La vall d'Escuaín és la més desconeguda de les quatre valls del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. És el més mediterrani i es caracteritza per les zones kàrstiques existents, però també per un dòlmen i l'última estribació del massís de Cotiella.
Des d'Escalona surt una carretera que porta a Puértolas, i a partir d'aquí una pista asfaltada bastant irregular.
La garganta d'Escuaín es troba al nord del poble abandonat d'Escuaín, limitat a l'oest pel Castillo Mayor, últim vestigi del massís de Cotiella (on també es troba l'ibón de Plan).
Destaca les nombroses cavitats subterrànies i també la surgència d'Escuaín, d'on surten les aigües que des del circ de Gurrundué han anat subterràniament. A partir d'aquí, el riu Yaga flueix fins desembocar al Cinca a Hospital de Tella.
Un altre element destacable de la vall d'Escuaín és el dòlmen de Tella, testimoni dels segles i segles que fa que s'habita en aquests indrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada