Fa un parell de setmanes ja vaig plantar 400 cebes (200 de tendres i 200 de figueres); el dissabte passat, 10 enciams i 10 escaroles; i avui ja he fet les rases per les tomateres.
D'aquí a pocs dies ja plantaré les de montserrat plenes i les d'amanir, i més tard les de penjar.
dijous, 29 de març del 2012
diumenge, 25 de març del 2012
Cursa dels Bombers de Girona
Més d'hora que mai (ja que a la nit hem avançat una hora els rellotges) m'he aixecat i cap al Parc de Bombers de Girona, un lloc on no hi havia estat mai, malgrat passar-hi pel costat milers de vegades. Recollir el dorsal i la bossa regal (molt bona opció), amb una samarreta negra màniga curta molt xula. M'he trobat amb en David i l'Albert, i molts d'altres, com en Narcís, la Sílvia i en Sadurní. Una mica de xerrameca, escalfaments i a punt per la sortida.
Una mica impuntuals (passaven més de 5 minuts de les 10h) quan la sirena dels camions de bombers han sonat i hem arrencat a córrer. La cursa l'he feta tota amb l'Albert, i mentre al pla i a la baixada jo anava tirant, a la pujada de Sant Roc l'Albert ha apretat força. Un recorregut guapo, amb un tram inicial planer fins passada l'autopista. Agafem un tros el carril bici però ràpidament el deixem per começar el camí de terra i pujar a Sant Roc (quan ja érem a la baixada li he preguntat a l'Albert que no havia vist l'ermita. Resulta que no hi hem passat, sinó que l'hem deixada una mica de costat). Passada l'ermita, un avituallament d'aigua i tornem a agafar un camí asfaltat, de baixada. Passem per l'església de Vilablareix, tornem pel carril bici i girem a mà esquerra per tornar a agafar el camí asfaltat que hem fet al principi. El tram final, malgrat ser pla, costa més que al principi, però amb una mica de força de voluntat hem pogut aguantar el ritme (fins i tot augmentar-lo una mica) fins arribar al final.
El temps final ha estat de 56'45'' i una distància de 11,34 km, que dóna un ritme exacte de 5 minuts per quilòmetre.
I per esmorzar, una bona botifarra, aigua, vi, coca cola i un ambient molt agradable.
Aquí teniu l'enllaç de la cursa.
Una mica impuntuals (passaven més de 5 minuts de les 10h) quan la sirena dels camions de bombers han sonat i hem arrencat a córrer. La cursa l'he feta tota amb l'Albert, i mentre al pla i a la baixada jo anava tirant, a la pujada de Sant Roc l'Albert ha apretat força. Un recorregut guapo, amb un tram inicial planer fins passada l'autopista. Agafem un tros el carril bici però ràpidament el deixem per começar el camí de terra i pujar a Sant Roc (quan ja érem a la baixada li he preguntat a l'Albert que no havia vist l'ermita. Resulta que no hi hem passat, sinó que l'hem deixada una mica de costat). Passada l'ermita, un avituallament d'aigua i tornem a agafar un camí asfaltat, de baixada. Passem per l'església de Vilablareix, tornem pel carril bici i girem a mà esquerra per tornar a agafar el camí asfaltat que hem fet al principi. El tram final, malgrat ser pla, costa més que al principi, però amb una mica de força de voluntat hem pogut aguantar el ritme (fins i tot augmentar-lo una mica) fins arribar al final.
El temps final ha estat de 56'45'' i una distància de 11,34 km, que dóna un ritme exacte de 5 minuts per quilòmetre.
I per esmorzar, una bona botifarra, aigua, vi, coca cola i un ambient molt agradable.
Aquí teniu l'enllaç de la cursa.
divendres, 23 de març del 2012
Bunyols de Sant Dalmai
Per Setmana Santa vull fer bunyols, i com que no n'havia fet mai, avui n'he fet una petita quantitat a veure com quedaven. I em sembla que han quedat prou bé. De moment ningú ha mort i fins i tot tenen bon gust.
Ingredients: 500 gr de farina, 40 gr de llevat de París, 3 ous, 25 gr matafaluga, 100 gr de sucre, 50 gr de mantega, 100 ml de llet, 70 ml d'anís, pela de llimona i sal.
S'han de barrejar tots els ingredients menys la farina i el llevat. Un cop tinguem la pasta feta, hi afegim la farina i el llevat ja barrejat. Amassem bé la pasta i la deixem reposar perquè pugi (el temps depèn: jo he tardat 2 hores).
Un cop la pasta ha pujat, en fem petites boletes i a fregir-los amb oli. Els ensucrem i enplatem.
El resultat?
Ingredients: 500 gr de farina, 40 gr de llevat de París, 3 ous, 25 gr matafaluga, 100 gr de sucre, 50 gr de mantega, 100 ml de llet, 70 ml d'anís, pela de llimona i sal.
S'han de barrejar tots els ingredients menys la farina i el llevat. Un cop tinguem la pasta feta, hi afegim la farina i el llevat ja barrejat. Amassem bé la pasta i la deixem reposar perquè pugi (el temps depèn: jo he tardat 2 hores).
Un cop la pasta ha pujat, en fem petites boletes i a fregir-los amb oli. Els ensucrem i enplatem.
El resultat?
dimecres, 21 de març del 2012
César Rodríguez, el 9 del Barça de les 5 copes
Ahir Messi va superar els gols marcats per César (232) i es converteix en el jugador del Barça amb més gols oficials. Faig aquesta petita aclaració (gols oficials) perquè hi ha un jugador, Paulino Alcántara, que va fer 369 gols en tota la seva carrera futbolística al Barça, però tant en partits oficials com en amistosos (entre 1912 i 1927).
Com que de Messi se n'ha dit tot i més, faré una petita biografia de César.
Va néixer a Lleó (com en Zapatero...) el 29 de juny 1920 i va morir d'un infart l'1 de març de 1995. Va fitxar pel Barça el 1939 provinent del León. Com que el 1940 havia de fer la mili a Granada, el van cedir a aquest equip. El 1941 va tornar al Barça i es va inflar a fer gols. La temporada 1948-1949 va guanyar el Pichichi amb 28 gols.
Durant els 17 anys com a jugador del Barça va marcar 232 gols (fins el dilluns eren 235 gols, però han descobert que són tres menys. Tants anys i se'n recorden de mirar les fitxes dels partits ara).
Va guanyar 4 lligues, 3 copes del Generalísimo, 3 copes Eva Duarte de Perón (l'actual supercopa d'Espanya, ja que jugaven el campió de lliga i el de copa) i 2 copes llatines (considerada la precursora de la copa d'europa), entre d'altres trofeus menors.
Va ser partícep del Barça de les 5 copes, juntament amb altres magnífics jugadors com Ramallets, Biosca, Olivella, Segarra, Gonzalvol III, Basora, Vilà, Kubala, Moreno, Manchón i molts més. També ha quedat dins la memòria col.lectiva pel vers de Joan Manuel Serrat en la canço Temps era Temps: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
El 1956 va abandonar el Barça i va fitxar per la Cultural Leonesa. També va jugar al Perpinyà i a l'Elx, on va acabar la carrera futbolística.
Posteriorment, va entrenar el Barça el 1963 i 1964.
Com que de Messi se n'ha dit tot i més, faré una petita biografia de César.
Va néixer a Lleó (com en Zapatero...) el 29 de juny 1920 i va morir d'un infart l'1 de març de 1995. Va fitxar pel Barça el 1939 provinent del León. Com que el 1940 havia de fer la mili a Granada, el van cedir a aquest equip. El 1941 va tornar al Barça i es va inflar a fer gols. La temporada 1948-1949 va guanyar el Pichichi amb 28 gols.
Durant els 17 anys com a jugador del Barça va marcar 232 gols (fins el dilluns eren 235 gols, però han descobert que són tres menys. Tants anys i se'n recorden de mirar les fitxes dels partits ara).
Va guanyar 4 lligues, 3 copes del Generalísimo, 3 copes Eva Duarte de Perón (l'actual supercopa d'Espanya, ja que jugaven el campió de lliga i el de copa) i 2 copes llatines (considerada la precursora de la copa d'europa), entre d'altres trofeus menors.
Va ser partícep del Barça de les 5 copes, juntament amb altres magnífics jugadors com Ramallets, Biosca, Olivella, Segarra, Gonzalvol III, Basora, Vilà, Kubala, Moreno, Manchón i molts més. També ha quedat dins la memòria col.lectiva pel vers de Joan Manuel Serrat en la canço Temps era Temps: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
El 1956 va abandonar el Barça i va fitxar per la Cultural Leonesa. També va jugar al Perpinyà i a l'Elx, on va acabar la carrera futbolística.
Posteriorment, va entrenar el Barça el 1963 i 1964.
dilluns, 19 de març del 2012
50 anys del casset
Casset+walkman+BIC.
Fa 50 anys (1962) Philips va crear una cinta magnètica i el 1979 SONY un reproductor que servien per escoltar música. Segurament el caset (així ho pronuncio jo, amb s sonora) i el walkman no són gaire coneguts entre els menors de 15-20 anys, ja que ara tot són DVD, ipads, iphones, mp3, mp4, etc.
Pels qui no us enrecordeu, això és el caset i el walkman.
De petit tenia un walkman SONY de color marronós, i durant molt de temps vaig anar sense la tapa, i el caset havia d'estar ben col.locat, sinó em queia.
I el boli BIC perquè servia?? Per quan se t'enganxava la cinta i l'havies de tornar a posar bé, o simplement per rebobinar:
EL PUNT
Fa 50 anys (1962) Philips va crear una cinta magnètica i el 1979 SONY un reproductor que servien per escoltar música. Segurament el caset (així ho pronuncio jo, amb s sonora) i el walkman no són gaire coneguts entre els menors de 15-20 anys, ja que ara tot són DVD, ipads, iphones, mp3, mp4, etc.
Pels qui no us enrecordeu, això és el caset i el walkman.
I el boli BIC perquè servia?? Per quan se t'enganxava la cinta i l'havies de tornar a posar bé, o simplement per rebobinar:
EL PUNT
diumenge, 18 de març del 2012
Crònica Marxa Martorell de la Selva
Avui m'he aixecat ben d'hora per anar a Martorell de la Selva, entre Maçanet de la Selva i Hostalric. La marxa començava a les 8h, i mitja hora abans he arribat i m'he inscrit. La gran majoria de gent ha fet la marxa caminant, i per tant, a l'hora de la sortida érem uns 60 que la fèiem corrent.
El recorregut sempre és per camins de terra, però gairebé no hi ha zones planeres (només la sortida i arribada), sinó que són contínues pujades i baixades, i la majoria curtes però intenses. Per tant, he anat a trotar, sense apurar massa a les pujades, però si a les baixades i al pla.
Al final 1h02' en 11,2 km.
En arribar, un bon entrepà de botifarra, begudes, coca de crema i cafè. I com que he començat ben d'hora, a les 10h ja estava fent el tallat a la Crosa.
Aquí teniu l'enllaç del recorregut.
El recorregut sempre és per camins de terra, però gairebé no hi ha zones planeres (només la sortida i arribada), sinó que són contínues pujades i baixades, i la majoria curtes però intenses. Per tant, he anat a trotar, sense apurar massa a les pujades, però si a les baixades i al pla.
Al final 1h02' en 11,2 km.
En arribar, un bon entrepà de botifarra, begudes, coca de crema i cafè. I com que he començat ben d'hora, a les 10h ja estava fent el tallat a la Crosa.
Aquí teniu l'enllaç del recorregut.
divendres, 16 de març del 2012
Sorteig fase final Champions League 2012
Ja s'han sortejat els quarts de final i les hipotètiques semifinals de la Champions. El partit més interessant és el Milan-Barça, ja que les altres tres eliminatòries semblen molt clares.
Dues semifinals de luxe i una final... ja en tindrem temps de parlar depenent del que vagi passant. Però ja ho dic clarament: no vull jugar la final contra el Madrid.
dijous, 15 de març del 2012
Cobi
Avui fa 24 anys que es va presentar en societat a en Cobi, la mascota oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Tots els que teniu una edat similar o més gran jo reconeixereu que quan vau veure en Cobi no us va agradar gens. Què coi era allò? Un gos? Un gat? En Mourinho?? (uix, no, que en mourinho encara no era ni traductor del Barça).
Però com en la majoria de coses, després de veure-la una vegada i una altra, et va anar agradant més. I com passa gairebé sempre, encara que una cosa no t'agradi, si és teva o et pertany, la defenses.
És per això que a mi en Curro (mascota de l'EXPO 92 a Sevilla) no m'ha agradat mai, i tampoc l'he defensat.
En Cobi:
En Curro:
Tots els que teniu una edat similar o més gran jo reconeixereu que quan vau veure en Cobi no us va agradar gens. Què coi era allò? Un gos? Un gat? En Mourinho?? (uix, no, que en mourinho encara no era ni traductor del Barça).
Però com en la majoria de coses, després de veure-la una vegada i una altra, et va anar agradant més. I com passa gairebé sempre, encara que una cosa no t'agradi, si és teva o et pertany, la defenses.
És per això que a mi en Curro (mascota de l'EXPO 92 a Sevilla) no m'ha agradat mai, i tampoc l'he defensat.
En Cobi:
En Curro:
Sequera
Fa dies, setmanes i mesos que no plou. De fet, des del 23 de novembre passat (o sigui, que gairebé portem 4 mesos) han caigut 22 litres, amb unes humitats molt baixes, malgrat que avui hagi hagut boira.
Des del 1997 que prenc dades, el període de sequera hivernal més greu havia estat l'hivern 1999-2000, ja que entre el 16 de desembre de 1999 fins al 8 d'abril de 2000 van caure 46,5 litres (que és més del doble). També destacar els mesos de febrer fins al juliol de 2006, quant nomes van caure 70 litres.
Per tant, estem davant d'una sequera hivernal molt important, però que de moment no comporta molts problemes perquè estem a l'hivern. Una altra cosa diferent seria si durant la primavera no plogués, però això no ho sap ningú.
Des del 1997 que prenc dades, el període de sequera hivernal més greu havia estat l'hivern 1999-2000, ja que entre el 16 de desembre de 1999 fins al 8 d'abril de 2000 van caure 46,5 litres (que és més del doble). També destacar els mesos de febrer fins al juliol de 2006, quant nomes van caure 70 litres.
Per tant, estem davant d'una sequera hivernal molt important, però que de moment no comporta molts problemes perquè estem a l'hivern. Una altra cosa diferent seria si durant la primavera no plogués, però això no ho sap ningú.
diumenge, 11 de març del 2012
Sortida dominical amb bicicleta per la Crosa, Estanyol, Brunyola i Sant Dalmai
Avui no hem sortit ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ja que eren les 10h. Però tampoc importa molt.
Amb en Jordi i en Miki ens hem enfilat cap a la Crosa, a fer la volta al volcà fins arribar a les Guilloteres. Escolteu!!! Primer s'ha d'escalfar una mica... una mica planer no aniria malament.
Més o menys hem anat seguint la ruta BTT que van fer fa un parell de diumenges a Sant Dalmai, amb alguna trialera, alguna línia elèctrica... res que no se solucioni amb el peu a terra. Hem baixat cap a l'Onyar, per darrera can Camps, cap a can Falgueras, i d'aquí fins a la carretera de Sant Martí. No hem pujat a Brunyola, sinó que hem baixat fins a gairebé arribar a la carretera de Serrallonga. Hem girat a mà esquerra fins a la pedrera, can Solà, hem passat per darrera de can Subiranas (un camí que no havia passat mai), can Rovira i la carretera de Brunyola. Hem tornat a creuar el riu Onyar i cap a la font d'en Puig (que no l'hem vista pq hem agafat un altre "camí"). Algun tram d'escales l'hem fet a peu fins arribar a les Guilloteres. Hem travessat la carretera i ens hem enfilat a Sant Llop, i d'aquí cap a Sant Dalmai.
En resum, 23,5 km en 2 hores, amb un desnivell acumulat de 321 metres de pujada (més els 321 de baixada, perquè sino malament rai).
Aquí us deixo l'enllaç de la ruta
Amb en Jordi i en Miki ens hem enfilat cap a la Crosa, a fer la volta al volcà fins arribar a les Guilloteres. Escolteu!!! Primer s'ha d'escalfar una mica... una mica planer no aniria malament.
Més o menys hem anat seguint la ruta BTT que van fer fa un parell de diumenges a Sant Dalmai, amb alguna trialera, alguna línia elèctrica... res que no se solucioni amb el peu a terra. Hem baixat cap a l'Onyar, per darrera can Camps, cap a can Falgueras, i d'aquí fins a la carretera de Sant Martí. No hem pujat a Brunyola, sinó que hem baixat fins a gairebé arribar a la carretera de Serrallonga. Hem girat a mà esquerra fins a la pedrera, can Solà, hem passat per darrera de can Subiranas (un camí que no havia passat mai), can Rovira i la carretera de Brunyola. Hem tornat a creuar el riu Onyar i cap a la font d'en Puig (que no l'hem vista pq hem agafat un altre "camí"). Algun tram d'escales l'hem fet a peu fins arribar a les Guilloteres. Hem travessat la carretera i ens hem enfilat a Sant Llop, i d'aquí cap a Sant Dalmai.
En resum, 23,5 km en 2 hores, amb un desnivell acumulat de 321 metres de pujada (més els 321 de baixada, perquè sino malament rai).
Aquí us deixo l'enllaç de la ruta
dissabte, 10 de març del 2012
Efectes naturals i efectes humans
Aquests últims dies s'estan produint tota una sèrie d'incendis forestals al Pirineu lleidatà, i ahir al migdia a Santa Cristina d'Aro.
Voldria fer una sèrie de reflexions sobre aquest últim incendi que afecta de ple el massís de l'Ardenya (o de Cadiretes).
I en primer lloc, vull remontar-me a 3 anys enrera, el gener de 2009, amb una gran ventada que va ocasionar una destrossa en molts boscos, i sobretot els més costaners. La majoria d'ells, incloent l'Ardenya, no han estat netejats, creant un caldo de cultiu molt important.
Un any després (2010), la gran nevada del 8 de març, que va suposar una altra "agressió" natural sobre el bosc de l'Ardenya. Com ja va passar amb la ventada, molts arbres caiguts i que no han estat retirats.
La tardor del 2011 va ser molt i molt plujosa, fent que el sotabosc creixés molt, acompanyat també de temperatures molt altes fins el mes de gener d'enguany.
A primers de febrer de 2012, una onada d'aire fred siberià va rostir tot el que quedava. A més, el vent de tramuntana que ho resseca tot.
Amb tots aquests elements naturals, apareix un efecte humà. Malgrat no se sap la causa del foc de l'Ardenya, sembla ser que vindria d'una espurna d'una línia elèctrica. Aquesta petita espurna ha encès el bosc. Un bosc brut, deixat, amb arbres caiguts, amb un sotabosc molt dens, molt sec per la fred i el vent, són armes pel foc, fent que s'extengui d'una manera imparable.
I aquí ve la última reflexió: l'afectació sobre les urbanitzacions que han estat desallotjades. La majoria d'elles són de cap de setmana, i per tant deshabitades bona part de l'any. Però malgrat estar poc habitades, la majoria són urbanitzacions molt grans, extenses, situades dins de les masses forestals, en un relleu irregular, bona part de les parcel.les brutes, mal comunicades...
Potser les afectacions humanes (i també les pèrdues) serien molt menors si aquestes urbanitzacions s'haguessin ubicat en altres indrets (potser no tan bucòliques, però més segures), si es complissin totes les normatives (franja de seguretat al voltant de tot el perímetre de les urbanitzacions, parcel.les netes), en definitiva, estiméssim el territori una miqueta més durant tot l'any, i no només durant el cap de setmana i l'estiu.
Voldria fer una sèrie de reflexions sobre aquest últim incendi que afecta de ple el massís de l'Ardenya (o de Cadiretes).
I en primer lloc, vull remontar-me a 3 anys enrera, el gener de 2009, amb una gran ventada que va ocasionar una destrossa en molts boscos, i sobretot els més costaners. La majoria d'ells, incloent l'Ardenya, no han estat netejats, creant un caldo de cultiu molt important.
Un any després (2010), la gran nevada del 8 de març, que va suposar una altra "agressió" natural sobre el bosc de l'Ardenya. Com ja va passar amb la ventada, molts arbres caiguts i que no han estat retirats.
La tardor del 2011 va ser molt i molt plujosa, fent que el sotabosc creixés molt, acompanyat també de temperatures molt altes fins el mes de gener d'enguany.
A primers de febrer de 2012, una onada d'aire fred siberià va rostir tot el que quedava. A més, el vent de tramuntana que ho resseca tot.
Amb tots aquests elements naturals, apareix un efecte humà. Malgrat no se sap la causa del foc de l'Ardenya, sembla ser que vindria d'una espurna d'una línia elèctrica. Aquesta petita espurna ha encès el bosc. Un bosc brut, deixat, amb arbres caiguts, amb un sotabosc molt dens, molt sec per la fred i el vent, són armes pel foc, fent que s'extengui d'una manera imparable.
I aquí ve la última reflexió: l'afectació sobre les urbanitzacions que han estat desallotjades. La majoria d'elles són de cap de setmana, i per tant deshabitades bona part de l'any. Però malgrat estar poc habitades, la majoria són urbanitzacions molt grans, extenses, situades dins de les masses forestals, en un relleu irregular, bona part de les parcel.les brutes, mal comunicades...
Potser les afectacions humanes (i també les pèrdues) serien molt menors si aquestes urbanitzacions s'haguessin ubicat en altres indrets (potser no tan bucòliques, però més segures), si es complissin totes les normatives (franja de seguretat al voltant de tot el perímetre de les urbanitzacions, parcel.les netes), en definitiva, estiméssim el territori una miqueta més durant tot l'any, i no només durant el cap de setmana i l'estiu.
dijous, 8 de març del 2012
2 anys de la gran nevada
Fa dos anys exactes, el dilluns 8 de març de 2010, ens aixecàvem amb una petita enfarinadeta: quina gràcia!!! Al llarg del matí es va posar a nevar amb més intensitat. Al migdia, tot era ple de neu, i va començar a bufar vent. A la tarda, va marxar la llum i ens vam quedar a les fosques. Quina puta gràcia!!!!!!
32 centímetres de neu van caure. Sort que ja érem al març, i la neu va durar pocs dies. Gairebé que va durar més la tallada de llum. Pals caiguts, línies per terra..., però també dinars i sopars a la vora de llar de foc, acumulacions de persones dins de la casa pública de la plaça (oi, Jordi???) i moltes altres coses.
Totes les coses fossin com aquestes, fins i tot la mainada es pensava que estàvem una altra vegada de festa major.
32 centímetres de neu van caure. Sort que ja érem al març, i la neu va durar pocs dies. Gairebé que va durar més la tallada de llum. Pals caiguts, línies per terra..., però també dinars i sopars a la vora de llar de foc, acumulacions de persones dins de la casa pública de la plaça (oi, Jordi???) i moltes altres coses.
Totes les coses fossin com aquestes, fins i tot la mainada es pensava que estàvem una altra vegada de festa major.
dimarts, 6 de març del 2012
continuem amb més música
Us haig de ser sincers: no veig mai Banda Ampla a TV3, encara que és un programa molt interessant, bla, bla i bla.
Però hi ha una cosa que m'agrada molt, i és la cançó que fan servir pels tràilers i els anuncis del programa. Pensava que seria difícil trobar-la i saber qui n'era l'autor.
Doncs resulta que és una canço de Simon and Garfunkel, escrita el 1964, per rememorar l'assassinat de Kennedy mesos abans.
Sound of silence
Però hi ha una cosa que m'agrada molt, i és la cançó que fan servir pels tràilers i els anuncis del programa. Pensava que seria difícil trobar-la i saber qui n'era l'autor.
Doncs resulta que és una canço de Simon and Garfunkel, escrita el 1964, per rememorar l'assassinat de Kennedy mesos abans.
Sound of silence
Mor Robert Sherman
Potser amb aquesta informació us preguntareu qui és aquest senyor.
Si escolteu aquestes cançons (i moltes més), les reconeixereu a l'instant:
supercalifragilisticoespialidoso
chim chim cher-ee
Si escolteu aquestes cançons (i moltes més), les reconeixereu a l'instant:
supercalifragilisticoespialidoso
chim chim cher-ee
diumenge, 4 de març del 2012
Crònica XVIII Mitja Marató Banyoles
Ja tinc la primera mitja marató al sac i ben lligat. I amb un resultat que no me l'esperava pas. Fa unes setmanes fent 1h55' ja estava content. Els últims dies ja havia baixat les previsions fins a 1h52'' aproximadament. Durant la mitja, he vist que podia baixar d'1h50'. I al final, 1h49'05'', amb un ritme de 5'11'' el quilòmetre.
Després de l'esmorzar de mitja, tallat i donut (un incís. L'únic que s'ha fotut el donut ha estat en Jesús. En Carles i jo ens hem hagut de conformar amb un crosant), una mica d'escalfament, visita a can Roca i cap a la línia de sortida.
Allà m'he trobat en Jordi Cardona, i hem anat junts fins gairebé el final. Els primers quilòmetres al voltant de l'estany han estat molt bé. Vas fresc, bastant planer, amb uns ritmes al voltant dels 5'05'' però sense voler apretar. Un parell de quilòmetres de baixada i planer et porten al quilòmetre 9 i l'inici de la pujada, fins passat el quilòmetre 12, encara que amb algunes baixades. Aquests quatre quilòmetres els he fet entre 5'15 i 5'30. A la meitat de recorregut portava 53'45''. Les sensacions eren bones, però ja començaves a notar que no anaves tant relaxat. Un petit tram de baixada et portava una altra vegada cap a l'estany, quedant els últims 5 quilòmetres per fer. Aquí, malgrat anar aguantant ritmes per sota de 5'15'', ja anaves al màxim, i comptant els quilòmetres que et quedaven. La pujadeta de Porqueres et porta al límit, i els últims quilòmetres els fas però ben "tieso" com diu en Jordi Cardona. Quan faltaven dos quilòmetres, m'ha passat un tio amb una samarreta verda i he pensat: "aquesta és la meva". M'hi he aferrat com he pogut, per assolir baixar de 1h50', amb dos quilòmetres a 5'. Al final he esprintat per intentar baixar d'1h49'' però no ha pogut ser, però m'és igual. Estic molt content.
Si la primera meitat de la mitja l'he feta en 53'45'', la segona en 55'20. Crec que està prou bé i he mantingut les forces fins al final.
La propera mitja serà a Olot. No sé quin objectiu tindrè. Ja ho aniré veient les properes setmanes.
Us deixo l'enllaç de la mitja i les classificacions. He quedat en la posició 556 d'un total de 831 participants.
Després de l'esmorzar de mitja, tallat i donut (un incís. L'únic que s'ha fotut el donut ha estat en Jesús. En Carles i jo ens hem hagut de conformar amb un crosant), una mica d'escalfament, visita a can Roca i cap a la línia de sortida.
Allà m'he trobat en Jordi Cardona, i hem anat junts fins gairebé el final. Els primers quilòmetres al voltant de l'estany han estat molt bé. Vas fresc, bastant planer, amb uns ritmes al voltant dels 5'05'' però sense voler apretar. Un parell de quilòmetres de baixada i planer et porten al quilòmetre 9 i l'inici de la pujada, fins passat el quilòmetre 12, encara que amb algunes baixades. Aquests quatre quilòmetres els he fet entre 5'15 i 5'30. A la meitat de recorregut portava 53'45''. Les sensacions eren bones, però ja començaves a notar que no anaves tant relaxat. Un petit tram de baixada et portava una altra vegada cap a l'estany, quedant els últims 5 quilòmetres per fer. Aquí, malgrat anar aguantant ritmes per sota de 5'15'', ja anaves al màxim, i comptant els quilòmetres que et quedaven. La pujadeta de Porqueres et porta al límit, i els últims quilòmetres els fas però ben "tieso" com diu en Jordi Cardona. Quan faltaven dos quilòmetres, m'ha passat un tio amb una samarreta verda i he pensat: "aquesta és la meva". M'hi he aferrat com he pogut, per assolir baixar de 1h50', amb dos quilòmetres a 5'. Al final he esprintat per intentar baixar d'1h49'' però no ha pogut ser, però m'és igual. Estic molt content.
Si la primera meitat de la mitja l'he feta en 53'45'', la segona en 55'20. Crec que està prou bé i he mantingut les forces fins al final.
La propera mitja serà a Olot. No sé quin objectiu tindrè. Ja ho aniré veient les properes setmanes.
Us deixo l'enllaç de la mitja i les classificacions. He quedat en la posició 556 d'un total de 831 participants.
divendres, 2 de març del 2012
Resum climatològic Sant Dalmai Febrer 2012
Intentaré cada mes fer un resum de la termometria i pluviometria de Sant Dalmai, així com els elements més destacats o fets curiosos.
En primer lloc, deixaré clares les fonts de dades. Pel que fa a precipitació, les dades són de Can Bells, del pluviòmetre que hi ha a casa els pares. Les temperatures, humitats, pressions, vents, les agafo de l'estació meteorològica de can Bes, a Salitja. La seva web és http://usuaris.tinet.cat/joliu/masbes/index.htm
Doncs anem a per les dades.
Com a resum general, el mes de febrer ha estat sec i fred. Han caigut 2 litres, en la nevadeta de primers de febrer, que va anar acompanyada d'una mica d'aigua. Això ha estat tot el que ha plogut, perquè a més a més, la boira ha estat gairebé inexistent, fent que tot estigui molt sec. De fet, cada dia veig camps que són regats, que denoten la falta d'aigua.
Pel que fa a les temperatures, la mitjana ha estat de 4,5ºC (més de 3 graus per sota la mitjana de l'estació). Però ha estat un mes molt poc usual, ja que vam tenir la primera quinzena una onada de fred siberiana (ara ningú ja no se'n recorda, ara que s'està tant bé al solet), mentre que la segona quinzena ha estat bastant suau. La temperatura mínima absoluta va ser de -8.2ºC el dia 5, mentre que la temperatura màxima absoluta ha estat de 23.3ºC el dia 26.
I aquest mes de març que pot passar?? Segons els models, sembla que dilluns tindrem algunes pluges i una petita baixada de temperatures. Però serà bastant transitori, perquè a mitjans setmana ja tornarà l'anticicló.
En primer lloc, deixaré clares les fonts de dades. Pel que fa a precipitació, les dades són de Can Bells, del pluviòmetre que hi ha a casa els pares. Les temperatures, humitats, pressions, vents, les agafo de l'estació meteorològica de can Bes, a Salitja. La seva web és http://usuaris.tinet.cat/joliu/masbes/index.htm
Doncs anem a per les dades.
Com a resum general, el mes de febrer ha estat sec i fred. Han caigut 2 litres, en la nevadeta de primers de febrer, que va anar acompanyada d'una mica d'aigua. Això ha estat tot el que ha plogut, perquè a més a més, la boira ha estat gairebé inexistent, fent que tot estigui molt sec. De fet, cada dia veig camps que són regats, que denoten la falta d'aigua.
Pel que fa a les temperatures, la mitjana ha estat de 4,5ºC (més de 3 graus per sota la mitjana de l'estació). Però ha estat un mes molt poc usual, ja que vam tenir la primera quinzena una onada de fred siberiana (ara ningú ja no se'n recorda, ara que s'està tant bé al solet), mentre que la segona quinzena ha estat bastant suau. La temperatura mínima absoluta va ser de -8.2ºC el dia 5, mentre que la temperatura màxima absoluta ha estat de 23.3ºC el dia 26.
I aquest mes de març que pot passar?? Segons els models, sembla que dilluns tindrem algunes pluges i una petita baixada de temperatures. Però serà bastant transitori, perquè a mitjans setmana ja tornarà l'anticicló.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)