Atenció a dilluns perquè segons les previsions sembla ser que ens afectarà una DANA(el que abans en dèiem una gota freda), o sigui, una Depressió Aïllada a Nivells Alts amb pluges que poden ser molt intenses ja a partir del dilluns i dimarts, amb quantitats que podrien superar els 100 litres.
En la imatge següent es mostra la precipitació prevista el dilluns (només el dilluns, no en tot el període):
Com bé diu la seva definició, una DANA no es veu en un mapa isobàric, sinó que és una depressió en alçada, normalment amb vents de llevant o xaloc en superfície, i aire fred en alçada.
divendres, 30 d’octubre del 2015
dijous, 29 d’octubre del 2015
dimarts, 27 d’octubre del 2015
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Què li ha passat a la Tosquija?
La última Tosquija que es va publicar va ser al mes de març, fa 7 mesos, i no ha tornat a sortir.
Que s'ha perdut?
Des de llavors, hi ha hagut unes eleccions municipals, un canvi de partit de govern i d'alcaldessa, dues festes majors, una Diada a Barcelona, però res...
Esperarem...
Comença la 11a legislatura del Parlament de Catalunya
Carme Forcadell ha estat votada com a presidenta del Parlament, amb els vots de Junts pel Sí, la CUP i 5 dels 11 diputats de Catalunya Si Que Es Pot.
El vicepresident primer serà Lluís Corominas de Junts Pel Si, mentre que el segon serà per José María Espejo-Saavedra de Ciutadans.
Les secretaries seran per Anna Simó (Junts Pel Sí), David Pérez (PSC), Joan Josep Nuet (Catalunya si que es pot) i Ramona Barrufet (Junts Pel Sí).
diumenge, 25 d’octubre del 2015
dimecres, 21 d’octubre del 2015
Qui no paga a Olot no paga enlloc
L'escorcoll de la Guàrdia Civil a l' Ajuntament d'Olot ha deixat una estampa si més no curiosa. Segons han confirmat a l'ARA fonts municipals, la Policia Local de la capital de la Garrotxa ha sancionat la Guàrdia Civil perquè ha deixat mal estacionats
davant del consistori els vehicles de la benemèrita mentre escorcollava
les dependències municipals a la recerca de documentació relacionada amb el 3%. La denúncia l'ha posat en persona el cap de la Policia Local.
dilluns, 19 d’octubre del 2015
L'ampliació de l'Hipercor, a primers del 2016
El projecte d'ampliació amb dos pisos més del centre Hipercor de
Girona segueix endavant i la voluntat de l'empresa comercial és que les
obres es puguin iniciar els primers mesos de l'any 2016. Fonts d'El
Corte Inglés ratifiquen l'interès de “començar les obres tan aviat com
sigui possible”, ja que ara, amb el projecte acabat de definir, pertoca
al consistori i, posteriorment, a la comissió d'urbanisme donar el
vistiplau definitiu a aquest important projecte d'ampliació. L'empresa
espera que no hi hagi entrebancs perquè l'obra pugui iniciar-se el
primer trimestre, tenint en compte que el projecte ja s'ha treballat i
consensuat amb el consistori i amb la Generalitat. Es tracta d'una obra
llarga que el projecte situa per sobre dels dos anys, un fet que podria
situar l'obertura de l'ampliació a finals de l'any 2017 o principi del
2018.
Els responsables de comunicació de la firma recorden que l'obra
proposada “és de gran magnitud”, ja que s'està “parlant d'uns 8.000
metres quadrats, que és pràcticament com si es fes un edifici nou”.
L'obra serà complexa perquè es farà sense que en cap moment es tanqui
l'activitat en la resta plantes i intentat minimitzar els efectes que
puguin tenir els treballs. Els dos pisos nous s'afegiran així als 45.000
m² quadrats de què disposa ara Girocentre. L'obra comportarà canvis
substancials a l'edifici, com sts una nova entrada i la reurbanització
de la plaça Salvador Dalí, on també s'aprofitarà per ampliar
l'aparcament subterrani del centre comercial. Cal recordar que,
inicialment, Hipercor pretenia ampliar ocupant uns 2.400 metres quadrats
de la plaça. El projecte es va aprovar amb compensacions de l'empresa a
l'Ajuntament, però, finalment, es va replantejar perquè s'ampliés
l'edifici amb dos pisos nous.
El projecte entrat en el consistori evidencia
que un dels canvis més importants també serà el canvi de marca que
suposarà el creixement del centre. Com ja s'havia intuït en els primers
esbossos que havien sortit a la llum ara fa menys d'un parell d'anys, el
centre resultant adoptarà el nom de El Corte Inglés, un fet que
evidencia l'aposta de l'empresa pel centre gironí, i que ara es confirma
pels documents del nou projecte entrat per part de l'empresa a
l'Ajuntament de Girona.
La plaça Salvador Dalí es contemplava com un
punt d'emmagatzemament de material si es cobria la via convencional. Per
aquest motiu, El Corte Inglés va haver d'informar Adif del projecte
d'ampliació en dansa per a la seu gironina i l'ens públic no va posar
cap trava perquè es pugui tirar endavant l'ampliació i la transformació
d'aquesta plaça. El renovat centre comercial i el canvi urbanístic amb
el nou El Corte Inglés anirà en paral·lel a l'obra de la nova clínica
Girona, un fet que permetrà canviar de manera radical l'entrada des del
sud a la ciutat de Girona.
Ja comencen els moviments per a la composició del Parlament
Aquest divendres o com a màxim el dilluns que ve (d'aquí una setmana justa) s'ha de celebrar el primer ple del Parlament d'aquesta nova legislatura.
I ja tenim dues notícies cabdals: ERC proposa Carme Forcadell com a presidenta del Parlament i la mesa del Parlament tindrà, segurament, majoria absoluta independentista.
La que havia estat presidenta de l'ANC serà la candidata a presidir el Parlament de Catalunya a proposta d'ERC. Però perquè això sigui així, la CUP hauria de votar a favor, almenys alguns dels seus diputats.
També avui s'ha sabut que la mesa del Parlament serà previsiblement independentista, amb 4 dels 7 seients per Junts Pel Sí (3) i la CUP (1), i Ciutadans, PSC i CSQP 1.
La CUP encara no ha dit res.
Si la CUP no acceptés ocupar el quart lloc, Junts pel Sí només tindria 3 seients i, per tant, no hi hauria majoria absoluta indenpendenntista. La importància de la mesa és important perquè és aquest òrgan qui decideix què es presenta i què no es presenta per poder debatre posteriorment al Parlament.
dissabte, 17 d’octubre del 2015
L'aiguat de Sant Lluc, 75 anys
El 17-18 d'octubre del 1940 (avui fa 75 anys) es va produir un dels aiguats més importants del segle XX a les comarques gironines.
El Ter, el Fluvià i la Muga van assolir cabals que s'han mantingut
com a rècord històric, i les precipitacions acumulades en 24 hores van
ser les més elevades de què es té constància a Europa. L'aiguat es va
concentrar a banda i banda del Pirineu, i es va endur tots els sistemes,
rudimentaris, de control de pluja i de cabals. En va quedar només un, a
l'Allau, a la conca del Tec, al Vallespir, que va registrar 840 litres
per metre quadrat en aquell episodi. Els estudis posteriors fan
augmentar aquest registre fins a gairebé 1.000 l/m², que es calcula que
també és la quantitat d'aigua que va caure al vessant sud del Pirineu, i
es manté com el rècord europeu de pluja en un dia.
El resultat va ser un cabal dels rius espectacular durant el 18
d'octubre, dia de Sant Lluc i que va donar el nom popular a l'aiguat.
Sobretot als rius principals, i en menys mesura als rius secundaris i a
les rieres costaneres. Les pluges es van concentrar a les capçaleres
dels rius, i el resultat va ser de 2.400 metres cúbics per segon al Ter a
Torroella de Montgrí, al Fluvià es
van assolir 2.000 m³/s a Garrigàs
i a la Muga desembocaven 1.200 m³/s a Castelló d'Empúries
Les inundacions van ser conseqüència de
les intenses pluges que van caure sobre el territori els dies previs a
la sortida de mare dels rius: es van arribar a comptabilitzar vuit-cents
litres per metre quadrat en un sol dia –una quantitat absolutament
excepcional–, i en alguns indrets es van acumular fins a 2.000 litres
d’aigua durant tot aquell període de pluges de tres o quatre dies.
L’informe redactat tres anys més
tard per la Comisaría General de Regiones Inundadas, xifra en 90 les
víctimes humanes, 58 els ponts destruïts, 25 els km de carretera
desapareguts i 12 els km de ferrocarril danyats, a més de 165
indústries, 149 comerços, 230 finques urbanes i unes 174.192 ha de
terres de conreu afectades. En conjunt, unes pèrdues que aquest informe
valora en uns 120 milions de pessetes».
Les pèrdues més quantioses es produïren en el
capítol industrial. La indústria tèxtil, en la seva condició de sector
productiu més important i que ocupava un major nombre de persones a
final del 1940, en fou la més perjudicada. Resultaren malmesos els
edificis industrials, la maquinària i les primeres matèries, però també
moltes de les preses i canals que movien les turbines que permetien la
transformació d’energia hidràulica en energia elèctrica. Poblacions com
Torelló, Manlleu, Ripoll, Olot, etc., veieren com les seves fàbriques de
filats i gèneres de punt, però també d’unes altres d’importància local
([...] la metal·lúrgica a Manlleu i Ripoll, la imatgeria religiosa, els
adobats i l’alimentària a Olot, per exemple) patien l’acció de l’aigua.
En definitiva, uns danys industrials que s’avaluaren en uns 36 milions
de pessetes i 7.500 obrers en atur».
I tot plegat en un territori
que acabava d’iniciar la seva lenta recuperació en tots els ordres
després del recent final de la Guerra civil espanyola, la qual cosa va
agreujar encara més els efectes destructius d’aquelles violentes
inundacions i la penúria en què vivia el comú de la ciutadania.
La
funerària Poch estava en aquell temps al carrer Santa Clara, en una
casa que donava a l’Onyar; la crescuda de l’aigua va trencar un envà de
la galeria de la funerària, i uns quants taüts que hi tenien van anar a
parar al riu. I molta gent es pensava que l’aiguat havia afectat el
cementiri, i que allò eren taüts amb gironins a dins que anaven riu
avall....
A la ciutat de Girona s’hi han
produït 123 aiguats, segons el llibre Girona: rius, ponts i aiguats
(1982), però el de Sant Lluc del 1940 es troba entre els més recordats
per diversos motius. En primer lloc, per les víctimes mortals que va
produir, però també perquè la crescuda dels rius causada per les
intenses pluges dels dies anteriors va provocar que es desbordessin al
mateix temps el Ter, l’Onyar i el Güell: el Ter va inundar tota la
Devesa i el carrer de Figuerola; el Güell va ser el responsable de
l’ensorrament del pont de pedra situat al capdavall de la Ronda Ferran
Puig, conegut com Pont de Mart o pont de Can Vidal (per la proximitat
d’una empresa de gasoses), i l’Onyar va arribar als dos metres d’alçada
en determinats indrets del casc urbà, com ara els carrers Ballesteries,
Calderers i Barca, generant les conseqüents destrosses en els comerços i
de la zona (es van arribar a inundar amb més o menys intensitat una
vintena de carrers i places del barri vell).
El diari gironí El
Pirineo d’aquell mateix 18 d’octubre ja informava dels aiguats (era
vespertí), i s’hi podia llegir que «las aguas, irrumpiendo por la
ciudad, han inundado las calles bajas, de ambos extremos llegando a
calles y plazas en los que tan sólo en muy pocas ocasiones parecidas
habían llegado». I dedicava una especial atenció a l’enfonsament del
pont de Can Vidal, on es van produir algunes de les víctimes mortals
d’aquelles inundacions. Com apunta Enric Mirambell, «hi havia molta gent
que volia veure la crescuda del riu des del pont, i la força de les
aigües es va endur el pont, i diverses persones van ser arrossegades riu
avall».
El Pirineo informava d’aquesta manera d’aquells fets:
«Muchos voluntarios abnegados aprovecharon la primera oportunidad para
socorrer y salvar los vecinos de las casas contiguas al paseo de la
Dehesa que tan serio peligro les amenazara durante la crecida de la
inundación. El cuadro era desolador al ver aquellas gentes; mujeres,
ancianos y niños bajo el dominio de la dura emoción por que habían
pasado. Y he aquí que a eso de las tres de la tarde mientras se llevaban
a cabo estas operaciones y numerosos grupos de curiosos se hallaban en
las inmediaciones del puente sobre el Güell que da acceso a la Dehesa,
por la Ronda de Fernando Puig, el arco del mismo se hundió arrastrando
tras de si a las personas que se hallaban encima que según se dice son
unos 10. El caudal era tan copioso y la corriente tan rápida que nadie
pudo intentar el salvamento de las infelices víctimas. A la hora de
escribir estas lineas sólo sabemos ha podido ser recogida una mujer la
cual falleció a los pocos momentos».
A més, l’ensorrament del pont
va provocar l’aïllament d’un gran nombre de persones, l’intent de
rescat de les quals va provocar una altra mort, en aquest cas d’un
personatge il·lustre, l’alferes Huarte, que dirigia els treballs:
«Fuerzas de la tercera Compañía del Batallón de Trabajadores núm. 69,
con la colaboración de elementos de Falange, dirigidos por el Alférez
Jefe de la mencionada Compañía, don Hermógenes Huarte Gorría, lograron
tender una pasarela en substitución de la parte del puente hundida y por
ella salvaron a un gran número de personas».
El Pirineo del
19 d’octubre aportava una altra dada que evidenciava la magnitud del
fenomen que es va viure aquells dies: «La altura máxima que llegaron a
alcanzar las aguas del Ter al pasar por nuestra ciudad era de más de
siete metros sobre el nivel ordinario, abarcando una anchura de tres
kilometros».
Víctimes mortals a la Garrotxa
L’aiguat
de Sant Lluc del 1940 també va tenir més dimensió a la Garrotxa perquè
igualment hi va provocar víctimes mortals. I com en el cas de Girona,
tampoc no se sap del cert quantes van ser, tot i que s’apunta que sis:
un taxista d’Olot que va morir negat a Les Preses perquè se li va parar
el motor del cotxe i no va tenir temps de fugir de la zona, que va
quedar inundada de cop, i alguns habitants (entre cinc i vuit) del molí
del Collell, que van desaparèixer aigües avall.
Però les
destrosses provocades per les inundacions en aquesta comarca, com en
bona part de les comarques gironines, van ser molt nombroses. Per citar
alguns exemples, va quedar destruït el pont de pedra de Castellfollit de
la Roca (que mai més no seria reconstruït), van patir greus destrosses
moltes indústries de la zona, àmplies zones d’Olot van quedar negades
per les aigües (el documental Memòries de l’aiguat d’Olot rememora
l’episodi amb imatges antigues i testimonis de persones que el van
viure), els camps de conreu van patir danys...
De fet, Gironès,
Garrotxa, Ripollès, Selva i Alt i Baix Empordà van ser les comarques més
afectades per l’aiguat del 18 d’octubre del 1940, i en totes elles s’hi
van produir els efectes similars ja comentats. Els desbordaments de
rius com el Fluvià, el Daró, la Muga, el Manol i tot d’afluents va negar
àmplies zones de l’Empordà, mentre que la crescuda del Ter causava
problemes en municipis com Sant Julià del Llor, Bonmatí, la Cellera,
Anglès, Amer...
Per citar algunes de les afectacions generades per
les inundacions, aquells dies, en el conjunt de les comarques
gironines, en recollim algunes de les publicades pel diari El Pirineo:
un tren va descarrilar en un pont sobre el Fluvià situat entre Camallera
i Sant Miquel de Fluvià; les plantacions d’arròs de Pals van quedar
arrasades, i es va perdre tota la collita; a Bàscara, dos camions
carregats de peix van ser arrossegats per la corrent del Fluvià quan
intentaven travessar-lo; el Bisbe Cartañá, que es trobava de visita
pastoral a la Garrotxa, es va haver de quedar 48 hores a les Preses
perquè el poble havia quedat aïllat; àmplies zones de conreu de l’Alt
Empordà van donar per perdudes també les collites; igualment en moltes
granges de les comarques gironines el bestiar va morir ofegat; ponts
destrossats, carreteres enfonsades, vies de ferrocarril tallades,
carrers plens de runa i de fang,... Un autèntica devastació.
L’Ajuntament
de Girona, en un ple municipal celebrat el 22 d’octubre, va acordar
suspendre la programació de les Fires i Festes de Sant Narcís, i
mantenir únicament els actes religiosos previstos. I el 30 d’octubre es
va celebrar a la Catedral una missa en memòria de les víctimes dels
aiguats. I en paral·lel, va començar arreu de Girona la reconstrucció de
tot allò que havia quedat afectat per l’acció de les aigües. Es va
constituir l’abans esmentada Comisaría General de Regiones Inundadas, es
van rebre donatius, es van obrir subscripcions populars, diversos
ministres (el d’indústria i comerç, el d’obres públiqiues...) van
visitar les zones afectades...
Aiguats
posteriors i inundacions en zones construïdes després dels anys 40 (Sant
Narcís, a Girona, per exemple), evidencien que encara es trigaria
dècades a posar fil a l’agulla per executar els projectes que
permetessin resoldre, almenys en part, aquest problema.
Informació extreta de:
DIARI DE GIRONA
PUNT AVUI
dijous, 15 d’octubre del 2015
75 anys de l'únic assassinat a un president democràtic durant la 2a Guerra Mundial
Avui fa 75 anys el president Lluís Companys, escollit democràticament pel poble de Catalunya va ser assassinat per la dictadura franquista.
És l'únic president democràtic assassinat durant la 2a Guerra Mundial. El que no van fer els nazis, ni els USA, ni el feixisme ho va fer Franco. I el pitjor és que ningú encara no ha demanat perdó.
I avui, el president Artur Mas va a declarar com a imputat al Tribunal per haver posat urnes el 9 de novembre per saber l'opinió dels catalans.
Així anem i és per això (i d'altres motius) que molta gent molt marxar d'Espanya.
dimecres, 14 d’octubre del 2015
No hi ha aparcament? Em foto al mig de l'entrada
Eh, i tan tranquil!!!! Avui he volgut aparcar davant del casal jove a Vilobí i m'he trobat amb això. Aquest cotxe aparcat al bell mig de l'entrada.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Diari d'escalada de Lluís Campmajó Terris (16): el final
Dins del diari, hi havia aquesta flor, que devia agafar algun dia mentre el meu avi estava fent marxes, o escalant, o potser rentant la roba al riu.
70 anys després continua ben viva.
dilluns, 12 d’octubre del 2015
Manifestació 12-O a Barcelona
5.000 persones no han omplert la Plaça Catalunya de Barcelona. Us poso una foto de www.mon.cat. Com podeu veure, la circulació de cotxes no ha estat tallada a la cruïlla del Passeig de Gràcia. Com deien l'11-S, la majoria silenciosa no s'ha manifestat...
Arriba la fred d'aquí a uns dies
No serà per quedar-s'hi, però a partir de demà dilluns cada dia baixaran una mica les temperatures i el màxim serà divendres-dissabte, amb mínimes que per aquí poden rondar els 5 graus, i glaçades al Pirineu i Pre-Pirineu. Però pluja (i neu al Pirineu), res.
Us poso unes quantes imatges de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 metres aproximadament). Si us fixeu, la massa freda de color verd (0ºC) va baixant del nord d'Europa fins arribar als Pirineus.
A Sant Dalmai, la temperatura a 1.500 metres podria arribar a uns 3º, amb unes màximes de cara a divendres-dissabte que difícilment arribarien als 20 graus i amb mínimes al voltant dels 5 graus.
12-O Res a celebrar
Si fos encara una celebració patriòtica d'afirmació nacional (com ho són la majoria de diades nacionals), tampoc; però si és una celebració d'un genocidi cultural, encara menys. Més que celebrar, s'hauria de començar a condemnar...
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Enquesta El Pais 20-D
Avui El País, aquell diari que abans s'autoanomenava d'esquerres i ara és semblant a ABC, la Razón o el Mundo, fa pública una enquesta sobre les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Només publiquen intenció de vot, no diputats, perquè això suposo que els fa treballar una mica més i no fos cas que s'estressessin.
En resum, empat tècnic entre PP i PSOE, amb Ciutadans trepitjant els talons i Podemos que cau bastant. IU es manté com sempre, i de la resta de partits res de res.
dissabte, 10 d’octubre del 2015
divendres, 9 d’octubre del 2015
L'aparcament de la Copa, de pagament??
L'Ajuntament de Girona preveu implantar un “pagament tou” a
l'aparcament de la Copa per garantir més rotació i evitar que molts
vehicles hi aparquin durant dies. La proposta de l'equip de govern és
que els conductors que vulguin aparcar en aquest pàrquing ho facin per
dos euros al dia i que, a canvi, sigui un aparcament controlat i
vigilat. Així ho confirma el tinent d'alcalde de Mobilitat, Seguretat i
Via Pública, Joan Alcalà, que explica que la mesura “es portarà a
aprovació en les pròximes ordenances i taxes per al 2016”, que
habitualment s'aproven en un ple extraordinari al voltant de Fires. Però
Alcalà explica: “Encara no sabem quan s'implantaria, la incorporació
als preus públics és per tenir-ho a punt.”
El responsable municipal també recorda: “Aquesta proposta ja es
preveu en el pla de mobilitat que vam aprovar per àmplia majoria del
ple.” En concret, el desembre de l'any passat. Tot i així, Alcalà
assenyala que la proposta s'explicarà als veïns més propers, i indica:
“L'espai, el sol utilitzar gent de fora que treballa a la ciutat i la
mesura pretén garantir que hi hagi rotació de vehicles, perquè ens
trobem que hi ha casos de vehicles que s'hi estan aparcats durant dies.”
A canvi del “pagament tou”, Alcalà explica que es vol que “l'aparcament
passi a ser vigilat”. La intenció és que es faci un concurs per
adjudicar la gestió amb la voluntat de poder aplicar les clàusules
socials de què es va dotar el consistori perquè hi puguin aspirar
empreses del tercer sector. La bossa d'aparcament gratuït de la Copa és
de les més grans que hi ha a prop del centre, ja que hi caben uns 470
vehicles. Alcalà afirma: “Tenir un aparcament gratuït al centre és un
luxe i apostem perquè la gent que ve de fora aparqui a fora i entri amb
bus o altres mitjans.” Per això, el pàrquing de la Copa també es preveu
que pugui incorporar servei de Girocleta amb alguna fórmula que faciliti
amb el pagament l'arribada al centre de la ciutat.
A banda de l'aparcament de la Copa, el pla de
mobilitat preveu dues zones més amb “pagament tou”. L'una seria un tram
de l'aparcament de Can Sarasa, a tocar de la Devesa, que podria ser un
pàrquing de pagament per hores, en especial els dimarts i els dissabtes
per la seva proximitat al mercat. L'altre espai que podria ser de
“pagament tou” són 150 places que hi ha a la prolongació d'Emili Grahit.
PUNT AVUI
PUNT AVUI
dijous, 8 d’octubre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)