Després d'un dissabte plujós i arribar a Vilablareix amb boira, a l'hora de la sortida el sol ja lluïa i al final el dia ens ha acompanyat, sense gens de calor.
La cursa sortia del pavelló i, després d'un tallat a una fleca, i un escalfament pel poble de Vilablareix hem anat a escalfar seriosament. Abans de començar la cursa, però, ja teníem unes quantes anècdotes, que ens havia explicat l'Emilio (retrovisor del cotxe trencat, no trobava la nova casa d'en Narcís a Girona...). Hem anat arribant tots els Trankils i ens hem disposat a fer la foto. Avui, però, la foto hi havia un Wally. Un corredor portava una samarreta aliena a nosaltres, i a més, era el presi. En Narcís ens ha fet el salt i portava la samarreta del TR Esports Parra.
Amb una mica de retard hem començat a córrer, i ràpidament en Narcís, l'Ermengol i jo ens posat al capdavant de la cursa si la mires al revés, o sigui, els últims. Després dels nervis inicials de ser últims, hem anat avançant gent. Els primers quilòmetres els hem agafat bastant tranquils. En arribar al camí dels Carlins, hem girat a mà esquerra i ha començat un tram amb alguna pujada, baixada fins arribar finalment a la pujada de Sant Roc (en Jordi Cardona s'ha tornat a tòrcer el turmell, al mateix lloc més o menys que a la cursa dels Bombers). Malgrat la pluja, pensava que hi hauria més fang. La pujada a Sant Roc és bastant dura, amb un parell de trams forts. Aquí hem deixat una mica enrera l'Ermengol. Abans de la última pujada a l'ermita, en Narcís s'ha escapat una mica, però al control l'he agafat. Hem travessat la carretera asfaltada (a la cursa dels bombers baixem per l'asfalt), i hem seguit recte, deixant una bassa de merda (pq fot una pudor!!!), amb una baixada plena de pedres i una pujada curta però molt dreta i plena de fang. Després ja començava la baixada enmig del bosc i poc abans d'arribar al camí ample, hi ha hagut bastanta gent que ha seguit unes altres marques, fent una volta i tornat gairebé a pujar a Sant Roc (en David Martí ha estat l'únic trankil que s'ha apuntat a la volta extra). Poc després d'agafar el camí ample, sentim a darrera l'Ermengol que crida presiiiii!!!! Havia posat la cinquena i ens ha avançat ràpidament. Com que aviat arribava el planer, l'hem deixat que ens avancés però ràpidament l'hem tornat a agafar. Ja estàvem al carril bici del camí dels Carlins, i després d'un parell de pujadetes, en Narcís ha proposat un pacte de no agressió (ha fet servir un altre nom, però queda dins de la privacitat) fins a l'arribada. L'Ermengol i jo hem complert el pacte; en Narcís no, perquè just a l'arribada quan ja estàvem al darrera del pavelló, ha fet una narcís atac contrarestat fàcilment per l'Ermengol i jo, arribant així tots tres junts.
Al cap d'una estona ha arribat en David, que com que està tant en forma, fa més quilòmetres dels que toca.
Un bon esmorzar, samarreta blanca i xerrada post-cursa. Entre els temes tractats, l'opa hostil cap als Trankils i la "bellesa" de les deveses de Salt.
Us deixo l'enllaç del recorregut, amb 9.81 km i 1h justa.
