Però l'accés habitual per fer-lo és la vall de Petramula, a través d'una pista que surt de Chisagüés. A 1.690 metres hi ha una esplanada amb una borda i és on s'ha de deixar el cotxe, encara que la pista arriba fins al pla de Petramula (2 km més i gairebé 2.000 metres d'alçada) i hi ha gent que arriba fins aquí en cotxe.
Després de caminar els dos km a peu, s'arriba al pla de Petramula, on surt corriol a mà esquerra . Enmig de prats, travessem el barranc de la Puerta i ens enfilem fins a tocar el barranc de Petramula. Aquí ens arriba un sender que ve de l'Estiva, i girem a la dreta per anar pujant sense pausa en direcció els llacs de la Múnia (no hi hem d'arribar).
Des d'aquí ja es veu tota la pujada que farem, encara que el cim queda amagat per una avantcima de 2.995 metres.
Els prats van desapareixent i la roca guanya terreny. Poc abans d'arribar al coll, baixem una mica, travessem una petita clapa de neu i arribem a un petit collet que ens permet veure tota la pujada que falta. Són uns 500 metres de desnivell bastant penosos però tenim la sort que al darrera nostra ens apareix primer la serra de les Tres Marías o las Zucas de Suesa, després el coll d'Añisclo i, finalment, les Tres Sorores (Añisclo, Mont Perdut i Cilindro).
Ens anem dirigint cap a la cresta divisòria de la vall de Barrosa i arribem a una avantcima de 2.995 metres, on ja veiem el Robiñena i més lluny la Múnia.
Després de carenajar uns 10', arribem al cim del Robiñera, on hi ha un vivac i un pilonet de pedres que marquen el cim.
Des d'aquí, les vistes a 360° són espectaculars:
Del Vignemale a la Múnia, amb la Blanca de Lalarri i el seu color blanc:
Culfreda, Bachimala i Posets:
Les Tres Marías, Añisclo, Mont Perdut i Cilindro
També es poden veure els llacs de la Múnia mig glaçats encara:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada