guanyar a casa, però també a fora, tot el que puguem, perquè si hi ha victòries, el basket average no importarà. No serà fàcil, però tampoc és impossible. No m’esperava que l’Uni superés el Gernika de tants punts. El fet que jugui a Bilbao serà un gran inconvenient per al Gernika. En competició europea compta molt que et facin canviar de pavelló. Però continuo pensant que l’Uni és amb qui ens haurem de trobar al final.

 

Què sap de l’Uni? Què li expliquen els ‘espies’ que té a Girona?

 

Sí, en tinc uns quants... [riu]. Miro de seguir la lliga tant com puc, sobretot el Girona, perquè és casa meva i hi tinc algunes amigues jugant. Vaig veure el partit de Salamanca i és clar... no va ser el seu millor partit. Però només mirant les jugadores, és un equip dur, tant en les posicions exteriors com en les interiors. Però per guanyar de 27 el Gernika, que se suposa que és dels quatre primers de la lliga, has de jugar bé. És un equip molt ben estructurat. Normalment tens una posició interior molt forta, però falles en el base o per fora. Però l’Uni té molt ben compensades totes les posicions. Totes haurem d’abaixar el cul, defensar i ser agressives.

 

Com pot incidir que la rotació de l’Uni sigui més llarga?

 

Nosaltres també juguem gairebé totes. Va bé tenir rotació llarga, però a la pista n’hi ha cinc, i el nostre cinc és bastant fort. Lògicament és millor estar descansada que jugar 40 minuts, que tampoc els juguem. Potser en un partit dur com aquest jugarem molts minuts, però estiguem cansades o no haurem de donar el cent per cent, l’endemà ja descansarem. És cert que si estàs descansada prens millors decisions, però al capdavall tot es redueix a ser agressives, confiar i estar fortes.

 

Fa la sensació que els costa guanyar partits. És així o respon més al fet que la lliga francesa és més potent que la LLF?

 

Sens dubte. Sempre he dit que la francesa és una de les lligues més dures que he jugat. El tercer per la cua pot guanyar el primer. El cap de setmana el Tarba, que la temporada anterior va estar a punt de baixar, va guanyar el Bourges de 10 punts. I a Bourges, contra un equip d’Eurolliga, en teoria el millor de la lliga. Això m’encanta. No hi ha cap partit que et puguis relaxar. Aquí, quan acabo un partit de lliga estic com si vingués de la guerra. És molt i molt físic.

 

L’equip del Landes és bàsicament el mateix, però l’entrenadora és nova. S’hi han adaptat?

 

Havent canviat dues jugadores, la manera de jugar no pot canviar gaire. Potser juguem més ràpid, correm si podem, mentre que el joc amb l’entrenador anterior el joc era més estructurat. Respecte a l’any passat hem guanyat coneixement, no hem hagut d’aprendre com juga cadascuna com fa un any, quan érem un equip nou.

 

Aquest joc lliure, més a camp obert, per vostè deu ser genial.

 

M’agrada jugar pensant i prenent decisions, però també una mica sense pensar, fent el que sento en cada moment. Prendre decisions sobre el que està passant en el joc.

 

Tindrà al davant Mendy, l’MVP de la segona divisió francesa, que està sent una sorpresa.

 

No l’he pogut veure gaire, però el meu pare m’ha dit que li agrada molt i molt aquesta noia. I segur que és molt física, típicament francesa.

 

A Mont de Marsan li pregunten per Catalunya?

 

Sí que pregunten què passa, però no en parlen gaire.

 

I què els respon?

 

Que de moment soc espanyola i catalana.

 

A partir de les imatges de violència de l’1 d’octubre, algú li ha demanat la seva opinió?

 

Vaig compartir algun vídeo pel Facebook, i a partir d’això sí que m’han preguntat què passava. Tothom ha de ser lliure d’opinar i mai s’hauria de recórrer a la violència per aturar-ho, i menys les imatges que he vist, que trenquen el cor.