31 anys de la primera gran decepció del Barça de bàsquet

Hi havia una època que el Barça de bàsquet guanyava lligues i perdia copes d'Europa. Tot i jugar moltes finals, abans va guanyar el futbol a Wembley que no pas el bàsquet. La Jugoplastika d'Split, amb Kukoc, Radja i  molts d'altres ens van guanyar tres anys seguits a la final four, però la primera gran decepció va ser avui fa 31 anys.

I el rival era el Banco di Roma. I era l'any 1984.

El Barça havia arribat a la final de Ginebra (encara no hi havia final four) amb un equip de luxe: Epi, Sibilio, Solozábal, de la Cruz. La final es va decidir després d'una lligueta de 6 equips a doble volta, on els dos primers es classificaven per la final. Els sis equips eren (per ordre final de classificació): Barça, Banco di Roma, Cantú, Bosna de Sarajevo, Maccabi i Limoges).

El Barça va dominar tota la primera part i va arribar a la mitja part guanyant de 10 punts, 32 a 42. Però a la segona meitat, Larry Wright (25 punts) va remuntar el partit i al minut 31 es va avançar per primera vegada. El Barça ja no va poder remuntar i va acabar perdent 79-73.

Va caldre 19 anys per poder guanyar la primera copa d'europa (ja anomenada Eurolliga). Abans, però, encara vam perdre les finals del 1990, 1991, 1996 i 1997.

Bunyols de quaresma

Ingredients:

500 grams de farina

50 grams de llevat de parís

Ho barregem bé i ho apartem.

3 ous

25 grams de matafaluga

100 grams de mantega

100 ml de llet

70 ml d'anís

pela de llimona

sal

Barregem aquests altres ingredients i després ho barregem amb la farina i el llevat, i ho deixem unes 2 horetes aproximadament perquè llevi.

Un cop la massa ja ha llevat, posem oli d'oliva (suau) en una olla o cassola i l'escalfem. Jo poso l'enciamera a 7, perquè tampoc ha de ser roent l'oli perquè després es cremaria per fora i quedaria cru per dins.

El resultat?

L'hort, a punt

Ahir dissabte vaig llaurar l'hort, i avui hi he fet les rases i l'he adobat. Ara ja tinc cebes plantades, ahir vam plantar fesols de mata baixa amb la Gal·la i avui en plantaré de mata alta.

I d'aquí un parell de setmanes, plantaré les tomaqueres. A veure si aquest any van millor que l'any passat.

Una sèrie climàtica de Barcelona des de 1780

En aquest enllaç trobareu un estudi molt important i significatiu de l'evolució climàtica de Barcelona des de 1780 fins a l'actualitat, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Des de 1780, quan el doctor Francesc Salvà va començar a prendre dades meteorològiques diàries de la ciutat de Barcelona, i sobretot a partir del 1855 quan comencen a prendre dades oficials a l'antiga Universitat de Barcelona, i a partir del 1913 a l'observatori Fabra.

Si ens centrem primer en la temperatura, poso dues imatges on es presenta la temperatura anual i la seva anomalia respecte la mitjana.

Amb aquestes dues imatges, es pot observar com la temperatura anual ha anat augmentant al llarg d'aquest període, +0.07º per dècada, o sigui 1.6º en tot el període. L'any més càlid va ser el 2006 i el més fred el 1816.

I centrant-nos en la segona imatge, podem veure un període fred entre 1795 i 1820, que s'associa al mínim solar de Dalton i a l'erupció del volcà Tambora el 1815. I també un altre mínim a finals del segle XIX coincidint amb un altre mínim solar i a l'erupció del volcà Krakatoa (el 1883). Pel que fa als períodes càlids, n'hi ha un al voltant del 1950 i després a partir del 1980, fruit de l'escalfament global.

Pel que fa a les precipitacions, la precipitació anual mitjana és de 592 litres, amb un màxim el 1971 amb 1.122 litres i un mínim el 1817 amb 215 litres.

Mirant les imatges, ens adonem que hi ha un període sec que coincideix també amb el mínim de Dalton (temperatures també més fredes), mentre que la resta del període és bastant estable. En tot el període, la precipitació ha augmentat a un ritme de gairebé 5 litres per dècada, però a partir del 1900 aquesta tendència disminueix, i sobretot també s'accentua en les últimes 3 dècades.

Llevantada històrica als Ports

El massís dels Ports, situats a l'extrem sud-oest de Catalunya, i en contacte amb la plana litoral del Montsià i del delta de l'Ebre, crea una palanca de 1.500 metres que fa que en determinades situacions de llevant descarregui molta pluja durant dies.

I això és el que ha passat des del divendres passat fins avui. A l'estació meteorològica dels Ports (situada a a uns 1.500 metres d'alçada han caigut 504 litres. Aquesta quantitat supera la precipitació anual de moltes zones de Ponent, i suposa més de la meitat de la precipitació de l'estació dels Ports.

A més, a molts punts de les Terres de l'Ebre s'han superat els 150 litres i això fa que els rius i rieres vagin molt plens, i la saturació del terra amb tanta aigua fa que hi hagi moltes zones inundades, com al barri de Jesús a Tortosa.Els pantans d'Ulldecona i Foix estan al 100€.

A Girona, s'han superat els 100 litres en molts punts de les Guilleries, Collsacabra, Ripollès i Alt Empordà i això ha fet que l'embassament de Susqueda estigui al 98% i el de Boadella al 94%.

I les previsions indiquen que fins dimecres la inestabilitat serà present, amb una nova tongada de pluges de cara a dimarts-dimecres.

El Moianès, 42a comarca de Catalunya

El referèndum que s'ha celebrat en 10 municipis del Bages, Vallès Oriental i Osona ha donat una victòria clara del si a favor de la creació d'aquesta nova comarca, amb un 80.32%. La participació ha estat del 47.86%.El poble on ha votat més gent ha estat Collsuspina, amb el 68.48%.

Ara només falta que els 10 municipis ratifiquin aquesta voluntat en un ple extraordinari i la llei entrarà al Parlament on s'aprovarà definitivament.

Una llevantada a cotes mitjanes

Des de divendres a la nit fins avui diumenge, la llevantada ha fet acte de presència a tot Catalunya (a excepció del Pirineu lleidatà i el nord de Ponent).

Les quantitats han estat molt abundants, però concentrades a peu de les muntanyes de la serralada prelitoral o del Pirineu (els Ports, Prades, Montseny, Collsacabra, les Alberes), perquè aquesta vegada l'efecte palanca ha estat molt més determinant. Això ha fet que al litoral les precipitacions no hagin estat tant abundants.

Si fem un resum de les precipitacions caigudes, tenim que els dos màxims els trobem als Ports (amb 314 litres) i la Vajol (a peu de les Salines, amb 200 litres). Amb més de 100 litres tenim Horta de Sant Joan, Ulldecona, Llaberia, Sant Hilari Sacalm i Joanet, Olot, Batet de la Serra i Cabanes.

A Sant Dalmai, han caigut 28 litres (dissabte al matí).

El riu Fluvià es va desbordar ahir a la tarda a Sant Joan les Fonts, el pantà de Darnius gairebé està ple, el de Susqueda arriba al 99%, i el pantà d'Ulldecona està desguassant.

Una nova comarca?

Ja fa molts anys que diversos pobles situats al voltant de Moià i que corresponen a les comarques d'Osona, Bages i Vallès Occidental reclamen la creació d'una nova comarca: el Moianès.

Avui se celebra en 10 municipis un referèndum amb la següent pregunta: "Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?"

Si el resultat és afirmatiu, es crearà la 42a comarca de Catalunya (si algun municipi guanya el no, es quedarà en la comarca actual). I a l'estiu, hi haurà un altre referèndum, en aquest cas per crear la comarca del Lluçanès.

La comarca natural del Moianès només ha estat considerada com a comarca política en una versió inicial de la divisió comarcal del 1931. Però en la divisió oficial del 1936 i la del 1988 va quedar desdibuixada.

14 metres de difèrencia

Aquesta és la diferència de la cota del mar en poc més de 7 hores al mont Saint-Michel. I aquí teniu 2 fotografies, de la marea alta i la marea baixa.

Molt poques vegades queda completament inundada la petita carretera que uneix la petita illa rocosa amb terra ferma, i ahir va quedar totalment inundada:

I si cliqueu en el vídeo següent, veureu en 1 minut tota la crescuda:

Time lapse marea

La primera llevantada de la primavera

Encara que no hem entrat a la primavera, serà uns minuts abans d'aquesta mitjanit, avui a la nit i durant demà dissabte ens afecta una llevantada, que ens portarà bastanta aigua, vent i mala mar.

En aquesta imatge prevista per demà al matí, podem veure la borrasca principal al sud-oest de la península i una borrasca secundària al sud-est peninsular, impulsant vent de llevant amb molt recorregut marítim (per això el vent i la mala mar serà molt més acusada que en altres llevantades).

I si ens centrem en Catalunya, en les imatges següents es pot veure la precipitació acumulada al llarg de dissabte. No és fins ben entrada la nit de dissabte quan la precipitació comença a disminuir:

A les comarques gironines, es poden superar els 100 litres, i atenció amb la neu que pot caure als Pirineus Orientals, amb una cota aproximada de 1.800-2.000 metres.

La gran marea del segle

Demà divendres 20 de març, a part de l'eclipsi solar i l'entrada de la primavera, també hi haurà una gran marea, considerada una de les més importants del segle. De fet, cada 18 anys hi ha una gran marea, que succeeix quan el sol, la lluna i la terra s'alineen, fent que la marea sigui molt més exagerada que no pas normalment.

A Catalunya, i en general a tot al Mediterrani, això no ho notarem gaire, perquè al ser un mar tancat, l'efecte de les marees és mínim. Es preveu que la marea sigui d'uns 20 centímetres.

Però per exemple al mar Cantàbric i, sobretot, per exemple al Mont Saint-Michel, aquesta marea es notarà i molt.

En la imatge següent es pot observar la diferència de la cota del mar, que arribarà a superar els 14 metres en només 5 hores.

Al Mont Saint-Michel, al ser una petita illa rocosa a 1 km de la costa normanda, fa que la marea sigui molt visible i plàstica. Cada dia, en unes determinades hores, la illa queda incomunicada i la carretera queda totalment inundada. Demà aquesta diferència de cota del mar serà molt exagerada.

Eclipsi parcial de sol

Demà divendres 20 de març (equinocci de primavera) hi haurà un eclipsi de sol. Serà total en una petita franja al nord d'Europa, mentre que a Catalunya serà parcial.

En la imatge següent es pot veure quina serà l'àrea visible d'aquest eclipsi:

Aquí es podrà veure des de les 09h13 i les 11h30 aproximadament.

Un eclipsi de sol succeeix quan la lluna passa entre el sol i la Terra. I sempre passa quan la lluna està en la fase nova.

La UdG perd l'àliga.

El logotip de la Universitat de Girona ha canviat. Des del 1992, una àliga era present al logotip de la universitat.

Aquesta àliga s'inspirava en l'escut històric de la dinastia reial d'Àustria. L'edifici de les Àligues (del segle XVI) va ser el lloc que va acollir el primer Estudi General (antecedent de la UdG), i que els Borbons van clausurar al segle XVIII.

En les properes setmanes, el nou logotip serà el següent:

L'àliga serà substituïda per dos claudàtors. En la nota informativa, com sempre passa, es justifica el canvi per la voluntat d'enfortir la marca i convertir-la en un element de cohesió interna.

Bé, tots són opinions.

70 anys de pau, 25 per alguns, 40 per d'altres...

El dictador Franco va commemorar el 1964 els 25 anys de la finalització de la guerra civil (que va començar ell amb un cop d'estat), amb el lema: XXV Años de Paz (1939-1964).

Evidentment, aquests 25 anys de pau eren només per uns quants, perquè molts d'altres no van poder viure en pau (i mai millor dit) fins el 1975, o si estirem, fins el 1977 (i potser alguns diran que encara no hi vivim en pau).

I a que ve això?

Perquè des d'Europa es commemora ara el 70è aniversari de la finalització de la 2a Guerra Mundial (1945), i la Casa de la Moneda d'Espanya ho ha volgut celebrar amb una moneda amb el nou rei, en felipito i el lema "70 años de paz".

Com podeu veure, són dos lemes molt igual i, a més, no es fa referència a la finalització de la 2a Guerra Mundial, com es pot veure en la imatge següent:

Però bé, tenint en compte que Franco va designar com a successor seu al pare de l'actual rei, tampoc cal alarmar-se. Tot continua "atado y bien atado".

Novetats en la història del delta de l'Ebre

Des de sempre, es pensava que el delta de l'Ebre tenia una antiguitat aproximada de 2.000-3.000 anys, i Amposta, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita eren ports.

Com es pot veure en la imatge següent, el delta es va anar formant a partir del segle XIV sobretot.

I un dels elements físics importants a remarcar és la illa de Gràcia, una illa fluvial situada actualment entre Deltebre i Sant Carles de la Ràpita, o sigui, a l'inici del delta. Fins ara s'havia pensat que aquesta illa ja existia fa uns 2000 anys, però ara es creu que la illa de Gràcia ja existia fa 8.000 anys i, per tant, ja hi havia un delta en aquella època.

A veure com evoluciona aquesta troballa (uns protozous que s'han trobat en uns sediments de 20 metres de profunditat de 8.000 anys d'antiguitat) i si això permet saber més informació sobre l'evolució històrica del delta de l'Ebre.

5 anys de l'última gran nevada

Avui fa 5 anys, el 8 de març de 2010, a aquesta hora de la tarda, a Sant Dalmai i a molts altres pobles de Girona no teníem lluny, i a més amb més d'un pam de neu.

Ja feia dies que els models meteoròlogics indicaven aquesta tendència de nevades el dilluns 8 de març. Però durant el cap de setmana, els models van començar a desinflar bastant la situació, situant la cota de neu una mica més alta (als voltants dels 500 metres). El que passa sovint (o sigui, que a mesura que s'acosti el dia D es desinfli la situació de nevada a cota zero) aquesta vegada no va passar, així que els models van errar i vam entrar el dilluns amb una primera enfarinada a la matinada. Però a partir del matí del dilluns, tot es va començar a embolicar i el plat fort va arribar a primera hora de la tarda, quan una tempesta de neu va afectar al Baix Empordà, Gironès, la Selva, Maresme, Vallès i Barcelonès sobretot.

El que podia haver acabat amb una gran nevada, va acabar amb un tall del subministrament elèctric a molts pobles de Girona, que van durar en els pitjors dels casos fins el diumenge 14.

Però al mal temps bona cara. I us poso unes quantes fotos que ara són divertides, però aquella tarda-nit de dilluns no ho eren tant: