El cañón de Añisclo

El cañón de Añisclo és una de les portes al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. L'accés es fa a través de la carretera que comunica Fanlo i Escalona per Buerba (està tallada la carretera que ressegueix la vall d'Añisclo, desconec els motius).

El cañón de Añisclo és un congost molt estret que a mesura que anem cap al nord es va obrint. L'inici és al pont de San Urbez i el seu final és al coll d'Añisclo, que comunica amb la vall de Pineta. Altres elements destacats són l'ermita de San Urbez, el puente de Sangons, la gorga  del Cumaz, la Selva Plana, la Ripareta i la cascada de la Fuen Blanca.

Les parets del congost arriben als 1.000 metres a l'est, amb els Sestrales (2101 m), i els 900 metres a l'oest amb el Mondoto (1957m).

El tram que he fet avui és des de San Úrbez a la Selva Plana, 2 hores anar i 1h30 de baixada, amb uns 450 metres de desnivell positiu.

El riu Bellós és l'encarregat d'anar erosionant les argiles i deixant les calcàries ben visibles (els penya-segats).

Un cop passat el pont, arribem a l'ermita de San Úrbez, encaixonada a la roca. De fet, només hi ha el lateral que permet tancar la construcció. L'ermita data del segle XII, encara que el sant va viure al segle VIII. Va néixer a Burdeus, però en va fugir per l'atac musulmà. Va arribar a Sercué on va fer de pastor.

Després de l'ermita, el camí va resseguint el riu Bellós, a vegades ben a prop i en d'altres a alçada.

Destaca el puente de Sangons que permet travessar el riu. 

El camí travessa fagedes ben denses i molt fosques, però també s'acosta al riu quan aquest és més manso, com en la gorga i font de Cumaz.

Destacar l'inversió tèrmica existent en la vegetació. A causa de la major humitat i menor temperatura de les zones baixes, aquí se situen els faigs, verns, boixos, avellaners, mentre que el pi roig el trobem més amunt, on el sol hi toca més.