I Cursa Sant Silvestre de la Bisbal d'Empordà

Avui hi havia moltes curses (Girona, Cadaqués, Canovelles, la Bisbal...), totes amb representació dels Trankils.

En Jesús i jo hem anat a la Bisbal aprofitant que hi he anat a dinar. Després d'un bon plat de pasta i de fer servir a la Gal·la d'emprovador de roba, hem anat tirant cap al camp de futbol. 

Hi havia dues curses de mainada i la dels grans. Hem anat escalfant mentre feien les curses petites i després hem anat enfilant cap a la sortida. El recorregut han sigut 3 voltes a un circuit de menys de 2 km pel passeig (una mica repetitiu, ja que pujàvem per un costat i baixàvem per l'altre). Com sempre passa amb aquestes curses, surts embalat i acabes com pots.

He fet 27'48'' en 5.5 km a un ritme de 5'03''.

En arribar, xocolata desfeta (molt calenta) i malindros.

Us passo l'enllaç

I només em falta desitjar-vos una molt bona entrada al 2014!!!

24 anys d'una altra polèmica arbitral

Si parlem de Guruceta, tothom ens ve al cap el penalt assenyalat a un jugador del Madrid en un Barça-Madrid dels 70'. Però avui fa exactament 24 anys d'un altre penalt molt polèmic.

El 30 de desembre de 1989, Brito Arceo va xiular un penalt de Serna sobre Polster ben bé 2 metres abans de la línia de l'àrea en un Barça-Sevilla. El Barça guanyava 3 a 1 i va acabar perdent per 3 a 4.

Nicolau Casaus, que mai el vaig sentir dir una paraula malsonant, va dir després del partit:  “un robo tan descarado no lo he visto en mi vida” y que “la arbitrariedad del árbitro ha hecho un mal terrible al fútbol y al deporte”

 

Dies més tard, en un partit al Camp Nou, algú va deixar anar un porc que portava el nom de Brito. 

 

Entrenament Trankils postNadal

Avui diumenge no hi havia gaires curses, i alguna que si s'apuntava a preus excessius. Així que hem quedat uns quants Trankils per anar a fer una volta i cremar algun que altre excés d'aquests dies.

Al parc del Migdia ens hem trobat en Narcís, l'Emilio, en Miguel Angel, en Sergi, l'Ermengol, en David, en Jordi Martorell i jo. Després de fer una foto de grup (amb una de sola n'hi ha prou, i a més, si la fa un que no saps qui és...) hem començat a córrer.

Com haveu pogut veure a la foto, no feia gaire fred, però la majoria anaven ben abrigats.

Hem fet el mateix recorregut que van fer uns quants el dia de Sant Esteve. Hem travessat el parc del Migdia buscant peixos al llac que hi ha i hem anat fins a Emili Grahit i aquí ja hem agafat el carril bici. Els primers quilòmetres (gairebé fins al Parc Científic) han sigut d'escalfament, a ritmes gairebé de 7' el quilòmetre. En Narcís encara té molèsties al soli (un múscul) però em sembla que era excusa per no tirar gaire. A la Creueta, el grup s'ha partit en dos separats per pocs metres. En arribar a Quart, ens hem parat a veure aigua, però la font no funcionava. Hem dit que al pavelló n'hi havia una altra i ja beuríem allà. En arribar al pavelló, la font estava més seca que el desert. Aquí al pavelló m'he enrecordat d'una anècdota que em va passar a les inscripcions de la marxa de Quart i que ha fet riure en Narcís 5 minuts després perquè no l'ha entès a la primera...

Aquí ja s'han fet els dos grups definitius, que separats per pocs metres (i també de recorregut): en Miguel Angel, en Jordi Martorell i en Sergi davant, i en Narcís, l'Ermengol, l'Emilio, en David i jo al darrera. Hem fet la poca pujada d'aquest recorregut i hem tornat a agafar el carril bici a l'alçada de can Moliner. La resta de tram hem desfet camí. El grup de davant ha pujat cap al GEiEG (per la pujada de les monges) mentre que nosaltres hem seguit el carril bici. Davant la guàrdia civil hem trobat a la Sílvia i a la Rosario i hem arribat al Parc del Migdia, on poc després han arribat la resta.

Al final, 13 km justos en 1h25'. Un bon entrenament per cremar calories. Després uns quants hem anat a fer un tallat a un bar del Pericot, ben a prop de casa d'en Narcís, així s'estalviava de caminar més.

Els canelons de Sant Esteve

60 canelons fets per Sant Esteve.

El pessebre de casa

Com és habitual, el meu pare per la Puríssima fa el pessebre a casa. Aprofita un racó al costat de la llar de foc per muntar el pessebre. I el que el fa més especial, també, és que la majoria de figures són antigues i familiars, algunes d'abans de la guerra i tot.

Resum meteorològic Novembre 2013 a Sant Dalmai

Aquest mes ha estat molt contrastat, pel que fa a temperatures i a precipitacions. Podríem dir que el mes ha estat normal termomètricament i plujós. Però cal diferenciar molt la primera quinzena de novembre i la segona.

La temperatura mitjana ha estat de 10.0º, una dècima per sobre la mitjana. Però és que a la primera quinzena de novembre, la mitjana estava 3 graus per sobre. Uns primers dies molt càlids, amb temperatures màximes superiors als 20 graus (màxima absoluta de 24.6º el dia 6), mentre que la segona quinzena amb vents de tramuntana i gregal amb màximes que no passaven dels 10 graus i uns quants dies de glaçades (6). La glaçada més forta, de -2.1 el dia 27.

Pel que fa a precipitacions, 90 litres han caigut, en una llevantada de tres dies (17-18-19). Tota la resta de mes res de res. Bé, si, el 27 de novembre van caure durant una mitja hora flocs de neu, que van enfarinar una mica les Gavarres o les Guilleries, però poca cosa.