El riu Ter neix a Ulldeter i mor a Torroella de Montgrí, desembocant al Mediterrani.
Aquesta frase és ben certa, però fa 1000 anys, no, i fa 250 anys tampoc.
Durant l'edat mitjana, el riu Ter arribava a Verges més o menys per on va actualment. Però en arribar a Verges, el riu Ter girava cap al nord-est, cap a Bellcaire i desembocava just sota les actuals ruïnes d'Empúries, a l'Escala, seguint el que ara és el rec del Molí, i desembocant a la platja del rec del Molí.
En tot aquest entorn del riu Ter, hi havia la frontera entre el comtat d'Empúries i el comtat de Barcelona. I concretament, Verges era d'Empúries i Torroella a Barcelona. En una de les petites guerres o enfrontaments, el 1302 el comte d'Empúries Ponç-Hug va decidir tallar el riu Ter a Verges i aprofitar que hi havia un antic curs (un altre) del riu Ter. Va fer una sèrie de dics i el Ter va començar a desguassar al sud del Montgrí.
Pocs anys després, però, el 1311, una forta avinguda del Ter va trencar els dics i va tornar a desguassar a l'Escala. Pocs anys després el comtat d'Empúries va ser incorporat al de Barcelona, i semblava que tot acabaria. Però el canvi de llera del riu va durar poc, es van refer els dics i el riu Ter continuaria desguassant a l'Estartit durant molts segles.
El 1790 es va tornar a modificar el curs final del riu, situant-lo uns centenars de metres més al sud, al lloc actual.
En el mapa us dibuixo els tres trams finals: en blau, l'actual; en vermell, entre el 1300 i el 1790; en verd, el més antic, el medieval.
Una fotografia on es veu el Ter Vell en primer terme i la desembocadura actual:
I el projecte del 1790:
CONSORCI DEL TER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada