El primer tram de pujada és ple d'escales, anomenades les escales dels pobres, perquè era el lloc on hi havia una casa que acollia a la gent sense recursos. Anem seguint pujant escales, amb el torrent de Santa Maria a mà esquerra.
Passem pel pas dels Francesos, un pas molt estret tancat per una de les típiques roques de Montserrat.
Després d'una mitja hora, arribem al pla dels Ocells i les escales deixen pas a un camí estret que travessa de tant en tant el torrent de Santa Maria.
Arribem a la cruïlla amb el camí que ve del pla de les Taràntules (funicular de Sant Joan), que és per on baixaré. Però ara girem a la dreta i ràpidament arribem a l'ermita de Sant Jeroni i al cim culminant del massís, Sant Jeroni (1.235 metres i cim culminant de les comarques del Bages, Anoia i Baix Llobregat), ja dins una boira que no deixa veure gairebé res. En 1h10' he salvat els més de 500 metres de desnivell.
Algunes fotos i desfaig camí fins a la cruïlla del camí vell. Es planeja una mica fins arribar al pla de les Taràntules, on arriba el telefèric de Sant Joan.
Aquí, enlloc de continuar baixant, agafo la pista que porta a la capella de Sant Joan i les ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena, destruïdes durant la guerra del francès. Només hi ha la capella de Sant Joan dreta, més moderna.
Un cop tornat al telefèric, seguim la pista emporlanada que gira cap al vessant de Collbató, passem per l'ermita de Sant Miquel, observem les magnífiques vistes del monestir des de la Creu de Sant Miquel i s'arriba al monestir passant per davant l'estació del telefèric de Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada