Resum meteorològic Sant Dalmai Agost 2013

El mes d'agost ha estat termomètricament parlant normal, amb una temperatura mitjana de 22.7 (quatre dècimes per sobre la mitjana). Però cal diferenciar les tres primeres setmanes, que van ser més càlides, i la última setmana que ha refrescat força, sobretot les mínimes.La temperatura màxima absoluta ha estat de 33.0º el dia 2, mentre que la mínima més baixa, 13.7º el dia 9. Només hi ha hagut una nit tropical, el dia 6, amb 20.3º. Si ens referim a la temperatura anual, encara estem -0.3º per sota la mitjana.

Pel que fa a les precipitacions, han caigut 59.5 litres, uns 15 litres més que la mitjana. Han estat bàsicament uns quants ruixats, sense afectar-nos cap directament. En d'altres llocs, les tempestes han fet mal, a causa de la pedra. Portem 527 litres, 113 litres més que la mitjana, i només 40 litres menys del que va caure tot l'any passat.

III Cursa del Verntallat a les Preses

Aquesta és la segona vegada que vaig a aquesta cursa i, malgrat haver poca gent (uns 200 participants entre corredors i caminants), està molt ben organitzada: assequible econòmicament (3 euros), t'hi pots inscriure per internet, pots aparcar al costat, la sortida i l'arribada es fa en un parc amb herba, hi ha un bar molt a prop... I a més, el paisatge és molt bucòlic, amb el Puigsacalm i Santa Magdalena ben aprop. L'ambient una mica emboirat dalt les muntanyes ha fet que la visió no hagi estat magnífica.

Darrera la boira hi ha el Puigsacalm:

A les 8h ja era a les Preses (concretament al barri del Verntallat), he anat a buscar el dorsal i he anat directe al bar. L'any passat vam ser nombrosos els Trankils, però aquest any no. De fet, no ha estat fins abans de sortir que m'he trobat amb l'Ivan Pujol, el seu germà i el seu nebot.

Després de fer el tallat, m'he anat a canviar i he escalfat una mica pels voltants. Quan ja faltaven pocs minuts per sortir, m'he trobat amb l'Ivan i el seu nebot, i ens hem fet una foto junts.

 

El recorregut és bastant exigent, amb dues pujades fortes, una a l'ermita de Puigpardines i l'altre al poble del Malloll. El fet que el dia abans hagués plogut, a més, ha fet que hi hagués bastant fang i que es rellisqués una mica.

Els primers dos quilòmetres són planers, amb un camí asfaltat fins que arribem al poble de Puigpardines. Gir a l'esquerra i forta pujada d'uns 500 metres que ens porta a una ermita. La baixada va fent revolts i fa que tampoc puguis embalar-te gaire. Passem per enmig d'una boixeda (bosc de boixos) molt ombrívola, travessem una riera i ens enfilem cap al Malloll. Aquí el corriol està més enfangat, i en una baixada es patinava molt (de fet, he relliscat i he quedat ben brut). En arribar dalt del poble, avituallament, baixada una altra vegada entre corriols i els últims quilòmetres enmig de camps de conreu.

A l'arribada, aigua, xíndria, coca ensucrada i una bossa obsequi amb un fuet, un buf i un barret impermeable. Per 3 euros, que es pot demanar més??

Al final, 8.8 km en un temps de 58'00, i un desnivell positiu de 156 metres. Aquí teniu l'enllaç.

I aquí la foto al final de la cursa:

24 anys de la Via Bàltica

Ara que s'acosta l'11 de setembre, aquests dies se celebra el 24è aniversari de la Via Bàltica, una cadena humana que va enllaçar les tres capitals bàltiques: Vilnius (Lituània), Riga (Letònia) i Tallin (Estònia), per demanar la independència dels tres països bàltics envers la URSS.

Entre 1,5 i 2 milions de persones es van encadenar en els 560 quilòmetres que separen les capitals de Lituània i Estònia. 2 anys més tard, les tres repúbliques bàltiques van proclamar la independència.

Tomates i més tomates