Ja feia dies, setmanes i mesos que es parlava del 9N; si es votaria, si no, referèndum, consulta, participació ciutadana i molts altres aspectes. Fins i tot, tots n'estàvem una mica cansats, però la il.lusió no.
Així doncs, ahir abans de les 8h del matí, a can Roscada (punt tradicional de votació al municipi), ja hi havia un formiguer de voluntaris per posar a punt tot el que s'havia anat preparant els dies i setmanes abans. Ja teníem les urnes posades, amb els portàtils a punt, les paperetes i els sobres i tota la informació penjada. Entre les 8 i les 9h, ja es veia que seria un dia molt transitat, perquè molt abans d'obrir, ja hi havia gent preparada per votar. Es notava a les seves cares la il.lusió per votar i per què es votava.
En obrir-se el local, i fins gairebé la 1 del migdia, la corrua de gent era constant. A dins de can Roscada, sempre hi havia 3 fileres, i de tant en tant, la cua sortia fora i arribava gairebé a la plaça Vella.
Si et fixaves amb la gent, veies molta gent molt gran, amb cadires de rodes, crosses i ajudades per familiars. Gent emocionada per poder votar la independència, encara que no fos oficial, després de passar una guerra i una dictadura. I també, molts joves d'entre 16 i 17 anys que era la seva primera vegada que podien participar en una votació i no sabien ben bé que havien de fer... A més, a tot aquest jovent (sempre que ho volguessin) se li feia una fotografia per immortalitzar la seva primera votació. També molts d'altres s'anaven fent fotografies, coneixedors que aquest acte era històric.
Malgrat les cues, no hi havia cap pressa en marxar; esperaven el seu torn, xerraven amb el del costat i un cop votat, costava de marxar, aprofitant el solet que feia.
Al migdia, uns quants voluntaris van portar pizzes, beguda, postres, en Toni Noguera entrepans, i vam poder desconnectar una mica. Quan van dir la xifra d'1.100.000 vots a la 1 del migdia, hi va haver un esclat celebrant aquesta xifra. A Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai, a la 1 ja havien votat 1.100 persones aproximadament.
Durant la tarda, malgrat algun moment on van caure quatre gotes, no hi va haver tanta gent, però continuava entrant gent. A mesura que arribàvem al final de les votacions, la segona xifra de gairebé 2 milions de vots a les 18h també es va celebrar efusivament.
I en arribar a les 20h, vam votar els voluntaris i es va començar a fer el recompte. Les tres taules van quadrar a la primera i poc després de les 21h ja es van donar els resultats finals. Unes ampolles de cava i el que va sobrar del dinar, va donar per acabada aquest dia històric, on un 68.5% del municipi va venir a votar, unes xifres molt semblants a les eleccions catalanes i només una mica per sota de les municipals. I en un ambient clarament festiu i sense cap incident.
