dijous, 31 de juliol del 2014

El meu arbre genealògic IL: el pla de Girona o Gironella del Pla



Gràcies a l'acte de naixement de l'Oleguer Esteve Sureda i del seu pare Miquel Esteve Massa, sabem que un dels orígens d'aquesta branca familiar la tenim a Girona i, concretament, a una zona fora de la trama urbana de Girona, a la banda sud de la ciutat.

En alguna acta de naixement i en els padrons de la ciutat de Girona posa que són originaris del "Pla de Girona". Concretament, el padró més antic on apareix en Miquel Esteve Massa és el del 1777, juntament amb la Maria Anna Sureda, vivint de masovers en una casa propietat de Joan de Bitlloch.

El Pla de Girona és una àrea rural, formada per masies i camps de conreu, i creuat per diversos camins importants. Aquesta zona ha tingut diversos noms, entre els quals Gironella del Pla. Més o menys, aquesta zona té com a límits Montilivi a l'est, Palau-Sacosta al sud, Santa Eugènia a l'oest i el carrer de la Creu de Girona al nord.

En el llibre de l'Ajuntament de Girona "Girona en el segle XIII (1190-1285). Cartografia i descripció de la ciutat medieval", fan una petita referència a Gironella del Pla. Cal diferenciar, però, la masia anomenada d'aquesta manera i el barri.

La masia de Gironella del Pla (número 47 a la imatge) o més coneguda com a can Pau Birol la trobem a l'actual col.legi Bell-lloc del Pla, a l'entrada de Girona pel sud.

Si ens centrem amb Gironella del Pla o Pla de Girona com a zona més extensa, és un terreny planer, amb el riu Güell a l'oest i el riu Onyar a l'est i amb diversos camins que sortien del casc urbà de Girona. Entre ells podem destacar, el camí de Palau (número 43, actual carrer de la Rutlla), el camí barcelonès (número 44, o sigui, el camí que sortia cap a Barcelona; actual carrer Migdia),  el camí de Gironella del Pla (número 48, que portava cap a la masia del mateix nom, passant més o menys per l'actual Parc Central i travessant el barri de Sant Narcís) o el camí de Vic (número 55), que en realitat era la continuació del camí de Gironella del Pla quan anava ja cap a Aiguaviva.

Hi ha nombroses masies en aquella època, com poden ser Gironella del Pla (47), Mas Pere de Viloví (51, a l'entorn del Parc Central), el mas Bisbal (53, entre el camí de Palau i el camí barcelonès), el mas Eres (50, a la zona de l'estació de tren) o el mas Mascardell (49). Moltes d'aquestes masies no es poden ubicar amb més exactitud, ja que actualment estan desaparegudes per la trama urbana.

Per tant, pot ser que alguna d'aquestes masies fos la que va néixer i viure en Miquel Esteve Massa o on va néixer l'Oleguer Esteve Sureda, però només sabem que vivien a una casa propietat de Joan de Bitlloch.

En la imatge següent, es pot observar la ubicació del Pla de Girona en la trama actual:


dilluns, 28 de juliol del 2014

La primera conseqüència de l'assassinat de l'arxiduc hereu d'Àustria

Un mes després de l'assassinat de Francesc Ferran, hereu de l'Imperi Austro-hongarès, avui fa 100 anys, el 28 de juliol de 1914, Àustria declarava la guerra a Sèrbia.

Va ser el primer acte, que va continuar ja al mes d'agost, quan els aliats dels dos bàndols van fer complir els seus pactes i el que va ser un assassinat va esdevenir la Primera Guerra Mundial, o coneguda també com la Gran Guerra, la primera guerra de la història a nivell mundial.

El 23 de juliol Àustria havia enviat un ultimàtum a Sèrbia de 10 exigències, entre les quals destacava la prohibició de revistes que incitaven l'odi vers Àustria i la monarquia austríaca i, sobretot, obrir una investigació contra els còmplices de l'assassinat de Francesc Ferran que encara estiguessin en sòl serbi.

En un primer moment, Sèrbia hauria decidit complir totes les exigències, però, en saber que el seu principal aliat (Rússia) els recolzava fos quina fos la seva decisió sobre l'ultimàtum, va fer que Sèrbia no acceptés el punt de la investigació.

Davant la negativa de Sèrbia, el 25 de juliol les tropes militars austríaques van ser mobilitzades i el 28 de juliol l'Imperi d'Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia.


dissabte, 26 de juliol del 2014

Pastís de poma

Amb la base de la coca de iogurt, és molt fàcil fer altres varietats, que d'una manera ràpida (amb menys d'1 hora) et pot salvar o quedar mínimament bé en un postre.

Avui us explico la coca de poma. Sempre havia fet aquesta coca tallant en làmines les pomes i posant-les al damunt de la pasta, però des de fa un temps, ratllo la poma i ho barrejo tot amb la massa, així queda una coca amb un gust de poma intens i que queda millor un dia per un altre, i no queda mai tant seca.

Ingredients:

4 ous
1 iogurt
4 farina (prenent com a base el pot de iogurt)
1,5 sucre (com que el iogurt ja és ensucrat ni tiro menys. La recepta original eren 2 de sucre)
1 oli oliva
llevat
sal
4 pomes

Es barreja tot i es posa en un motlle i directe al forn. El forn l'engego ja quan començo a preparar la massa, així ja està escalfat quan poso el motlle. Temperatura a 180º i en uns 30 minuts ja està. Fer la prova de l'escuradent per confirmar que ja està cuit. Abans de servir, posar-hi una mica de sucre llustre al damunt.

El resultat???






diumenge, 20 de juliol del 2014

Ruta per Vallter

Avui amb en Narcís, la Sílvia, l'Emilio i la Rosario hem anat fins a Vallter a fer una ruta. En principi volíem fer l'olla de Vallter, o sigui, anar de Vallter 2000 al coll de la Marrana, Bastiments, Pic de la Dona, portella de Mantet i Vallter, però veient les previsions del temps ens conformàvem en fer el Bastiments.

Hem deixat els cotxes a dalt de tot i hem començat a caminar. Hem agafat una pista que puja fins a la bassa d'aigua per fer neu artificial i allà l'hem deixada per agafar pista amunt, amb més pendent. Després d'una primera suada, hem arribat a l'ull del Ter, és a dir, al naixement del riu Ter.



Des d'aquí ja vèiem el coll de la Marrana i també el Bastiments i el Gra de Fajol. He aprofitat per fer alguna foto, perquè més endavant s'ha emboirat i ja no hem vist gairebé res.

Els dos Gra de Fajol:

El coll de la Marrana:

El Bastiments:

I la boira pujant:


Hem arribat en poc més d'1 hora al coll de la Marrana i allà hem esmorzat. La boira ja ens ha enxampat i hem començat a sentir soroll d'aigua, però no plovia!! Al cap de pocs segons, ja hem sentit com arribava la calamarsa. Sort que ha durat poc i no ha sigut gaire. Això ens ha fet decidir ja a baixar una altra vegada, però aquesta vegada hem baixat cap al refugi, on hem fet una petita parada perquè plovia. Hem acabat arribant a la carretera i hem fet els últims metres fins al cotxe.

Nit tropical

Us ha costat dormir aquesta nit? Normal, hem tingut la primera nit tropical de l'estiu, amb una temperatura mínima de 20.8º.

Però serà l'última en uns quants dies, pq aquesta nit ja refrescarà més.

Per cert, pluja molt intensa, amb pedra, esclafit i altres elements violents, amb pedra a l'Escala, esclafits a Bescanó i la festa major de Sant Gregori passada per aigua. A Sant Dalmai, de moment, res, ens quedem al sud.

Mireu el radar d'ara a les 18h:



dilluns, 7 de juliol del 2014

El meu arbre genealògic XLIX: la Calella del 1885

Buscant per internet, he trobat aquest plànol topogràfic de Calella del 1885:

 



Per que us feu una idea, en l'actualitat tota la façana litoral està urbanitzada. En aquesta època, l'entramat urbà anava de la platja fins al carrer Sant Jaume (amb nombroses zones d'hortes entremig) i del carrer de les Ànimes fins al carrer de les Escoles Pies.

En aquesta imatge es poden observar com per exemple el Convent dels Frares estava molt allunyat del nucli urbà, i entre el Far i el poble hi havia nombroses masies i una zona d'hortes molt important. O per exemple el cementiri també quedava fora del poble.

Gràcies als padró del 1880, podem ubicar més o menys on vivien els meus avantpassats. Si fem un zoom al casc urbà edificat, hi podem ubicar més o menys:

 

1- En Josep Valls Plademunt i la Manuela Pica Serra, juntament amb el meu besavi Josep Valls Pica vivien al carrer Sant Josep número 64

2- En Miquel Feliu Esteve i la Francisca Vila Auladell, juntament amb la meva besàvia Paula Feliu Vila i la tia Siseta, vivien al carrer Església, número 5.

3- En Joan Maria Gay Torrent i la Narcisa Nualart Horta (pares del meu besavi Isidre Gay Nualart), vivien a les afores, en una masia de la Riera, però no sé exactament quina.

4- En Fecundo Valls Bofill i la Maria Anna Plademunt Estany vivien al carrer Jovara, 126.

5- I finalment, en Ciril Pica Buch i la Rosalia Serra Marús vivien al carrer del Raval, número 15.

El meu arbre genealògic XLVII: les guerres



La primera data que tinc d'un avantpassat és del 1662 (Marianna Villaret Rovira, de Sant Hilari Sacalm). D'aquest any fins avui han passat més de 350 anys i moltes guerres.

A mitjans del segle XVII, hi va haver la guerra dels Segadors (1640-1652) i en aquesta època tinc bastanta informació d'on es trobaven nombrosos avantpassats. A Sant Hilari Sacalm i a Castanyet hi havia la branca Terris Fauria i també la Gubau Taberner.

A Santa Coloma de Farners es va produir una de les espurnes que va causar la guerra dels Segadors. El 1640 les tropes franceses tenien el dret de passar per Catalunya i hostetjar-se als diferents pobles. Però Santa Coloma s'hi va negar i van matar al representant francès. Això va provocar que nombrosos pobles també s'hi neguessin, fins arribar a un alçament armat contra els francesos. Però no va servir de res i entre el 1641 i el 1652 Catalunya va ser ocupada per França. En el tractat dels Pirineus, Catalunya va perdre tota la Catalunya Nord i va tornar a ser espanyola.

El 1700 va arribar la guerra de Successió espanyola i Catalunya es va aliar amb el bàndol austracista. I dins d'aquesta guerra, Sant Hilari hi té un paper destacat, per la presència d'en Josep Moragues. Havia nascut el 1669 i durant la guerra va ser nomenat per Carles III d'Àustria general, comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat. Es va rendir a Cardona el 18 de setembre de 1714, però va ser arrestat el 1715, li van tallar el cap i va estar penjat en una gàbia fins el 1727.

Mentrestant a Girona, el 1711 es va produir un setge per part de França que volia acabar amb l'exèrcit austríac ubicat a Catalunya. Durant el mes de desembre de 1710 comença el setge, a final d'any cau la muntanya de Montjuic i el 14 de gener de 1711 cau la ciutat. En caure Girona, només quedaven Cardona i Barcelona com a feus austracistes.

Després de la guerra de Successió, la següent guerra fou la del Francès (1808-1814). I aquí si que tinc molta informació relacionada directament amb la meva família. Com ja us he comentat, la ciutat de Girona va patir fins a tres setges entre el 1808 i el 1809.

El primer setge va ser el 20 de juny de 1808. Els 6.000 francesos van ser derrotats per 300 soldats i 1.500 milicians en una sola nit.

El segon setge va durar del 20 de juliol al 16 d'agost de 1808.

Finalment, el tercer setge va ser el definitiu, entre el 2 de maig i l'11 de desembre de 1809. A part de les víctimes, la ciutat de Girona va quedar molt malparada. Quan els francesos van entrar a Girona, aquesta havia perdut 4.600 habitants (dels 8.743 el 1809 a 4.600 habitants el 1812), 242 cases totalment destruïdes, 48 parcialment i 104 cases deshabitades. A més, mirant els padrons, es pot observar com molts habitants situats fora muralla (com en Miquel Esteve Massa) van anar a viure a dins les muralles.

Una altra conseqüència directa d'aquest últim setge fou la sortida de l'Oleguer i la Catalina i els seus fills cap a Calella, entre el 1810 i el 1811.

En la imatge següent es veu com era Girona el 1809:
 



La ciutat de Girona de finals del segle XVIII i principis del segle XIX estava formada per dos nuclis: el casc antic (situat a la banda dreta del riu Onyar) i el barri del Mercadal (a la banda esquerra). Totes dues zones estaven emmurallades. I en les dues zones hi tenim avantpassats; al Mercadal hi trobem en Rafael Burch, i a l'altra zona l'Oleguer Esteve Sureda i la Catalina Burch Masó. A més, tenim en Miquel Esteve al pla de Girona, a l'actual pla de Palau. També es pot observar el poble de Sarrià de Ter, a l'altra costat de riu, amb el pont de Pont Major. D'aquí venia en Rafael Burch.

La següent guerra són en realitat 3, les guerres carlines. El carlisme era aquell bàndol que pretenia que l'infant Carles Maria Isidre (germà del rei Ferran VII) el succeís com a rei i no pas a la seva filla Isabel II. I als diferents pobles on hi havia els nostres avantpassats més que guerres eren batalles, o enfrontaments molt aïllats. Depenent de les zones, hi havia més presència carlista (com és el cas d'Osor o Sant Hilari). Per exemple, Osor va ser ocupada durant un temps pels carlistes, al voltant del 1875. Aquest any, per exemple, la Maria Crous Ribas (rebesàvia meva) ja estava casada amb el seu primer marit, en Salvador Vilaró i segurament vivia a can Sarsanedes.

Finalment, l'última guerra va ser la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta afectà directament a en Pere Martí Ripoll (1919-1995), membre de la lleva del biberó i que el van reclutar quan encara no tenia els 20 anys. El mes de març del 1938, el president de la República Espanyola Manuel Azaña va fer mobilitzar a tots els nois nascuts entre el 1919 i el 1921 per anar al front de l'Ebre. En Pere Martí va anar al front de l'Ebre i posteriorment el van deportar al camp de concentració de Bilbao. El 1940, però, ja tornava a ser a Calella i el 1942 ja s'havia casat amb la Rosa Gay Bayell.

A part d'en Pere Martí, un altre afectat directament i pel costat negatiu va ser en Ton Terris Fauria, assassinat a prop de Caldes de Malavella a principis de la guerra civil. La resta o eren massa joves (en Lluís Campmajó Terris només tenia 15 anys quan va acabar la guerra) o ja massa grans (els besavis Salvador Martí Gubau, Isidre Gay Nualart o en Francisco Campmajó). Això si, els bombardejos sobre Calella, Sant Hilari o Santa Coloma van ser nombrosos, però no van afectar directament les cases on vivien.