Uni Girona vs Barça a Vilobí d'Onyar, el diumenge 23 de setembre

Si si, ho heu llegit bé. L'Uni Girona, actual subcampió de la Liga Dia, jugarà el diumenge 23 de setembre un partit amistós a Vilobí d'Onyar contra el Barça.

Avui s'ha fet públic els partits amistosos que jugarà l'Uni abans d'encetar la temporada oficial, l'11 d'octubre a Salamanca contra el Perfumerías Avenida de la Supercopa.

La pretemporada arrancarà el 12 de setembre, però sense les jugadores que estaran al Mundial (Laia Palau i Bea Sánchez) i tampoc Núria Martínez (només la primera setmana) que jugarà l'Europeu 3x3.

GeieG-Uni Girona, dijous 20 setembre, a les 20h a Sant Narcís
Uni Girona -Barça, diumenge 23 setembre, a les 18h a Vilobí d'Onyar
Lima Horta-Uni Girona, dimecres 26 setembre, a les 20h a Barcelona
Uni Girona-Valencia, dissabte 29 setembre, a les 19h30 a Figueres
Final Lliga Catalana encara sense rival, el cap de setmana 5-7 octubre a Fontajau

Ruta per Montserrat: del monestir a Sant Jeroni

Des del mateix monestir, si baixem pel carrer ens trobem amb una font i un monument dedicat a l'abat Oliba, fundador del monestir de Montserrat. D'aquí surten unes escales amb el rètol de Sant Jeroni, que se segueix fins dalt del cim.

El primer tram de pujada és ple d'escales, anomenades les escales dels pobres, perquè era el lloc on hi havia una casa que acollia a la gent sense recursos. Anem seguint pujant escales, amb el torrent de Santa Maria a mà esquerra.

Passem pel pas dels Francesos, un pas molt estret tancat per una de les típiques roques de Montserrat.

Després d'una mitja hora, arribem al pla dels Ocells i les escales deixen pas a un camí estret que travessa de tant en tant el torrent de Santa Maria.

Arribem a la cruïlla amb el camí que ve del pla de les Taràntules (funicular de Sant Joan), que és per on baixaré. Però ara girem a la dreta i ràpidament arribem a l'ermita de Sant Jeroni i al cim culminant del massís, Sant Jeroni (1.235 metres i cim culminant de les comarques del Bages, Anoia i Baix Llobregat), ja dins una boira que no deixa veure gairebé res. En 1h10' he salvat els més de 500 metres de desnivell.

Algunes fotos i desfaig camí fins a la cruïlla del camí vell. Es planeja una mica fins arribar al pla de les Taràntules, on arriba el telefèric de Sant Joan.

Aquí, enlloc de continuar baixant, agafo la pista que porta a la capella de Sant Joan i les ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena, destruïdes durant la guerra del francès. Només hi ha la capella de Sant Joan dreta, més moderna.

Un cop tornat al telefèric, seguim la pista emporlanada que gira cap al vessant de Collbató, passem per l'ermita de Sant Miquel, observem les magnífiques vistes del monestir des de la Creu de Sant Miquel i s'arriba al monestir passant per davant l'estació del telefèric de Sant Joan.

La plaça ja s'ha fet petita

Els últims dies, les màquines ja han començat a treure l'asfalt de la zona d'aparcament i ahir ja van començar a menjar-se la part de la plaça que es convertirà en aparcament en bateria. També han acabat de perfilar la vorera i els passos de vianants.

Pel que fa als terminis, primer van dir 10 setmanes, però ara han dit 18. Ja fa unes 5 setmanes que van començar, així que a mitjans novembre haurien d'acabar. Ho anirem seguint.

Continuen les obres a la plaça de Sant Dalmai

El Puigsacalm, des del coll de Bracons

El Puigsacalm és el cim culminant de la serralada Transversal, amb 1.505 metres i domina tota la vall d'en Bas, amb el seu perfil retallat.

És una pujada curta (1h05 de pujada i gairebé 400 metres de desnivell positiu), però maca perquè travesses fagedes, prats, passes per una font i, fins i tot, un pessebre i un botiquin.

Des del coll de Bracons, s'ha de grimpar una mica per trobar el corriol, amb un pal informatiu que es veu des de la mateixa carretera. Un cop agafes el corriol, entres dins la fageda amb boix, ple d'arrels i pedres. Amb la boira que hi havia fins la font, s'havia de vigilar.

S'arriba al coll de Sant Bartomeu i ens adentrem a una altra vessant de la muntanya. El camí cada vegada es fa més ample i arribem al trencant que va cap a Vidrà. Nosaltres seguim les indicacions del Puigsacalm, i de seguida arribem a la font Tornadissa.

Ara hi ha un tram fort de pujada fins als Rasos de Menter, on el bosc desapareix i arriben els prats. Una pista ben ampla i nova trenca aquest paisatge.

Resseguint sempre la línia que separa el bosc i els prats, travessem una porta, i arribem de seguida al collet dels Clivillers, passem pel costat del pessebre i un botiquin, i l'última puja ben costeruda fins al cim.

Des de dalt, avui que hi ha boira cap a Osona i Bellmunt, i força calitja, les vistes no són gaires bones, però es veu el Montseny i Rocacorba.

Això si, es gaudeix de la boira com salta d'Osona cap a la vall d'en Bas.