Resum meteorològic Juny 2013 a Sant Dalmai

S'acaba un mes de juny molt atípic, sobretot per les temperatures. Podríem dir que l'estiu encara no ha arribat (sembla que ho farà ja la setmana que ve), amb unes temperatures molt a ratlla i amb unes mínimes "relativament fresques".

Si parlem de les temperatures, destacar que només un dia s'han superat els 30 graus (i per poc), 30.2º el dia 13.  I només un altre dia hem arribat als 29 graus. En canvi, la mínima més baixa ha estat de 9.3 (el dia 3), i 5 dies hem tingut mínimes per sota de 10 graus. No hi ha hagut cap nit tropical (mínima per sobre dels 20), i la mínima més alta ha estat de 19.2º (però en un dia ennuvolat on la màxima va ser molt baixa). Per tant, ni ha fet molta calor ni la xafogor ha estat present. Destacar la revetlla de Sant Joan, amb una mínima d'11.1º.

La temperatura mitjana ha estat de 19.1º (-0.8º per sota la mitjana), per tant, ha estat un mes fresc. La mitjana de les màximes ha estat de 25.1 i la mitjana de les mínimes, 13.2.

Pel que fa a les precipitacions, el mes de juny sol ser molt irregular. Aquest mes han caigut 59 litres, concentrats bàsicament en dos dies, el dia 8 (19 litres) i el dia 21 (33 dies). La mitjana és de 52 litres, per tant, podríem dir que el mes de juny ha estat normal tirant cap a una mica humit. En l'any 2013, portem 445 litres, 110 litres més que la mitjana.

Us poso una foto de l'arc de sant Martí, del dia 9 de juny:

Trotada Girona-Quart-Girona

Ahir a la tarda vam quedar per fer un entrenament trankil, amb en Narcís, la Sílvia, l'Ermengol, en Jordi Cardona i jo. La sortida era al davant de la guàrdia civil i hem anat cap a Quart, decidint el recorregut a mesura que anàvem corrent.

Els primers quilòmetres fins gairebé a Quart són planers, pel carril bici, passant pel Parc Científic i la Creueta. Malgrat que tocava el sol, no feia molta calor. Poc abans d'arribar a Quart, hem girat a mà dreta i hem fet part de la marxa de Quart però a l'inrevés. Aquí la Sílvia ha baixat una mica el ritme i hem continuat els quatres homes. El camí era bastant irregular, amb herbes, sots, basses... Enlloc de seguir el recorregut de la marxa de Quart, hem continuat per l'altre costat de carretera, amb una pujada intensa però curta (aquí en Jordi Cardona i jo l'hem feta corrent, i en Narcís i l'Ermengol s'han quedat una mica enrera). Hem apretat una mica el ritme (4'40'' aprox.) fins arribar a Quart i a la font que hi ha just abans d'agafar el carril bici.Hem begut una mica i hem esperat a en Narcís i l'Ermengol. Ara només faltava desfer camí i anar trobant molta gent corrent, caminant i en bicicleta.

En arribar, i com que havíem d'esperar a la Sílvia, hem anat a fer una coca-cola a un bar al costat de la guàrdia civil. Al cap d'una estona ha arribat la Sílvia i ens ha explicat la seva història. Resulta que s'ha perdut, no trobava el camí, ha reculat, ara cap aquí, ara cap allà. Ha acabat arribant a la carretera de Quart i ha fet autostop. Ningú es parava, fins que ha arribat un cotxe dels mossos. Els ha dit que s'havia perdut, i no sé com s'ho ha fet, però l'han pujada i l'han portada fins a la Creueta. Després ha anat corrent fins on érem nosaltres.

En Narcís ja patia molt, fins i tot volia recular, ha anat a la guàrdia civil dient que si veien una noia corrent era la seva dona.

PD: Sílvia, no cal que continuis llegint.

La veritat, en Narcís no ha patit gens, no ha fet res per anar-la a buscar. Deia que ja li havia dit que anés i tornés fins a Quart pel carril bici i que ja la trobaríem. Però ens ha volgut seguir i s'ha perdut...

Al final hem fet 13 km, a un ritme de 5'52 aprox i 1h16'. Aquí teniu l'enllaç.

I la setmana que ve, la marxa dels Molins a Calonge.

Marxa de les Ribes del Ter de Fontajau

La marxa de Fontajau és una de les nombroses marxes que s'organitzen a la ciutat de Girona. És molt popular, aprofitant la festa major, i aprofiten les instal.lacions que munten per la festa per organitzar la marxa.

