La vall de Barrosa és l'última vall aragonesa abans d'arribar a França. De fet, antigament era utilitzada pels veïns de les valls per comunicar-se entre França i Aragó (juntament amb el puerto Viejo de Bielsa).
D'origen glacial, aquesta vall no és molt gran, però té un circ glacial molt guapo, amb les restes del glaciar de la Múnia i Robiñera (de fet, bàsicament el que queda són neus permanents i no pas gel).
Així la vall de Barrosa queda limitada per la Múnia i Robiñera a l'oest, amb alçades superiors als 3.000 metres, al nord per la Sierra Pelata (2.762 metres el Punta Roya) i al sud per la Sierra de Liena (2.604 metres el Punta Liena).
El riu Barrosa és el primer afluent del riu Cinca (s'uneixen a Bielsa).
També ha estat històricament una vall extractiva de minerals, com la plata o el ferro. Malgrat estar documentada l'extracció en el segle XVI, sembla ser que ja en època romana s'extreien materials. L'activitat minera fa dècades que es va acabar, i actualment queden nombroses restes d'edificacions, material residual, i fins i tot el cable del telefèric que permetien transportar el material en vagoneta des de l'entrada a la mina fins a baix de tot.
La sortida en si és curta. Són 4.5 km de pujada, bona part en pista, amb uns 350 metres de desnivell positiu concentrats a la primera part. Primer travessem un bosc de pins roigs, que es van aclarint fins arribar al final de la vall, on trobem un petit refugi. A partir d'aquí, es pot pujar fins al puerto de la Barroseta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada