El meu arbre genealògic XXXII: la banda gironina de Calella

Una de les històries que explicava la tia Siseta era que teníem uns avantpassats que havien baixat de Girona i que eren forners. Ben poca cosa més en sabíem. Quan vaig començar a investigar, sabia que hi havia algú de la branca de la meva àvia materna que baixava de Girona, però qui? De la banda Feliu? De la banda Vila?

A través del padró de Calella del 1833 (el primer que existeix) vaig localitzar a tots els avantpassats, que eren bàsicament els avis d'en Miquel Feliu Esteve i la Francisca Vila Auladell. Teníem els Feliu-Grau, els Esteve-Buch, Vila-Bataller. Els Auladell-Roca els vaig desestimar perquè provenien de Pineda.

I ara que havia de fer? A Calella ja no podia investigar més, així que me'n vaig anar al bisbat de Girona a investigar els padrons de població de Girona. No és una feina gaire fàcil, perquè tenia molts padrons a buscar i massa cognoms.

Així que vaig començar pel padró del 1804 (en podria haver agafat qualsevol altre) i vaig començar a passar pàgines. Era buscar gairebé una agulla en un paller, però al final vaig trobar l'agulla.

En el padró del 1804 vaig trobar l'Oleguer Esteve i la Catalina Buch, que vivien a Girona el 1804; i també sabia segur que el 1833 vivien a Calella. Així que ja havia trobat l'agulla. I ara només faltava buscar altres padrons per saber quin any havien marxat de Girona. En el del 1810 encara vivien a Girona i el 1811 un fill de la parella havia nascut a Girona. En el padró del 1813 ja no apareixien; i aquest mateix 1813 naixia la Narcisa Esteve Buch (la mare del meu rebesavi Miquel) a Calella.

Per tant, podia assegurar que l'Oleguer i la Catalina juntament amb alguns fills, van marxar de Girona a Calella entre el 1811 i el 1812.

I quin motiu van tenir per marxar de Girona? Molt fàcil, i això lliga amb una altra història que explicava la tia Siseta. Però això serà un altre dia.

Finalment, en aquesta imatge del padró de 1810 de Girona, al final de la primera columna a baix i a dalt de la segona columna, apareixen els nostres protagonistes:

El meu arbre genealògic XXXI: els Feliu, una branca bastant sabatera.

El pare de la Paula Feliu Vila va ser en Miquel Feliu Esteve. Del cognom Feliu en tenim poques dades; el seu pare era en Josep Feliu Grau, mentre que els seus avis eren en Quirze Feliu i la Josefa Grau.

Uns quants avantpassats d'ells van ser sabaters. Tant el propi Miquel Feliu, com el seu germà Quirze. També sembla ser que un d'aquests germans del meu rebesavi, va anar a Amèrica: ho sabem perquè corre una foto d'un seu germà amb una criatura on darrera posa que li envia aquesta foto de record.

Una altra germana d'en Miquel, la Joaquima Feliu Esteve (la tia Joaquima) també en tenim alguna foto i informació. Es va casar amb en Josep Sureda de Santa Coloma de Farners, però en quedar vídua se'n va anar a viure a casa del seu germà Miquel, on va morir el 1920. També sabem que la van enterrar en el nínxol familiar, juntament amb el seu germà Miquel, la seva cunyada Francisca i els meus besavis, entre d'altres.

Si ens centrem amb en Josep Feliu Grau, va néixer el 1816 i va morir el 1873. Es va casar amb la Narcisa Esteve Buch i era sabater.

Aquí us deixo l'acta de defunció:

El meu arbre genealògic XXX: l'arròs de fesols, una herència culinària

La última besàvia és la Paula Feliu Vila, la mare de la meva àvia materna. Com veurem més endavant, tant la Paula com en Josep Valls van morir molt joves i això va fer que els germans Valls Feliu (entre ells la meva àvia) fossin criats més per la germana de la Paula, la Narcisa (tia Siseta).

A més, com que la tia Siseta va viure molts anys (97 anys) va explicar moltes anècdotes i informació, però com sol passar, amb els anys ja no saps ben bé qui era aquell o de què treballava o d'on venien. Però en alguns casos, he aconseguit posar noms, dates i llocs a molts dels records que explicava.

Els pares de la Paula Feliu Vila eren en Miquel Feliu Esteve i la Francisca Vila Auladell. En aquest cas, començaré parlant de la meva rebesàvia, la Francisca.

La Francisca Vila Auladell va viure molts anys (es va morir el 1940). Va néixer a Calella, com el seu pare Joan; en canvi, la seva mare Paula havia nascut a Pineda. Una de les seves germanes va ser la Teresa Vila Auladell, que us sonarà perquè s'havia casat amb en Josep Valls Plademunt (consogre de la Francisca).

 D'ella ens queda, a part d'alguna foto, una recepta de cuina que encara solem menjar: l'arròs de fesols. Us en faig un resum: un sofregit de tomàquet (ceba no), hi posem algun gra d'all, juntament amb fesols i botifarra negra. Un cop està ben cuit, hi posem l'arròs. Això dóna lloc a un arròs de color bastant fosc.

A continuació us poso les actes de defunció d'en Francesc Vila Bataller i la Paula Auladell Roca: 

Cityrun la Salle Girona

Avui s'ha fet la primera cursa a la Salle de Girona, molt ben organitzada per alumnes d'aquesta escola al centre de Girona. I ha estat la primera vegada que he entrat a dins d'aquesta escola, concretament al seu pati.

Dels Trankils érem en Narcís, l'Ermengol, en David, en Jordi Cardona, l'Oriol i jo. D'altres han anat a Vilablareix, a fer la marxa de sant Roc.

Jo he anat a inscriure'm i he coincidit amb l'Ermengol, en Jordi i l'Oriol. Un cop inscrits, hem anat al Pati Verd, on havíem quedat, i ja hem trobat a en David. Encara faltava més d'1 hora, i hem tingut temps de xerrar i xerrar, perquè avui no era bon dia per llegir diaris. Al final ha arribat en Narcís, i ràpidament hem anat cap als cotxes.

Hem escalfat per allà, ens hem trobat amb la Sílvia i el gos, que ens ha fet alguna foto allà mateix i també durant la cursa.

Pocs minuts abans de les 10h hem anat cap a la sortida. Per ser la primera cursa, hi havia força gent, uns 500 suposo; i molta gent jove, jove vull dir gairebé mainada, 12-16 anys, molts amb la samarreta negra de la cursa.

El circuit és completament urbà. Sortim del carrer Migdia, travessem Jaume I, Joan Maragall, plaça Catalunya, rambla, plaça del Vi, Ciutadans, carrer de la Força i aquí comença la pujada fins a la catedral i la facultat de Lletres. Anem cap als Mossos de Vistalegre, travessem el riu Onyar i anem a agafar el carrer Emili Grahit, on hi ha l'avituallament. Fem tot el carrer fins a Santa Eugènia on agafem el carrer riu Güell. Fem tot el tros igual que Esports Parra però de baixada, i no es fa tant pesat. Gaudim de bones vistes durant una estona ;) i arribem al pavelló de Fontajau i anem a buscar la passera del Ter. Travessem la Devesa fins a Correus i agafem Jaume I fins a la plaça del Lleó i ja arribem.

Per tant, el recorregut urbà, molt planer a excepció de la pujada de la Catedral i molt bon ambient.

A l'arribada, bossa obsequi, crispetes i animació musical dins del pati.

El recorregut ha estat de 9.07 km, en 50'27''. Aquí us deixo l'enllaç

El meu arbre genealògic XXIX: els Valls Pica. 5 germans sense mare i dos casaments més.

En Josep Valls Plademunt i la Manuela Pica Serra es van casar el 19 d'abril de 1879 i van anar a viure al carrer Sant Josep. Ràpidament van començar a tenir fills: Josep, Quimet, Jaume, Florentina i Josefa, entre el 1880 i el 1891.

Però una setmana després del naixement de les bessones Florentina i Josefa, la Manuela va morir degut a compliacions del part. A més, la Josefa va morir també pocs mesos després. Així doncs, en Josep Valls Plademunt es troba vidu amb 37 anys i 4 fills.

Al cap de pocs anys, l'avi Valls es va tornar a casar, amb la Maria Marlet Pons i van tenir un fill, en Salvador Valls Marlet. Però la desgràcia torna a caure sobre ell, perquè la Maria mor l'últim dia del 1901.

En aquesta data, tots els fills encara viuen amb ell i el 1902 es va tornar a casar amb la Teresa Vila Auladell. A hores d'ara, aquest nom encara no us sona, però us avanço que la Teresa és la tia de la futura esposa d'en Josep Valls Pica. Per tant, tot quedarà a casa.

A mesura que els fills es van casant, en Josep Valls Plademunt i la Teresa Vila Auladell es van quedant sols. En Josep Valls Plademunt morirà el 1927 i la Teresa el 1930.

Dels fills de l'avi Valls, en Josep (el meu besavi) va ser el gran.

En Quimet (nascut el 1883) va morir també molt jove, el 1920; s'havia casat amb l'Agustina Rossell Cruanyes i van tenir 4 fills (entre ells, dos bessons).

En Jaume va néixer el 1885 i va morir el 1946; es va casar amb la Cristina Fontclara i van tenir 5 fills.

La Florentina es va quedar soltera i a través dels padrons i la seva acta de defunció (1956) sabem que va anar a fer de mainadera a casa d'un vidu de Calella i que va haver de demanar permís a les autoritats per poder marxar de casa seva. Eren altres temps!!!

Com hem vist, la Josefa (bessona de la Florentina) es va morir al cap de 3 mesos.

I finalment, tenim en Salvador Valls Marlet, germà per part de pare de tots els Valls Pica, que també es va morir relativament jove (46 anys) i va tenir dos fills fruit de dues dones que eren germanes (Úrsula Llacuna la primera muller i un cop es va morir amb l'Àngela Llacuna).

Per tant, podem veure com la descendència d'en Josep Valls Plademunt és molt frolífica, amb 6 fills (contant els dos matrimonis amb fills) i 17 néts. La majoria de néts són dones i destacar que els tres fills Valls Pica van posar el nom de Manuela a una de les seves filles. Per tant, tenim tres Manuela Valls que són cosines germanes. De fet, n'hi havia 4, perquè una Manuela Valls es va morir al cap de poques setmanes.

I també dins d'aquesta branca tenim els dos padrins de la meva àvia materna: en Salvador Valls Marlet i la Cristina Fontclara Feliu.

A continuació us poso unes quantes fotografies:

L'avi Valls, Josep Valls Plademunt:

La Teresa Vila Auladell, tercera dona de l'avi Valls:

L'oncle Quimet (Joaquim Valls Pica):

L'oncle Jaume (Jaume Valls Pica):

La tia Florentina Valls Pica: 

En Salvador Valls Marlet:

El meu arbre genealògic XVIII: la família Pica Serra, una barreja de pobles.

La mare del meu besavi Josep Valls Pica era la Manuela Pica Serra, nascuda, casada i morta a Calella.

Però els seus avantpassats corrien per altres pobles, no gaire allunyats de Calella.

A excepció del seu pare Ciril Pica Buch, que també va néixer i morir a Calella (i potser també la seva mare Teresa Buch), la resta de cognoms provenen d'altres pobles agrícoles i de pescadors. El cognom Pica ve de Malgrat, on trobem en Narcís Pica Valls(besavi de la Manuela Pica).

D'on tinc més informació, però, és de la banda de la mare de la Manuela, la Rosalia Serra Marús. Va néixer a Tossa de Mar, d'on prové tota la seva família materna. En canvi, el seu pare Josep Serra, encara que va néixer a Arenys de Mar, la seva família venia de Tordera com a mínim des d'inicis dels 1700'.

Com que Tossa de Mar i Tordera tenen els arxius parroquials penjats a internet, tinc bastant informació dels naixements.

Us poso un parell d'actes de naixement, com poden ser les de Teresa Marús Mas (nascuda el 1780 a Tossa. Àvia de la Manuela Pica Serra) o l'acta de matrimoni d'en Narcís Pica Valls i l'Helena Busquets Cuní (el 1767 a Malgrat. Besavis de la Manuela Pica Serra):

 

Bona part de tots els oficis relacionats amb aquesta branca són pescadors.

Igual que Calella, Arenys de Mar i Pineda en realitat eren barris mariners de pobles situats més a l'interior, però que al final van esdevenir poble. Arenys de Munt i Montpalau eren els nuclis originals.

Després de tots aquests pobles, tenim que en Ciril Pica Buch (nascut a Calella el 1820)  i la Rosalia Serra Marús (nascuda a Tossa el 1820) es casen a Calella i tenen 5 fills: l'Anna, la Dolors, en Francisco, la Manuela i en Josep.

El meu arbre genealògic XXVII: el primer Valls de Calella.

L'últim besavi que falta és en Josep Valls Pica, pare de la meva àvia materna. Però abans parlaré del seu pare Josep Valls Plademunt (el meu rebesavi), conegut com l'avi Valls per ser l'avi d'una gran descendència de cosins germans, entre els quals hi ha la meva àvia.

Fins on he trobat, totes les generacions anteriors es troben a Calella. Calella havia estat històricament quatre casetes de pescadors fins al segle XIV. El 1327, però, el rei li va concedir el dret de fer un mercat setmanal. I això va significar que de les quatre cases de pescadors es passés ja a un poble petit. El 1564 es va construir l'església parroquial i a partir d'aquí es va anar construint ja el casc antic actual. Durant dos segles, Calella es va estancar demogràficament i econòmicament, però un cop acabada la guerra de Successió, es va començar una industrialització lligada al tèxtil i també la importància del sector pesquer i la construcció de vaixells.

Tornem als Valls. El primer Valls conegut és en Josep Valls Graupera. Com veurem, el nom Josep és molt comú en aquesta branca familiar, i hi ha hagut més d'un, de dos, de tres i de quatre Josep Valls. Parlem del primer Josep Valls, nascut a finals del segle XVII i casat amb la Maria Bofill Bonell. Vivien al carrer Sant Joan i van tenir una nombrosa descendència, entre ells, en Fecundo Valls.

En Fecundo Valls és un d'aquells noms que vas sentint parlar a la gent gran i quan els hi preguntes qui era en Fecundo et responen que és un parent. Bé, si vols fer l'arbre genealògic, aquesta resposta no et serveix per res. A més, d'aquesta persona (que és l'avi del meu besavi, o sigui 5 generacions endarrera) en tenim una fotografia, la de la persona més antiga (que no vol dir que sigui la fotografia més antiga).

 Doncs en Fecundo va néixer el 1825 a Calella i es va casar amb la Maria Josefa Plademunt Estany (que havia nascut el 1830). Com que els padrons de Calella són molt extensos (el primer és del 1833), podem descriure el recorregut que van fer. La parella van tenir tres fills: en Josep, l'Adrià i en Joan. En Josep és el meu rebesavi, d'en Joan no en sé més i de l'Adrià us n'explicaré una coseta més endavant.

Quan la Maria Josefa es va morir el 1897 a Calella, no sé perque en Fecundo Valls i el seu fill Adrià van anar a viure a Lloret de Mar. Ho vaig descobrir als padrons de Lloret, investigant la branca de la Glòria Bayell Burcet quan els vaig trobar allà. A més, en els padrons de Lloret et deien la professió, i d'aquí vaig saber que l'Adrià era sacerdot. En Fecundo va morir entre el 1907 i el 1910, no he pogut acotar més la data.

I l'altre fill d'en Fecundo va ser en Josep Valls Plademunt, l'avi Valls, o sigui el meu rebesavi.

El meu arbre genealògic XXVI: final del Campmajó i començament del Valls

Anem avançant en l'arbre genealògic. Hem deixat la família Campmajó Crous a Calella i comencem ara la branca de la meva àvia materna, els Valls-Feliu.

És una branca centrada bàsicament a Calella, però amb alguns avantpassats de Tossa de Mar i de Girona. I si anem encara més endarrera, trobarem Pineda, Malgrat, Tordera i Biert (a peu de Rocacorba). I és una branca que no podem definir com a feliç: assassinats, fugides per la guerra de Napoleó, morts de part, etc.

I podem centrar tota la informació d'aquesta branca gràcies a una persona que va néixer el 1883 i que va morir el 1981, la Narcisa Feliu Vila "la tia Siseta". Molts records d'ella que va anar explicant als seus nebots i renebots (la tia Siseta és una germana de la meva besàvia) els he pogut anar contrastant i posant nom i cognoms. I també hi ha una recepta d'un plat de cuina de la seva mare, la meva rebesàvia.

Però tot això us ho aniré explicant de mica en mica.

El meu arbre genealògic XXV: els oficis antics

Ara que només falta la branca de la meva àvia materna i com que se centra bàsicament en Calella i Girona ciutat, parlaré una mica dels oficis de tots els avantpassats fins ara.

Com que la gran majoria vivien a pagès o a pobles petits, la major part d'ells es dedicaven a feines relacionades amb el camp o el bosc. Gràcies també als padrons d'habitants i als llibres parroquials, on normalment fan referència al tipus de feina.

Si ens centrem en les feines del bosc, podríem parlar dels roders, carboners i serradors.

El roder és aquell que treballa fent rodells. I què són els rodells? Dels troncs de les perxades (castanyers joves) que són bastant manejables, se'n fan unes tires allargades que serveixen per fer utensilis de fusta, siguin bótes, semals o galledes, unint les diferents parts. Normalment, els roders estaven força temps fora de casa. Concretament en Francisco Campmajó Crous era roder i estava força mesos al Montseny o al Montnegre, dormint al bosc en petites barraques.

El carboner és el que feia carbó. En aquest cas, anaven a alzinars i construien diferents carboneres, plenes de llenya i cobertes de terra amb poca entrada d'oxigen, així la llenya s'anava consumint poc a poc, convertint-se en carbó. La branca familiar que va baixar de Josa de Cadí eren carboners.

 El traginer era aquell que portava mercaderies d'un lloc a un altre mitjançant animals que tiraven d'un carro. Òbviament, a mesura que anem endarrera, el carro era més o menys sofisticat. Normalment els animals eren cavalls, mules, rucs o ases. A Sant Hilari, la família Fauria era traginera, ja que tant en l'Antoni Fauria com el seu pare Joan ho eren.

Bona part dels avantpassats tenien hort o conreaven zones (per ells o per d'altres). Depenent de la zona, es plantava una cosa o una altra. Per exemple, a les zones planeres com Santa Coloma de Farners, Lloret, Calella, etc., els productes de l'horta són els dominants. En canvi, a Sant Hilari les patates són més dominants.

A part dels oficis relacionats amb el camp o el bosc, també tenim oficis comercials. Bona part dels Terris de Sant Hilari eren del ram dels teixidors de lli o de llana.

I també hi ha algun sastre o ferrer.

El meu arbre genealògic XXIV: gùardies civils i porcs, del carrer d'en Rocosa al nen Jesús de Praga

Dels meus besavis, he sentit moltes històries, però us n'explicaré dues perquè són bastant humorístiques (evidentment vist des dels ulls actuals).

La casa d'en carrer d'en Rocosa on van anar a viure quan es van casar era de dues plantes i tenien algun cap de bestiar, en concret uns quants porcs, que els servien per menjar o per bescanviar per d'altres productes. La casa estava en un carrer on feia pendent i, per tant, quan plovia molt, el carrer semblava un riu. I en una d'aquestes plogudes, la casa es va inundar. I segons sembla, un dels principals objectius era salvar els porcs de morir ofegats, i els van salvar, però per les finestres de dalt.

La segona història ens porta a la guerra civil. En Francisco Campmajó no va anar a la guerra (ja tenia gairebé 40 anys quan va començar), però per coses que passen en pobles, va estar un temps amagat a una casa pel voltants del nen Jesús de Praga (concretament a Villaret Vell), una petita ermita situada prop del poble anant cap a Santa Coloma. L'àvia Carme li deia sempre que no es fotés en merders i que vigilés. Però resulta que un dia veu baixar al seu home Francisco per aquella zona i a darrera uns quants guàrdies civils. La meva àvia ja es devia pensar que l'havien detingut. Ja me la imagino dient-li: burru fotut!!!! Ja t'han agafat!!! Però no, resulta que només els hi indicava el camí a un dels guàrdies civils, la dona del qual estava a Villaret Vell.

El meu arbre genealògic XXIII: l'avi Francisco i l'àvia Carme: de Sant Hilari a Calella

L'àvia Carme (de fet, besàvia) ha estat la única besàvia que he conegut. També és la persona més longeva de tot l'arbre genealògic, va morir als 95 anys, quan jo en tenia gairebé 18. Per tant, per escriure aquest capítol no he hagut d'investigar molt, perquè la majoria són coses que he escoltat a casa de sempre.

En aquest capítol, parlaré més objectivament, mentre que deixo per un altre dia anècdotes (tampoc us penseu que descobriré l'olla de pedres) o petites historietes amb més humor.

Com ja hem dit, en Francisco Campmajó es va casar amb la Carme Terris. L'avi Francisco era del barri del Serrat, quatre cases situades a prop del cementiri, més enlairat que Sant Hilari i que tenien fama de ser unes bestioles. Era fill únic del matrimoni de l'Hilari Campmajó i la Maria Crous i va viure a can Gras fins que es va casar. La Carme Terris va néixer al poble, a can Terris, dins d'un conglomerat de germans, germans de pare i germans de mare.

Es van casar el 28 de gener de 1924 i van anar a viure al carrer d'en Rocosa, un carrer estret, curt i costerut que mor a la plaça Gravalosa. Es tracta d'un dels carrers més antics de Sant Hilari segons indica la web municipal. Era una casa de dues plantes i poca en sé més. Actualment, la casa ja no existeix, i hi ha blocs de pisos. També hi ha una font, la font d'en Rocosa, que no sé si a aquella època ja existia o és nova.

En la imatge següent hi ha l'acta de matrimoni:

En aquesta casa hi van anar a viure juntament amb els pares d'en Francisco, l'Hilari i la Maria, però per poc temps. L'Hilari va morir el 1925 i la Maria el 1927. Ràpidament van tenir dos fills, entre ells, el meu avi Lluís.

No van viure molts anys en aquesta casa, ja que es van traslladar a una casa a peu de carretera d'Arbúcies a les afores aquella època de Sant Hilari, però que ara ja està dins de la trama urbana.

Però passada la guerra, segurament a finals del 1939 tota la família va baixar a Calella. Quin va ser el motiu? L'avi Francisco tenia el mal de pot. ??? Què és això? Era alguna cosa relacionada amb l'esquena i, de fet, el van operar traient-li un os de la cama i posant-li a l'esquena. Com solia passar en aquella època els metges van dir que necessitaven un canvi d'aires, i que a la costa es trobaria millor.

A través d'una família que estiuejava a Sant Hilari però que eren de Calella, els hi van recomanar que anessin a viure a Calella i, fins i tot, crec que els hi van recomanar un hospital de Barcelona on curar-se.

Així ja ho veieu, una parella amb dues criatures de Sant Hilari baixen a Calella on no coneixen a ningú. En Francisco farà de sereno a una fàbrica tèxtil i aniran a viure a una casa del carrer Valeri Saleta gairebé veïns de la família Valls (per avançar al temps, la família de la meva àvia materna).

En Francisco Campmajó morirà el 1968 als 71 anys d'un atac de cor fulminant mentre jugava a cartes a un bar; el van portar assegut a la mateixa cadira a casa. La Carme Terris morirà el 1998 a Arenys de Mar, a casa la seva filla, amb 95 anys i havent vist com es moria el seu fill Lluís un any abans.

Per acabar, us poso unes quantes fotografies:

Aquest és l'avi Francisco. És la fotografia que sempre havíem vist al menjador de casa l'àvia.

 I aquí els tenim de joves:

I aquí ja de grans, al voltant dels 65 anys:

El meu arbre genalògic XXII: on vivien els que van arribar a Sant Hilari

Com hem vist, a Sant Hilari va arribar-hi gent de molt lluny, fent alguna escala entremig. Però en termes generals, podem dir que venien de Josa de Cadí (fent descans a Sant Andreu de Bancells) i de Pi.

Josa de Cadí és un petit poblet que pertany actualment al municipi de Josa i Tuixén, a la vessant sud del Cadí, en un petit turonet. D'aquí provenen els primers Campmajó, concretament en Martí Campmajó Saldench (nascut el 1746) i els seus pares Joan Campmajó i Maria Saldench. Mirant els llibres parroquials de Sant Hilari, sé que altres Campmajó van baixar a la mateixa època, per exemple, un tal Baltasar Campmajó.

 

A Sant Andreu de Bancells hi va arribar en Martí Campmajó (desconec si els seus pares també) i es va casar amb la Margarida Portas i va néixer en Segimon Campmajó (que ja es va casar a Sant Hilari). Sant Andreu pertany al municipi de Vilanova de Sau, encara que es troba a mig camí ja de Sant Hilari.

 Finalment, a Pi hi va néixer el 1842 la Joaquima Pujol Saleta, igual que els seus pares i germans. Pi és un poble dins del municipi de Bellver de Cerdanya, situat al nord del Cadí. Gràcies a l'acta de naixement de la Joaquima Pujol i de l'Antoni Fauria, sé que el 1860 va ser l'any que van marxar tota la família Pujol Saleta (els pares Joan i Francesca, i els fills Josep, Francisco, Salvador, Carme, Joaquima i Sabina).

El meu arbre genealògic XXI: els germans Terris Fauria

En Josep Terris Garriga i la Francisca Fauria Pujol es van casar el 2 de maig de 1891 i van tenir 7 fills: la Rita, la Josefa, en Ton, la Maria, la Carme, en Bartolomé i la Mercè. D'aquests, la Rita, la Josefa i en Bartolomé van morir de molt petits (menys de 3 anys); dels altres 4, només les tres noies van morir grans, en Ton el van matar a la guerra civil.

A continuació us poso l'acta de matrimoni d'en Josep i la Francisca:

Com potser haureu notat, el nom Antoni és molt freqüent en aquesta branca de la família. De la banda Terris, el pare d'en Josep s'ho deia, mentre que de la banda Fauria, el pare de la Francisca també s'ho deia, igual que el seu besavi i rebesavi. Per tant, és natural que el primer fill dels dos li possessin el nom Antoni. Una generació posterior, també hi ha un Antoni, fill de la Mercè.

D'en Ton Terris Fauria, en parlaré en un altre moment, però va néixer el 1897 i va morir el 1936. El segon fill (i primera filla) de la parella va ser la Maria, que va néixer el 1899 i va morir el 1990. Posteriorment va néixer la meva besàvia, la Carme (1902-1998) i finalment la Mercè (1907-1996).

Tots els fills van néixer a can Terris i també hi va morir en Josep Terris Garriga el 1937. La Francisca Fauria Pujol no va morir a can Terris, sinó que va passar els últims anys a casa la seva filla Mercè, a peu de la carretera d'entrada a Sant Hilari, i va morir el 1943.

D'aquesta branca familiar tinc bastant informació gràfica perquè en Ton Terris era un aficionat a la fotografia, i també perquè era una època on a Sant Hilari hi venien molta gent a estiuejar i, per tant, se solien fer nombroses fotografies.

Us en poso unes quantes:

En aquesta foto (de finals de 1923 o inicis del 1924) apareixen d'esquerra a dreta: Ton Terris Fauria, Assumpció Rossell Fàbrega (cunyada de Maria i Mercè Terris), Francisco Campmajó Crous, Carme Terris Fauria, Mercè Terris Fauria, Florencio Rossell Fàbrega (marit de Maria), Maria Terris Fauria, Francisca Fauria Pujol i Josep Terris Garriga.

En aquesta altra foto, datada el 1935 en el bateig d'una seva néta, Josep Terris Garriga, quan ja tenia 83 anys.

Aquí trobem el meu avi Lluís Campmajó Terris amb la seva àvia Francisca Fauria Pujol, en una foto datada aproximadament el 1930.

 

I aquí finalment tenim a les tres germanes Terris Fauria al santuari del Coll el 1972. D'esquerra a dreta, Mercè, Maria i Carme.

El meu arbre genealògic XX: els primers matrimonis d'en Josep Terris i la Francisca Fauria

Com ja vam veure amb els matrimonis de l'Hilari Campmajó i la Maria Crous, els pares de la meva besàvia Carme Terris Fauria ja s'havien casat abans i, per tant, eren vidus quan es van casar entre ells.

En Josep Terris Garriga es va casar per primera vegada el 1878 amb la Maria Romaguera (1853-1881) i van tenir un fill: l'Antoni Terris Romaguera, que va ser el padrí d'una seva germana, la Carme Terris Fauria. D'aquest padrí no en tinc més informació, només que el 1937 ja era mort (data de defunció d'en Josep Terris).

El 1882 es va casar amb la Maria Solà Casadesús i van tenir una filla, la Ramona, que va morir de jove. Per tant, quan en Josep Terris es va casar amb la Francisca va aportar un fill ja adolescent de 13 anys.

Per la seva part, la Francisca Fauria Pujol s'havia casat el 1885 amb en Josep Salarich Guiteras (1859-1890) i van tenir 3 fills, la Joaquima, la Dolors i l'Antoni. Només la Dolors Salarich Fauria (nascuda el 1888) va sobreviure i va ser la padrina d'una altra seva germana, la Carme Terris Fauria. De la padrina de la meva besàvia només sé que el 1943 era viva (any de defunció de la seva mare Francisca) i que va tenir dues filles, una de les quals, la Marina era amb la Carme Terris Fauria en època de la guerra civil. Conten que era una noia molt cridanera i que anava insultant a les avionetes i soldats.

Així doncs, la Francisca també es va casar amb en Josep Terris aportant una filla de tres anys.

El meu arbre genealògic XIX: baixant de Pi

La mare de la Francisca Fauria, la Joaquima Pujol Saleta, va néixer a Pi, un poble que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya.

I ara us preguntareu quin era el motiu de baixar de Pi a Sant Hilari. Doncs no ho sé, no havia nascut quan ho van fer... Però si que us puc dir que els pares de la Joaquima eren carboners, i tant a Sant Hilari com a Pi en aquella època hi havia castanyers i també feien rodells. Per tant, pot ser que tota la família Pujol Saleta baixés a Sant Hilari per anar a treballar del bosc.

A més de saber que venien de Pi, vaig trobar un altre document molt interessant: el padró de població de Pi del 1847 (penjat a internet). I què hi vaig trobar? Doncs un full amb tota la família Pujol Saleta que va baixar a Sant Hilari:

Com podeu veure, hi ha els pares (Joan Pujol i Francisca Saleta) i els fills: Josep, Francisco, Salvador, Carme, Francisca i Sibina. A través de l'acta de matrimoni de la Francisca Pujol i l'Antoni Fauria, sabem que van arribar a Sant Hilari aproximadament el 1860 (ja que es van casar el 1862 i en l'acta diu que fa uns dos anys que hi vivien).

Tant en Joan Pujol Aymerich com la Francisca Saleta van néixer aproximadament el 1807 i van morir tots dos ja a Sant Hilari; en Joan el 1866 i la Francisca ho desconec. Potser sé el motiu: la Sibina es va casar a Montsolís (amb parròquia pròpia) però els llibres parroquials no es troben a Sant Hilari. Per tant, potser en quedar vídua va anar a viure a casa d'una de les seves filles. La Sibina Pujol Saleta va ser padrina d'un germà de la meva besàvia (Bartolomé Terris Fauria) i és per això que sé que vivia a Montsolís (el 1906).

La Joaquima Pujol Saleta (rebesàvia) va néixer el 1842, es va casar el 1862 i es va morir el 1904.

El meu arbre genealògic XVIII: els Fauria

La Francisca Fauria Pujol és l'altra rebesàvia d'aquesta branca Terris-Fauria, la mare de la meva besàvia Carme. Potser el més interessant està en el Pujol, però ho deixaré per més tard i ara em centraré amb el cognom Fauria.

Igual que el Terris, el cognom Fauria el tinc ben documentat des de la guerra de Successió, a inicis del segle XVIII. El primer avantpassat és l'Antoni Fauria Ferrer, nascut el 1716 i mort el 1761. Es va casar amb la Maria Coll i van tenir l'Antoni Fauria Coll. Com veureu, el nom Antoni és molt comú en tota la branca Fauria i també en el Terris. No tinc gaire informació dels avantpassats de les dones en qui es casaven els Fauria i, per tant, no sé si eren de Sant Hilari o no.

En la imatge següent es mostra el naixement de l'Antoni Fauria Coll, el 1751, el document més antic que tinc:

 

 L'últim Antoni Fauria (Busquets de segon cognom) es va casar amb la Joaquima Pujol Saleta i van ser els pares de la meva rebesàvia Francisca.

Tampoc sé on vivien els primers Fauria, però si que des de mitjans segle XIX vivien en una casa a la plaça de les Hortes (a l'actual plaça Mossèn Cinto Verdaguer) de Sant Hilari, on ja hi va néixer la Francisca.

Resum meteorològic Abril 2014 a Sant Dalmai.

Acabem el mes d'abril sense una bona llevantada que permeti omplir pous. Malgrat que al Pirineu hi ha molta neu i les reserves als embassaments són molt bones, almenys per aquí els pous i aqüífers no estan al màxim nivell.

Durant aquest mes han caigut 60.5 litres, concentrats sobretot en el dia 3 amb 38.5 litres. Els altres dies amb pluja, un parell de tempestes que ens han tocat de refiló. Durant l'any, portem 150 litres, molt per sota de la mitjana.

Pel que fa a la temperatura, la mitjana ha estat de 14.5º, gairebé 3 graus més que la mitjana. La temperatura màxima ha estat de 24.1 el dia 15 i la mínima més baixa 5.9 el dia 1.

Per tant, podem resumir el més com a relativament sec i molt càlid.

El meu arbre genalògic XVII: els Terris, més de 300 anys a Sant Hilari

Començo aquí la branca materna del meu avi matern, o sigui de la meva besàvia Carme Terris Fauria. Ha estat la única besàvia que he conegut i ha estat, de moment, l'avantpassada directa que ha viscut més, però això ja en parlé més tard. Ara ens centrem amb els avantpassats d'en Josep Terris Garriga, pare de la meva besàvia.

El cognom Terris els tinc documentats des del 1718 i encara podria afegir una altra generació, però no la tinc documentada. Són fins a 9 generacions endarrera, de les quals 7 el tenen com a primer cognom.

El primer Terris que tinc té en realitat un nom de dona, m'explico... En la partida de matrimoni de Salvador Terris Jover i Rosa Brossosa Sala (1741), s'indica que els pares de Salvador Terris són Marianny Terris (difunt) i Teresa Terris Jove (vivent).

Aquí us poso una imatge d'aquesta partida de matrimoni:

No és el primer cas que em trobo d'un nom que ara és de dona en un home. De fet, em vaig trobar un home que es deia Montserrat. Hi ha dues opcions: que sigui un error o bé que antigament hi havia noms que en llatí eren per homes i quan es van catalanitzar van canviar de sexe.

En aquesta altra imatge tenim l'acta de naixement d'en Salvador Terris Jover, el 1718:

Com us he dit, d'en Salvador Terris Jove a Josep Terris Garriga hi van 150 anys i diverses generacions: l'Isidre Terris casat amb la Teresa Auledas, en Josep Terris casat amb la Teresa Masó i l'Antoni Terris amb la Rita Garriga, pares d'en Josep Terris Garriga.

El matrimoni d'Antoni Terris Masó i Rita Garriba Casabosca va donar molts de fills, però la majoria morts de jove. En les actes de defunció dels dos (morts el 1877 i el 1879) esmenten a Dolors, Joan, Rosa, Reparada, Eloi, Filomena i Jaume morts de molt petits. Només en Ramon, la Maria (que es va casar a Montesquiu) i en Josep van arribar a adults.

Tots aquests avantpassats van néixer i morir a Sant Hilari. Per tant, es tracta d'un cognom i una branca molt concentrada en aquest poble. I segurament, tots aquests avantpassats van viure a can Terris, una casa situada al carrer d'en Costa 4.