A les 8h havíem quedat amb els nombrosos Trankils, entre els quals, en David, en Narcís i la Sílvia. També han vingut en Jordi Martorell i l'Edu (guanyador a la cursa de Palamós en el recorregut curt la setmana passada).

Després d'una mica d'escalfament, ens hem posat a la línia de sortida. És tant popular, que no hi ha hagut ni coet ni res de res. Un home ha cridat que ja podíem començar i tots l'hem obeït.

El recorregut és bastant curt, de 6.3 km aproximadament i molt planer. Hem sortit cap als cinemes Oscar, GEiEG fins al final del carrer i després hem agafat el caminet paral.lel al riu. Anant en grup amb en David i en Narcís, hem anat avançant gent i grupets. Hem travessat el pont de la Barca per sota, zona verda de Fontajau i passem per sota el pont de Fontjau. Un cop arribat aquí, el grup s'ha estirat, amb en David davant, en Narcís al mig (com el formatge d'un entrepà) i jo al darrera. Gairebé fins al final hem anat així. Hem arribat fins a la Nestle i hem girat cua per tornar cap a Fontajau. Al final he agafat en Narcís, i en David s'ha hagut a parar perquè ha tornat a sentir una punxada al bessó. Ens hem estalviat la pujada del pavelló (hem tirat pel dret travessant la carretera) i hem arribat al final, amb un temps de 31'06 i una distància de 6.17 km, a un ritme de 5'02'' el quilòmetre i 22 metres de desnivell positiu.

Una tovallola de regal, un entrepà, beguda i una estona de xerrada.

La propera cursa serà segurament a Calonge, d'aquí a dues setmanes.

L'hort, després d'una bona regada de 33 litres

Inundacions a la Val d'Aran

Tothom hem vist avui imatges espectaculars dels rius Garona i del seu afluent, el Nere. L'aiguabarreig d'aquests dos rius el trobem a la capital, Vielha, on hi ha hagut les inundacions més importants.

Les causes d'aquest gran cabal dels rius són bàsicament dues: la gran quantitat de neu que encara hi ha al Pirineu i les pluges abundants de les últimes 24 hores.

En aquesta imatge es pot veure com el ritme de fosa de neu en la última setmana ha estat molt important, amb registres de més d'1 metre per exemple a la Bonaigua. La cota de neu aquestes últimes hores s'ha situat a 2.900 metres i, per tant, molta neu situada per sota s'ha anat fonent.

En la següent imatge, es pot observar com a la Val d'Aran ha plogut més de 150 litres.

Tot això fa que els rius vagin molt plens. En la imatge següent es pot veure com la Garona porta més de 90 m3/s, o la Noguera Ribagorçana 185 m3/s. A més, els pantans estan molt plens, a excepció del de Canelles.

En les fotos següents, es poden veure les destrosses que ha provocat l'aigua:

PD: el riu Éssera s'ha desbordat i ha deixat aïllat Benasque i Castejón de Sos.

Informació extreta de www.meteo.cat i www.324.cat.

Marxa Mar i Muntanya de Palamós

El nom de la marxa ja té molta raó perquè malgrat ser un recorregut molt proper al mar i amb la cota més elevada situada a 63 metres, és un puja i baixa. Però anem al començament...

La sortida era a les 8h i, per tant, ens havíem d'aixecar d'hora. Amb en Narcís i la Sílvia (i la seva filla Judit) hem quedat a Girona i hem anat amb un sol cotxe. Després de fer unes quantes voltes per poder aparcar, al final aparquem en zona blava perquè fins a les 11h no es paga. En Jesús havia arribat abans i ja estava fent el cafè, així que hem anat a inscriure'ns, a canviar-nos, la foto i cap a la sortida. Allà hem trobat a en Jesús i també a l'Edu. Una mica de xerrada i sortida.

Els primers metres anàvem pel passeig i ens hem trobat amb l'Ivan, però ràpidament travessàvem Palamós cap a Sant Joan, travessant la carretera sense cap municipal. Sort que no passava cap cotxe, perquè teníem el semàfor en vermell, però tothom ha tirat recte suposant que hi hauria un municipal. En aquest tram venia la primera pujada, en asfalt, una baixadeta i una altra pujada cap al càmping King's. Aquí hi havia un home gran en bicicleta que anava tocant una trompeta... una mica d'entreteniment. Després d'un tram enmig del bosc i en baixada (amb algun ensurt per part d'en Narcís), arribàvem al primer control, darrera la platja de Castell. Aquí hi havia el desviament de la curta i la llarga. Nosaltres hem girat cap a l'esquerra per fer la llarga, i després de travessar un camp, ha començat la pujada més dura fins a la casa d'en Dalí, que té la pecularietat de tenir la porta esbiaixada.

Per un corriol ple de pedres, arrels i esglaons, hem arribat a la platja de Castell, fent un bon tram per la sorra (que incòmode és córrer per la sorra!!). Hem agafat un petit tram del camí de ronda, passant per la cala s'Alguer i arribant a la Fosca. Aquí ha començat la última pujada, per baixar cap al port, i arribada al passeig.

El recorregut ha estat de 13.56 km, en un temps d'1h23'50, a un ritme de 6'12'' el quilòmetre i un desnivell positiu acumulat de 177 metres. Aquí teniu l'enllaç.

Després d'esmorzar, banyada de peus a la platja i tornada cap a Girona.

Ja tenim les primeres tomaques de l'hort!!

La tempesta ha passat de llarg, però almenys hem tingut recompensa.

XXX Marxa de Montilivi

Avui la cursa era a Girona, al barri de Montilivi, amb sortida i arribada a la plaça Ciutat de Figueres. L'hora de trobada eren les 8h, i a aquella hora érem en David, l'Ermengol i jo. Hem esperat una estona al president, però com que no s'ha presentat, hem anat a fer un cafetó a un bar. Quan hem tornat, ja hi érem tots, amb en Narcís, la Sílvia, la Rosario (avui l'Emilio no ha corregut perquè té un bessó fotut) i l'Edu. Hem escalfat una mica i ens hem posat a la línia de sortida. Després que el president de l'Associació de veïns (suposo que ho és, i si no ho és, té tota la seva pinta) digués unes quantes paraules hem començat a córrer.

En els primers metres ja érem els últims, amb el cotxe de la policia al darrera. Vaja, el presi deu portar alguna cosa il.legal he pensat jo. Després d'un martorell atac (o sigui, apretar quan hi ha una baixada), hem agafat la ruta del Carrilet del carrer Emili Grahit i cap al Parc Científic. Els primers 3 km són planers i això fa que tot ens ho prenguem en broma. En Narcís ha comentat que es compraria una càmera per posar-se-la al cap, així podria demostrar si la crònica que escric jo diu la veritat o no. De fet, han estat les úniques paraules del presi, sempre ell tant calladet.

L'Ermengol ha quedat una mica despenjant, però abans de la pujada cap al camp del GEIET, ens ha avançat sense posar intermitent, entremig d'en David i jo. Multa!!!!!!! Aquesta pujada la fem sovint en les curses de Girona, però és dureta. Com que era la primera pujada d'avui, s'ha fet més light. En arribar a dalt, hem esperat una mica a en Narcís, hem acabat de pujar a la Creu de Palau i hem anat fins a les pistes de tennis. Hem girat a mà dreta, i baixada pel carrer Riera de Mus, deixant el Media Markt a l'esquerra i el Consell Comarcal del Gironès a la dreta. Passat el consell, gir a la dreta i forta pujada fins a trobar-nos a una zona d'avituallament. Gir a la dreta, baixada fins al Pericot i tornar a pujar fins a la residència universitària. És una cursa de puja i baixa constant. En aquesta última pujada, en Narcís i en David m'han agafat uns metres i els he anat veient fins al final. En David ha tingut una punxada al bessó, i l'he avançat just a la baixada del camp de futbol, arribant en 1h03'15, 11.4 km a un ritme de 5'33 i un desnivell positiu de 135 metres.

Aquí teniu l'enllaç.

Quan hem arribat, esmorzar, bossa obsequi (amb gorra i tovallola de lavabo) i al cap d'una bona estona, l'entrega de premis. Quan han dit el premi al veterà, una mica més i caic rodó, perquè han dit Àngel Martí i un altre cognom que ara no me'n recordo, però no era el meu. Només hagués faltat guanyar una copa al més gran!!!

Us poso unes quantes fotografies de l'Enric Torres, que ens ha vingut a veure a l'arribada:

El clot d'Espolla i el saltant d'en Martís.

Sembla impossible que a 10 minuts de l'estany de Banyoles, hi hagi el clot d'Espolla, que s'omple només quan sobresurt l'estany, i la seva aigua marxa cap al nord, a buscar el riu Fluvià, amb un tram de cascades i tot. Al final hem fet 7 km (3.5 d'anada i 3.5 de tornada), enmig de camps de conreu, vistes als Pirineus encara nevats i Rocacorba. I aquí teniu l'enllaç del recorregut efectuat.

I després, dinar al parc de la Draga, a Banyoles.