Resum meteorològic Juliol 2013 a Sant Dalmai

Com ha estat aquest mes de juliol? Ha fet molta calor? No ho sembla pas, no? Al migdia si que ha fet calor, però a les nits s'ha dormit molt bé, a excepció d'alguna nit.

Doncs, el mes de juliol ha estat molt calorós, 1 grau per sobre de la mitjana. A que no ho semblava? El fet que les nits hagin estat relativament suaus i no hàgim tingut cap onada de calor (de fet, la temperatura màxima absoluta ha estat només de 33.2º, res exagerat) pot fer semblar que no ha fet molta calor. Però ha estat una calor suportable.

La temperatura mitjana del mes ha estat de 23.7º. La mitjana de les màximes ha estat de 30.5º i les mínimes de 17.4º. La temperatura màxima absoluta ha estat de 33.2º (el dia 7) i la mínima més baixa de 14.5º el dia 5. Hi ha hagut 21 dies amb temperatures per sobre dels 30 graus i dues nits tropicals (20.5 el dia 14 i 20.3 el dia 18).

Pel que fa a precipitacions, les nombroses tempestes que hi ha hagut no ens han afectat de ple. En part, millor, perquè la majoria han anat acompanyades de calamarsa i/o pedra, amb molts mals per a l'agricultura. Per tant, prefereixo poca pluja i l'hort ben maco, que no pas molta pluja i l'hort destrossat. Han caigut 22.5 litres, la majoria el dia 17 (15 litres). Destacar la nit de trons i llamps del diumenge 28. La mitjana mensual de precipitació és de 33 litres, per tant, ha caigut la meitat de pluja. 

En relació a l'any, la temperatura mitjana anual continua estant per sota de la mitjana, -0.4º, mentre que la precipitació continua sent més elevada (468 litres respecte la mitjana de 367 litres).

A partir de demà 1 d'agost, arriba una forta pujada de temperatures. Però això ja us ho explicaré el mes que ve.

Mor Ramallets, el gat de Maracaná

El porter del Barça de les 5 copes va morir ahir a l'edat de 89 anys. Antonio Ramallets va jugar al Barça des del 1946 fins al 1961. Va guanyar 5 vegades el Trofeu Zamora com a porter menys golejat i també va guanyar 6 lligues, 5 copes del Generalísimo, 2 copes de Fires i 2 copes Llatina.

 

Tomaques de l'hort

Aquest any venen més tard (un parell de setmanes) però ja fa uns quants dies que maduren ràpidament i avui ja n'he tret mig cistell i a finals de setmana 1 cistell més segur.

XXI Marxa Caldes de Malavella

La marxa de Caldes és una de les últimes curses de la temporada, abans del descans de l'agost (encara que cada vegada hi ha més curses durant l'agost). Quan m'he aixecat, el dia estava ennuvolat i això eren males notícies, perquè malgrat no fer sol, la humitat i la xafogor serien molt elevades. I així ha estat.

He arribat a la zona esportiva de Caldes i també arribaven en Narcís, la Sílvia i la Judit. Al seu costat, hi havia el cotxe de l'Emilio, la Rosario, i el seu fill Jesús dormint al cotxe (el descans del guerrer, ja veureu el perquè).Hem anat a inscriure'ns i poc abans de la sortida, han arribat l'Ivan Pujol i el seu nebot, en Jordi.

En Narcís encara està tocat del bessó i l'ha feta caminant amb la Judit. Així que han marxat a les 8h. La resta hem anat escalfant i ja hem notat que faria molta calor. De fet, abans de sortir ja estava ben suat. A més, la marxa comença en pujada, per posar-hi més duresa ambiental.

A l'hora de la sortida, la majoria de participants ja havien sortit, així que no érem gaires (potser un centenar) que sortíem a l'hora. Com he dit, pujada per començar, i els dos primers quilòmetres són planers tirant una mica de baixada, per camins de terra. Fem un gir a la dreta després de travessar una masia que és la casa de colònies del Saint George's School i comença la pujada forta cap a l'ermita de Sant Maurici. La pujada no és contínua, sinó que hi ha trossos planers, en un d'ells hi ha l'avituallament. Amb la calor, he aprofitat per veure i fotre'm una pastilla d'isostar, perquè em notava acalorat. Fins al km 5 anem pujant, i després comença la baixada (encara que en el primer tram no tira gaire avall i amb alguna pujadeta). En una pujadeta m'he trobat a en Narcís que m'ha fet alguna foto i m'he parat uns metres per xerrar una mica. Quan ha començat la baixada forta, he tornat a tirar, fins arribar a Caldes i a l'arribada.

El recorregut (el mateix de cada any) és de 8.1 km i l'he fet en 47 minuts, a un ritme de 5'47'' el km i un desnivell positiu acumulat de 88 metres. Aquí teniu l'enllaç del recorregut.

I qui ha guanyat la cusa? Doncs en Jesús Morales i en Jordi Pujol ha quedat tercer. En Jesús ha guanyat a l'sprint a un corredor molt més veterà. Només hi ha un però a la victòria: no portava la samarreta dels Trankils!!! Però bé, el perdonem pels magnífics resultats (va quedar també entre els primers a la cursa del Clar de LLuna de la setmana passada).

Després de l'esmorzar, ens hem anat a banyar a la piscina que està al costat de l'arribada, hem fet uns quants llargs a la piscina i després hem anat al xiringuito a prendre alguna cosa.

Ruta per Sant Aniol de Finestres - Puigsallança

Avui al matí amb en Jesús hem anat fins a Sant Aniol de Finestres i hem deixat el cotxe. La nostra intenció era pujar fins al santuari de Finestres, al castell i al Puigsallança (1.011 metres). I hem començat a caminar.

Hem agafat una pista que porta a Mieres al cap de pocs metres un cartell ja indicava el PR que porta directament a Finestres. Enmig d'un bosc d'alzines, el corriol ben marcat anava pujant. Mirant cap enrera, la cinglera del Far anava apareixent.

Hem agafat un parell de vegades la pista fins que aquesta va cap a Mieres i nosaltres girem a mà esquerra, a l'alçada del mas Raspats.

Portàvem uns 45 minuts caminant i ja hem vist el santuari de Finestres dalt nostre. Una pujada una mica més forta ens hi ha dut.

El santuari de Santa Maria de Finestres data del 947 i es tractava llavors de l'església del castell de Finestres. És un edifici romànic (encara que en queda poc a causa de les diverses modificacions) d'una sola nau, amb campanar d'espadanya de dues obertures. Els terratrèmols del segle XV van fer molt mal a l'estructura. 

El camí segueix cap al Puigsallança, però volíem anar al castell de Finestres. Ens hem decantat cap a l'est, i per dalt la cinglera hem arribat al castell (en ruïnes), amb un pessebre i tot!!!

Aquí teniu un fossat del castell, amb les quatre parets.

El castells de Finestres ja està documentat al segle XI, però ja devia existir al segle X. Degut a la seva situació, la seva propietat va anar passant dels comtes de Besalú als de Barcelona. Més endavant la propietat va quedar en mans dels senyors de Porqueres (més endavant senyors de Santa Pau). El castell està gairebé desaparegut. Només en queda una estança gairebé quadrada amb murs d'uns 75 cm de gruix.

Des del castell, la perspectiva del santuari de Finestres és magnífica:

Reculem fins al santuari i tornem a agafar el camí que ens porta a l'Oratori de Finestres. En aquest tram, al costat nord apareix la fageda i al costat sud continuen les alzines.

A partir d'aquí, amb uns 25 minuts arribem dalt del cim del Puigsallança, amb visió cap a Santa Pau. La calitja fa que el Pirineu no es vegi gaire bé, però s'intueix des del Canigó, el Basegoda, el Mont i el Puigmal. Amb 2 hores i 620 metres de desnivell hem fet la primera part del recorregut.

Baixem uns metres a l'ombra i esmorzem una mica. Continuem caminant fins arribar al Faig Verd, amb un faig bastant gran i on el camí gira a mà dreta cap al coll del Grau.

Ràpidament enmig de la fageda arribem al coll del Grau on ens trobem amb una parella que fan el camí contrari. Aquí girem a mà esquerra, passem a prop de la masia en ruïnes del Grau i comencem a baixar per la vall, a vegades bastant estreta.

A mesura que anem baixant, anem trobant masies abandonades, ramats de vaques... Finalment trobem una pista més ampla, que ens porta directament una altra vegada cap a Sant Aniol de Finestres, donant per acabada la ruta.

La ruta l'hem feta en una mica menys de 3h30 caminant (unes 4 hores en total), amb una distància de 15 km i un desnivell positiu de 711 metres.

Aquí teniu l'enllaç de la ruta.

