L’onada de calor va començar pel sud de la península Ibèrica cap al 25 de juliol, arribant al seu punt àlgid entre el 28 i el 31 de juliol
i s’allargà fins al 7 d’agost, sobretot per la part sud i central de la
Península. Va estar caracteritzada per una situació de gran estabilitat
atmosfèrica (que va permetre una elevada insolació) i vent en calma,
fent que la temperatura màxima es disparés als llocs més càlids de la
Península i l’interior del país. A la costa mediterrània el màxim va
tenir lloc després d’un o dos dies de ponent abrasador.
El 28 de juliol de 1876 van registrar-se 40,0 °C a Tortosa.
Tot i que pot semblar una temperatura gens excepcional, no és un valor
que s’assoleixi cada estiu a Catalunya (actualment a dos de cada tres
estius es registra en algun punt del país i en dies aïllats un valor
superior o igual als 40 °C), i menys en el context del segle XIX.
Us poso un llistat amb les temperatures màximes d'aquells dies a Catalunya i a Espanya.
A la premsa de l’època es va ressaltar l’excepcionalitat de la calorada viscuda, realment inusual per trobar-se a les acaballes del període fred conegut com la Petita Edat del Gel. Per ella també se sap que la gent dormia als balcons i als carrers per passar millor la calor de la nit, sobretot a l’interior de la Península, i que alguns obrers i gent del camp van patir cops mortals de calor per treballar massa estona a ple sol. Possiblement feia segles que no s’havia donat un episodi de calor tan intens, però a partir d’aquell moment la freqüència i durada de les calorades ha augmentat de manera significativa a Catalunya.
Per cert, enllaçant aquesta situació amb el meu arbre genealògic, en Salvador Martí Gubau (besavi meu), va néixer un 26 de juliol de 1876 a Santa Coloma de Farners i, per tant, en plena onada de calor històrica. Com devia patir el meu besavi i també la meva rebesàvia Maria Gubau Taberner!!
