dimecres, 20 de setembre de 2017

Concentració a Vilobí d'Onyar en suport a les llibertats i a les institucions catalanes




Fotos de Vilobí per la independència:



A les 20h d'avui dimecres 20 de setembre davant de l'Ajuntament de Vilobí


La plaça del Vi de Girona, plena en suport a l'alcaldessa Madrenas




La revolta dels papers, article del Punt

Un article de Maria Palau:

“Si a algú li falta un paper, en tenim una pila que acaben de sortir del forn, encara estan ben calentets!” El paper és el cartell i el forn, la impressora, però que ningú es pensi que l’última moda del moviment independentista és comunicar-se amb codis secrets per passar desapercebuts. Tot el contrari: els milers de veïns que els últims dies (i, sobretot, nits) surten als carrers per empaperar els seus pobles i ciutats no s’amaguen de res. Van a cara descoberta proveïts d’artefactes cent per cent domèstics: un cartell que duen imprès de casa, cinta adhesiva, un cubell de fregar i un bon pal de fregar ben alçat. De por en tenen tan poca que graven i fotografien les seves accions amb un immens somriure. La revolta dels papers també s’està fent amb un somriure.

Tot es va precipitar divendres, immediatament després dels primers requisaments fets per la Guàrdia Civil de material de propaganda oficial del referèndum. Un grup de ciutadans van posar en marxa una campanya, Empaperem, que al cap de res ja es va traduir en trobades massives en municipis d’arreu del país. Empaperem és un web (www.empaperem.cat) que s’ha tornat viral gràcies a les xarxes socials. Les seves crides han fet el salt de les pantalles dels dispositius digitals a les places dels pobles. Són el fenomen del moment per defensar el dret a vot dels catalans.

El truc? Un cartell de la mida d’un foli (A4) que tothom es pot imprimir a casa. El disseny és un gran fons blanc per no gastar tinta innecessàriament i un lema en negre ben simple:“ Votem per ser lliures” (del qual també hi ha models en altres llengües: castellà, aranès, anglès, àrab, urdú, hindi...). “Si la policia prohibeix que s’enganxin cartells, empaperem els carrers. La resistència col·lectiva és imparable. Fàcil: el descarregues, l’imprimeixes, l’enganxes, t’hi fas una foto i la fas córrer. Cap amenaça és més forta que la llibertat”, prediquen els artífexs d’aquesta iniciativa, que han aconseguit convertir el seu modest cartell en el símbol de la repressió de l’Estat espanyol contra l’1-O.

Dissabte es va mobilitzar el primer grup a Olesa de Montserrat i entre dilluns i ahir, dimarts, es van fer sortides per tot el territori, tot coincidint amb la voràgine d’escorcolls i confiscacions en impremtes i oficines de missatgeria. L’agenda per als pròxims dies serà calenta: avui es faran accions a Badalona, Cadaqués, Granollers, Igualada, Terrassa...; demà, als barris de Gràcia, Poblenou, Vallcarca i el Coll de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Lleida... i el cap de setmana es preveu especialment actiu.

La de Sabadell, amb més de mig miler de persones, ha estat fins ara una de les encartellades populars més multitudinàries. “Això que estem fent avui no és il·legal, tingueu-ho clar. I a més heu de saber que hi ha una associació, Drets, amb cent advocats a la vostra disposició”, va advertir un espontani als concentrats, als quals, tot sigui dit, no se’n veia gens, de preocupats per les conseqüències de la seva actuació. Entre tots van consensuar no entregar voluntàriament els cartells si els ho requeria la Guàrdia Urbana, i que en cas que se’ls emportessin a la força els hi demanarien el número d’identificació per cursar denúncia posteriorment. I és que la vida d’aquests papers rebels és efímera. Abans, durant o després, la policia municipal fa neteja. Però això acaba sent l’estímul per organitzar més rondes espontànies de veïns. Allà on s’arrenca un cartell en reapareixen de nous al cap de poca estona. Milers d’impressores continuaran traient fum fins a l’1-O.

Cada matí, i ja en són uns quants, Catalunya es desperta empaperada de cartells als llocs més previsibles, però també als més imprevisibles. D’entre les parets més buscades pels ciutadans hi ha les de les oficines de Correus, els treballadors de les quals tenen l’ordre de no enviar material de l’1-O. Els veïns que participen en les encartellades no són ni volen ser anònims. Twitter s’ha convertit en un oceà d’imatges d’aquestes accions de protesta.
 

Això és el 155? No, això és un atac a un país i a una institució

La Guàrdia Civil ha iniciat aquest dimecres al matí una operació contra el referèndum. Els agents s'han personat, segons ha confirmat l'ARA, al departament d'Economia de la Generalitat i el d'Afers Socials, l'Agència Tributària, el Departament de Governació, l'Administració Oberta de Catalunya, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la tecnològica Indra. Segons han informat fonts del cos, es faran més actuacions en diferents àmbits, però se'n desconeixen quantes ni a quina hora. 

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha confirmat la informació a Catalunya Ràdio: "Això és una demostració més que hi ha un veritable estat policial: estem en una situació absolutament excepcional i fora de qualsevol garantia democràtica". 

El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, ha reaccionat a la notícia cridant a través de Twitter la ciutadania a mobilitzar-se a Rambla Catalunya amb Gran Via: "Resistim pacíficament. Sortim a defensar des de la no-violència les nostres institucions".

A hores d'ara, comencen a concentrar-se ciutadans davant la seu del departament d'Economia amb pancartes que demanen "democràcia". Mentrestant, és la Guàrdia Civil que s'encarrega de fer passar els treballadors de la conselleria i controla els accessos a l'edifici. 

DIARI ARA

L'Uni Girona, al Diari de Girona i a l'Esportiu

Avui als diaris gironins tenim dues entrevistes a dues jugadores que hauran de ser clau per l'Uni aquesta temporada, Núria Martínez i Nadia Colhado.

L'ESPORTIU

Ni jet lag, ni molèsties al canell ni romanços. Nádia Colhado té fam de bàsquet i ahir es va presentar a Fontajau amb pressa per entrenar-se, per conèixer les que seran les seves companyes i, fins i tot, per debutar. Tot i que encara té la mà esquerra inflamada –divendres li van retirar unes agulles d’immobilització– va fer l’entrenament complet (dues hores) amb una petita protecció per tal d’apropar-se al ritme de partit de la resta de jugadores que ella, inactiva des de fa més de dos mesos i mig, no pot tenir. La seva condició física general és bona.

Al migdia faltava l’aval del metge del club, Pere Vila, però Colhado estava tan decidida que no semblava ni prudent frenar-la. “Ha estat el meu primer contacte amb la pilota després de dos mesos i mig i, amb l’embenatge, m’he sentit molt bé. Només tinc petites molèsties. He de fer més entrenaments i treball de fisioteràpia, però estic preparada.”

Per aclarir què volia dir preparada, res millor que una pregunta directa. Per jugar demà? “Jo crec que sí que puc jugar una mica... si l’entrenador ho veu bé, és clar.” Admet, però, que no es pensava tenir tan bones sensacions tan aviat: “Creia que necessitaria tres setmanes més. Per això, haver arribat i sentir que ja estic a punt em fa estar tan contenta.” En tot cas, per diumenge compta haver millorat el tacte de pilota. “Demà [avui] tenim un amistós i queden entrenaments. Estaré a punt per a la Lliga Catalana.”

Perfectament situada i coneixedora de la realitat del club, de qui són les seves noves companyes i dels compromisos imminents, Colhado explica com ha ordenat les prioritats: “He continuat corrent, fent peses amb la mà dreta, amb les cames, he fet tot el que podia fer. Però ara tinc moltes ganes d’entrenar-me i jugar. Vaig arribar a Indiana lesionada i no vaig poder fer res del que hauria pogut fer. De fet, em vaig lesionar a Sant Sebastià dos mesos abans. Vaig continuar jugant la lliga i vaig anar a Indiana, però no podia i la decisió va ser anar-me’n cap a casa per operar-me com més aviat millor i arribar bé al principi de temporada.”

De la resta de la plantilla només ha compartit vestidors amb Astou Traoré –tres partits de la temporada passada, a Sant Sebastià–, però amb tot el bagatge que ahir ja va exhibir no li costarà connectar. “Estic entusiasmada amb l’equip”, assegura. “Des del principi ha sabut que hi hauria una gran plantilla i he vingut per lluitar per la LLF i l’Eurocopa. L’Uni és el subcampió de lliga, però l’oportunitat de guanyar hi és i segur que hi lluitarem.” Creu que en la posició de base hi ha jugadores “amb molt domini de pilota per donar assistències i també per tirar” i destaca la presència d’una jugadora tan diferent com Alminaite. “És molt gran i així puc entrenar-me més fort, i també jugar més fort. És bo per a mi però també per a ella.”

Colhado va viure a Fontajau la seva gran nit a nivell individual. “Era l’últim partit de l’any i me n’anava cap a casa. Estava com adormida, però quan comença el partit començo a fer, i fer i fer...” I el resultat van ser 33 punts (15/23 de 2 i 3/4 tirs lliures), 19 rebots, 3 taps i 47 de valoració. Els registres de punts i de valoració van ser rècord del curs.

DIARI DE GIRONA 

Núria Martínez (Mataró, 1984) és professional d'ençà que es va estrenar amb l'UB Barça fa una dècada i mitja; i ara, després de jugar a mig Europa (Salamanca, València, Rússia, Itàlia i Turquia) i a la WNBA torna a Catalunya per jugar amb l'Spar Citylift Girona «amb molta il·lusió perquè aquest projecte funcioni» i sense pensar en les ofertes de fora que li poden arribar al llarg de la temporada: «Només penso a jugar aquí, a fer vida d'equip i a guanyar partits». Martínez sap que, en certa manera, agafa el relleu de Noemí Jordana però vol evitar les comparacions: «La Noe és un referent del bàsquet català, però no se'ns pot comparar; les dues tenim molt partits jugats a l'esquena, però dins de la pista som molt diferents».  

 El 2006 va marxar al Dinamo de Moscou quan no era tan habitual sortir a jugar fora. I ara, quan moltes jugadores s'han acostumat a marxar, torna a la lliga espanyola. Era el moment? 

Després de molts anys jugant fora estic en una etapa de la meva carrera en què em venia molt de gust tornar i estar a casa. I més en un equip com el Girona que té un projecte molt atractiu.
I posats a tornar a la lliga espanyola, què millor que un equip català que jugui a Europa.
M'ha cridat molt l'atenció. Per mi un equip català que jugui competició europea és molt llaminer. L'opció de venir a Girona ha sortit d'una manera molt natural. Sent catalana sempre és fàcil que hàgim estat en contacte i ha arribat un punt, aquest estiu, que les nostres respectives situacions, de club i personals meves, com també de mercat han encaixat. 


D'acord, però els diners continuen estan a fora. 

Evidentment que els diners estan a fora. Hi ha lligues com la russa o la turca que són les més potents d'Europa, però aquí cada cop s'està treballant millor i això fa que hi hagi un moment en què has de valorar la possibilitat de tornar i replantejar-te coses.

L'Uni no pot pagar com els turcs i els russos. Per això fa contractes que les jugadores poden tallar a mitja temporada. Això està sobre la taula?

La meva prioritat és estar aquí ara. Viure el dia a dia i no pensar en altres coses que et puguin venir, perquè d'això ja tinc qui se n'encarrega. El meu cap està concentrat en l'Uni Girona i només pensa a jugar aquí, a fer vida d'equip i a guanyar partits.

Així s'hauran d'esforçar molt per treure-la de l'Uni per Nadal.

I tant. Molt!! Feia catorze anys que jugava fora de casa. Jugar aquí, veure la meva família cada cop que vull, viure amb la meva parella... Això era impensable fa només dos anys. Estic molt il·lusionada perquè això funcioni.

Ara té 33 anys. Girona per anar encarant la recta final. Com encara el futur?

Amb molta il·lusió. Estic contenta, encara tinc físic per donar moltes voltes. Mentalment estic bé, de lesions també, i mentre tingui aquesta il·lusió seguiré jugant fins que pugui. Una vegada deixi de tenir aquesta il·lusió deixaré de jugar. I ara això no ho veig.

Fa un parell de setmanes que és a l'Spar Citylift Girona. Sorpresa amb el que veu o s'ha trobat el club que s'esperava?

M'ha sorprès la bona organització que tenim aquí. Tornava a la lliga espanyola després de molts anys sense saber gairebé res del que em trobaria. Es nota que és un grup molt familiar però que treballa de manera molt professional.

Una organització equiparable a la d'altres llocs on ha jugat o encara necessita millorar?

Depèn. Si ho compares amb els Estats Units (WNBA) et diria esclar que no, però, en canvi no se'n va lluny d'equips turcs i italians o, fins i tot, russos. No difereix gaire.
Itàlia, Turquia, Rússia... Núria Martínez fa anys que no juga aquí. Per a la gent que no la conegui, quin tipus de jugadora veuran a Fontajau.

Veuran una jugadora que ho dona tot a la pista, que va sempre al cent per cent pel que fa a intensitat i físic. Després em pot sortir bé o malament, però mai sense deixar de fer grup o d'ajudar l'equip.
Soc conscient que em respondrà que no es poden fer comparacions entre jugadores. Però aquí molta gent la voldrà comparar amb Noemí Jordana. Plega una base veterana i n'arriba una altra amb tanta o més expereriència.

La Noe és un referent del bàsquet català. Ha estat companya meva de selecció i tinc un gran respecte per ella. Com a jugadores no se'ns pot comparar perquè som absolutament diferents. La nit i el dia.
Jordana més tiradora, Martínez amb un bàsquet més físic, oi?

El rol de veterana és l'únic que se'ns pot equiparar. Totes dues portem molts partits jugats a l'esquena, però, ella és més tècnica, més bona tiradora i, en canvi, potser jo soc més física, més agressiva...

Parlant de bases. Com veu Rosó Buch?

Jo la veig una jugadora amb molt potencial. Té un físic espectacular, és molt bona tiradora, pot jugar molt bé de base, d'escorta... Jo la faria jugar a tot arreu, però amb la plantilla que tenim crec que podrà gaudir de molts minuts per jugar, tirar i gaudir del seu bàsquet.

Núria Martínez, Rosó Buch i Nicole Romeo. Anem a un Uni amb dues bases a la pista durant molts minuts dels partits?

Sí. Fins i tot amb quatre petites i una gran. La confecció de plantilla dona moltes variants. Amb dues bases, amb tres petitse, amb dues o una gran, amb dues grans i una tres alta... Tenim opcions per adaptar-nos a qualsevol equip.

Segurament no devia conèixerd'abans Èric Surís. Quina impressió li donat?

El coneixia de nom. I el seu pare, sobretot el seu pare. L'he vist molt seriós i m'agrada com treballa. Suposo que l'aniré coneixent més, però, de moment, tenim una bona comunicació i per mi és important tenir una bona comunicació amb l'entrenador.

La temporada passada hi havia la idea que, en determinats moments dels partits, l'equip pecava d'inexperiència. Amb Núria Martínez o Astou Traoré això canviarà?

Tots els equips pequen d'inexperiència en un moment o un altre. Quan això passi serà feina de les veteranes intentar compensar-ho, però aquí el que es tracta és de fer un bon grup, joves i veteranes. Ara amb les dues pivots que acaben d'arribar (Traoré i Colhado) tenim l'equip complet i ara es tracta de treballar bé. Fa pocs que estem juntes i encara no sabem com juga cadascuna.

Perfumerías Avenida és el favorit a guanyar Lliga i Copa.

Tenen més diners per formar una plantilla de més talent o més de jugadores, però això no vol dir que nosaltres no treballem per fer el salt i guanyar un títol.

I l'Eurocup, Núria Martínez ja en va guanyar amb el Dinamo de Moscou.

No serà fàcil. Hem de ser realistes. Però la veritat és que encara no conec bé les plantilles dels rivals. Nosaltres hem de sortit amb l'ojectiu de guanyar sempre i després ja es veurè. Més que pensar amb els rivals, hem de pensar en nosaltres com a equip i en treballar bé.


I avui, últim partit de pretemporada, a Camprodon contra el Joventut, de la Lliga Femenina 2