El Mont Ventoux

També anomenat el Gegant de la Provença, el  Ventor (en català) és una muntanya de 1.912 metres situat al sud-est de França, a la regió de la Provença. Malgrat situar-se molt a prop dels Alps (geològicament en forma part), se'l considera una unitat aïllada. En trobar-se a peus del riu Roine, té una perspectiva privilegiada i és visible des de molt lluny. El fort vent que bufa molt sovint fa que a la part alta del cim no hi hagi vegetació i tingui un paisatge lunar. També és característic l'estació meteorològica (que ara està en desús) i la torre de telecomunicacions.

Avui 14 de juliol, dia de França, el Tour de França acaba al mont Ventoux. Són 21 km amb 1.600 metres de desnivell i aquí s'han escrit pàgines de dramatisme. Sobretot, el 13 de juliol de 1967, quan Tom Simpson va morir pujant a aquesta muntanya, a causa de les amfetamines i alcohol. Se'l considera la primera víctima del dopatge al ciclisme.

Ja tenim l'hort a ple rendiment!!!

I Marxa Vall dels Molins de Calonge

Avui hem anat a Calonge. No hi havia anat mai a córrer. Era la primera marxa de la vall dels molins, que resseguia una vall amb diversos molins que utilitzaven l'aigua per a diverses coses. 

La sortida era a la zona esportiva, on hi ha el pavelló, el camp de futbol de gespa artificial i altres instal.lacions. Ens hem ajuntat uns quants Trankils i hem escalfat una mica. Feia bastant calor per l'hora que era, així que hem sortit a córrer disposats a passar calor.

Tot just donar la sortida, l'Emilio ha tirat endavant, en Narcís i jo hem anat junts i darrera venien la Rosario i la Mònica, que han fet la curta. Després d'atravessar el poble de Calonge, el primer tram de la marxa era un continu de corriols travessant la riera dels Molins diverses vegades, alguna vegada amb aigua, d'altres sense. En arribar al primer avituallament, els que volien fer la curta giraven i nosaltres continuàvem cap amunt. Ha vingut la primera pujada, un petit tram planer vorejant un camp de conreu, i després hem girat cap a l'esquerra amb una pujada forta. El primer tram l'hem feta corrent, però al cap d'una estona, caminant. En 400 metres hem pujat 60 metres de desnivell. Després de la pujada venia una baixada ràpida que ens portava una altra vegada al primer avituallament, i tornàvem a enllaçar amb la curta. En la pujada, he tirat una mica més que en Narcís, però l'he anat esperant després de l'avituallament. A partir d'aquí, corriols que anaven pujant i baixant, amb petites parades per avançar als que anaven caminant.

De cop i volta, hem sortit d'un corriol i ens hem trobat amb un carrer ample, sense urbanitzar, record d'una època passada on es van fer moltes bestieses (com la del niu de ferro de la Fura dels Baus que hi ha a l'entrada a Calonge). Una mica més de pujada i una forta baixada. Aquí en Narcís ha comentat que tenia molèsties a un bessó. Hem anat tirant, amb alguna altra pujadeta fins arribar a una masia mig en ruïnes. Al km 11 aproximadament, el bessó d'en Narcís ha dit prou i ha hagut de parar. Així que hem fet la resta de la cursa caminant (bé, ell trotant una mica i jo caminant). Hem atravessat la C-31, hem trobat l'últim avituallament, i aquí la llarga feia una volta i la curta anava directa a l'arribada. Tal i com estava en Narcís, hem decidit tirar pel dret i anar directe a l'arribada.

Quan hem arribat, ja hi havia tota la resta de Trankils. Hem esmorzat, a l'Emilio li ha tocat un joc de mainada en un sorteig. Hem acabant anant a Sant Antoni de Calonge a fer un bany i a prendre el toc, en una terrassa que s'hi estava prou bé, malgrat la calor.

Al final, la cursa ha estat de 13.5 km, en 1h40'47'' i un desnivell positiu acumulat de 156 metres.

Aquí  teniu l'enllaç del recorregut.

Carbassó farcit

S'arrenca el bull a un carbassó partit per la meitat longitudinalment. Un cop escaldat, es treu la polpa i es barreja amb el que vulguis. Avui ho he barrejat amb tonyina i ceba, passat una mica per la paella. S'hi pot posar qualsevol cosa. I a sobre, si es vol, una mica de formatge i gratinat al forn. Per cert, la ceba i el carbassó és del meu hort.

 El resultat?