Aquesta marxa és una de les més antigues de Girona i també una de les més ben organitzades. La sortida és al pavelló, un lloc on ha canviat molt des de les primeres marxes, on aquí hi havia quatre pals de ferro i una teulada, i les inscripcions es feien a les escoles, i tot era de terra. Ara hi ha un pavelló, parking al costat asfaltat...
Com que no sabíem de cap bar per aquí, avui hem quedat mitja hora abans, amb en David, Emilio, Rosario, Narcís, Sílvia, Ermengol i Mònica.
Malgrat no fer molta fred, acostumats a la calor de les últimes setmanes, al principi tothom tenia fred i la gent no sabia que posar-se: si manguitos (tipus capità amèrica del presi), maniga llarga, guants, buf, o res.
Abans de començar en Narcís ha començat a tirar en bala, que si hi ha baixades, que si atacaré, bla bla bla.
Les dones han començat abans i nosaltres hem escalfat una mica. Abans, però, tocava la foto de grup (que encara no he rebut i per això no la puc penjar). I ha costat més la foto que no pas la cursa. Primer volíem que sortís gent, perquè sempre surten els cotxes. Però la gent estava una mica allunyada, i amb en David ens hem anat tirant enrera. Però hem anat tant, que el fotògraf gairebé ni ens veia. Així que ha hagut de fer una correguda per poder enfocar i disparar (ho ha fet a la segona o a la tercera).
Al final, hem anat cap a la línia de sortida, on no hi havia gaire gent corrent i cap en línia de sortida. Així que quan han disparat el coet, tothom s'ha posat a córrer una mica desperdigats. Als primers metres gairebé anàvem primers (no hi havia cap crack en especial). Hem atravessat la carretera i ens hem dirigit cap a l'autopista. L'objectiu era anar tots junts, perquè aquesta marxa és un trenca-cames, pujada, baixada i tornem a pujar. El primer quilòmetre era planer i l'hem fet bastant ràpid (5'15 aprox). Després venia ja una primera pujada i en David, l'Emilio i jo ens hem avançat una mica. Al cap d'uns metres hem avançat a les dones i hem vist que en Narcís i l'Ermengol anaven bastant endarrerits, fins que al cap d'un moment hem vist que només venia l'Ermengol.
Venia un tram de pujada d'uns 3 km (amb petits descansos) i hem anat esperant a l'Ermengol, que ens ha agafat al primer avituallament. Allà ens ha comentat que en Narcís ha notat molèsties als bessons i que girava cua. Després de l'avituallament, una pujadeta més i arribava el primer tram de baixada. Però entre baixada i baixada hi havia cada pujadeta curta però intensa que deu n'hi do. Sort que jo els hi anava dient que tot era baixada (almenys això indicava el track de l'any passat)!!! En el segon avituallament, hi havia una casa de turisme rural, i algú ha vist que deia casa naturista, vegetarians i altres coses "naturals". Els comentaris sobre aquesta casa ha durat una bona estona, imaginant-nos els homes espiant com els del control es fotien les botifarres i ells amb herbetes...
Ens hem acostat a la urbanització de Maçanet Park però no hi hem entrat. Hem acabat de baixar i hem travessat l'autopista. Aquí tornava una pujada forteta i un "falso llano", o sigui, continuar pujant però no tant dur. Aquí l'Ermengol s'ha posat a tirar però hem vist que anava afluixant, l'hem avançat i s'ha parat. També ha notat alguna molèstia darrera la cuixa, però ha arribat corrent i tot. El tram final pujàvem a un petit turonet i després baixada fins a Maçanet i arribada. En arribar, hem vist en Narcís i la Sílvia que havien reculat i ja estaven esmorzant.
Al final, el recorregut ha estat de 12.71 km, en 1h18'32'' i un ritme de 6'12 el quilòmetre. I destacar els 263 metres de desnivell positiu!!!
Aquí teniu l'enllaç de la marxa.
